Bones festes i un 2008 esplèndid

Aprofito el meu bloc personal per desitjar-vos unes bones festes i un 2008 esplèndid. I ho faig amb aquestes imatges del nou Mercat del Peix. És la mostra de com la voluntat, la tenacitat, el treball i la lluita són elements necessaris per tirar endavant els nostres projectes de futur. Ens hem de felicitar plegats d'una obra que ha permès recuperar per a la ciutadania un espai per passejar, per xerrar amb els amics, per estar-s'hi, a la vegada que embelleix el centre de la nostra ciutat.

Aprofitant aquesta bona notícia us reitero el meu desig sincer d'un any 2008 pròsper i ple d'alegries.

Homenatge a la gent que va lluitar contra el transvasament

Diumenge vaig assistir a l’acte organitzat amb motiu de la inauguració del monument a la lluita de la gent contra el transvasament. Ho vaig fer acompanyat d’un bon nombre de socialistes que al llarg dels gairebé cinc anys vam estar al costat de la gent de l’Ebre, que vam sortir a les manifestacions, que ens vam abocar a defensar en totes les instàncies públiques els arguments que mostraven perquè no podíem acceptar un atemptat tant greu contra el nostre principal recurs, l’aigua. Hi vam ser presents perquè volíem manifestar el nostre homenatge més sincer a tots aquells i aquelles que van fer possible una lluita que es va esdevenir en modèlica. Ho vam fer des de la nostra convicció que vam treballar fort i dur, però que va valer la pena. Un esforç, una tenacitat i una aposta per la Nova Cultura de l’Aigua, que va ser escoltada ràpidament pel nou govern socialista amb José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant, que entre les primeres decisions que va prendre en accedir a la presidència va ser derogar aquest transvasament tant nociu per als nostres interessos. Ho vam fer perquè els ebrencs i les ebrenques mereixen molt més encara que aquest bell monument que recordarà per sempre la lluita d’un poble.
Però lamentablement vam haver de mostrar una vegada més que no tot val en la política i que hi havia d’haver algú que aixequés la veu davant la hipocresia de veure com els que en el seu moment van defensar aquest transvasament, els polítics de CiU, ara ocupaven un lloc d’honor i s’encarregaven d’inaugurar un monument erigit en record als que van lluitar precisament contra un transvasament que va comptar amb la malaurada complicitat de CiU i el seu vot favorable al transvasament a les Corts Generals. Per cert, formació amb qui em vaig haver d’esbatussar de valent al Senat per frenar aquest espoli. Per això, com no podia ser de cap altra manera, i d’acord amb la nostra convicció, per dignitat i justícia històrica, vam haver d’abandonar l’acte en el moment en què el senyor Bel, l’alcalde convergent de Tortosa va iniciar el seu discurs. On era el senyor Bel mentre ens marejàvem dalt d’un catamarà cap a Mallorca? On era el senyor Bel i Convergència mentre el fred ens calava els ossos a Brussel·les? On era mentre cridàvem fort i clar El Riu és Vida a Barcelona? Hi era a la Marxa Blava o a Son Port? Què feia mentre a Tortosa, Amposta, Deltebre i Móra d’Ebre la gent, els seus conciutadans ebrencs, ens manifestàvem contra l’espoli previst pel PP amb connivència amb CiU? El senyor Bel, com el senyor Panisello, per cert, a qui vam haver de portar als tribunals pel seu entossudiment de formar part del Cpide, institució encarregada d’administrar la venda del nostre riu, el senyor Bel i el senyor Panisello i molts altres càrrecs de CiU presents a l’acte de diumenge no van moure ni un dit per aquest territori aleshores. Potser ho han fet ara, perquè el territori va guanyar gràcies al suport del govern socialista de Madrid. I ara, com que els costa poc, han decidit fer el paperot i gastar-se uns quants euros amb el monument, que per cert, per part de Tortosa ja ho vam deixar enllestit amb el nostre govern, i així rentar el seus pecats. Però a nosaltres no se’ns compra ni tampoc oblidem i, per això, hem volgut boicotejar un discurs hipòcrita i sense sentiment del nostre actual alcalde.

Alerta a les amenaces de transvasament del PP

Fa pocs dies La Verdad de Murcia publicava una informació que ens ha de fer estar alerta una vegada més davant l’amenaça constant del Partit Popular de reprendre el projecte de transvasament de l’Ebre en cas que torni a governar Espanya. Així, aquest mitjà recollia en portada que “Aznar assegura que el PP reprendrà el transvasament de l’Ebre”. Fins i tot, aquest diari recull unes declaracions que encara van més enllà d’aquesta promesa i que són tota una provocació. Així hi trobem en paraules d’Aznar: “Alguna vegada tindrem l’oportunitat d’acabar allò que vam començar a Abarán”, en referència al 18 de febrer de 2004, dia en què es va col·locar la primera pedra del transvasament de l’Ebre. Ara més que mai és necessari que la ciutadania no oblidi els partits que van donar suport al que hauria pogut estar el major espoli del territori i actuï en conseqüència. No baixem la guàrdia, ja que cal estar a l’aguait d’un possible pacte CiU i PP a Madrid en la mateixa línia de col·laboració que tots dos partits han mantingut respecte al veto als pressupostos generals de l’Estat al Senat.
Cal que recordem el paper clau que va jugar el president José Luis Rodríguez Zapatero en derogar aquest transvasament, una de les primeres decisions que va prendre en arribar a la presidència del Govern, i sobretot no ens deixem enganyar per aquells que a través de mitjans públics continuen agredint al nostre territori amb publicitat (més aviat propaganda política pura i dura) que vol avalar el que científicament és inavalable.

Pressupostos Generals de l'Estat 2008

Aquesta setmana en el ple del Senat, hem assistit a una situació política que és bona d'analitzar. Em refereixo al veto a la secció 27 del projecte de llei dels Pressupostos Generals de l'Estat, referida al Ministeri de l'Habitatge, que bloqueja la tramitació i obliga a retornar-los al Congrés dels Diputats, on serà necessaria la majoria absoluta, es a dir 176 vots per aprovar-lo.Aquest veto ha estat presentat pel grup de CiU, però si tenim en compte que aquest grup només consta de 6 senadors, entendrem que la seva victoria amb 137 vots es va deure de manera principal, al supot incondicional del grup del PP, i al suport irrellevant des del punt de vista quantitatiu, però preocupant des del punt de vista polític dels quatre senadors d'ERC, que formen part del grup de l'Entesa Catalana de Progrés, amb dos senadors de IC-IU i deu senadors del PSC, que varem votar en contra del veto. Quin era l'objectiu ce CiU? qué volia evidenciar que quan els interessa pacten amb el PP, digui el que digui el senyor notari? potser si, ara bé el que han aconsseguit és, que si el govern no aconsegueix la majoria absoluta al Congrés, els 4365 mil.lions d'€, que en l'acord Solbes-Castells, desenvolupant allò que preveu l'estatut van destinats a finaçar les inversions que Catalunya necessita, quedin sense efecte.Torna a rondar en l'horitzó un possible pacte PP-CiU, si els resultats electorals ho permeten, a Catalunya i molt especialment a les Terres de l'Ebre ja sabem quin pa s'hi dona. Aviat d'aqui tres mesos se'ns convocarà a eleccions generals on podrem exercir el veritable "dret a decidir". Es necessari que en aquell moment ho fem tenint fresca la memòria i no oblidant qui ens pot tornar a vendre, per un plat de llenties.

Entorn del constitucionalisme

Per primera vegada d'ençà l'any 1979, any en que es varen constituir els primers ajuntaments democràtics després de la dictadura franquista, l'ajuntament de Tortosa no ha fet cap tipus de celebració amb motiu del dia de la Constitució. Podriem estar davant d'un fet irrellevant si no fos per que te elements inquietants. Segurament no es casualitat si tenim en compte el perfil de l'actual alcalde el senyor Bel i Accensi militant d'una formació com CiU, situada en l'àmbit de la dreta nacionalista, que està fent una deriva cap a la radicalitat sobiranista, tot i tenint en compte que els seus predecessors del mateix partit senyors Beguer i Curto, es varen mostrar sempre més que respectuosos amb el marc constitucional.
Quan la dreta es mostra anticonstitucional, cosa que ha passat sovint en els dos darrers segles, que son tot el periode de la història constitucional d'Espanya d'ençà la constitució de 1912, els ciutadans d'esquerres ens comencem a inquietar força, per que qüestionar la constitució, és qüestionar el marc regulador de l'estat de dret, allò que és la garantia de l'exercici de les llibertats democràtiques. Fer-ho des de posicions nacionalistes, encara que a alguns els ho pugui semblar, tampoc es nou. Els constitucionalistes del segle dinou, liberals en sentit genèric, es varen trobar amb una oposició ferotge per part dels carlins, de forta tradició a les nostres terres, alguns dels actuals dirigents de la dreta local tenen fortes i recents vinculacions familiars amb aquest corrent ideològic, que aixecaren la bandera de la defensa de la terra, dels furs, de les lleis tradicionals i de la religió, que tingueren una especial implantació a Catalunya, el Païs Basc i Navarra.
Avui ens tornem a trobar amb determinats dirigents polítics de la dreta local i de tarannà profundament conservador que tornen a anteposar la idea de patria a la del marc constitucional. No puc evitar que em recorde allò de que abans és la terra que els drets civils, la nació com un ens predestinat i determinat des de la més remota antiguetat, abans que l'estat format per ciutadans lliures i iguals en drets i deures, que estableixen democraticament el seu marc de convivència entorn d'un gran pacte, que es concreta en la constitució i que es va adaptant constantment als canvis de la societat.
Carlins, liberals, afortunadament avui encara només és un mal record del passat.

Barrar el pas a l'electoralisme del PP

El 21 de novembre passat, el Ple del Senat va debatre i aprovar el projecte "Ley de protección de los consumidores en la contratación de bienes con oferta de restitución del precio", la llei destinada a evitar en un futur fraus com el de les empreses Forum Filatélico y Afinsa. En aquesta sessió vaig intervenir com a portaveu del nostre grup de l’Entesa Catalana de Progrés en un debat referit fonamentalment a un frau que ha afectat, segons s’ha dit, a unes 460.000 persones, moltes d’elles de Catalunya.
El debat va ser dur i amb molta pressió dels afectats amb cartes massives, trucades als grups parlamentaris i manifestacions al carrer amb bronca inclosa a les tribunes d’invitats a la Cambra. Curiosament el Partit Popular, amb el suport inicial de CiU, PNB i Eusko Alkartasuna, demanava que el Govern, en nom de l’Estat, assumís la responsabilitat subsidiària del frau i que entre tots (en lloc d’assumir-ho les empreses) paguéssim les quantitats estafades a uns inversors, amb perdó, una mica innocents.
Afortunadament, la posició del Govern amb suport del grup Socialista i de l’Entesa es va poder pactar amb CiU i PNB, i finalment es va aprovar la llei, fixant garanties perquè en un futur no es torni a repetir una situació així; i, quant als afectats, es van aprovar ajuts no per compensar, sinó intentant ajudar a aquells que tenien situacions personals difícils (jubilats, aturats...) mitjançant crèdits ICO i acceptar com aval els béns intervinguts a les empreses. Crec que s’ha imposat el seny i hem barrat el pas a l’electoralisme del PP, sense cedir a pressions que només haguessin fet que repercutís el cost de tot plegat al conjunt dels ciutadans, fent-ho pagar a l'erari públic. http://www.senado.es/legis8/plenos/index.html
Ple Número 128. Dia 21-11-07. Hores d'intervenció: 19.59 i 20.41

Volem el consens territorial, però per què sempre hem de cedir des de Tortosa?

El grup municipal Socialista participem de la unanimitat aconseguida a l’Ajuntament de Tortosa per presentar al·legacions al traçat de l’autovia A-7 i evitar que aquest transcorri entre Campredó i Font de Quinto. Per aquest motiu, participem del consens per demanar que el traçat es desviï 500 metres al sud. Tot i això, des d’aquestes ratlles voldríem deixar constància de dos aspectes a considerar i que, malgrat que no ens agraden i els considerem defectuosos en la forma, no han impedit exercir la nostra responsabilitat per consensuar una decisió sobre una infraestructura estratègica per a la nostra ciutat i territori. En aquest sentit, vam ser els primers en demostrar aquesta voluntat de consens en retirar una petició de ple extraordinari en que presentàvem unes al·legacions amb la proposta de traçat alternatiu per Soldevila per evitar l’impacte negatiu sobre Campredó. Vam retirar la proposta arran del compromís adoptat en junta de portaveus de l’Ajuntament tortosí perquè tots plegats, els grups que conformem el consistori, trobéssim una solució conjunta que permetés el consens de la resta del territori. I hem de lamentar no haver trobat el paral·lelisme entre la nostra manera d’actuar amb la de l’alcalde, senyor Bel i Accensi, que en contra del que vam acordar, primer es reuneix amb la resta de municipis i hi acaba anant a remolc, ja que en el moment que els diferents grups de l’Ajuntament de Tortosa vam ser convidats a treballar aquesta situació, l’Ajuntament d’Amposta ja estava aprovant les al·legacions. Per tant, com podia aquesta junta de portaveus debatre altres paràmetres si amb l’al·lusió al consens un altre dels municipis ja s’havia manifestat? Era evident, doncs, que només podíem caminar cap a la decisió ja presa per Amposta. En aquest sentit, ens sembla que per a alguns partits, quan en aquest territori es fa una proposta, si aquesta es vol consensuar, sempre ha d’acabar sent Tortosa la que cedeixi, i això ens inquieta. Perquè nosaltres assumim una decisió final que allunya l’autovia de Tortosa uns metres en ares d’aquest consens. Però no podem evitar preguntar-nos, per què altres municipis no poden cedir aquests mateixos metres també en la recerca d’aquest consens? En aquest sentit, vull recordar que si al desembre del 2003 no haguéssim presentat les al·legacions oportunes per aconseguir aquesta autovia de l’interior, si ens hagués espantat emprendre aquesta iniciativa pràcticament en solitari, hauríem perdut una oportunitat extraordinària per a les Terres de l’Ebre i Tortosa, ja que el que alguns volien era un desdoblament de la N-340 pràcticament impossible de realitzar i que en absolut contribuïa a una millor connectivitat de tots els municipis de les Terres de l’Ebre, i d’una manera especial de Tortosa.
Finalment, un altre aspecte que ens inquieta de tot plegat és que les al·legacions actuals van en la línia de les que ja vam presentar a l’octubre de 2005 i que van ser rebutjades i afecten, en la seva proposta de traçat i pel que fa a l’entrada a Amposta, a un espai del seu terme que té una qualificació de sòl no urbanitzable protegit que caldria que l’Ajuntament d’aquest municipi requalifiqués perquè s’hi pugui produir el pas de l’autovia.
Tot plegat, una situació que ens inquieta, però que esperem que acabi donant els millors fruits per als interessos de tots plegats. Per això hem actuat des del consens, tot esperant que aquesta nova concessió de Tortosa cap al territori, hagi valgut la pena.

190 milions per a l’Ebre. Les xifres

Per donar-vos xifres, les esmenes que hem presentat als pressupostos generals de l’Estat per tal de millorar l’aportació cap al nostre territori sumen un total de 9.300.000 euros. Es tracta de dues esmenes a les previsions del Ministeri de Foment, que representarien una aportació de 5 milions per a la variant de l’Aldea N-340 i 3 milions per a la carretera de Riba-roja a Almatret-Granja d’Escarp. Pel que fa a les esmenes per incloure en les inversions de Medi Ambient, hem demanat 150.000 euros per a la rehabilitació de l’antiga estació de Bot, 1 milió per a la remodelació del passeig marítim d’Alcanar i 150.000 euros per a la recuperació del camí tradicional de Camarles-Ligallo. En total, aquests nou milions que sumats al previst pel Govern representaria un total d’189.738.760 euros d’aportació per a les Terres de l’Ebre.
Si voleu totes conèixer més detalls del projecte de pressupostos previst per a l'Ebre us en podeu informar a http://terresebre.socialistes.cat/.

Cal estar a l’aguait

Finalment, amb aquest seguit d’articles sobre les nostres esmenes als pressupostos generals de l’Estat el que vull és posar de manifest que les estratègies que dirigeixen CiU i PP per tal d’intoxicar la nostra ciutadania sobre la manca de bondats del govern Zapatero sempre se’ls acaben girant en contra. M’explico. Se’ls giren en contra perquè amb les xifres a la mà es demostra que la nostra aportació ha estat sensiblement major que la que ells van destinar quan governaven plegats a Madrid. Se’ls giren en contra perquè hem d’acabar recordant a la ciutatadania que el màxim projecte que havien previst plegats per al nostre territori era transvasar el nostre recurs més preuat, l’aigua, i que va haver de ser el govern Zapatero el que acabés amb un PHN arcaic i completament allunyat de les Nova Cultura de l’Aigua. Per tant, cal estar a l’aguait i no deixar-nos emportar per un malestar que volen implantar al territori en un moment en què tenim al davant un bon grapat de projectes que ens tornaran a situar en el lloc estratègic que ens mereixem. Estem atents perquè hem de recordar, i ara sí que cal fer bona memòria, de les amenaces que podem tornar a tenir si el PP, amb CiU de company de viatge, es fessin de nou amb el govern de Madrid.

Responsabilitat vers els interessos del territori

Dilluns passat vam anunciar en roda de premsa les esmenes que els socialistes hem presentat als pressupostos generals de l’Estat per al 2008, unes esmenes que confiem siguin acceptades pel govern i que permetran que hi hagi una aportació total per al nostre territori de 189.738.760 euros. Cal dir, però, que partíem de la convicció que el projecte de pressupostos presentat pel Govern era bo, tot i que des del nostre compromís vers el territori calia fer un pas més i millorar-los, però des de la responsabilitat com a polítics de no vendre a la ciutadania brindis al sol ni fum amb peticions que difícilment poden ser escoltades. Les nostres són esmenes realistes, que poden sumar en positiu, que poden ser escoltades pel govern i que milloraran uns pressupostos que no eren dolents de partida. Per què diem que no eren dolents? Perquè es tracta d’un dels millors projectes que s’han previst mai per al nostre territori. Perquè cal conèixer els tràmits i saber que aquest govern és el que primer ha començat a posar fil a l’agulla per acabar amb un dèficit històric que tant mals resultats ens ha portat. Perquè cal conèixer què feixuga sol ser la tramitació de les grans infraestructures. Perquè hi ha sobre la taula un bon grapat de projectes en marxa que, tot i tenir un reflex certament petit en els pressupostos, s’estan gestionant, com ara l’autovia de l’interior A-7 amb el traçat en fase d’exposició pública o la perllongació de l’autovia A-68 que ha de connectar Saragossa amb el corredor del Mediterrani i de la que se n’està fent un estudi de traçat. Hem iniciat el camí perquè el territori esdevingui de nou un veritable nus de comunicacions necessari, perquè puguem jugar un paper estratègic des del punt de vista logístic en la regió de l’arc mediterrani.

Un nou planejament per a Tortosa

La publicació del text refós del nou Pla d’Ordenació Municipal de Tortosa és una notícia que cal celebrar perquè projecta un nou model de ciutat per als pròxims 20 anys i un creixement de prop d’11.000 habitatges, 4.000 de protecció oficial. Es tracta d’un document vital que planteja un model de creixement sostenible, harmònic i equilibrat a dreta i esquerra de l’Ebre, a nord i a sud de la ciutat, i que té com a objectiu principal la recuperació de la centralitat del nostre nucli històric, un model de municipi i de ciutat mediterrània fet a la mida de les persones. Ha estat un treball minuciós, elaborat, que ha estimat tres quartes parts de les al·legacions que s’hi ha presentat, que ha representat un gran esforç per part de tots i totes i que ara ja veu la llum. A qui hem de felicitar per damunt de tot és a l’equip interdiciplinar que ha elaborat aquest document, dirigit per Sebastià Jornet. El nou POUM es va encarregar al darrer moment del mandat 1995-1999, en el moment en que arribava a la fi la vigència del PGOU del 1986 i l’hem dissenyat, definit i elaborat al llarg d’aquests darrers vuit anys. Els que se n’han encarregat de presentar a l’opinió pública l’aprovació del text refós que en dóna llum verda han volgut incidir en el temps esmerçat fins que ha estat resolutiu. No obstant això, voldria apuntar-los que no hem tardat més del temps empleat en fer efectiu l’anterior pla del 86, ni més que el d’altres plans elaborats arreu del país. Perquè es tracta d’un document clau, vital, on cal escoltar molta gent, on cal consensuar molts aspectes i, sobretot, on la ideosincràsia pròpia del nostre municipi representa un seguit de situacions no exemptes de dificultat. Però la feina feta ha estat molta i el POUM és avui una realitat de la què en som en bona part responsables, tot i que alguns, que fins fa poc es dedicaven a posar pedretes al seu camí, avui se’n vulguin adjudicar el protagonisme. Perquè saben que vam deixar molta feina feta, i bona.

L'autovia A-7, una infraestructura d'importància estratègica per al territori

En aquests moments es troba en fase d’exposició pública l’estudi de traçat de l’A-7, l’anomenada autovia de l’interior. El Ministeri de Foment ha tret a informació pública tres possibles traçats alternatius, tal i com exigeix la normativa europea, amb tot hi ha un consens previ entre les administracions estatal i autonòmica i les diferents forces polítiques del territori perquè l’opció sigui per l’interior, independentment que s’hi faci alguna correcció menor per millorar-ne l’impacte ambiental, tal i com volem els socialistes en el pas pel terme de Tortosa, evitant l’impacte a la plana al·luvial de Font de Quinto i desplaçant-lo una mica més al nord a l’altura de la costa de Soldevila.
Estem davant d’un dels dos eixos viaris que han de canviar estratègicament les nostres opcions de futur, com a territori. Estic parlant del desdoblament de la C-12, l’Eix de l’Ebre, per part del govern de la Generalitat de Catalunya, obra que ha de començar aviat amb la variant de Tortosa i Roquetes i que ha de permetre una opció sud a tot el trànsit que, des de la Vall de l’Ebre, va a buscar el corredor del mediterrani. I aquí, a l’alçada de Vinallop, s’ha de creuar amb l’A-7, dues autovies que ens permetran recuperar el paper de cruïlla de comunicacions, que havíem desenvolupat històricament i que diferents circumstàncies, entre altres la construcció del ferrocarril a començaments de la segona meitat del segle XIX, varen estroncar. La nova autovia de l’interior completa el corredor del Mediterrani, donant una alternativa molt vàlida a l’AP-7, l’autopista de peatge.
He dit moltes vegades en públic que estem equidistants de tres grans ciutats, tres grans ens metropolitans, Barcelona, València i Saragossa, però estem massa lluny de totes tres. Només escurçant distàncies en temps és possible posar en valor la nostra posició, que pot esdevenir estratègica per a determinades activitats econòmiques. Aquests canvis en les nostres comunicacions són determinants per canviar les nostres opcions de futur i avui estan en marxa gràcies al capteniment dels governs actuals a l’Estat i a Catalunya, que han estat atents a les demandes que des de les Terres de l’Ebre els hem formulat. Ni un projecte ni l’altre estan encara en fase d’inversió, però són realitats que estan avançant i més importants que tants o quants milions posats en alguns projectes que, tot i ser necessaris, no tenen ni de lluny la importància estratègica d’aquests.
Que lluny queden en la memòria aquelles desqualificacions dures i aspres, quan el govern del Sr. Aznar, el desembre del 2003 va treure a exposició pública el projecte de desdoblament de l’actual N-340, prevista sobre el seu mateix traçat, amb tot l’impacte que això havia de provocar sobre la zona d’Alcanar Platja i sobre un medi tan fràgil, com el propi delta de l’Ebre. L’Ajuntament de Tortosa vàrem fer al·legacions, demanant el traçat per l’interior, gairebé en solitari, només acompanyats en primera instància per l'Ajuntament d’Alcanar, la Cambra de Comerç de Tortosa i la Confederació del Moble de la Sénia (CEMS). Avui curiosament molts d’aquells que ens varen dir de tot, s’apunten l’èxit, fins i tot argumentant que han doblegat la voluntat del ministeri, ignorant que l’accés al govern dels socialistes, a l’abril del 2004, va ser determinant perquè el ministeri immediatament canviés de posició i amb posterioritat s’assolís un consens ampli al territori, recolzat pel govern de la Generalitat. Amb tot, això ja és un record esvaït, reflectit a les hemeroteques dels diaris, avui allò que és important és que les Terres de l’Ebre hi hem sortit guanyant, emprant un expressió pròpia de la docència, podríem dir que progressem adequadament

On són les deu mesures de xoc promeses a cada barri?

Després de tres mesos del nou govern de Tortosa ja podem començar a veure quin serà el grau d’acompliment de les promeses anunciades per CiU a la campanya electoral. De moment, la primera de les propostes “que ens van vendre” ja no s’ha fet efectiva. Poden entrar vostès al web convergent i veure que el senyor Bel prometia deu mesures de xoc a cada barri durant els primers cent dies, una notícia que van amplificar de valent. D’això res de res. També ens van presentar com a urgent la necessitat de recuperar el mercat de Ferreries i el que hem pogut saber, per declaracions del nou Govern, és que difícilment aquesta remodelació entrarà als pressupostos del 2008. Què en pensaran d’això els veïns i veïnes de Ferreries? Esperem que rectifiquin i sí que ho incloguin. Després d’aquests cent dies, des del grup municipal Socialista refermem la nostra voluntat de fer una oposició exigent i constructiva, que no vol dir que callem davant les mentides que es puguin dir de la nostra gestió anterior. Aquests primers 100 dies han estat caracteritzats, lamentablement, per una preocupant mediocritat; pel menyspreu a la resta de forces polítiques, fins i tot prohibint la defensa d’un regidor de l’oposició davant d’una acusació directa i no argumentada per part de l’alcalde, i per la difusió de notícies que “han venut” com a pròpies quan realment el que són és donar continuïtat a la nostra feina. Per cert, menció a banda em mereix la més que probable desaparició de l’Entrecultures, un festival que començava a assolir un important renom en el calendari internacional, que comptava amb una direcció de luxe com és la del doctor Ricard Salvat, i que s’havia esdevingut una eina important per afavorir la cohesió social al nostre municipi. Tal vegada calia millorar alguns aspectes per aconseguir un major nombre de públic, però en cap cas podrem estar d’acord amb una visió esbiaixada que no situï Tortosa com a capital cultural de referència i que enlloc d’enriquir les nostres propostes les debilita.
Finalment, des d’aquestes ratlles vull refermar el nostre compromís i responsabilitat vers Tortosa i els seus veïns i veïnes, i ho farem des de la força que ens dóna el fet d’haver rebut el suport d’un terç de l’electorat. Continuarem atents, per tant, a la gestió feta pel nou govern i en cap cas permetrem que es torni a l’immobilisme al qual ens va acostumar la dreta durant 20 anys.

El NO del senyor Bel i Accensi a la promoció industrial

Estupefacció és el que sento després d’haver escoltat l’argumentació presentada per part de l’alcalde de Tortosa senyor Bel i Accensi i la portaveu de CiU senyora Roigé per oposar-se al polígon industrial Catalunya Sud com un dels possibles emplaçaments de la planta de compressió de gas projectada davant la costa d’Alcanar. Amb la seva argumentació van arribar a titllar “d’insignificants” els gairebé 500 llocs de treball directes i indirectes que la instal·lació de la planta pot representar per al territori. Declaracions que són encara més colpidores si es té en compte que durant la construcció de la planta, que pot durar uns tres anys, l’empresa ocuparà un miler de treballadors més. És gairebé un insult que un polític consideri insignificant la creació de llocs de treball encara que no fossin aquests 500. Potser a la senyora Roigé, amb la vida solucionada laboralment i un sou important, li pot semblar insignificant crear ocupació, quan aquesta és una premissa bàsica per al nostre futur econòmic. Els polítics hem de donar solucions i no emprar la demagògia fàcil que és el que sembla que predomina en el nostre govern actual.
Lamento moltíssim d’altra banda que el govern tortosí s’hagi instal·lat en la política del no perquè creuen que aquest populisme és el que els donarà vots sense analitzar si es tracta d’una proposta bona per a la ciutat. CiU es va equivocar quan van dir sí al transvasament previst en el Pla Hidrològic Nacional i després van admetre haver-se equivocat. Van equivocar-se en dir no als parcs eòlics a Tortosa i després van rectificar. Esperem que no tornin a errar-la dient no a una instal·lació que té les garanties medioambientals, que representa un benefici per a la ciutat i el territori i que forma part de l’aposta per la promoció industrial que inclou el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre aprovat amb el consens de tots els partits polítics. Aprofitaria també per demanar-li al portaveu d’ERC que tingui cura a l’hora d’escampar certes afirmacions tremendistes, ja que es tracta d’un projecte que té les garanties de seguretat i de mínim impacte ambiental per part del ministeri. Voldria recordar també que el projecte representa la instal·lació paral·lela d’un centre de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) que hauria de ser d’energies renovables, un valor afegit a la indústria pel qual aposten els sectors socioeconòmics del territori.
Finalment, voldria deixar constància del suport del PSC al municipi d’Alcanar, tot i la moció-trampa presentada ahir pel govern de Tortosa anunciada poc després de la meva proposta al Senat. Es tracta d’una proposta de cara la galeria, extemporània, perquè com a partit ens hem mogut molt més ràpid i hem aconseguit el compromís del ministeri d’Indústria de canviar la ubicació des d’una zona d’afectació ambiental a una zona industrial, ratificant un altre cop el nostre suport indiscutible a Alcanar perquè la planta no s’instal·li davant la seva costa amb el corresponent perjudici medioambiental i turístic que podria representar. Però ara, senyors, i ho saben, el debat és un altre, la seva ubicació, i Tortosa i el seu govern haurien de jugar fort, com estan fent en altres municipis. Cal buscar el consens, parlar-ne, perquè si finalment el projecte se situa també prop del nostre territori però no ens en beneficiem potser haurem perdut una oportunitat per potenciar el creixement industrial de la nostra ciutat que tant hem reclamat des dels sectors polítics i socioeconòmics.

Una proposta que aporta solucions i aposta pel futur

Un polític ha de tenir clara quina és la seva responsabilitat respecte a les persones que li han dipositat la seva confiança. Un polític ha de donar solucions, no ha de tirar la pedra i tot seguit amagar la mà. Ha de ser conscient que un cop ha plantejat un dubte o una oposició a un determinat tema, que s’esdevé d’interès general, ha de plantejar alternatives o solucions al mateix. I això és el que he intentat fer des de la meva condició de Senador pel que fa al projecte Castor. Els socialistes ens hem mogut ràpid, amb diferents reunions amb el secretari general d’Energia per tal que es replantegi la ubicació de la planta de gas prevista davant les costes d’Alcanar. Ho hem fet perquè el nostre model de creixement té en el turisme una important font i també perquè considerem que és prioritària la preservació del nostre entorn natural. Hem recollit, a més, les moltes queixes arribades des de la societat canareva i ebrenca i les hem traslladat al secretari general i al propi ministre. I ens han escoltat i avui sabem que la planta no anirà davant la costa d’Alcanar.
Els socialistes també ens hem manifestat amb la gent per demanar que aquesta planta no anés al lloc projectat inicialment, però hem anat més enllà de sortir a la foto darrere una pancarta, hem proposat solucions, alternatives, perquè és això el que cal fer si realment el que ens importa és el futur i no la propaganda demagògica. De ben segur el més fàcil és continuar assegut dient no a tot i veure-les venir. Però els socialistes tenim responsabilitats i les hem d’assumir. Per aquest motiu, davant la preocupació que tenia el territori sobre l’impacte paisatgístic del projecte li he suggerit al ministre que era aconsellable la instal·lació d’aquesta planta en una zona industrial perquè no afectés a altres activitats. Així entenc, i li vaig traslladar al ministre, que caldria avançar en la direcció d’ubicar-lo en un polígon industrial per on ja passi actualment el gasoducte d’alta pressió perquè es pugui produir la injecció de gas en condicions de normalitat i amb el cost menor possible. I sense excloure altres ubicacions, la meva proposta ha estat instal·lar la planta al polígon Catalunya Sud perquè a banda de SOLUCIONAR el problema resultaria de gran importància estratègica per al creixement econòmic de la zona, amb 900 milions d’euros d’inversions, la creació de 100 llocs de treball directes i 450 d’indirectes, i sobretot també perquè es vincula a un centre de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I). I davant d’aquesta pregunta i aquesta proposta hem aconseguit que el ministre Clos es comprometi a estudiar aquesta alternativa, però sobretot a vetllar pel projecte, perquè es faci en consens i amb tots els requisits de seguretat i respecte al medi ambient.
Aquesta proposta forma part de la nostra aposta per la indústria com a motor econòmic de les Terres de l’Ebre, que incentiva els altres sectors, dinamitza el comerç i els serveis, i va en la línia de l’aposta estratègica que el territori ja ha fet i que es recull en el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una oportunitat que han vist ja els municipis de Castelló, un debat on cal que hi entrem les Terres de l’Ebre presentant les nostres propostes.
Per tant, em sobten declaracions com la del polític convergent, senyor Bel i Accensi, que prefereix la política del “laisser faire, laisser passer”, una posició còmoda de no implicar-se amb el territori i bucar solucions, quan aquesta ha de ser l’obligació d’un alcalde de la capital de les Terres de l’Ebre, però el més sorprenent de tot és que tanqui la porta a l’arribada de la indústria a la nostra ciutat i territori sabedor com suposo que és del mal moment que passen algunes de les nostres indústries més tradicionals. Dir no al creixement econòmic i no a 500 llocs de treball em sembla un exercici d’una gran irresponsabilitat.

Monuments

Les paradoxes estan a l'ordre del dia en el mon de la política, i si no vegin l'anunci del Sr Bel i Accensi de que ha desbloquejat el conveni de l'ajuntament de Tortosa, amb la Plataforma en Defensa de l'Ebre, per construir un monument en homenatge a la lluïta contra el PHN, que varen aprovar el PP i CiU en l'anterior legislatura i que ha modificat en l'actual, una iniciativa del govern socialista presidit pel Sr. Rodriguez Zapatero.
Tot això anunciat pel Sr. Bel i Accensi estaria bé, si no fora per que la iniciativa la va pendre l'anterior govern municipal i és el que va fixar la consignació pressupostaria pertinent, en un pressupost que no va comptar amb el suport del Sr. Bel i Accensi i el seu grup municipal. Els mateixos que es varen adherir al Consorci del PIPDE, que havia de gestionar les compensacions del transvassament de l'Ebre, des de les institucions que governaven. Els mateixos que ens varen obligar, en el cas del Sr. Panisello a posar un recurs contenciós administratiu, per anul.lar l'acord de la Junta Veïnal de l'EMD de Jesús, d'adhesió a aquest consorci; recurs que varem guanyar. Els mateixos, que els que varem estar amb les nostres families i amics en totes les manifestacions, mai no varem trobar. Els mateixos, que si tenen l'oportunitat poden tornar-ho a intentar, cas de que el PP del Sr Rajoy pugui formar majoria parlamentaria a Madrid amb el Sr. Mas i el Sr. Duran.

Senyor Bel, prou intoxicacions i sectarisme

M’ha sobtat molt l’enfocament que el senyor Bel ha volgut donar-li a la notícia sobre la creació d’una borsa laboral per part de l’Ajuntament. Bé, no és del tot cert. No em sorprèn gens ni mica. Continua fidel al seu estil tant poc elegant d’anunciar notícies com a pròpies quan sap que el que s’ha limitat de moment a fer és a donar continuïtat a l’acció de govern iniciada durant el nostre mandat i més en un tema en què tant havíem avançat darrerament com era el de la política de Personal. També hem de lamentar una vegada més que abusi de la intoxicació que s’ha esdevingut en la seva principal, per no dir única, arma comunicativa. Sabem que aquesta eina li va servir de molt durant els darrers anys per difondre vaguetats amb el suport (suposem que ben pagat) d’una televisió il·legal que censurava i continua censurant la nostra presència i acció a la ciutat i que tant mal fa al col·lectiu periodístic. Però el pitjor de tot és el cinisme que amaguen frases en que diu “amb la mesura es busca més transparència en la selecció i contractació de personal laboral”. Li puc contestar a aquesta nova intoxicació: “Senyor Bel, a l’Ajuntament hem estat sempre transparents i seriosos en la contractació de personal, amb gent ben preparada, de diferent procedència i segurament d’ideologies ben diverses. Probablement vostè ha mirat el color polític en alguna d’elles per no mantenir-la al seu lloc de treball, tot i la seva contrastada professionalitat aplicant el rodet del vencedor”.
Sortosament la de l’Ajuntament ha tingut fins ara una imatge força allunyada de la que es té del consell comarcal que el senyor Bel va presidir. Massa habituals, són malauradament, els acudits sobre la procedència d'algunes noves contractacions al consell que es conten a la nostra ciutat. CiU i vostè senyor Bel han deixat una institució on han practicat en molts casos el clientelisme. Per tant, faci bé la feina amb la nova borsa de treball de l’Ajuntament, tasca que ja havíem iniciat, no enganyi ningú. Faci-ho bé perquè estem amatents i en cap cas li permetrem que apliqui a l’Ajuntament el model sectari de contractacions que va seguir al Consell Comarcal. Del sectarisme que ja ha començat a aplicar en altres aspectes ja en parlarem més endavant.

Pressupostos

Fa dies que sento argumentar als responsables del nou govern municipal de Tortosa, encapçalats pel senyor Bel i Accensi, que s'han trobat mancats de recursos econòmics, que no hi ha prou diners a les arques municipals. Reconec que pot semblar versemblant si es desconeix la realitat del pressupost municipal. Amb tot si se sap que el pressupost de l'ajuntament de Tortosa de 2007, cosa per altra part lògica, és el més alt de la seva història, fet amb un calcul rigoros dels ingressos per part de la intervenció municipal i depurats acuradament els actius de dubtos cobrament, com recomana la Sindicatura de Comptes de la Generalitat de Catalunya, i tenint en compte que des de l'any 1999 hem doblat els ingressos municipal amb una gestió acurada dels padrons fiscals i amb l'increment de les transferències dels nous governs de Madrid i Barcelona; la cosa només pot respondre una vegada més a excuses de mal pagador, en sentit figurat és clar.
Fa pocs dies es tornava a argumentar quelcom semblant amb motiu de la presentació de la programació de festes, un pressupost que respon a una voluntat concretada els darrers anys de una certa austeritat en la despesa, conbinada amb la gratuitat dels actes per a tothom. Sembla que han volgut mantenir el model, correcte. Si el volien canviar res més fàcil, la legislació vigent permet fer modificacions canviant les partides, tot és un problema de prioritats i això és la gestió política. Amb tot veig que si han estat al cas de la mecànica de les tansferéncies, a l'hora de fixar sous. No tot és ignorància.

EL CASC ANTIC DE TORTOSA

En sentir el discurs del nostre Procurador en Cap, de la Festa del Renaixement, Sr. Bel i Accensi, he quedat agradablement sorprès al comprovar que expressava la voluntat del seu govern, d'actuar decididament en la recuperació del nostre casc antic. Amb tot he trobat a faltar algunes cosetes sense importància en aquest tan important discurs. Per què el nostre casc antic, no acaba de néixer, de fet no està malmès per casualitat. He trobat a faltar allò tan difícil de fer, l'autocrítica, havent retornat CiU al govern després d'haver-hi estat vint anys i haver deixat al casc antic abandonat i ignorat, amb un procés de degradació galopant. Així mateix no reconèixer l'important impuls, que amb la llei de barris se li ha donat a la nostra ciutat històrica, que ha iniciat una recuperació
palpable, els darrers vuit anys, és no voler reconèixer allò que és evident; i això sempre desautoritza definitivament qualsevol discurs.
Cal estar molt amatents, més enllà del discurs, a les polítiques urbanístiques reals. Cal veure si es modifica la política tradicional de CiU i s'aposta pel creixement equilibrat que defineix el POUM, ja aprovat. No es tracta de discursos buits si no de polítiques reals, de la distribució real dels equipaments, que fan possible el creixement harmònic i equilibrat. Polítiques que retornen la centralitat urbana a la ciutat històrica i facin de Tortosa una ciutat a mida de les persones. Cal que Tortosa recupere el seu centre urbà, la ciutat històrica formada per l'antic clos emmurallat i l'eixample noucentista, cal que recuperen el paper de centre comercial, administratiu i cultural, com correspon a una ciutat mediterrània, ordenada urbanísticament.
No coneixem encara quin és el model urbanístic del nou govern, només hem sentit un cúmul de referències genèriques i molt poca concreció. El model de ciutat ha de formar part del programa de govern amb que es va a unes eleccions locals, no és quelcom que s'hagi de definir fruit de la pròpia dinàmica de govern.
I en preguntar en el si de la corresponent comissió informativa a l'ajuntament, la responsable del tema va respondre que havien tingut molta feina i no s'hi havia pogut posar, per apareixer la setmana següent amb uns quans comentaris difusos. Haurem de continuar esperant, per saber que en serà de l'evolució del teixit urbà de la nostra Tortosa, els propers quatre anys.
Per cert la Festa del Renaixement, de nou un èxit. Vull felicitar a tot l'equip de la festa encapçalat per la senyora Eva Ortega, pel seu treball de tot un any, així com agrair la col.laboració de comerciants, restauradors i de tota la colla de voluntaris, que fan possible gràcies al seu esforç que aquella ja vella idea del sr. Ramón Cardús, continue sent la nostra gran aposta turística i motiu d'orgull de tots els tortosins i tortosines.

LA UNIVERSITAT I EL RENAIXEMENT

El Consell Executiu de la Generalitat, ja ha aprovat el finançament per al nou edifici del Campus de la URV, era una noticia ja avançada fa setmanes pel rectorat i de la que en teniem noticia a l'Ajuntament de Tortosa, però no per això és menys important.
Aconseguir que la Universitat Rovira i Virgili desplegués la seva presència fins a Tortosa; per tant les Terres de l'Ebre, ha estat un projecte col·lectiu important dels darrers anys i afortunadament exitós. Ja fa més d'un any que disposem del Campus de la URV a les Terres de l'Ebre, els nostres estudiants poden estudiar a la Universitat pública de referència igual que els de la resta del nostre país, pagant matrícula pública i per tant molt més econòmica que amb anterioritat amb la "Fundació Mossén Manyà". Ara el repte és aconseguir el nou edifici del campús i l'acord de govern d'aquest dimarts, concreta un capteniment i una aposta clara del Govern de l'Entesa Nacional de Progrés per impulsar les Terres de l'Ebre dotan-les d'una "infraestructura" clara per posibilitar la formació del joves; generant així espectatives fermes de creixement econòmic i de progrés. A més a més, la seva ubicació al Parc de la Fira a Remolins, reforça el model de creixement urbanístic equilibrat per a Tortosa, reforçant l'actuació que amb la Llei de Barris, s'ha iniciat a una part del casc antic. Felicitem-nos tos plegats.
I felicitem-nos no només per les espectatives econòmiques i de progrés material que genera la presència universitaria. La universitat des de sempre, des dels seus orígens, es coneixement, recerca, ciència, humanísme i per tant també tolerància i avenç social. Es una bona casualitat que l'anunci públic del finançament del campus, vingui la setmana en que celebrem la dotzena edició de la Festa del Renaixement. Es al segle XVI que amb l'inici de la construció dels reials col·legis, es posen les bases físiques del que després seran els estudis universitaris de Tortosa i alhora la "Festa" s'ha convertit en un important element de promoció turística i per tant econòmica de Tortosa. Una activitat que a l'igual que la presència universitaria, mereix tots els esforços col·lectius. Tortosa
avança bé i es un repte col·lectiu de primera magnitut el mantenir aquest rumb.
Avancem econòmicament i hem d'evitar qualsevol dilació en els projectes de futur ja engegats, i avancem bé per la via del progrés cultural i intel·lectual. Evitem que forces atàviques seculars, i d'involució que planegen de nou sobre el país i també sobre la nostra ciutat, s'acaben imposant de nou i malmetent un engrescador projecte de futur que és de tots els tortosins. Enhorabona i endavant.

La barra i la política

Ahir dillums dia 9 varem celebrar el primer ple ordinari d'aquest mandat a l'Ajuntament de Tortosa. Res de nou, el guió ja estava escrit a priori, cal dir que tot estava aturat i que afortunadament la tremenda capacitat de gestió del nou govern de la dreta tortosina, ho desbloqueja tot inmediatament. Calia dir que els dos temes substancials de l'ordre del dia, aprovar inicialment la modificació del POUM per cedir els terrenys del Campus Universitari i l'aprovació de l'expedient per alienar un solar a Ferreries, per completar el finançament aquest any, del nou recinte firal, era la primera mostra d'aquesta nova era. Llastima que tots dos expedients, ja estaven a punt d'aprovació a finals de maig i acordat amb el senyor Bel Accensi, varem deixar-los a sobre de la taula sense aprovar-ho una corporació en funcions, i deixant-ho tot a punt per al nou ajuntament, tal i com es va reconeixer per la senyora Roigé en la comissió informativa que va dictaminar aquestes propostes.
Per cert en aquesta reunió de la comissió informativa d'urbanisme, obres públiques i serveis, la regidora, en ser preguntada formalment sobre les linies mestres de la política urbanística que pensaven seguir, va alegar molta feina i que encara no s'hi havien posat, que ja ens dirien alguna cosa. Tot en la línia de l'únic govern que en molt de temps no ha presentat un programa de govern al ple de la corporació, tot definint les línies d'actuació en el mateix moment en que s'aprova el cartipas. Tot fa suposar que s'han fet delegacions de competencies a regidores i regidors sense encomanar-los els objectius a assolir.
Tota una nova era, ara bé sorpreses poques, de 1999 enrera tot això ja era habitual, com deia fa poques setmanes un il.lustre rotatiu, Tortosa ha tornat a la normalitat.

S'ho han Fet venir Bé

Després de tanta demagògia al llarg de vuit anys criminalitzant les legítimes retribucions dels càrrecs públics a l'Ajuntament de Tortosa, ara una de les primeres actuacions del govern de dretes del senyor Bel ha estat fixar-se com alcalde un sou de 63.750 euros per una dedicació que no serà exclusiva per a la nostra ciutat. Es tracta d'una dedicació parcial que li permetrà continuar exercint les seves activitats professionals i empresarials i rebent les conseqüents retribucions que aquestes comporten. Amb aquest sou es supera clarament el límit màxim recomanat per les entitats municipalistes de Catalunya per alcaldes de ciutats fins a 75.000 habitants. Déu n'hi do! Han estat dient a la ciutadania que volien Fer-ho Bé, i, i tant que s'ho estant Fent anar Bé!!!
Anotació a tenir en compte: No fixar-se una dedicació exclusiva evita la limitació que això representa per poder tenir altres retribucions de caràcter professional o empresarial, garantia que es va establir amb l'adveniment de la democràcia per millorar la transparència en la gestió dels càrrecs públics electes.

La nova responsabilitat des de l’oposició

Fa uns dies des del grup municipal socialista de l'Ajuntament de Tortosa vam anunciar la nostra voluntat de treballar fort per recuperar per a la nostra ciutat un govern de progrés com creiem que ens mereixem. Ho intentarem des de la nostra nova condició de principal grup de l'oposició que intentarà contrarestar les decisions contràries a l’interès general del nou govern de dretes de la ciutat. Ho farem des de la responsabilitat d'assumir quins han estat els nostres errors per no haver engrescat més enllà dels 7 regidors que hem aconseguit consecutivament des de l'any 1999, però també des del convenciment que al llarg d'aquest temps hem sabut dissenyar un model de ciutat i donar un gir de 180 graus a temes històrics com el nou planejament, el pla integral del casc antic, l'arranjament del mercat del peix, la millora d'equipaments, i sobretot, el sanejament i transparència de les arques municipals, creant un marc de progrés econòmic, com no hi havia hagut en molt temps. Nosaltres vam ser els que vam dotar les figures dels habilitats nacionals en càrrecs com el tresorer i l'interventor per tal de garantir el màxim rigor i, per tant, confiem en què el nou govern continuï treballant amb aquesta rigurositat i, sobretot, en la gran tasca ja realitzada per fer que avui Tortosa tingui un Ajuntament força sanejat econòmicament.
Per tant, he estat al vostre servei com alcalde de la ciutat al llarg d'aquests vuit anys i ara ho torno a estar un altre cop des de la meva nova i força important responsabilitat com a portaveu del PSC a l'oposició. Farem una oposició constructiva, sense estridències, lluny de la crispació a la que ens té acostumada la dreta a Tortosa amb Ferran Bel i la dreta a Espanya, a través de Mariano Rajoy. Sí, serem constructius, elegants, però també exigents. Vam deixar molts projectes en marxa, molta feina feta i ara cal vigilar de prop el seu compliment. I ho farem. Per Tortosa.
Així, qualsevol que vulgui posar-se en contacte amb nosaltres ho pot fer de moment a través d’aquest bloc o bé enviant-me un e-mail al meu correu joan.sabate@senado.es.
També us informo que el despatx del nostre grup, el PSC, es troba situat a la segona planta de l'Ajuntament per qualsevol consulta o suggeriment que ens vulgueu trametre. El nostre telèfon és el 977585827.
A la vostra disposició, com sempre.

La gran festa de la democràcia

Esteu convidats a la festa dels socialistes aquest divendres, dia 25 de maig, al pavelló firal de Remolins a partir de les 6 de la tarda i fins a la matinada. Hi està assegurada la gresca amb jocs infantils, baldanada i actuació de l’orquestra Cimarron. Ho hem de celebrar plegats, hem de celebrar que ha estat una campanya sense estridències on tots hem pogut exposar els nostres programes i que és una festa de la democràcia que cal que reforcem encara més anant a votar el pròxim 27 de maig.

Els socialistes hem preparat una campanya al costat de la gent, amb tots els nostres elements adreçats precisament a això a ser propers a la gent i mostrar també el canvi experimentat a la ciutat amb l’explicació, crec que força contundent, de l’obra feta a Tortosa i els nostres pobles.

Hem realitzat onze actes a tots els barris i pobles, als quals s’afegirà la festa final demà divendres i a la qual esteu tots convidats, amb el pavelló firal i esportiu com escenari. Ens hem reunit amb els comerciants, sindicats, empresaris, veïns i també amb altres entitats i associacions. Hem copsat el suport de la gent i la impressió força estesa que Tortosa ha avançat i que confia en el projecte endegat pel PSC. Per tant, som optimistes dins de la prudència en recollir que hi ha una bona sintonia entre el nostre projecte i els tortosins i les tortosines per a continuar avançant plegats.

Però cal estar amatents i, per tant, no podem relaxar-nos. Cal anar a votar. Tortosa forma part d’un país que en les seves principals ciutats veuen com les enquestes auguren la crescuda dels socialistes. En aquest sentit, la nostra ciutadania també ens ha manifestat que considera que Tortosa està en aquesta tendència i també el fet que consideren positiu que Tortosa tingui el mateix color polític que a la Generalitat i al govern espanyol. Cal triar entre fer marxa enrere o continuar avançant. “Cap enrere ni per prendre “carrerilla”, com deia Felipe González.

Agraeixo l’esforç de tots i totes per tal de presentar el nostre projecte a la ciutadania i que aquesta la pugui valorar. Sóc Joan Sabaté, un tortosí com qualsevol altre que ha tingut l’honor de ser alcalde durant vuit anys, que modestament crec que hem situat Tortosa al nivell de les grans ciutats de Catalunya. Sóc un tortosí que mantinc i he incrementat més la il·lusió per continuar treballant per la ciutat i continuar sent el vostre alcalde. Us demano la força per continuar avançant.

El suport de la Generalitat, necessari i vital per a Tortosa

La nostra ciutat necessita del suport de les administracions superiors per tirar endavant els grans projectes que li permetin exercir el seu paper de capital de les Terres de l'Ebre i de ciutat de referència al sud de Catalunya. En aquest sentit, com alcalde i com a tortosí estic avui molt orgullós i em sento feliç pel compromís adquirit per la Generalitat, en paraules del president José Montilla, de suport a la nostra proposta perquè la connexió de l'Aragó al mar es faci per tortosa. Una opció que és prioritària per a la Generalitat i que és vital per a natros per configurar aquest nus de comunicacions òptim que garanteix el nostre futur. També el ministeri de Foment té ben valorada aquesta opció encara que no està presa la decisió definitiva. El suport de la Generalitat perquè l'A-68 connecti amb el corredor del mediterrani per Tortosa, certificat pel secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, és un pas més que afavoreix no només la nostra ciutat sinó el conjunt de les Terres de l'Ebre. Avui Tortosa, compta, des de l'arribada del PSC, amb la complicitat dels governs estatal i autonòmic. Ja era hora, ens ho mereixíem.

Hem recuperat l’optimisme d’una ciutat capdavantera

Dimecres, dia 2 de maig, vaig tenir l’oportunitat de pronunciar una conferència de balanç de mandat, convidat pel Col·legi de Periodistes-Demarcació de l’Ebre i l’Associació de Comunicadors de la Regió de l’Ebre. Agraeixo la invitació així com la deferència de la Fundació Cinca Piqué per cedir la seva seu per organitzar l’acte.

Després de molts anys de no intervencionisme dels diferents governs conservadors de CiU, amb la nostra arribada a l’alcaldia hem actuat decididament configurant un model de ciutat que segueix el ritme de creixement del país, amb un creixement sostingut i amb qualitat de vida. A aquest model no se n’ha contraposat cap altre. El ple, tot i la darrera reducció de competències, ha pres al voltant de 600 acords i més del 80% per unanimitat. Hem treballat i ho continuarem fent per recuperar l’optimisme col·lectiu, l’optimisme fonamentat, basat en la realitat, que ens faci creure en les nostres pròpies forces i sabedors del que aportem al conjunt Catalunya. Formar part d’un gran país és un bon marc per al nostre futur. Si m’ho permeten i perdonen la falta de modèstia aquests dies de la fira he sentit en parlar amb molts tortosins i tortosines que això, aquesta recuperació del nostre optimisme, comença a ésser una realitat.

Enllaç a la conferència desenvolupada.

Una causa solidària

El Banc de Sang i Teixits promou diverses actuacions dirigides a fomentar les donacions de sang per aconseguir l'autosuficiència. En aquest sentit, com alcalde, però també com a ciutadà us encoratjo a que participeu en la Marató de Donacions de Sang que es realitzarà a Tortosa divendres vinent, dia 11 de maig, al Col·legi Teresià Tortosa de les 10 del matí a les 10 del vespre.

Un deu per als tortosins i tortosines

Permeteu-me que expressi l'orgull que sento pel fet de ser tortosí. Sempre l'he tingut aquest sentiment, perquè porto Tortosa al cor i he dedicat bona part del meu temps a treballar per la meva ciutat. No obstant això, deixeu-me que us digui que aquests dies em sento encara més feliç, no només perquè tenim un pavelló firal i un recinte digne d'una capital com la nostra, una peça clau per al reequilibri del creixement de la nostra ciutat i per a la recuperació de la centralitat del nucli històric, sinó perquè la ciutadania ha respost amb entusiasme, fent cas de les recomanacions del nostre Ajuntament, contribuint a fer una ciutat més sostenible emprant el transport públic que s'ha habilitat i, sobretot, visitant el pavelló, una obra de tots i de totes, per a tots i per a totes. Gràcies a tots, els tortosins i tortosines que oferim la nostra hospitalitat als que ens visiten aquests dies i els quals han de trobar amb aquesta obra emblemàtica que és el nostre recinte, també el seu recinte, el de totes les Terres de l'Ebre. Prova inequívoca del nostre lideratge en solidari amb tot un territori.

Un any més, Tortosa es prepara per celebrar la fira multisectoral Expoebre, un certamen que sense perdre els seus origens agrícoles i ramaders s’ha convertit avui en el millor aparador del teixit empresarial, industrial, comercial, institucional i associatiu del nostre territori. Un fira professional i alhora integradora del que Tortosa i les Terres de l’Ebre són i poden oferir al conjunt de Catalunya.

No puc amagar-vos, però, la meua satisfacció pel fet que enguany la fira presenta una novetat rellevant: el nou pavelló firal i poliesportiu. Una obra emblemàtica, moderna, innovadora que millorarà i revaloritzarà encara més la mostra, elevant-la quantitativa però sobretot qualitativament. El nou pavelló és un edifici a l’alçada d’una ciutat com Tortosa, amb vocació de servei i, en aquest sentit, em sento personalment orgullós perquè aquest gran equipament donarà servei no només a Tortosa sinó a tots els municipis del nostre entorn. Aquest gran pavelló, obra del conegut arquitecte Mario Corea, és un fantàstic contenidor amb quatre pistes poliesportives, grades, gimnàs, vestidors, cafeteria on s’hi podran organitzar des de grans competicions esportives a fires multisectorials o monogràfiques, concerts, congresos, celebracions o trobades de tot tipus. Amb ell, Tortosa posa fi a un dèficit existent al territori i es situem al capdavant en el rànquing dels grans equipaments a Catalunya.

El pavelló firal i poliesportiu de Tortosa ha estat la gran fita d’aquest mandat, però no és l’única. Avui, la universitat pública ja és un fet, també l’autovia Tortosa-Aldea i el polígon Catalunya Sud que ja ha venut totes les seves parcel·les. S’ha iniciat la remodelació del Mercat del Peix, ja gaudim d’una nova sala d’exposicions a l’antic escorxador, hem recuperat els terrenys de Renfe, hem aprovat el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i i tenim un bon grapat de projectes acabats i en marxa que defineixen el nostre model de ciutat en què la prioritat són les persones sense renunciar a un creixement sostenible i equilibrat.

I és cert, Tortosa ha crescut molt en els últims anys. Ho ha fet físicament i demogràficament, i ho ha de continuar fent, però paral·lelament estem creixent també en serveis, en equipaments i en infraestructures. Avui, els tortosins i les tortosines tenim nova biblioteca -la biblioteca Marcel·lí Domingo- al costat de la nova plaça dels Dolors que l’hi ha donat un gir de 180 graus a la imatge del nostre nucli antic. I es que amb l’obtenció de la llei de barris, Tortosa ha posat fi a l’abandonament que durant anys havia patit el nostre nucli antic i el barri està començant a recuperar la centralitat que històricament havia tingut. Hem recuperat l’antiga església de Sant domenec, aviat iniciarem la construcció de la plaça i l’escalinata de la catedral, hem millorat la il·luminació de carrers, estem posant-hi mitjans i serveis i fruit de tot això hem despertat l’interés del sector privat que en aquests moments ja està invertint també en el nostre nucli antic.

I malgrat la forta inversió adreçada al nou pavelló i al nucli antic, Tortosa no ha deixat d’invertir en els barris i pedanies, on avui tenim nous col·legis pels notres joves, tenim noves i millors instal·lacions esportives, tenim més casals d’avis, tenim les places i els carrers més nets, i tenim més policies…

És molta la feina, doncs, que estem fent tots plegats i per la qual ens hem de sentir orgullosos. Molts visitants vindran aquests dies a visitar la nostra ciutat i els hem de rebre amb la cordialitat que ens caracteritza i amb l’orgull de ser avui una ciutat millor. Tortosa és la capital de les Terres de l’Ebre i està exercint aquest paper capital amb el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya i del Govern espanyol. La presència del president Jose Montilla aquest dissabte dia 28 d’abril per inaugurar la Fira i el pavelló referma aquest suport i el fet que Tortosa compta, i molt, en la Catalunya del segle XXI.

Preocupació pels recs en la neteja de l’embassament de Flix

En el darrer ple del Senat vaig preguntar a la Ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, les mesures de prevenció de contaminació dels aqüífers d’aigües avall de l’Ebre quan s’iniciï la neteja de l’embassament de Flix.

Des del meu punt de vista, tot i haver escollit el millor sistema per descontaminar l’embassament – la neteja i no la immobilització dels residus- hi ha una gran preocupació als municipis de la zona per si hi ha un pla per preveure els riscos que aquests residus tòxics puguin arribar fins als aqüífers, en cas que es produeixi algun incident.

En relació a aquest tema, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va respondre , en primer lloc, que s’està “estem treballant per solucionar un problema que no va inquietar a l’anterior Govern de l’Estat quan va defensar el transvasament de l’Ebre”. Va afegir que “el que intentem és que no hi hagi riscos quan a finals d’any s’iniciï la conducció dels fangs fins a la planta en que perdran la seva toxicitat”.

Més concretament, Narbona va explicar que hi ha un pla d’emergència medioambiental amb mesures preventives que es treballa amb la Generalitat i que quan aquest estigui enllestit, supervisat pel Govern català i complimentats tots els tràmits, “licitarem l’obra i la iniciarem”. Va afegir finalment que el Ministeri pretén que “tots tinguin la informació, el procés sigui transparent i treballar de manera preventiva”.

Homenatges merescuts

Les ciutats, els pobles, els països els conformen la gent i les accions que bé individualment, bé col·lectivament, realitzem des dels diferents àmbits de la nostra vida, sigui personalment o professionalment. Per a Tortosa i per a les Terres de l’Ebre hi ha hagut, i afortunadament hi haurà, persones que han influït decididament en el nostre futur, ajudant a promoure els nostres actius. Aquests dies, a la nostra ciutat, hem tingut l’oportunitat de “fer justícia” amb algunes d’aquestes persones i col·lectius que han fet de la nostra ciutat i del nostre territori un lloc millor.
Un d’aquests és la Plataforma en Defensa de l’Ebre, a qui agraeixo un cop més com alcalde, però també com a tortosí i ebrenc, el paper desenvolupat per aturar el transvasament previst pel PHN pactat entre el PP i CiU. Vaig recordar el paper indiscutible que van jugar en aquesta lluita en el meu discurs durant el lliurament de la medalla d’Or de la ciutat de Tortosa a la Plataforma. A banda d’aconseguir l’objectiu de la mobilització, aturar el transvasament, també va obtenir un altre èxit tant meritori com va ser agrupar la ciutadania de tot el territori, fos d’on fos, pensés el que pensés, i despertar un sentiment de pertanyença endormiscat. La Plataforma hem estat i som tots els ebrencs i les ebrenques. Per això el nostre Ajuntament va voler homenatjar-la amb la major distinció que atorga Tortosa, la Medalla d’Or de la ciutat.
En la mateixa línia, Tortosa hem homenatjat també fa poc, coincidint amb la inauguració d’una de les sales del nostre recuperat i esplendorós Escorxador, el tortosí Antoni Garcia. Fou un home compromès, un fotògraf decissiu per poder jutjar els criminals nazis a Nuremberg, perquè va aconseguir treure fotos valuosíssimes dels camps de concentració de Manthaussen. Era, per tant, de justicia històrica designar la nova sala d’exposicions de l’Escorxador amb el seu nom.
Finalment, aquest cap de setmana passat, vam homenatjar el músic Rossend Aymí amb el lliurament de la medalla de Plata de la ciutat. Ho vam fer en el marc d’un escenari de luxe, el nou espai cultural que hem condicionat a l’antiga església de Sant Domènec, la qual us convido que visiteu després de la intervenció que hi hem fet. El vam inaugurar amb una cita solemne. Rossend és un home d’alçada i d’extraordinària riquesa cultural i humana. Home de música, el seu mestratge fa que Tortosa i Catalunya es sentin orgullosos d’un home que ha sabut aproximar la música a la gent, fer-la més popular, més accessible. Amic Rossend, Tortosa et devia aquest homenatge, te’l mereixies.
Calen homenatges com aquests perquè és de rebut no perdre de vista ni deixar amagats al calaix aquells I aquelles que ens ajuden a fer un món molt millor indistintament del camp en el qual treballin o col·laborin. Per aquest motiu, a Tortosa, calia també començar a fer justícia històrica, amb homenatges que no volen ser festes fàtues sense contingut, sinó que aspiren a reflexionar sobre la importància que té implicar-se en el dia a dia i en la lluita pels ideals.

Passejar i gaudir de la fira

Ens trobem en uns dels dies més importants de l’any per a Tortosa, juntament amb la Festa del Renaixement i amb les Festes de la Cinta, els dies de la fira Expoebre es converteixen en els dies que la ciutat rep més visitants. Enguany, a més, tenim la responsabilitat d’ensenyar als nostres convidats el nou recinte firal de Remolins. Serà un moment molt esperat per a tots. El parc no aconseguia recuperar-se del tràfec de l’expo en molt temps, quedava molt fet malbé i es ressentia molt temps de l’atropellament que patia. Calia tenir un espai com aquest, un gran equipament, un gran contenidor polivalent, per acollir fires i congressos i a la vegada activitats culturals, lúdiques i també esportives amb les quatre pistes poliesportives que té. Una obra de gran nivell arquitectònic que és peça clau del creixement urbanístic de la ciutat.

Durant les darreres setmanes molts conciutadans m’han aturat pel carrer per preguntar-me si el trasllat de la fira a Remolins no representarà problema greu de trànsit per a la ciutat. El cert és que fins que no tinguem el tercer pont construït, la circulació en aquests dies puntuals d’aquella zona no tindrà la fluïdesa que voldríem. Però si que és cert que hem tret un problema importat de circulació a la ciutat, durant els dies d’Expoebre amb la instal·lació d’aquesta, a l’avinguda Lleida, al Carrer Mestre Moreira, al Carrer Roselló i a la plaça del Teatre Auditori, i la repercussió de la mateixa Expoebre a l’avinguda Generalitat, produíem un bloqueig circulatori durant més de dues setmanes a la ciutat molt important. Aquest problema de trànsit ara l’hem eliminat de soca-rel, ja que no hi haurà cap carrer tallat al trànsit, però a més podrem disposar de tot aquell espai que abans ocupàvem per tenir més aparcaments, és a dir tota l’avinguda Lleida, el passeig de les bicicletes, la plaça de l’auditori, el carrer Roselló, el carrer Mestre Moreira, i deixem via oberta a la Policia Nacional a qui durant dues setmanes impedíem una activitat normal de la seva funció.
A més hem de tenir en compte que la Expo-ebre començarà amb la seva primera parada a l’alçada de l’escorxador, i tot passejant per la vora del riu accedirem al pavelló firal, dit d’una altra manera des de les escales del parc fins a la primera parada a l’Escorxador tenim poc més de deu minuts caminant. Per un altre costat el fet d’habilitar tota una sèrie d’aparcaments a les afores de la ciutat i el continu recorregut del servei d’autobús gratuït ha de fer que no haguem de patir per l’èxit de la nostra fira. Durant aquest dies Tortosins i Tortosines gaudiu i presumiu de la vostra Fira.

Tortosa fa goig per Sant Jordi

La ciutat ha estat avui més bonica que mai. La celebració de Sant Jordi ha lluït de valent, ha donat color i vida als nostres carrers i els tortosins i tortosines ens hem abocat a aquesta litúrgia tant nostra com és comprar una rosa i un llibre amb motiu de la Diada. Evidentment, sóc també dels que penso que no calen dates per regalar una rosa i que la lectura, un plaer apassionat, s’ha de potenciar. Què en penseu vatros? En aquest sentit, aprofito aquestes ratlles per felicitar sincerament la iniciativa de crear el Club de Lectura de Tortosa a través de la nostra biblioteca Marcel·lí Domingo que ens permet fer un pas més en el coneixement del món literari i, a la vegada, intervenir-hi amb xerrades amb els propis autors dels llibres recomanats pel Club.

Perquè quan parlem de Sant Jordi sempre ho fem amb una clara ganyota de felicitat? És un dels dies més encisadors de l’any i d’aquells que et donen energia, vigor, coratge. Sant Jordi et permet recrear per un instant i, per tant, paralitzar momentàniament l’estrès, en l’actualitat literària de l’any, tot i que molts cops optem per antigues obres d’art, com el Cien Años de Soledad, de Gabriel García Márquez, ara que ha fet 50 anys de la seva publicació. És també l’oportunitat de conèixer com parla, com escriu el nostre territori. Recomanacions de la literatura feta des de casa nostra però per a lectors no només d’aquí sinó de més enllà de les nostres fronteres geogràfiques en teníem unes quantes, com La Clau Gaudí, a quatre mans entre Andreu Carranza i Esteban Martín, o Les Oblates, de l’amic Subirats Piñana i Pili Poy. Enguany, any en què celebrem dos centenaris tant importants com el de l’Artur Bladé i Desumvila i Joan Cid i Mulet, la tria ha estat difícil, com sempre. Ho intentarem anar llegint a poc a poc tot, però per començar em quedo amb l’Emeteri Fabregat i el seu Viatge per l’Ebre. Setembre de 1849.

El nostre casc antic agafa força

Amb restauració de l’antiga església de Sant Domènec, la nostra ciutat continua fet passos endavant per tal de recuperar el nostre patrimoni històric. He de reconèixer que des de el moment en que vaig accedir a l’alcaldia he tingut com a principal objectiu els meus governs treballen per tal de que la nostra ciutat recuperi l’esplendor del seu casc antic i els tortosins tornin mostrar-se orgullosos del seu patrimoni, després que durant molts anys l’oblit dels seus dirigents fes que la majoria de la gent de la ciutat desconegués l’existència d’un patrimoni tan ric i extens.

L’església de Sant Domènec es un gra més de sorra a la recuperació de tot el conjunt dels Reials Col·legis, que molt aviat es veurà completada amb la urbanització del carrer del mateix nom, actuació que ja s’ha adjudicat. L’església data del segle XVI i es d’una sola nau sense creuer amb capelles laterals situades entre els contraforts i comunicades entre si. L’espai ha de ser definit pels tortosins com una sala noble destinada als actes institucionals que requereixen de solemnitat, per això el primer acte que hi celebrarem serà el lliurament de la Medalla de Plata de la ciutat al music i compositor, i al mateix temps mestre, Rossend Aymí. Des de el primer moment he dit que m’agradaria que amb la recuperació d’aquest espai la ciutat presumis de tenir un equipament de la talla del Saló de Cent, institució del govern de Barcelona entre els segles XII i fins a finals del segle XVIII. Es per això que en poc temps la gent de Tortosa farem que l’església de Sant Domènec ens ompli d’orgull quan l’ensenyem als nostres convidats.

Tortosa ha canviat

Fa uns quants anys, a l'equador de l'anterior mandat, alguns veïns i veïnes em manifestaven el seu neguit perquè no s'acabaven de veure els canvis necessaris que reclamava una ciutat com la nostra, que tot i reunir un bon grapat d'atractius, no ocupava el lloc que li pertocava en el mapa català. Avui, asseguren que hem aconseguit una dinàmica sensiblement diferent a la que va marcar les darreres dècades del segle XX.

S'ha erigit la nostra en una ciutat que ha sabut assumir el seu lideratge en solidari amb la resta del territori encapçalant reivindicacions tant vitals com la llutia contra el PHN o la dotació de les infraestructures necessàries per garantir el creixement de les Terres de l'Ebre. Avui comptem amb la complicitat dels governs estatal i autonòmic per fer realitat els projectes que considerem cabdals per a la Tortosa del segle XXI. La universitat pública ja és un fet, el polígon Catalunya Sud ha despegat i tenim un bon grapat de projectes acabats i en marxa que defineixen el nostre model de ciutat en què la prioritat són les persones des de l'aposta per un creixement sostenible i equilibrat.

En aquest model, un dels nostres grans projectes ha estat la construcció del pavelló firal i esportiu que permetrà dotarnos d'un equipament que reclamàvaem i que acollirà enguany la fira Expoebre. Amb aquesta obra hem fet més capitalitat. Hem donat solució a velles reivindicacions com són l'obertura del nou accés de Santa Clara o la remodelació del Mercat del Peix, per a la qual comptem amb la implicació de comerciants i empresaris tortosins, que entenen que la ciutat demanda gent emprenedora com ells.

També ha canviat el nostre nucli històric gràcies a la iniciativa de l'Ajuntament amb el PinCAT, la nova biblioteca, el nou espai Sant Domènec, el projecte d'urbanització de l'entorn de la Catedral i l'adquisició d'habitatges, entre altres, i el decissiu suport del govern de la Generalitat per donar-li la volta i recuperar la nostra ciutat històrica, amb la construcció del nou Palau Abària, la urbanització de la plaça dels Dolors. Una recuperació que també reclama la injecció privada necessària per donar-li la volta definitiva, i que avui ja trobem amb exemples com la remodelació de la casa Grego o la construcció d'habitatges per part de diferents empreses constructores.

Una prioritat per al pròxim mandat serà la remodelació definitiva de les instal·lacions esportives, amb unes noves piscines, entre altres equipaments, a Ferreries, i el velòdrom a Vinallop. Però hi ha més projectes en marxa, Renfe, l'hospital, el port fluvial, el centre comercial i un llarg etc. Tortosa ha canviat.

Una il·lusió renovada

Des del passat 19 de gener he assumit un altre cop la responsabilitat de concórrer a les eleccions municipals com a candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya. El suport aconseguit per la militància i els ànims i l’encoratjament de molts veïns i veïnes em donen la força per intentar revalidar per tercer cop l’alcaldia de Tortosa i continuar el projecte iniciat ara fa vuit anys. Mantinc la il·lusió del primer dia per continuar fent coses per la meva ciutat perquè crec sincerament que tenim un futur esperançador fruit d’un model ben dissenyat i aplicat durant aquests darrers anys dels quals ara Tortosa ja en comença a recollir bons fruits. Per tant, és hora de mirar endavant i els socialistes ho podem fer amb garanties perquè tenim model, tenim projectes i tenim la complicitat de les administracions superiors.
Concorro un altre cop davant la ciutadania de Tortosa perquè fiscalitzi la feina feta i decideixi si em revalida la confiança. Ho faig satisfet d’haver complert la majoria de les propostes presentades en el nostre darrer programa electoral, animat per haver presentat un model de ciutat que avui no té alternativa, o almenys no s’ha visualitzat per part de l’oposició al llarg d’aquest darrer mandat, i orgullós de veure que la majoria de les propostes dutes al ple s’han aprovat en un percentatge ben alt per unanimitat, tot i que l’oposició, lluny de presentar alternatives, el que ha fet al llarg de les darreres sessions és fer de l’apologia de la crispació l’estratègia a seguir.
Estic convençut que hem avançat força i que hem aconseguit desenvolupar projectes estratègics per al nostre futur com el polígon Catalunya Sud, l’arribada de la universitat pública i el nou campus de les Terres de l’Ebre, el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el nou pavelló firal i el Pla Integral del Casc Antic. Projectes que són la base d’un model clar i conscient que aposta per un creixement equilibrat i per la igualtat d’oportunitats de tots i cadascun dels veïns, siguin de Ferreries o Remolins, del Temple o l’Eixample, del casc antic o dels nostres pobles. Tothom compta i molt per a una ciutat que lidera el territori des de la responsabilitat i solidaritat amb la resta dels nostres pobles i ciutats. Per aquest motiu vam empènyer fort per tal d’aturar el PHN i per aquest motiu avui tornem a estar al peu del canó per aconseguir les millors infraestructures.
A mi m’agrada que Tortosa sigui una ciutat de les persones, amb els millors serveis per millorar-ne la qualitat de vida. I per això hem millorat quant a equipaments amb dos col·legis nous, la construcció de nous casals per a la gent gran, la millora de les instal·lacions esportives a les pedanies, la nova biblioteca Marcel·lí Domingo.... Durant aquests anys hem donat també solucions a problemàtiques històriques amb la construcció del nou vial d’accés a Santa Clara i l’inici de la remodelació del Mercat del Peix, així com la urbanització de l’entorn de la Catedral.
El més important és que aquesta acció de govern té futur perquè té model i un gran projecte a desenvolupar en el pròxim mandat: la recuperació dels terrenys de Renfe. Tot això, amb el desenvolupament del POUM que ens permetrà la construcció del nou complex comercial l i lúdic de Ferreries i un ampli desenvolupament urbanístic de la ciutat. I, sobretot, perquè comptem amb la complicitat de les administracions catalanes i de l’Estat que ens permetrà tenir la primera marina seca i port fluvial, iniciativa del Club de Rem de Tortosa, el tercer pont sobre l’Ebre i, sobretot, la construcció del nou hospital de referència a les Terres de l’Ebre.
On hi ha feina feta callen actituds crispades. Per continuar treballant per Tortosa, torno a optar a l’alcaldia i ho faré amb un equip fort, amb gent experimentada que recull la sensibilitat de la nostra ciutadania. Serà una llista renovada que aposta per la paritat de gènere. Confiem en renovar la confiança dels tortosins i tortosines perquè ens donin la força necessària per obtenir la majoria més àmplia per governar amb les màximes garanties.

Entrevista publicada per Anna Mayor a l'Agència Catalana de Notícies

Joan Sabaté (PSC): 'He fet una nova proposta a la junta de portaveus per afrontar parcialment la reforma de les instal·lacions esportives'


A pocs mesos de les eleccions municipals, l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, repassa l'actualitat de la ciutat i els projectes que s'han endegat en aquest mandat. En una entrevista concedida a l'ACN pocs dies després de ser proclamat, de nou, candidat a l'alcaldia pel PSC, admet que temes com la reforma total de les instal·lacions esportives s'hauran d'afrontar en el proper mandat, tot i que ja ha posat sobre la taula una nova proposta a la junta de portaveus. El dirigent socialista es mostra 'optimista i prudent' davant les eleccions, i en condicions d'arribar a acords de futur i recuperar la sintonia amb ERC.

Fa pocs dies va tornar a ser elegit candidat pel PSC a Tortosa.
L'agrupació del PSC de Tortosa m'ha fet confiança de nou, per amplíssima majora, i ho interpreto com un reconeixement a la feina feta i al fet que compartim la idea que tenim un projecte que s'ha d'anar desenvolupant.

En aquests vuit anys que porta d'alcalde, i sobretot en els quatre últims anys, quin projecte destacaria?
Més que de projecte prefereixo parlar de model. En aquests vuit anys hem intentat plasmar el nostre programa i la nostra idea de ciutat, sobretot des del punt de vista urbà i ho hem fet en el POUM, que es publicarà, si tot va bé, aquest mes de març. A partir d'aquí, l'actuació al nucli antic és important perquè era un dels grans temes mal resolts a Tortosa, i en la mesura que el creixement de la ciutat recentra la ciutat històrica calia dotar-la d'una inversió important. Aquesta idea de ciutat equilibrada també ve suportada pel creixement al nord, al marge esquerre amb l'equipament del recinte firal, i la previsió del Campus universitari. Si es tracta d'obra física, el pavelló és segur l'obra més emblemàtica però hi ha moltes altres coses: nou camp de gespa a Bítem, el que farem a l'estadi, la rotonda de l'accés a l'Hospital, camins rurals, obertura de Santa Clara. Tot són peces d'un mateix puzle per construir el nostre model de ciutat i que hem abocat al nou POUM.

Una de les coses que s'ha iniciat aquest mandat és el Pincat inclòs a la Llei de Barris. S'ha acabat la biblioteca, s'ha resolt l'obertura de Santa Clara. Quines són les properes accions què veurem acabades al nucli antic?
Si parlem d'obres acabades el més immediat és l'adequació de l'espai Sant Domènec, però també s'estan duent a terme altres obres. Cal recordar que primer sempre hi ha una fase que no és visible i que correspon a tota l'adquisició del sòl. Aquests dies s'està acabant una obra que fa la Generalitat i que és la urbanització de la plaça a l'antiga església dels Dolors, i abans de l'obra hi ha una fase prèvia d'adquisició del sòl. De la mateixa manera, ja hem acabat pràcticament les expropiacions del carrer Benasqué i s'iniciarà l'enderroc; o de les cases de la catedral que hem fet tot un procés complex i costós, en temps i en diners, i que en aquests moments estem a punt d'iniciar l'enderroc per fer les excavacions.

Per quan aquest enderroc?
Si la Comissió de Patrimoni dóna el vistiplau, com esperem, en la propera reunió que s'ha de celebrar en pocs dies, és un procés immediat després del buidatge de les cases. Jo compto que no més tard del mes de març.

Abans destacava que l'acabament de l'adequació de l'espai Sant Domènec serà en breu
Sí, entre març i abril estarà a punt. Hem reconvertit l'antiga església en una sala noble de la ciutat, un petit auditori o sala de conferències. A mi m'agrada dir que és una mena de saló de cent de Tortosa. La ciutat per determinats actes necessita d'una sala d'aquestes característiques, i l'espai Sant Domènec reuneix aquesta potencialitat. Així, hem aprofitat les línies de l'edifici i l'armari de l'arxiu del segle XVI que fa de fons de la sala. Es podrà fer des de la presentació d'un llibre, un concert de música barroca, o l'acte de lliurament de la medalla d'or o argent de la ciutat.

I el centre d'interpretació de la Festa del Renaixement, s'ha decidit ubicar en aquest espai també?
Sí, però això es farà en una altra fase i en una part acotada de l'edifici que no afecta la sala noble. És un projecte subvencionat pel Pla de Dinamització, i la ubicació és la més adequada pel context renaixentista de l'entorn.

Un dels temes pendents que cueja pràcticament des de l'inici del mandat és la reforma de les instal·lacions esportives. L'enfrontarà en els mesos que queden?
És un tema que està sobre la taula i per ser un tema complex i que s'ha viciat molt per raons de política partidària, he intentat sobretot que es valori que és un tema de ciutat i he fet una aposta perquè això sobretot es faci en el màxim consens possible. La reforma completa de l'estadi municipal és un tema que s'haurà d'afrontar, amb tota seguretat, en el proper mandat, tot i que això no vol dir que no es pugui iniciar ara.

Pot concretar què es pot iniciar en aquests pocs mesos què queden?
Està clar que hi ha dues actuacions en espais diferenciats: la reforma de l'estadi com a tal i el centre de tecnificació ciclista a Vinallop. La meva intenció en aquests moments, i així ho he proposat a la junta de portaveus, és encarregar el projecte del centre ciclista de Vinallop, perquè tenim la partida pressupostària i aprovada la subvenció de la Generalitat. I d'altra banda, pel que fa a la reforma de l'estadi, iniciar el nou camp de gespa artificial, que ja tenim aprovat, i la pista d'atletisme d'entrenament al seu voltant. El que sí que quedarà ajornat és la zona d'aigua i l'enderroc del velòdrom perquè serà difícil arribar a un consens pel nerviosisme que comporta a molta gent la proximitat de les eleccions municipals, però en qualsevol cas iniciarem la reforma de l'estadi. Crec que amb el centre de tecnificació ja no hi ha excusa per tirar-ho endavant.

El que suposarà una nova millora de les instal·lacions esportives és la posada en marxa del recinte firal
Sí, sí, aquesta ja està pràcticament enllestida. Estem assistint a tot un procés que canviarà els grans equipaments esportius de la ciutat. A finals de març estarà a punt.

Han pensat ja quin serà el primer acte del nou pavelló?
En una setmana hem d'acabar de decidir si farem l'Expoebre o no. Sempre he manifestat el meu desig de poder-la celebrar al recinte firal, i espero que sigui així encara a hores d'ara, però no ho farem si no tenim les condicions. Una cosa és que el pavelló estigui acabat i l'altra que s'hagi resolt l'accessibilitat a la zona, i que s'ha de resoldre bé per poder portar la fira. Depèn d'una sèrie d'empreses que estan duent a terme l'obra, i si no tenim garanties fermes que això estarà a punt el que faríem és fer un acte inaugural, en una fira més petita, tipus Autoparc, com ja va anunciar el president de la Fira, Rafel Lluís, perquè sobretot volem que els ciutadans puguin veure el pavelló. És una obra que ens referma l'orgull legítim de ser tortosins, portem 100 anys amb el sentiment què anem perdent coses, i ja és legítim que Tortosa tingui equipaments de territori i de país.

I les negociacions per tenir el tercer pont, com estan?
Estic movent cables, tinc noves visites demanades a Foment i a PTOP, i estic intentant tancar la proposta que Foment feia de lligar un conveni entre les tres administracions. Foment podria invertir, i en el marc del nou Estatut és una obra que es podria incloure en el paquet d'actuacions de l'estat a Catalunya, però com és una infraestructura que uneix carreteres de la Generalitat fa falta que aquesta intervingui. Un conveni entre tres administracions sempre és lent, i espero tancar-lo en els propers mesos. A vegades això costa més que el que el sentit comú i el desig de tots portaria a pensar.

Ha parlat ja amb el conseller sobre aquest conveni?
Des del principi, el conseller Nadal sempre ha dit que veu bé el pont però que havíem d'aconseguir que Madrid ho financés. Estem en aquesta línia, perquè Madrid aporti la majoria de la inversió. Crec que les dues administracions comparteixen aquesta filosofia.

Un altre equipament que queda pendent de resoldre el seu ús és l'antic mercat de Ferreries després que s'hagi arribat a un nou acord amb Educació per ubicar l'Escola d'Hoteleria al institut Joaquim Bau. S'ha pensat què fer-ne?
Estem estudiant la proposta que ens ha fet l'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP) per ubicar-hi la seu central i les seves oficines. L'empresa faria la inversió de recuperació de l'espai i ens estalviar-nos els lloguers de l'espai on estan avui ubicats.

Abans comentava que el POUM podria entrar en vigència al mes de març. Precisament, l'Ajuntament ha hagut d'introduir en el planejament l'informe de Carreteres que proposa el traçat de la variant de l'Eix de l'Ebre. Ha parlat ja amb el conseller per intentar modificar el traçat?
Carreteres ha elaborat una proposta de traçat i no necessàriament és la que s'ha d'aplicar, i ens demana que incloguem aquesta proposta al POUM. Per no paralitzar-ho, ho hem inclòs, però tinc el compromís del conseller Nadal que en parlarem i així els ho he tramès als veïns afectats. Evidentment, el fet que vagi al POUM no vol dir que no es pugi modificar. Nosaltres ho hem inclòs perquè és obligat i de llei, tot i que costi tant d'entendre fins i tot a alguns polítics. Això no vol dir que ens impedeixi seguir negociant. Intentarem millorar el traçat per intentar minimitzar l'impacte.
Però serà difícil arribar fins a la zona del canal Xerta-Sénia que havia previst l'Ajuntament, no?
Segurament no podrem pujar fins al canal Xerta-Sénia perquè potser és massa allunyada del nucli urbà de Tortosa i Roquetes i, per tant, no és aconsellable. Hem de ser molt curosos perquè la proposta que féssim sobretot sigui funcional i viable, i que creï els mínims impactes possibles. Però que ningú s'enganyi al final haurem d'afectar algunes finques particulars i totes són propietat d'algú, i s'intentarà afectar al mínim, però alguna es veurà afectada. És legítim que un propietari digui què facin la carretera però no per la seva finca, però s'ha d'entendre que al desplaçar-la hi haurà uns altres que diran el mateix. Aquests que ara aixequen la seva solidaritat amb els veïns afectats, ja veurem que fan amb els nous veïns afectats, perquè si continuem així no farem mai la variant. Cal minimitzar l'impacte i fer-la passar pel mínim de propietats possibles, però cal treballar-ho amb els tècnics.

Com valora la proposta de moció popular que volen tirar endavant els veïns afectats?
Si l'entren per forçar un posicionament s'equivoquen completament perquè entrar una moció a l'Ajuntament no vol dir que es pari el projecte de Carreteres, i a més, probablement ens obligaria al govern municipal a votar en contra de la proposta per no hipotecar l'aprovació del POUM. L'interès legítim o no d'uns quants propietaris pot acabar creant un perjudici importantíssim a tota la ciutadania de Tortosa que té un interès legítim que el POUM entri en vigor.

Com estan els processos de creació d'EMD a Bítem i Campredó?
És un procés que va lent però és complex i s'ha d'anar a poc a poc. Les EMD són una fórmula que preveu la llei de règim local de Catalunya però com una solució excepcional. En el cas de Campredó, perquè hi ha una consciència més clara de poble pot ser una sortida als anhels i reivindicacions històriques sense trencar el municipi, però tinc més dubtes en el cas de Bítem, i crec que seria més aconsellable deixar-ho com està amb la capacitat inversora que s'està duent a terme actualment. En els propers dies convocaré una reunió a Campredó per a resoldre un tema, que no és menor, que és la delimitació de l'àmbit de l'EMD i el patrimoni que es transfereix, perquè estem afectant una zona amb un elevat nivell d'urbanització amb dos polígons industrials. I en el cas de Bítem tenim pendent la consulta popular i potser seria un bon moment aprofitar el dia de les eleccions municipals per fer-la.

A quatre mesos de les eleccions municipals, quina sensació té?
Estic en una situació d'optimisme prudent i moderat, mai no hi ha res decidit ni guanyat, però crec que es comença a valorar que Tortosa està en marxa i s'està movent. I m'atreveixo a dir que no hi ha pràcticament alternativa sòlida, en el sentit que no hi ha model alternatiu de ciutat. Hi ha moltes polèmiques polítiques sobre si em deixen parlar o no al ple, sobre si deixen fer allò, però cap alternativa al model de creixement sostenible que venim fent: sòl industrial, model comercial, model urbanístic, infraestructures de territori.

Hi haurà renovació a la seva llista?
Sí, hi haurà renovació inevitablement, però també continuïtat. Crec que he tingut un bon equip de govern i sobretot un bon grup municipal, però mirarem de millorar-ho si és possible, sobretot la capacitat de gestió per ser més eficaços i més ràpids per assolir els nostres objectius.

Li agradaria tornar a reeditar el quatripartit?
Tindria ganes de tenir una majoria el més àmplia possible, fins i tot, no em sap mal dir, tenir majoria absoluta, i malgrat això, insisteixo que vull un govern ampli, que preferentment ha de ser una línia d'orientació progressista. Per tant, ICV, els independents (IPE) que tenen l'origen en el moviment antitransvasament, i fins i tot, m'agradaria recuperar la sintonia que crec que es pot donar amb ERC per recuperar la formació quadripartita, però tampoc tanco la porta a ningú.

ICV i ERC presenten noves cares. Quina valoració en fa?
Crec que és un procés de renovació de les dues formacions polítiques, i espero que sigui en positiu. Em sap mal la pèrdua de Sisco Lahosa, que a part de company de govern tenim una amistat de tota la vida, però no va en detriment de Jaume Forcadell que crec que és una persona amb ganes i capacitat que suposa una renovació del projecte d'ICV i que estic segur que podem treballar conjuntament. En el cas d'ERC, ha apostat per una renovació, i no és un secret per a ningú que he tingut dificultats d'entesa amb l'anterior cap de llista i portaveu. No és cap qüestió personal però són maneres diferents de treballar i se'ns ha fet difícil. En aquest sentit, valoro positivament que ERC hagi optat per una renovació de persones i de maneres. Crec que Ricard Forés representa una aposta seriosa d'ERC, i crec que estem en condicions d'arribar a acords de futur per continuar treballant per Tortosa en la mateixa línia i orientació política que ho fa el Govern de Catalunya.

Amb certa distància, com valora les crítiques d'Amparo Moreno que van provocar la seva expulsió de l'equip de govern deixant-lo en minoria?
Crec que són injustes, i a més les va fer en un context que no s'entenia. La tendència de la regidora ha estat el que aconsegueix ho fa per ella mateixa i l'alcalde no hi té res a veure, però quan no hi ha diners la culpa és de l'alcalde. Crec que és injusta la crítica, perquè hem abocat recursos a les àrees que portava Moreno: participació ciutadana i noves tecnologies. Més aviat crec que devia tenir un projecte que potser no ha pogut aplicar, però clar no podia marcar la pauta al 100% del que ha de fer el govern municipal, i crec que no va acabar d'entendre què és un govern de coalició.

Per últim, quins reptes de futur es planteja si torna a tenir l'alcaldia?
Continuar avançant amb la planificació estratègica de la ciutat, ja concretarem com, i si s'ha d'abordar un pla estratègic i en quines condicions. Cal continuar dissenyant el futur. També és evident que el proper mandat vindrà marcat per una sèrie de grans actuacions: recuperació terrenys de Renfe i recreació del nou centre urbà de Tortosa, construcció del nou hospital, la culminació de l'adequació instal·lacions esportives, i la urbanització de l'espai de davant de la catedral. En definitiva, projectes d'una ciutat que està canviat, i que no és fum.