Catalunya hem viscut unes noves eleccions, democràtiques, tranquil·les i sense incidents, de les quals amb el resultat calent, recent acabat de sortir del forn, m’agradaria fer-hi les primeres reflexions.
La primera reflexió, i crec que és important que tots els que ens dediquem al treball polític ens la fem, versa envers la participació. Catalunya ha registrat un 43,23 per cent d’abstenció i això és preocupant. Alguna cosa no fem bé si un 43 per cent de la ciutadania no se sent engrescada amb les propostes polítiques i opta per no exercir el seu dret a vot -allò que tanta lluita i esforç ens va costar aconseguir en aquest país-.
Es important que la ciutadania participi no sols quan tenim amenaces greus pel territori, sinó que ho faci ordinàriament per decidir quines són les polítiques que vol.
La baixa participació ha estat un tret generalitzat a tot Catalunya i lògicament ha fet que tots els partits hi perdéssim vots. El PSC reconeixem la victòria de CiU i certament, a Catalunya, els socialistes no hem assolit els resultats desitjats, si bé haig de dir que a Catalunya hi continua havent una clara majoria catalanista i de progrés.
A les Terres de l’Ebre, la posició dels socialistes s’ha consolidat i ho ha fet en un moment de retrocés general. Així, a les Terres de l’Ebre els socialistes –malgrat haver obtingut menys vots que l’any 2003- han augmentat en percentatge de vot passant del 26,32% de l’any 2003 al 27,63% actual i escurçant distàncies amb CiU que ha baixat un punt i mig, perdent fins a 5.198 vots absoluts (gairebé el triple que el PSC). I tot i la forta abstenció, sense tenir el pla hidrològic nacional de rerafons i malgrat l’agressiva campanya feta per CiU contra el tripartit, el PSC ens hem mantingut i hem incrementat la nostra posició a l’Ebre el que demostra que el vot socialista s’està consolidant en aquest territori.
Major satisfacció m’atorga el fet que Tortosa hagi estat una de les poques grans ciutats de la Catalunya no metropolitana i de les capitals de comarca on el PSC ha guanyat i ha mantingut el lideratge electoral. I és que des de les passades eleccions autonòmiques, el PSC a Tortosa hem guanyat elecció rere elecció tota la seqüència electoral (autonòmiques 2003, generals 2004, municipals 2003 i autonòmiques 2006). Això significa que els socialistes hem consolidat el nostre electorat a Tortosa, fet que resultava impensable vuit anys enrere quan CiU obtenia uns altíssims resultats que no ha tornat mai mes a recuperar. L’Ebre no oblida i la majoria dels tortosins i tortosines se senten així més còmodes i una vegada més ens fan confiança.
dijous, 2 de novembre del 2006
dilluns, 2 d’octubre del 2006
Un nou punt d'encontre, Renfe
L’evolució i el progrés són característiques gairebé intrínsiques de les ciutats, en canvi gairebé permanent, per millorar, per adaptar-se a les noves necessitats, a les noves maneres d’entendre la vida i viure-la: per créixer. Des de l’arribada a l’alcaldia de Tortosa i des del PSC, sempre hem tingut clar aquest concepte de ciutat, de i per a les persones, i en aquest anhel hem estat treballat inesgotablement al llarg d’aquests gairebé vuit anys de mandat.
Hi havia molta feina per fer, és cert. Veníem d’un període d’estancament i immobilisme que calia superar. Posar fil a l’agulla ha estat una tasca àrdua i, de vegades, complicada, però avui veiem i recollim els fruits de tantes i tantes hores esmerçades en construir aquesta ciutat de tots i totes. Fidels a un model de ciutat que es basava, sobretot, en un creixement equilibrat hem elaborat un nou pla general, que té en compte aquesta premissa, estem desenvolupant el Pla Integral del Casc Antic de Tortosa (PINCAT), que permetrà la recuperació de la nostra ciutat històrica i que ha rebut una important injecció de la Generalitat, i hem construït un seguit d’equipaments de gran importància com a capital de l’Ebre com són el nou pavelló firal, la biblioteca Marcel·lí Domingo o les rehabilitacions de l’antiga església Sant Domènec i l’Escorxador. Tot això sense oblidar la tasca feta als nostres pobles, on hem construït, entre altres, dos nous casals culturals.
Però la nostra feina és continuar avançant, per no quedar-nos enrere. Hi ha encara més projectes, més millores, perquè la nostra ciutadania és moderna, avanguardista i vol també tots els avantatges propis de l’estat del benestar. En aquest sentit, amb vista al proper mandat, el gran projecte serà el desenvolupament urbanístic dels antics terrenys de Renfe, que adquirirem en breu. Aquest projecte és el que canviarà definitivament la imatge de la ciutat un cop aconseguit l’equilibri urbanístic en el casc urbà de la nostra ciutat i ara la nostra aposta és potenciar el seu centre. Mitjançant el conveni amb Renfe, eliminarem el gran obstacle que és la via dels ferrocarril, que separa les dos parts de l’eixample noucentista, i que ens permetrà la continuïtat des de la plaça d’Alfons XII, amb la connexió dels carrers Màrtirs 1640 i Cervantes amb la Ronda Docs.
El nou centre s’estructurarà, així, a partir d’una gran rambla que seguirà el traçat ferroviari des de l’estació fins al riu. La superfície total afectada per l’actuació és de 56.196 metres quadrats, 22.295 dels quals són els que comparem a Renfe, amb una inversió de 3.600.000 d’euros. Una dada significativa del projecte és que un 85% de la seva superfície estarà destinada a espai públic. Això suposa una edificabilitat prudent d’1,10 m2 per metre quadrat de sòl, el que representa una sostre de 24.524 metres quadrats, amb un 55% destinat a habitatges i un 45% per a usos lúdics, comercials i terciaris. Es pot comprovar que l’objectiu és que sigui un espai molt obert, amb força zona verda i grans carrers. Exemple de la filosofia de creixement de les ciutats actuals, més còmodes, més agradables, ciutats per ser-hi i estar-hi.
I, evidentment, l’altre gran atractiu d’aquest nou espai que guanyem per a la ciutat per a tots els tortosins i tortosines és aquest 45% per a usos lúdics, comercials i terciaris, que han d’encabir 6.000 m2 de superfícies comercials mitjanes que se sumaran als 9.000 m2 del barri de Ferreries, previstes en el Pla d’Orientació d’Equipaments Comercials. Aquesta nova àrea potent ha de reforçar el centre comercial i el seu lideratge en tota la gran àrea d’influència tradicional del comerç tortosí com són les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el Maestrat.Per tant, Tortosa, amb el PSC i les polítiques decidides adreçades a les persones hem apostat perquè la nostra ciutat canviï, es mogui, perquè el moviment és vida. I mirar enrere, està clar, que ja no ens val la pena.
Hi havia molta feina per fer, és cert. Veníem d’un període d’estancament i immobilisme que calia superar. Posar fil a l’agulla ha estat una tasca àrdua i, de vegades, complicada, però avui veiem i recollim els fruits de tantes i tantes hores esmerçades en construir aquesta ciutat de tots i totes. Fidels a un model de ciutat que es basava, sobretot, en un creixement equilibrat hem elaborat un nou pla general, que té en compte aquesta premissa, estem desenvolupant el Pla Integral del Casc Antic de Tortosa (PINCAT), que permetrà la recuperació de la nostra ciutat històrica i que ha rebut una important injecció de la Generalitat, i hem construït un seguit d’equipaments de gran importància com a capital de l’Ebre com són el nou pavelló firal, la biblioteca Marcel·lí Domingo o les rehabilitacions de l’antiga església Sant Domènec i l’Escorxador. Tot això sense oblidar la tasca feta als nostres pobles, on hem construït, entre altres, dos nous casals culturals.
Però la nostra feina és continuar avançant, per no quedar-nos enrere. Hi ha encara més projectes, més millores, perquè la nostra ciutadania és moderna, avanguardista i vol també tots els avantatges propis de l’estat del benestar. En aquest sentit, amb vista al proper mandat, el gran projecte serà el desenvolupament urbanístic dels antics terrenys de Renfe, que adquirirem en breu. Aquest projecte és el que canviarà definitivament la imatge de la ciutat un cop aconseguit l’equilibri urbanístic en el casc urbà de la nostra ciutat i ara la nostra aposta és potenciar el seu centre. Mitjançant el conveni amb Renfe, eliminarem el gran obstacle que és la via dels ferrocarril, que separa les dos parts de l’eixample noucentista, i que ens permetrà la continuïtat des de la plaça d’Alfons XII, amb la connexió dels carrers Màrtirs 1640 i Cervantes amb la Ronda Docs.
El nou centre s’estructurarà, així, a partir d’una gran rambla que seguirà el traçat ferroviari des de l’estació fins al riu. La superfície total afectada per l’actuació és de 56.196 metres quadrats, 22.295 dels quals són els que comparem a Renfe, amb una inversió de 3.600.000 d’euros. Una dada significativa del projecte és que un 85% de la seva superfície estarà destinada a espai públic. Això suposa una edificabilitat prudent d’1,10 m2 per metre quadrat de sòl, el que representa una sostre de 24.524 metres quadrats, amb un 55% destinat a habitatges i un 45% per a usos lúdics, comercials i terciaris. Es pot comprovar que l’objectiu és que sigui un espai molt obert, amb força zona verda i grans carrers. Exemple de la filosofia de creixement de les ciutats actuals, més còmodes, més agradables, ciutats per ser-hi i estar-hi.
I, evidentment, l’altre gran atractiu d’aquest nou espai que guanyem per a la ciutat per a tots els tortosins i tortosines és aquest 45% per a usos lúdics, comercials i terciaris, que han d’encabir 6.000 m2 de superfícies comercials mitjanes que se sumaran als 9.000 m2 del barri de Ferreries, previstes en el Pla d’Orientació d’Equipaments Comercials. Aquesta nova àrea potent ha de reforçar el centre comercial i el seu lideratge en tota la gran àrea d’influència tradicional del comerç tortosí com són les Terres de l’Ebre, el Matarranya i el Maestrat.Per tant, Tortosa, amb el PSC i les polítiques decidides adreçades a les persones hem apostat perquè la nostra ciutat canviï, es mogui, perquè el moviment és vida. I mirar enrere, està clar, que ja no ens val la pena.
dijous, 21 de setembre del 2006
Cal mirar endavant
El 14 d’agost passat la consellera de Salut, Marina Geli, va fer un dels anuncis més importants de les darreres dècades a la nostra ciutat i que beneficia al conjunt de les Terres de l’Ebre: la construcció d’un nou hospital, un equipament que substituirà i millorarà l’actual hospital Verge de la Cinta. Amb una inversió de 120 milions d’euros i la previsió que estigui plenament operatiu el 2011, el nou hospital serà una millora substancial en el servei sanitari. El total de la superfície del nou edifici representarà un 50% més de metres quadrats dels que assoliria l’actual centre un cop reformat. A més, preveu la construcció d’un nou edifici annex a l’hospital, el primer que es construirà, en el que s’ubicarà un Servei d’Oncologia amb una Unitat de Radioteràpia dotada d’un accelerador lineal i una Unitat de Salut Mental. El nou centre, a més, incrementarà els llits disponibles i els quiròfans, tindrà tres sales de part i una gran àrea de consultes externes, trenta sales d’exploracions, una unitat de rehabilitació funcional i 25 places d’hospital de dia i diagnòstic ràpid. Des de l’Ajuntament hem posat ja a disposició del govern de la Generalitat el terreny disponible per fer el nou hospital, 40.000 metres quadrats del nou pla parcial de la Farinera. Cal defugir, per tant, de les crítiques destructives que es fonamenten només amb rabietes pròpies de nens petits i mirar endavant, ja que el més important és que es faci. És el compromís del govern. I també, de nou, el compromís de Tortosa vers les Terres de l’Ebre.
Com el compromís que l’actual govern ja va complir amb la contribució a la derogació del transvasament previst pel PHN, com el que ha adquirit amb la posada en marxa del campus universitari i amb la Llei de Barris que atorga una injecció important per la millora del nucli antic de Tortosa. Sense deixar de banda, la millora en el Pla d’Equipaments Culturals, amb 2,3 milions d’euros, la millora en comunicacions entre les Terres de l’Ebre i l’Aragó, l’acabament tant anhelat de l’autovia entre Tortosa i l’Aldea i el creixement en un 118% del Pla Únic d’Obres i Serveis que permetrà moltíssimes millores als nostres pobles i ciutats.
Només són alguns exemples d’un bon grapat d’actuacions que superen els mil milions d’euros d’inversions a les Terres de l’Ebre. Només cal comparar l’acció dels darrers tres anys de govern amb els 23 anys de CiU per veure que el resultat és una acció de govern que millora la situació al nostre territori, un cop superada la lluita per frenar el transvasament. Des de la responsabilitat com a president del PSC a les Terres de l’Ebre, des de la meva vocació de servei a la societat des del partit, faig una crida a treballar plegats perquè el nostre repte és mobilitzar la societat per no fer marxa enrere i tornar als 23 anys d’absolut immobilisme i manca de complicitat amb el nostre territori. Tenim el millor candidat, José Montilla, i el millor projecte polític.
Com el compromís que l’actual govern ja va complir amb la contribució a la derogació del transvasament previst pel PHN, com el que ha adquirit amb la posada en marxa del campus universitari i amb la Llei de Barris que atorga una injecció important per la millora del nucli antic de Tortosa. Sense deixar de banda, la millora en el Pla d’Equipaments Culturals, amb 2,3 milions d’euros, la millora en comunicacions entre les Terres de l’Ebre i l’Aragó, l’acabament tant anhelat de l’autovia entre Tortosa i l’Aldea i el creixement en un 118% del Pla Únic d’Obres i Serveis que permetrà moltíssimes millores als nostres pobles i ciutats.
Només són alguns exemples d’un bon grapat d’actuacions que superen els mil milions d’euros d’inversions a les Terres de l’Ebre. Només cal comparar l’acció dels darrers tres anys de govern amb els 23 anys de CiU per veure que el resultat és una acció de govern que millora la situació al nostre territori, un cop superada la lluita per frenar el transvasament. Des de la responsabilitat com a president del PSC a les Terres de l’Ebre, des de la meva vocació de servei a la societat des del partit, faig una crida a treballar plegats perquè el nostre repte és mobilitzar la societat per no fer marxa enrere i tornar als 23 anys d’absolut immobilisme i manca de complicitat amb el nostre territori. Tenim el millor candidat, José Montilla, i el millor projecte polític.
dijous, 20 de juliol del 2006
La Festa del Renaixement: promoció econòmica, cultural i turística de Tortosa
Aquests dies havien d’ésser amb tots natros, els nostres amics fraternals de Tartous, la ciutat siriana amb què hem iniciat un procés d’agermanament. L’enèssima reedició del conflicte no resolt, de l’orient mitjà, provocada per les accions terroristes de Hamas i Hezbolà i la desproporcionada i no justificable reacció d’Israel, amb una gran afectació de la població civil, han fet que la seva visita i els actes d’agermanament s’hagin hagut d’ajornar. Síria es veu afectada per l’onada de refugiats libanesos que arriben al seu territori i per l’amenaça d’implicació que sona reiteradament des de l’inici del conflicte.
Vull exposar públicament, com he fet per escrit i verbalment, el nostre desig que la pau retorni a la zona i que la ciutat de Tartous no vegi estancat el seu camí de progrés social i econòmic tant treballosament iniciat i alhora tan fràgil, amb la convicció que aviat els podrem rebre a Tortosa.
Sovint, fora de la nostra ciutat, em pregunten per la nostra Festa del Renaixement, em sembla que estan en la convicció que la festa té els seus orígens en el mateix segle XVI. Realment la nostra festa ha arrelat, és forta, és plenament nostra i s’ha convertit en un element potentíssim de promoció de la ciutat i del territori. Promoció turística i, per tant, econòmica, en un moment en què el turisme s’ha convertit en un dels sectors amb més expectatives de creixement. Hi invertim molts d’esforços i molts recursos entre tots, però val la pena.
Si bé el concepte de Renaixement, en la seva accepció històrica, té un sentit cultural també és cert que avui el podríem utilitzar en la seva vessant socio-econòmica. Al segle XVI es valoritza el nostre paper de terra de cruïlla, de la mateixa manera que ho havíem estat als segles XIII i primera meitat del XIV, quan amb la conquesta del regne de València, Tortosa i les Terres de l’Ebre deixen de ser terra de frontera. Una vegada més, com en l’antiguitat, pren força la nostra condició de lloc de pas i de contacte comercial. Tortosa és un mercat important, que superada la crisi dels segles XIV i XV es recupera amb força, seguint més la dinàmica valenciana que no la catalana, de recuperació més lenta.
Avui, amb totes les infrastructures que recentment hem projectat per al nostre territori, revalidem el nostre paper de punt d’encreuament de les vies de comunicació de sortida de la Vall de l’Ebre cap al mar que aquí es creuen amb l’eix de la Mediterrània. Pren plenament sentit amb el projecte de desdoblament de l’eix de l’Ebre, inclòs en el Pla d’Autovies de la Generalitat, que es creuarà a l’alçada de Vinallop amb la futura A-7, l’autovia de la Mediterrània, que s’afegeix a la ja existent autopista AP-7.
La millora estratègica en les comunicacions i el paper del nostre territori des del punt de vista logístic són claus per al nostre creixement industrial, a la vegada que reforcen la nostra accessibilitat de cara al turisme. Tortosa renaix amb força.
El nostre conjunt patrimonial, un dels més importants de Catalunya, és la nostra principal oferta turística. El conjunt d’arquitectura militar s’allarga des de la Suda, del segle X, fins al fort d’Orleans, del segle XVIII, amb més de quatre quilòmetres de muralles i un conjunt de fortificacions dels segles XVII i XVIII seguint el model Vauban. La catedral de Santa Maria i el Palau Episcopal, el call jueu, els palaus del segle XV, aquest conjunt dels Reials Col·legis renaixentistes i l’arquitectura modernista, entre altres, configuren un conjunt que estem promocionant, que cada vegada atreu més turistes a Tortosa i que aquesta festa permet donar a conèixer. Precisament, en aquesta tasca de promoció turística hi estem abocats i hem aconseguit que a partir d’aquest proper dimarts, els Reials Col·legis obrin al públic, amb un informador turístic que ens permetrà finalment mostrar una de les principals joies del nostre patrimoni als turistes que ens visiten.
Vull expressar també l’agraïment pel suport rebut des del Govern de la Generalitat, amb la declaració de Festa Local d’Interès Turístic de Catalunya de l’any passat i el lliurament de la Placa d’Honor del Turisme, a la qual es va afegir la declaració de Festa d’Interès Turístic Nacional per part del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Així mateix el nostre agraïment pel suport del vostre departament a la recuperació de l’antic Escorxador, que albergarà, entre altres equipaments, un centre d’arts plàstiques; l’ajut de l’u per cent cultural per a recuperar un tram de la muralla; el compromís d’elaborar el Pla Director de les Muralles, i la col·laboració per refer les escales de la Catedral alhora que urbanitzem la plaça del davant.
També vull agrair molt especialment, en nom de la ciutat, al conseller Ferran Mascarell que hagi acceptat fer de pregoner d’aquesta onzena edició de la nostra Festa del Renaixement.
Finalment, voldria fer un reconeixement a la tasca dels impulsors de la Festa al llarg dels anys i d’aquesta edició. El President Honorari, el senyor Ramon Cardús; el seu director fins la passada edició, Enric Roig; el senyor Ismael Roldan, que fou regidor responsable de la Festa; el senyor Jordi Bonilla, primer tinent d’alcalde i actual responsable; la senyora Eva Ortega, cap del servei de Presidència i que ha assumit des d’aquesta edició les funcions de la direcció tècnica, i les senyores Núria Segarra i Esther Galindo, historiadores que han dotat la festa del rigor necessari i portadores de l’estendard en aquesta edició. Així com a tot el personal de l’Ajuntament que fa possible la nostra Festa, als voluntaris, als comerciants, al moviment veïnal, i a totes les tortosines i tots els tortosins sense excepció.
Bona Festa del Renaixement!!!
Vull exposar públicament, com he fet per escrit i verbalment, el nostre desig que la pau retorni a la zona i que la ciutat de Tartous no vegi estancat el seu camí de progrés social i econòmic tant treballosament iniciat i alhora tan fràgil, amb la convicció que aviat els podrem rebre a Tortosa.
Sovint, fora de la nostra ciutat, em pregunten per la nostra Festa del Renaixement, em sembla que estan en la convicció que la festa té els seus orígens en el mateix segle XVI. Realment la nostra festa ha arrelat, és forta, és plenament nostra i s’ha convertit en un element potentíssim de promoció de la ciutat i del territori. Promoció turística i, per tant, econòmica, en un moment en què el turisme s’ha convertit en un dels sectors amb més expectatives de creixement. Hi invertim molts d’esforços i molts recursos entre tots, però val la pena.
Si bé el concepte de Renaixement, en la seva accepció històrica, té un sentit cultural també és cert que avui el podríem utilitzar en la seva vessant socio-econòmica. Al segle XVI es valoritza el nostre paper de terra de cruïlla, de la mateixa manera que ho havíem estat als segles XIII i primera meitat del XIV, quan amb la conquesta del regne de València, Tortosa i les Terres de l’Ebre deixen de ser terra de frontera. Una vegada més, com en l’antiguitat, pren força la nostra condició de lloc de pas i de contacte comercial. Tortosa és un mercat important, que superada la crisi dels segles XIV i XV es recupera amb força, seguint més la dinàmica valenciana que no la catalana, de recuperació més lenta.
Avui, amb totes les infrastructures que recentment hem projectat per al nostre territori, revalidem el nostre paper de punt d’encreuament de les vies de comunicació de sortida de la Vall de l’Ebre cap al mar que aquí es creuen amb l’eix de la Mediterrània. Pren plenament sentit amb el projecte de desdoblament de l’eix de l’Ebre, inclòs en el Pla d’Autovies de la Generalitat, que es creuarà a l’alçada de Vinallop amb la futura A-7, l’autovia de la Mediterrània, que s’afegeix a la ja existent autopista AP-7.
La millora estratègica en les comunicacions i el paper del nostre territori des del punt de vista logístic són claus per al nostre creixement industrial, a la vegada que reforcen la nostra accessibilitat de cara al turisme. Tortosa renaix amb força.
El nostre conjunt patrimonial, un dels més importants de Catalunya, és la nostra principal oferta turística. El conjunt d’arquitectura militar s’allarga des de la Suda, del segle X, fins al fort d’Orleans, del segle XVIII, amb més de quatre quilòmetres de muralles i un conjunt de fortificacions dels segles XVII i XVIII seguint el model Vauban. La catedral de Santa Maria i el Palau Episcopal, el call jueu, els palaus del segle XV, aquest conjunt dels Reials Col·legis renaixentistes i l’arquitectura modernista, entre altres, configuren un conjunt que estem promocionant, que cada vegada atreu més turistes a Tortosa i que aquesta festa permet donar a conèixer. Precisament, en aquesta tasca de promoció turística hi estem abocats i hem aconseguit que a partir d’aquest proper dimarts, els Reials Col·legis obrin al públic, amb un informador turístic que ens permetrà finalment mostrar una de les principals joies del nostre patrimoni als turistes que ens visiten.
Vull expressar també l’agraïment pel suport rebut des del Govern de la Generalitat, amb la declaració de Festa Local d’Interès Turístic de Catalunya de l’any passat i el lliurament de la Placa d’Honor del Turisme, a la qual es va afegir la declaració de Festa d’Interès Turístic Nacional per part del Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme. Així mateix el nostre agraïment pel suport del vostre departament a la recuperació de l’antic Escorxador, que albergarà, entre altres equipaments, un centre d’arts plàstiques; l’ajut de l’u per cent cultural per a recuperar un tram de la muralla; el compromís d’elaborar el Pla Director de les Muralles, i la col·laboració per refer les escales de la Catedral alhora que urbanitzem la plaça del davant.
També vull agrair molt especialment, en nom de la ciutat, al conseller Ferran Mascarell que hagi acceptat fer de pregoner d’aquesta onzena edició de la nostra Festa del Renaixement.
Finalment, voldria fer un reconeixement a la tasca dels impulsors de la Festa al llarg dels anys i d’aquesta edició. El President Honorari, el senyor Ramon Cardús; el seu director fins la passada edició, Enric Roig; el senyor Ismael Roldan, que fou regidor responsable de la Festa; el senyor Jordi Bonilla, primer tinent d’alcalde i actual responsable; la senyora Eva Ortega, cap del servei de Presidència i que ha assumit des d’aquesta edició les funcions de la direcció tècnica, i les senyores Núria Segarra i Esther Galindo, historiadores que han dotat la festa del rigor necessari i portadores de l’estendard en aquesta edició. Així com a tot el personal de l’Ajuntament que fa possible la nostra Festa, als voluntaris, als comerciants, al moviment veïnal, i a totes les tortosines i tots els tortosins sense excepció.
Bona Festa del Renaixement!!!
dimecres, 5 de juliol del 2006
El reconeixement a una generació, Gèminis
Dimarts, 27 de juny, vaig tenir l’oportunitat com alcalde de participar en la presentació de l’edició facsímil de la revista Géminis, una acurat treball que ens permet recuperar la memòria històrica d’una generació que va mantenir viu l’esperit cultural de la ciutat en una època difícil. Van ser molts els que van créixer llegint i, fins i tot, rellegint, alguns dels articles que s’hi reproduïen, assumint molts cops les reflexions i, sobretot, va permetre informar sobre l’activitat literària i artística que es produïa, que era molta.
El juliol de 1952, en l’editorial del primer número de la revista, s’hi llegeix sota un valent titular “De la indiferencia hacia la república de las letras” precisament la predicció del que acabaria sent Geminis com a referent de la història cultural de Tortosa i les Terres de l’Ebre. “He aquí una nueva revista Géminis. Está con vosotros. Mañana podréis decir que la visteis nacer, que fue el suyo un parto gozosísimo. Quizá también la veáis morir. Esta es nuestra suerte. Tal vez entonces se os quede amarilla en los dedos y lloréis un poco en su memoria”. També resumia tot una declaració d’intencions del que serien els 43 números de la revista “Y cada vez os contaremos una fábula nueva que nos habrá crecido del corazón, sin que os deis cuenta de la sangre que nos ha costado”.
Us recomano la lectura o relectura d’aquests números i que us recreeu amb aquesta bella edició facsímil. Els qui no coneixíeu Geminis, hi descobrireu un magnífic document de pensament i creació, d’escriptors i d’artistes, que van representar i representen la contemporaneïtat d’un temps històric difícil. Geminis va agrupar generacions de joves inquiets per la cultura, que no havien estat protagonistes de res en la guerra civil, per raons bàsicament d’edat. Una generació d’intel·lectuals qualificats que han estat mestres i referents per a generacions posteriors.
Durant deu anys, Geminis fou la revista de la vida intel·lectual de Tortosa. Eina de projecció i coneixença d’una generació que tingué en la cultura una finestra potent i única, per mirar més enllà dels límits que imposava la dictadura. Fou, curiosament, la generació difusora de la cultura catalana i espanyola i dels seus principals protagonistes aquí a casa nostra.
Aquesta coedició, realitzada per la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tortosa, ens permet homenatjar tota una generació, i molt especialment Gerard Vergés i Jesús Massip, dos dels intel·lectuals més insignes que ha donat Tortosa en les dues darreres dècades. Amb aquesta generació hi tenim un deute i cal, també per justícia històrica, agrair-los públicament la tasca feta.
El juliol de 1952, en l’editorial del primer número de la revista, s’hi llegeix sota un valent titular “De la indiferencia hacia la república de las letras” precisament la predicció del que acabaria sent Geminis com a referent de la història cultural de Tortosa i les Terres de l’Ebre. “He aquí una nueva revista Géminis. Está con vosotros. Mañana podréis decir que la visteis nacer, que fue el suyo un parto gozosísimo. Quizá también la veáis morir. Esta es nuestra suerte. Tal vez entonces se os quede amarilla en los dedos y lloréis un poco en su memoria”. També resumia tot una declaració d’intencions del que serien els 43 números de la revista “Y cada vez os contaremos una fábula nueva que nos habrá crecido del corazón, sin que os deis cuenta de la sangre que nos ha costado”.
Us recomano la lectura o relectura d’aquests números i que us recreeu amb aquesta bella edició facsímil. Els qui no coneixíeu Geminis, hi descobrireu un magnífic document de pensament i creació, d’escriptors i d’artistes, que van representar i representen la contemporaneïtat d’un temps històric difícil. Geminis va agrupar generacions de joves inquiets per la cultura, que no havien estat protagonistes de res en la guerra civil, per raons bàsicament d’edat. Una generació d’intel·lectuals qualificats que han estat mestres i referents per a generacions posteriors.
Durant deu anys, Geminis fou la revista de la vida intel·lectual de Tortosa. Eina de projecció i coneixença d’una generació que tingué en la cultura una finestra potent i única, per mirar més enllà dels límits que imposava la dictadura. Fou, curiosament, la generació difusora de la cultura catalana i espanyola i dels seus principals protagonistes aquí a casa nostra.
Aquesta coedició, realitzada per la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tortosa, ens permet homenatjar tota una generació, i molt especialment Gerard Vergés i Jesús Massip, dos dels intel·lectuals més insignes que ha donat Tortosa en les dues darreres dècades. Amb aquesta generació hi tenim un deute i cal, també per justícia històrica, agrair-los públicament la tasca feta.
dilluns, 19 de juny del 2006
Tortosa, ara sí
El resultat assolit en el referèndum és la culminació a una evolució, crec jo molt positiva, que ha dut Tortosa a encabir-se entre les ciutats mitjanes que responen a un perfil del país majoritàriament catalanista i de progrés. Es tracta d’una evolució que ens permet alliberar-nos de la imatge, molts cops imposada a base de repetir-se, que des de la restauració de la democràcia havíem estat referent del conservadurisme i de l’abstenció. Si bé la xifra de participació ha estat moderada a la nostra ciutat, com a la resta de Catalunya, aquesta se situa deu punts per damunt del darrer referèndum que s’hi va realitzar, el de la Constitució Europea. Això sí, quant al resultat, aquest ha estat contundent i hem obtingut un important percentatge del sí, per sobre de la mitjana de Catalunya, que reflexa la valoració positiva que ha fet Tortosa de l’Estatut i de les expectatives que cap a la ciutat se’n deriven.
El de Tortosa ha estat un comportament similar al de les Terres de l’Ebre, on la participació ha sigut superior a la mitjana de Catalunya i on el sí encara ha estat més rotund. Aquest sí representa un fracàs estrepitós tant del PP com d’ERC. Dels primers per no adonar-se que el territori ha canviat i vol avançar, i dels segons per intentar fer de l’Ebre el feu del No precisament contra un Estatut que li permet avançar i molt . La gent sap que el nou Estatut permet ja la vegueria de l’Ebre. Era el compromís adquirit pel PSC des de sempre, quan bona part de la resta de partits no només no parlaven de vegueria sinó que ni tant sols acceptaven la nomenclatura Terres de l’Ebre. Ara, això sí, tothom s’hi apunta. Però l’Ebre ha recordat que el president Maragall va triar Miravet com a lloc simbòlic d’aquest nou Estatut, escenificant així el seu compromís amb el territori, amb la vegueria.
El de Tortosa ha estat un comportament similar al de les Terres de l’Ebre, on la participació ha sigut superior a la mitjana de Catalunya i on el sí encara ha estat més rotund. Aquest sí representa un fracàs estrepitós tant del PP com d’ERC. Dels primers per no adonar-se que el territori ha canviat i vol avançar, i dels segons per intentar fer de l’Ebre el feu del No precisament contra un Estatut que li permet avançar i molt . La gent sap que el nou Estatut permet ja la vegueria de l’Ebre. Era el compromís adquirit pel PSC des de sempre, quan bona part de la resta de partits no només no parlaven de vegueria sinó que ni tant sols acceptaven la nomenclatura Terres de l’Ebre. Ara, això sí, tothom s’hi apunta. Però l’Ebre ha recordat que el president Maragall va triar Miravet com a lloc simbòlic d’aquest nou Estatut, escenificant així el seu compromís amb el territori, amb la vegueria.
divendres, 2 de juny del 2006
Sí a l'Estatut que permet i possibilita la vegueria de l'Ebre
A les Terres de l’Ebre hem de dir sí al nou Estatut. Amb la seua aprovació, aprovem el marc que permetrà la nova divisió territorial de Catalunya i, amb aquesta, la creació de la vegueria i del Consell de Vegueria de les Terres de l’Ebre. És per aquest motiu, que a les Terres de l’Ebre hem de participar de forma massiva aquest 18 de juny i dir sí a un Estatut que permet i possibilita la vegueria de l’Ebre.
L’aprovació del nou Estatut al Parlament de Catalunya ens ha ofert la conjuntura política idònia perquè s’abordi de forma decidida la reordenació territorial del nostre país. Cal posar fi ja a l’erràtica divisió actual que es sustenta en una superposició de dos models ben diferents: la divisió provincial aprovada el 1833 pel govern liberal i restablerta pel règim franquista el 1939 i l’aplicació parcial que el govern de CiU fa l’any 1987 de la divisió territorial elaborada per la Generalitat Republicana.
No podem continuar fent marxa enrere. Per tant, sí a l’Estatut, sí a la vegueria.
L’aprovació del nou Estatut al Parlament de Catalunya ens ha ofert la conjuntura política idònia perquè s’abordi de forma decidida la reordenació territorial del nostre país. Cal posar fi ja a l’erràtica divisió actual que es sustenta en una superposició de dos models ben diferents: la divisió provincial aprovada el 1833 pel govern liberal i restablerta pel règim franquista el 1939 i l’aplicació parcial que el govern de CiU fa l’any 1987 de la divisió territorial elaborada per la Generalitat Republicana.
No podem continuar fent marxa enrere. Per tant, sí a l’Estatut, sí a la vegueria.
Cal un sí clar, un sí a l'Estatut, un sí a Catalunya
27 anys després de l’aprovació de l’actual Estatut, avui Catalunya té damunt de la taula una proposta que representa un avenç important des del punt de vista de l’autogovern. És un Estatut que millora el del 1979, redactat en un context polític diferent, un nou text que incorpora les necessitats de la nostra societat actual.
Estem davant un Estatut avançat socialment, l’eina necessària per continuar treballant en la construcció d’una societat més justa i igualitària.
Un Estatut que estableix el dret dels ciutadans a ser atesos per la xarxa de serveis socials sempre que ho necessitin. Les administracions estan obligades a respondre a aquestes necessitats. Per tant, s’equiparen els serveis socials a la salut, les pensions o l’educació. Cal tenir en compte que més de la meitat dels recursos que s’obtinguin amb el nou sistema de finançament es destinaran a polítiques socials L’Estatut del 2006 és l’Estatut de les persones.
Amb aquest Estatut tindrem més competències, més finançament i millor qualitat de vida. Es tracta d’un document d’una gran importància que sotmetrem a votació el pròxim diumenge, dia 18 de juny. Cal un sí clar, un sí a Catalunya. És molt important la participació de tots i totes, perquè cal acabar també amb les barbaritats que s’han dit des del Partit Popular, a través d’Acebes, Rajoy i Zaplana, contraris als interessos de Catalunya. Si cada mentida del PP sobre l’Estatut és contrastada amb un vot afirmatiu, la victòria del Sí serà aclaparadora.
Estem davant un Estatut avançat socialment, l’eina necessària per continuar treballant en la construcció d’una societat més justa i igualitària.
Un Estatut que estableix el dret dels ciutadans a ser atesos per la xarxa de serveis socials sempre que ho necessitin. Les administracions estan obligades a respondre a aquestes necessitats. Per tant, s’equiparen els serveis socials a la salut, les pensions o l’educació. Cal tenir en compte que més de la meitat dels recursos que s’obtinguin amb el nou sistema de finançament es destinaran a polítiques socials L’Estatut del 2006 és l’Estatut de les persones.
Amb aquest Estatut tindrem més competències, més finançament i millor qualitat de vida. Es tracta d’un document d’una gran importància que sotmetrem a votació el pròxim diumenge, dia 18 de juny. Cal un sí clar, un sí a Catalunya. És molt important la participació de tots i totes, perquè cal acabar també amb les barbaritats que s’han dit des del Partit Popular, a través d’Acebes, Rajoy i Zaplana, contraris als interessos de Catalunya. Si cada mentida del PP sobre l’Estatut és contrastada amb un vot afirmatiu, la victòria del Sí serà aclaparadora.
dilluns, 22 de maig del 2006
Un Festival de Cinema de primer nivell del 2 al 9 de juny a Tortosa
Tortosa, amb la seva acció de govern, ha adquirit fermament el compromís vers la preservació del medi ambient i, en aquest sentit, són moltes les actuacions que es realitzen i que enguany, entre altres, es concreten amb l’aposta per l’energia solar, el fre a la contaminació lumínica i acústica, el pla antiincendis a les urbanitzacions i la posada en marxa del primer saló del medi ambient i la sostenibilitat, Ebreambient, en el marc d’Expoebre. I sense cap dubte, continuem engrescats i il·lusionats amb aquest festival inèdit de Medi Ambient en què la nostra ciutat té un protagonisme destacat.
El festival arriba novament enguany avalat per la qualitat i l’èxit aconseguit en la primera edició en què vam tenir l’oportunitat de veure treballs en format documental de nivell i pel·lícules de qualitat i d’alt contingut i força compromeses. De continuïtat amb els objectius presentats a la primera edició, el festival inclou en la temàtica de les seves produccions la problemàtica de l’aigua, de les noves energies i el canvi climàtic. Enguany, a més hi haurà una nova secció per als més petits per educar i informar amb vista a la conscienciació dels nostres menuts i menudes en el manteniment del nostre entorn.
Més enllà del seu caràcter didàctic i divulgatiu, de defensa del medi ambient, el festival també té un component lúdic i cultural que enguany s’enriquirà amb més produccions, més actors compromesos, com Martin Sheen, de la coneguda saga d’actors, i amb més escenaris, com la plaça de l’Ajuntament, amb quatre passis nocturns de pel·lícules comercials. Aquesta és una ocasió important de gaudir de bon cinema, gaudir de la fresca de les nits d'estiu a l'Ebre i prendre consciència amb el nostre entorn.Per tant, del 2 al 9 de juny, la cita la tenim a Tortosa amb el Festival de Cinema de Medi Ambient de Catalunya, una nova proposta engrescadora per a la nostra ciutat, capdavantera en la lluita per la Nova Cultura de l’Aigua i la sostenibilitat.
El festival arriba novament enguany avalat per la qualitat i l’èxit aconseguit en la primera edició en què vam tenir l’oportunitat de veure treballs en format documental de nivell i pel·lícules de qualitat i d’alt contingut i força compromeses. De continuïtat amb els objectius presentats a la primera edició, el festival inclou en la temàtica de les seves produccions la problemàtica de l’aigua, de les noves energies i el canvi climàtic. Enguany, a més hi haurà una nova secció per als més petits per educar i informar amb vista a la conscienciació dels nostres menuts i menudes en el manteniment del nostre entorn.
Més enllà del seu caràcter didàctic i divulgatiu, de defensa del medi ambient, el festival també té un component lúdic i cultural que enguany s’enriquirà amb més produccions, més actors compromesos, com Martin Sheen, de la coneguda saga d’actors, i amb més escenaris, com la plaça de l’Ajuntament, amb quatre passis nocturns de pel·lícules comercials. Aquesta és una ocasió important de gaudir de bon cinema, gaudir de la fresca de les nits d'estiu a l'Ebre i prendre consciència amb el nostre entorn.Per tant, del 2 al 9 de juny, la cita la tenim a Tortosa amb el Festival de Cinema de Medi Ambient de Catalunya, una nova proposta engrescadora per a la nostra ciutat, capdavantera en la lluita per la Nova Cultura de l’Aigua i la sostenibilitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)