Un any per a les eleccions municipals

D’aquí a un any, en concret diumenge 29 de maig de 2011, es celebraran de nou eleccions municipals. Entrem, per tant, en la recta final de l’actual mandat dels ajuntaments. Un mandat que a Tortosa ha significat el retorn de CiU al govern municipal i a l’alcaldia i amb ells, les velles pràctiques i les velles actituds.

CiU va governar Tortosa entre 1979 i 1999, vint anys d’una política conservadora faltada de qualsevol ambició de ciutat, que va fer que Tortosa quedés al marge del Canvi que van experimentar la majoria de ciutats mitjanes i grans de Catalunya, governades pels socialistes.

L’any 1999 vàrem arribar al govern els socialistes i fins el 2007 vàrem impulsar un nou model de ciutat, basat en la promoció econòmica, impulsant el nou polígon industrial Catalunya Sud, que el govern anterior havia rebutjat explícitament, i vàrem redactar un Pla d’Orientació d’Equipament Comercials, amb la previsió de 15.000 m2 nous de superfície comercial útil en sòl urbà, essent l’única població ebrenca amb un planejament d’aquest tipus. Vam treballar per garantir l’accés al coneixement del nostre territori, signant amb la Universitat Rovira i Virgili l’acord per a la seva implantació a Tortosa. Vàrem aprovar un nou planejament urbanístic, que desenvolupa un nou model de ciutat més equilibrada, retornant al centre històric el caràcter de centre urbà, alhora que de la mà de la Llei de Barris impulsada pel govern de Pasqual Maragall, iniciàvem la tan necessària recuperació del nucli antic. Tot això va permetre canalitzar bé el creixement econòmic que vàrem viure i que va significar entre altres indicadors, un increment en aquest període del 60% en els inscrits a la seguretat social del nostre municipi.

Avui tenim un govern municipal sense ambició per Tortosa, més enllà de la seva ambició electoral, que retorna al vell model d’anar menjant i fregint, sense cap tipus d’interès per les infraestructures de comunicació al territori. Un govern que ha abandonat qualsevol intenció per impulsar la R+D+i, com a clau per al creixement econòmic basat en el coneixement i la competitivitat, que han modificat el POEC, desplaçant 9.000 m2 de superfície comercial fora del nucli urbà i que en el context de greu crisi econòmica que vivim es queda al marge de la promoció del sòl industrial dels municipis catalans que es fa a Madrid. L’alcalde Bel, en lloc de fer un esforç de promoció, com els principals alcaldes de Catalunya, es queda a casa.. Així mateix, la majoria de les obres que ha fet, corresponen a les de la Llei de Barris o a les obres finançades pel govern de l’Estat, això sí, amb un endeutament superior en tres anys al dels vuit anys anteriors i sense pagar als proveïdors des de fa més d’un any.

Fins al 29 de maig de 2011 continuarem treballant fort, perquè Tortosa torni a tenir un govern de progrés, un govern socialista que permeti rellançar el nostre municipi, prioritzant allò que convé a la majoria: la promoció econòmica, per crear llocs de treball i de qualitat; continuar millorant l’espai urbà de Tortosa, guanyant qualitat amb la transformació dels terrenys recuperats a RENFE i construint aparcament en el seu subsòl, i impulsant la construcció del nou pont sobre l’Ebre, alhora que tornem a fer de motor del territori ebrenc en matèria d'infraestructures de comunicació. Per a tot això, estem i estarem més a prop dels ciutadans escoltant-los per millorar la nostra proposta, evitant errors del passat i per garantir la mobilització de la majoria de tortosins, que és una majoria de progrés, perquè Tortosa no es quede al marge del creixement del país.

Perquè Tortosa és Capital.

"Tortosa Front de Guerra", de Josep Subirats Piñana

Divendres passat, dia 21 de maig, es va presentar la reedició del llibre "Tortosa Front de Guerra" de Josep Subirats. La presentació es va fer en el marc dels sopars tertúlia que darrerament organitza el Club Universitari, amb periodicitat mensual.

El llibre és un excel.lent assaig històric sobre un període recent, encara molt poc conegut per la majoria. L'autor combina perfectament la seva experiència personal amb un bon grapat de referències bibliogràfiques molt ben escollides, que el converteixen en un obra imprescindible per entendre la realitat contemporània de Tortosa.

El llibre parteix de la decripció de la situació política d'ençà la proclamació de la II República i descriu la sublevació militar, que no va tenir efectes immediats a Tortosa, per passar a explicar el conflicte que planteja l'esforç per guanyar la guerra, convivint amb la revolució impulsada sobretot pels anarquistes de la CNT-FAI, incloent-hi els assassinats a la reraguarda. Descriu i analitza els fets de maig de 1937 i el retorn al control de la situació per part del Govern de la Generalitat i, finalment, explica l'arribada del front, amb els bombardejos, la fam i l'abandó de Tortosa, fins a la desfeta el 13 de gener de 1939.

Aquesta obra, amb les altres del mateix autor sobre el període republicà, la guerra civil i sobretot la repressió de la postguerra, són una aportació extraordinària per a la historiografia d'aquest període i són monografies imprescindibles per a tot el que s'escrigui sobre Catalunya.

Gràcies a Josep Subirats. Per la seva excel·lent feina com a historiador i per estar encara actiu ara que recentment ha fet 90 anys.

El president Montilla en defensa de l'Estatut al Senat

Dilluns, dia 24, el President Montilla va comparèixer al Senat, més concretament a la Comissió General de Comunitats Autonòmes, per defensar la constitucionalitat de l'Estatut de Catalunya actualment vigent i aprovat el 2006. El President va defensar la validesa del model d'Espanya plural, que està en el substracte de la Constitució de 1978 i de la qual ha sorgit el desplegament de les autonòmies, base de l'actual estructura estatal espanyola, i va demanar la renovació del Tribunal Constitucional, en compliment de la llei orgànica que el regula.

El President va tenir una extraordinària intervenció, moderada en les formes, contundent en l'argumentació i de rellevant alçada institucional. Va deixar en evidència la malevolència del PP, que derrotat en l'àmbit parlamentari, quan va esmenar a la baixa l'Estatut amb pretensions de desnaturalitzar-lo, recórre al Tribunal Constitucional, en contra d'un estatut aprovat per les Corts generals i refrendat pel poble català, els portaveus del qual van evidenciar una escassa categoria política i una clara manca de respecte institucional, a la cambra parlamentària on estaven intervenint. I, així mateix, va deixar en evidència Artur Mas, el gran absent en un moment d'una gran trascendència per al futur immediat de Catalunya.

La compareixença del President va tenir el seu necessari i importantíssim complement amb l'anunci del vicepresident Chaves, que el Govern d'Espanya i el PSOE impulsarien la renovació que demanava una amplíssima majoria parlamentària catalana.Un gran dia per a Catalunya a Madrid, una gran victòria per al dret a l'autogovern del nostre país i un triomf polític importantíssim per al President Montilla, evidenciant que és el president que Catalunya necessita i es mereix.

Les comunicacions de l'euroregió de l'Arc Mediterrani

Divendres passat, 7 de maig, vaig assistir al Palau de Congressos de València, amb una nombrosa delegació ebrenca, a l'acte reivindicatiu de les comunicacions de l'euroregió de l'Arc Mediterrani i, molt especialment, del corredor ferroviari de mercaderies que ha d'unir Algesires amb Estocolm, passant per tot el llevant peninsular.

L'acte estava organitzat per la fundació Ignasi Villalonga de la qual n'és el director i l'ànima Eliseu Climent, conegut intel·lectual i activista catalanista del País València. L'objectiu de l'acte coincideix amb l'objectiu de la plataforma Ferrmed, formada per empreses i institucions, entre elles l'ajuntament de Tortosa, adherit per unanimitat gràcies a una moció del grup socialista, i amb una més que evident apatia per part de l'alcalde Bel i el seu govern. Aquesta plataforma està treballant de manera eficaç per aquest projecte i alhora coincideix amb la voluntat expresada pel Govern de Catalunya i explicada de forma brillant pel conseller de Política Territoria, Joaquim Nadal, a l'acte de València. L'acte va comptar amb una nombrosíssima assistència de representants institucionals i de la societat civil, de tots els territoris de parla catalana, i estic segur que serà un bon impuls per a les gestions que el Govern d'Espanya i el seu president José L. Rodriguez Zapatero es van comprometre a fer amb motiu de la presidència espanyola del Consell Europeu, tal i com ho va explicar en sessió parlamentària al Senat.

L'objectiu concret és que aquest eix ferroviari s'inclogui com a prioritari en la planificació dels eixos de comunicació estratègics que la Comissió Europea ha d'aprovar. Aquest corredor ens afecta de ple a les Terres de l'Ebre i serà un element clau per possibilitar l'impuls industrial que la nostra vegueria necessita els propers anys coincidint amb la recuperació econòmica, tal i com va recollir en la seva intervenció José L. Mora, president de la COCIN de Tortosa i únic ebrenc que va tenir possibilitat d'intervenir en l'acte.

La Llei de Vegueries

El Parlament de Catalunya està debatent el Projecte de Llei de Vegueries, iniciativa del Govern de la Generalitat, que dóna resposta a una antiga i nostrada reivindicació per tenir unes divisions territorials de Catalunya que s’adaptin millor a la realitat del territori, que no ho fa la divisió provincial vigent. Aquesta reivindicació té un especial arrelament a les Terres de l’Ebre, pel que té de demanda de reconeixement administratiu de la pròpia especificitat i identitat territorial.Aquest projecte de llei, que permet la vegueria de l'Ebre i reconeix la capitalitat de Tortosa, ha estat rebutjat per CiU, que continua instant allí on pot a la retirada del projecte de llei, perquè es tracta d'una proposta força allunyada del que és el seu model territorial, el que varen mantenir i desenvolupar al llarg del vint-i-tres anys en que varen governar amb majories còmodes.

Un dels arguments dels que s’oposen a la iniciativa parlamentària és el dels hipotètics problemes que hi poden posar a Madrid i, en concret, el govern central. Amb tot, res més lluny de la realitat. El govern central ha de ser i és respectuós amb les competències del Parlament de Catalunya. Aquest dimarts passat vaig preguntat al vicepresident Chaves, en la sessió de control del Senat, sobre l'aplicació de la llei. Aquest, després de reiterar el respecte a les competències del Parlament, va dir que el govern no es pronunciarà fins que ho faci Catalunya, mitjançant el seu Parlament, amb l’aprovació de la llei, ja que en cas contrari es podria considerar una greu intromissió en les competències que l’Estatut atorga a la Generalitat i, en concret, encomana al Parlament.

Chaves va recordar la plena constitucionalitat de l’Estatut que estableix la divisió de Catalunya en municipis i vegueries. A més, va assenyalar que la constitució en el seu article 141.2 preveu l’existència d’altres entitats distintes de les diputacions, com ara els cabildos insulars canaris, als que jo havia fet referència en la meva exposició de la pregunta, evidenciant, per tant, que no hi hauria d’haver problema en que una província com la de Tarragona, encabís dos consells de vegueria, el del Camp de Tarragona i el de les Terres de l’Ebre.