Un deu per als tortosins i tortosines

Permeteu-me que expressi l'orgull que sento pel fet de ser tortosí. Sempre l'he tingut aquest sentiment, perquè porto Tortosa al cor i he dedicat bona part del meu temps a treballar per la meva ciutat. No obstant això, deixeu-me que us digui que aquests dies em sento encara més feliç, no només perquè tenim un pavelló firal i un recinte digne d'una capital com la nostra, una peça clau per al reequilibri del creixement de la nostra ciutat i per a la recuperació de la centralitat del nucli històric, sinó perquè la ciutadania ha respost amb entusiasme, fent cas de les recomanacions del nostre Ajuntament, contribuint a fer una ciutat més sostenible emprant el transport públic que s'ha habilitat i, sobretot, visitant el pavelló, una obra de tots i de totes, per a tots i per a totes. Gràcies a tots, els tortosins i tortosines que oferim la nostra hospitalitat als que ens visiten aquests dies i els quals han de trobar amb aquesta obra emblemàtica que és el nostre recinte, també el seu recinte, el de totes les Terres de l'Ebre. Prova inequívoca del nostre lideratge en solidari amb tot un territori.

Un any més, Tortosa es prepara per celebrar la fira multisectoral Expoebre, un certamen que sense perdre els seus origens agrícoles i ramaders s’ha convertit avui en el millor aparador del teixit empresarial, industrial, comercial, institucional i associatiu del nostre territori. Un fira professional i alhora integradora del que Tortosa i les Terres de l’Ebre són i poden oferir al conjunt de Catalunya.

No puc amagar-vos, però, la meua satisfacció pel fet que enguany la fira presenta una novetat rellevant: el nou pavelló firal i poliesportiu. Una obra emblemàtica, moderna, innovadora que millorarà i revaloritzarà encara més la mostra, elevant-la quantitativa però sobretot qualitativament. El nou pavelló és un edifici a l’alçada d’una ciutat com Tortosa, amb vocació de servei i, en aquest sentit, em sento personalment orgullós perquè aquest gran equipament donarà servei no només a Tortosa sinó a tots els municipis del nostre entorn. Aquest gran pavelló, obra del conegut arquitecte Mario Corea, és un fantàstic contenidor amb quatre pistes poliesportives, grades, gimnàs, vestidors, cafeteria on s’hi podran organitzar des de grans competicions esportives a fires multisectorials o monogràfiques, concerts, congresos, celebracions o trobades de tot tipus. Amb ell, Tortosa posa fi a un dèficit existent al territori i es situem al capdavant en el rànquing dels grans equipaments a Catalunya.

El pavelló firal i poliesportiu de Tortosa ha estat la gran fita d’aquest mandat, però no és l’única. Avui, la universitat pública ja és un fet, també l’autovia Tortosa-Aldea i el polígon Catalunya Sud que ja ha venut totes les seves parcel·les. S’ha iniciat la remodelació del Mercat del Peix, ja gaudim d’una nova sala d’exposicions a l’antic escorxador, hem recuperat els terrenys de Renfe, hem aprovat el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i i tenim un bon grapat de projectes acabats i en marxa que defineixen el nostre model de ciutat en què la prioritat són les persones sense renunciar a un creixement sostenible i equilibrat.

I és cert, Tortosa ha crescut molt en els últims anys. Ho ha fet físicament i demogràficament, i ho ha de continuar fent, però paral·lelament estem creixent també en serveis, en equipaments i en infraestructures. Avui, els tortosins i les tortosines tenim nova biblioteca -la biblioteca Marcel·lí Domingo- al costat de la nova plaça dels Dolors que l’hi ha donat un gir de 180 graus a la imatge del nostre nucli antic. I es que amb l’obtenció de la llei de barris, Tortosa ha posat fi a l’abandonament que durant anys havia patit el nostre nucli antic i el barri està començant a recuperar la centralitat que històricament havia tingut. Hem recuperat l’antiga església de Sant domenec, aviat iniciarem la construcció de la plaça i l’escalinata de la catedral, hem millorat la il·luminació de carrers, estem posant-hi mitjans i serveis i fruit de tot això hem despertat l’interés del sector privat que en aquests moments ja està invertint també en el nostre nucli antic.

I malgrat la forta inversió adreçada al nou pavelló i al nucli antic, Tortosa no ha deixat d’invertir en els barris i pedanies, on avui tenim nous col·legis pels notres joves, tenim noves i millors instal·lacions esportives, tenim més casals d’avis, tenim les places i els carrers més nets, i tenim més policies…

És molta la feina, doncs, que estem fent tots plegats i per la qual ens hem de sentir orgullosos. Molts visitants vindran aquests dies a visitar la nostra ciutat i els hem de rebre amb la cordialitat que ens caracteritza i amb l’orgull de ser avui una ciutat millor. Tortosa és la capital de les Terres de l’Ebre i està exercint aquest paper capital amb el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya i del Govern espanyol. La presència del president Jose Montilla aquest dissabte dia 28 d’abril per inaugurar la Fira i el pavelló referma aquest suport i el fet que Tortosa compta, i molt, en la Catalunya del segle XXI.

Preocupació pels recs en la neteja de l’embassament de Flix

En el darrer ple del Senat vaig preguntar a la Ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, les mesures de prevenció de contaminació dels aqüífers d’aigües avall de l’Ebre quan s’iniciï la neteja de l’embassament de Flix.

Des del meu punt de vista, tot i haver escollit el millor sistema per descontaminar l’embassament – la neteja i no la immobilització dels residus- hi ha una gran preocupació als municipis de la zona per si hi ha un pla per preveure els riscos que aquests residus tòxics puguin arribar fins als aqüífers, en cas que es produeixi algun incident.

En relació a aquest tema, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va respondre , en primer lloc, que s’està “estem treballant per solucionar un problema que no va inquietar a l’anterior Govern de l’Estat quan va defensar el transvasament de l’Ebre”. Va afegir que “el que intentem és que no hi hagi riscos quan a finals d’any s’iniciï la conducció dels fangs fins a la planta en que perdran la seva toxicitat”.

Més concretament, Narbona va explicar que hi ha un pla d’emergència medioambiental amb mesures preventives que es treballa amb la Generalitat i que quan aquest estigui enllestit, supervisat pel Govern català i complimentats tots els tràmits, “licitarem l’obra i la iniciarem”. Va afegir finalment que el Ministeri pretén que “tots tinguin la informació, el procés sigui transparent i treballar de manera preventiva”.

Homenatges merescuts

Les ciutats, els pobles, els països els conformen la gent i les accions que bé individualment, bé col·lectivament, realitzem des dels diferents àmbits de la nostra vida, sigui personalment o professionalment. Per a Tortosa i per a les Terres de l’Ebre hi ha hagut, i afortunadament hi haurà, persones que han influït decididament en el nostre futur, ajudant a promoure els nostres actius. Aquests dies, a la nostra ciutat, hem tingut l’oportunitat de “fer justícia” amb algunes d’aquestes persones i col·lectius que han fet de la nostra ciutat i del nostre territori un lloc millor.
Un d’aquests és la Plataforma en Defensa de l’Ebre, a qui agraeixo un cop més com alcalde, però també com a tortosí i ebrenc, el paper desenvolupat per aturar el transvasament previst pel PHN pactat entre el PP i CiU. Vaig recordar el paper indiscutible que van jugar en aquesta lluita en el meu discurs durant el lliurament de la medalla d’Or de la ciutat de Tortosa a la Plataforma. A banda d’aconseguir l’objectiu de la mobilització, aturar el transvasament, també va obtenir un altre èxit tant meritori com va ser agrupar la ciutadania de tot el territori, fos d’on fos, pensés el que pensés, i despertar un sentiment de pertanyença endormiscat. La Plataforma hem estat i som tots els ebrencs i les ebrenques. Per això el nostre Ajuntament va voler homenatjar-la amb la major distinció que atorga Tortosa, la Medalla d’Or de la ciutat.
En la mateixa línia, Tortosa hem homenatjat també fa poc, coincidint amb la inauguració d’una de les sales del nostre recuperat i esplendorós Escorxador, el tortosí Antoni Garcia. Fou un home compromès, un fotògraf decissiu per poder jutjar els criminals nazis a Nuremberg, perquè va aconseguir treure fotos valuosíssimes dels camps de concentració de Manthaussen. Era, per tant, de justicia històrica designar la nova sala d’exposicions de l’Escorxador amb el seu nom.
Finalment, aquest cap de setmana passat, vam homenatjar el músic Rossend Aymí amb el lliurament de la medalla de Plata de la ciutat. Ho vam fer en el marc d’un escenari de luxe, el nou espai cultural que hem condicionat a l’antiga església de Sant Domènec, la qual us convido que visiteu després de la intervenció que hi hem fet. El vam inaugurar amb una cita solemne. Rossend és un home d’alçada i d’extraordinària riquesa cultural i humana. Home de música, el seu mestratge fa que Tortosa i Catalunya es sentin orgullosos d’un home que ha sabut aproximar la música a la gent, fer-la més popular, més accessible. Amic Rossend, Tortosa et devia aquest homenatge, te’l mereixies.
Calen homenatges com aquests perquè és de rebut no perdre de vista ni deixar amagats al calaix aquells I aquelles que ens ajuden a fer un món molt millor indistintament del camp en el qual treballin o col·laborin. Per aquest motiu, a Tortosa, calia també començar a fer justícia històrica, amb homenatges que no volen ser festes fàtues sense contingut, sinó que aspiren a reflexionar sobre la importància que té implicar-se en el dia a dia i en la lluita pels ideals.

Passejar i gaudir de la fira

Ens trobem en uns dels dies més importants de l’any per a Tortosa, juntament amb la Festa del Renaixement i amb les Festes de la Cinta, els dies de la fira Expoebre es converteixen en els dies que la ciutat rep més visitants. Enguany, a més, tenim la responsabilitat d’ensenyar als nostres convidats el nou recinte firal de Remolins. Serà un moment molt esperat per a tots. El parc no aconseguia recuperar-se del tràfec de l’expo en molt temps, quedava molt fet malbé i es ressentia molt temps de l’atropellament que patia. Calia tenir un espai com aquest, un gran equipament, un gran contenidor polivalent, per acollir fires i congressos i a la vegada activitats culturals, lúdiques i també esportives amb les quatre pistes poliesportives que té. Una obra de gran nivell arquitectònic que és peça clau del creixement urbanístic de la ciutat.

Durant les darreres setmanes molts conciutadans m’han aturat pel carrer per preguntar-me si el trasllat de la fira a Remolins no representarà problema greu de trànsit per a la ciutat. El cert és que fins que no tinguem el tercer pont construït, la circulació en aquests dies puntuals d’aquella zona no tindrà la fluïdesa que voldríem. Però si que és cert que hem tret un problema importat de circulació a la ciutat, durant els dies d’Expoebre amb la instal·lació d’aquesta, a l’avinguda Lleida, al Carrer Mestre Moreira, al Carrer Roselló i a la plaça del Teatre Auditori, i la repercussió de la mateixa Expoebre a l’avinguda Generalitat, produíem un bloqueig circulatori durant més de dues setmanes a la ciutat molt important. Aquest problema de trànsit ara l’hem eliminat de soca-rel, ja que no hi haurà cap carrer tallat al trànsit, però a més podrem disposar de tot aquell espai que abans ocupàvem per tenir més aparcaments, és a dir tota l’avinguda Lleida, el passeig de les bicicletes, la plaça de l’auditori, el carrer Roselló, el carrer Mestre Moreira, i deixem via oberta a la Policia Nacional a qui durant dues setmanes impedíem una activitat normal de la seva funció.
A més hem de tenir en compte que la Expo-ebre començarà amb la seva primera parada a l’alçada de l’escorxador, i tot passejant per la vora del riu accedirem al pavelló firal, dit d’una altra manera des de les escales del parc fins a la primera parada a l’Escorxador tenim poc més de deu minuts caminant. Per un altre costat el fet d’habilitar tota una sèrie d’aparcaments a les afores de la ciutat i el continu recorregut del servei d’autobús gratuït ha de fer que no haguem de patir per l’èxit de la nostra fira. Durant aquest dies Tortosins i Tortosines gaudiu i presumiu de la vostra Fira.

Tortosa fa goig per Sant Jordi

La ciutat ha estat avui més bonica que mai. La celebració de Sant Jordi ha lluït de valent, ha donat color i vida als nostres carrers i els tortosins i tortosines ens hem abocat a aquesta litúrgia tant nostra com és comprar una rosa i un llibre amb motiu de la Diada. Evidentment, sóc també dels que penso que no calen dates per regalar una rosa i que la lectura, un plaer apassionat, s’ha de potenciar. Què en penseu vatros? En aquest sentit, aprofito aquestes ratlles per felicitar sincerament la iniciativa de crear el Club de Lectura de Tortosa a través de la nostra biblioteca Marcel·lí Domingo que ens permet fer un pas més en el coneixement del món literari i, a la vegada, intervenir-hi amb xerrades amb els propis autors dels llibres recomanats pel Club.

Perquè quan parlem de Sant Jordi sempre ho fem amb una clara ganyota de felicitat? És un dels dies més encisadors de l’any i d’aquells que et donen energia, vigor, coratge. Sant Jordi et permet recrear per un instant i, per tant, paralitzar momentàniament l’estrès, en l’actualitat literària de l’any, tot i que molts cops optem per antigues obres d’art, com el Cien Años de Soledad, de Gabriel García Márquez, ara que ha fet 50 anys de la seva publicació. És també l’oportunitat de conèixer com parla, com escriu el nostre territori. Recomanacions de la literatura feta des de casa nostra però per a lectors no només d’aquí sinó de més enllà de les nostres fronteres geogràfiques en teníem unes quantes, com La Clau Gaudí, a quatre mans entre Andreu Carranza i Esteban Martín, o Les Oblates, de l’amic Subirats Piñana i Pili Poy. Enguany, any en què celebrem dos centenaris tant importants com el de l’Artur Bladé i Desumvila i Joan Cid i Mulet, la tria ha estat difícil, com sempre. Ho intentarem anar llegint a poc a poc tot, però per començar em quedo amb l’Emeteri Fabregat i el seu Viatge per l’Ebre. Setembre de 1849.

El nostre casc antic agafa força

Amb restauració de l’antiga església de Sant Domènec, la nostra ciutat continua fet passos endavant per tal de recuperar el nostre patrimoni històric. He de reconèixer que des de el moment en que vaig accedir a l’alcaldia he tingut com a principal objectiu els meus governs treballen per tal de que la nostra ciutat recuperi l’esplendor del seu casc antic i els tortosins tornin mostrar-se orgullosos del seu patrimoni, després que durant molts anys l’oblit dels seus dirigents fes que la majoria de la gent de la ciutat desconegués l’existència d’un patrimoni tan ric i extens.

L’església de Sant Domènec es un gra més de sorra a la recuperació de tot el conjunt dels Reials Col·legis, que molt aviat es veurà completada amb la urbanització del carrer del mateix nom, actuació que ja s’ha adjudicat. L’església data del segle XVI i es d’una sola nau sense creuer amb capelles laterals situades entre els contraforts i comunicades entre si. L’espai ha de ser definit pels tortosins com una sala noble destinada als actes institucionals que requereixen de solemnitat, per això el primer acte que hi celebrarem serà el lliurament de la Medalla de Plata de la ciutat al music i compositor, i al mateix temps mestre, Rossend Aymí. Des de el primer moment he dit que m’agradaria que amb la recuperació d’aquest espai la ciutat presumis de tenir un equipament de la talla del Saló de Cent, institució del govern de Barcelona entre els segles XII i fins a finals del segle XVIII. Es per això que en poc temps la gent de Tortosa farem que l’església de Sant Domènec ens ompli d’orgull quan l’ensenyem als nostres convidats.

Tortosa ha canviat

Fa uns quants anys, a l'equador de l'anterior mandat, alguns veïns i veïnes em manifestaven el seu neguit perquè no s'acabaven de veure els canvis necessaris que reclamava una ciutat com la nostra, que tot i reunir un bon grapat d'atractius, no ocupava el lloc que li pertocava en el mapa català. Avui, asseguren que hem aconseguit una dinàmica sensiblement diferent a la que va marcar les darreres dècades del segle XX.

S'ha erigit la nostra en una ciutat que ha sabut assumir el seu lideratge en solidari amb la resta del territori encapçalant reivindicacions tant vitals com la llutia contra el PHN o la dotació de les infraestructures necessàries per garantir el creixement de les Terres de l'Ebre. Avui comptem amb la complicitat dels governs estatal i autonòmic per fer realitat els projectes que considerem cabdals per a la Tortosa del segle XXI. La universitat pública ja és un fet, el polígon Catalunya Sud ha despegat i tenim un bon grapat de projectes acabats i en marxa que defineixen el nostre model de ciutat en què la prioritat són les persones des de l'aposta per un creixement sostenible i equilibrat.

En aquest model, un dels nostres grans projectes ha estat la construcció del pavelló firal i esportiu que permetrà dotarnos d'un equipament que reclamàvaem i que acollirà enguany la fira Expoebre. Amb aquesta obra hem fet més capitalitat. Hem donat solució a velles reivindicacions com són l'obertura del nou accés de Santa Clara o la remodelació del Mercat del Peix, per a la qual comptem amb la implicació de comerciants i empresaris tortosins, que entenen que la ciutat demanda gent emprenedora com ells.

També ha canviat el nostre nucli històric gràcies a la iniciativa de l'Ajuntament amb el PinCAT, la nova biblioteca, el nou espai Sant Domènec, el projecte d'urbanització de l'entorn de la Catedral i l'adquisició d'habitatges, entre altres, i el decissiu suport del govern de la Generalitat per donar-li la volta i recuperar la nostra ciutat històrica, amb la construcció del nou Palau Abària, la urbanització de la plaça dels Dolors. Una recuperació que també reclama la injecció privada necessària per donar-li la volta definitiva, i que avui ja trobem amb exemples com la remodelació de la casa Grego o la construcció d'habitatges per part de diferents empreses constructores.

Una prioritat per al pròxim mandat serà la remodelació definitiva de les instal·lacions esportives, amb unes noves piscines, entre altres equipaments, a Ferreries, i el velòdrom a Vinallop. Però hi ha més projectes en marxa, Renfe, l'hospital, el port fluvial, el centre comercial i un llarg etc. Tortosa ha canviat.