DEMOCRÀCIA I RESPECTAR LES LLEIS

Avui he sentit una declaració de Joan Herrera, president d'ICV, polític al que conec de fa molts anys, amb qui comparteixo algunes coses i altres no, però que per suposat respecto. Declaracions que he sentit en altres polítics, sobretot de l'àmbit nacionalista, i que m'inviten a la reflexió.

Herrera deia, en referència a la possible convocatòria d'un referèndum, consultant al poble de Catalunya sobre el projecte independentista, que les lleis no es poden imposar a a democràcia, referint-se que si cal s'ha de convocar un referèndum encara que sigui fora de la llei.

És evident que les lleis sempre han de respondre a la voluntat de la ciutadania expresada democràticament, que en les democràcies modernes es concreta en l'actuació dels parlaments elegits per sufragi universal. Amb tot, hi ha un aspecte de l'estat de dret que és fonamental i és que la llei protegeix el dret de les minories, la llei ha de protegir sobretot als més febles. Per això, tot allò que recull el dret constitucional no és fàcil de canviar i sovint té un blindatge important, perquè un canvi conjuntural de majories no perjudique els drets bàsics i fonamentals de les minories i, per tant, de tots. En aquest cas, la llei ha d'estar per sobre de la voluntat cocreta de les majories. Hi has casos coneguts en la història que quan la voluntat de la majoria ha arrabassat els drets de les minories i s'han vulnerat les regles de l'estat de dret "democràticament", s'han comès les barbaritats més grans.

"PETITS ARTISTES" ENTRE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I LA INTOLERÀNCIA

"Petits Artistes" és el nom d'un programa de televisió del Canal 21 Ebre, un canal de televisió de les Terres de l'Ebre, que amb modèstia i bona feina fa una producció molt digna. Aquests darrers dies la seva activitat s'ha vist sacsejada per una popularitat no buscada i segurament no desitjada. En aquest programa, on els protagonistes són els més petits, es va entrevistar fa pocs dies, a un grup d'alumnes del col·legi Sant Miquel de Deltebre, preguntant què en pensaven de la possible independència de Catalunya i això ha aixecat una tremenda reacció en la premsa de "la caverna" espanyola i una infinitat de comentaris a les xarxes socials, la majoria amb desqualificions mancades de fonament i sovint ignorant els fets o fent cas a un versió  totalment manipulada.

Jo no sóc independentista, aquesta és una ideologia que porta el deliri nacionalista a l'extrem, una ideologia conservadora i que tendeix a abocar les societats a l'enfrontament, basats sempre en els greuges de l'altre, siguin reals o figurats i de fet en aquest cas ens trobem davant una reacció nacionalista que com sovint sol passar reflexa odi i intolerància. Per tot això, ara més que mai cal aixecar la veu reclamant llibertat d'expressió, sempre fonamental en democràcia i per tant el dret del Canal 21 Ebre a fer un programa sobre un tema que està molt present en el debat social a casa nostra, aquesta vegada en clau d'humor i preguntant als xiquets. Cal denunciar la manipulació, que presenta el programa com una mostra de l'adoctrinament a les escoles catalanes, cal denunciar la intolerància i el totalitarisme. Cal donar suport al Canal 21 Ebre.

Protegim el territori i impulsem el creixement

 Foto: El Periodico

En un moment com l'actual de greu crisi econòmica, en l'actuació política cal tenir molt clares les prioritats. Les frivolitats mai no són acceptables en la gestió pública, però ara més que mai cal actuar fixant molt curosament les prioritats en allò que és fonamental pel present i pel futur.

A les Terres de l'Ebre, avui cal combinar com sempre les accions de protecció del nostre medi, vital per a la nostra societat, i alhora impulsar actuacions que ens portin a créixer ara mateix i quan iniciem la sortida de la crisi, generant llocs de treball. És per això que els socialistes hem desenvolupat iniciatives parlamentàries en aquesta direcció.

Per una banda, interpel·lant al ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient sobre la previsió de cabals ecològics per al tram inferior de l'Ebre, en el projecte de Pla Hidrològic de la Demarcació. La resposta, clarament insuficient, ens ha portat a fer una proposta en forma de moció al Senat, demanant que es respecti el criteri de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, que és l'organisme mandatat des de la seva creació, pels governs de Rodríguez Zapatero i Maragall, per protegir el tram inferior de l'Ebre i molt especialment el Delta. Que la proposta hagi estat rebutjada pel vot en contra del PP no ens aturarà, com no ens vam aturar el 2001 amb la majoria absoluta del PP, i ens en tornarem a sortir. La protecció de l'Ebre i el seu Delta és un mandat de la Unió Europea i el farem valdre.

D'altra banda, estem en la tramitació dels Pressupostos Generals de l'Estat per aquest any 2012. Uns pressupostos que han de ser de contenció i austers, per la disminució de recursos derivats d'una greu davallada dels ingressos públics, fruit de l'aturada de l'economia. Tanmateix però, han d'incorporar les inversions necessàries que impulsin el creixement per generar llocs de treball. Fins i tot, en el nostre cas, convençuts que cal aprofitar el moment, per treure la regió de l'Ebre de la marginació en inversions que hem patit en les dareres dècades, si exceptuem l'esforç dels darrers anys fet pels governs d'esquerres de Madrid i Barcelona. Esforç al que cal donar continuïtat encara que sigui des de l'oposició per posicionar-nos bé cara a la recuperació econòmica quan aquesta s'iniciï. En aquesta línia hem entrat esmenes demanant 10 milions per un segon pla d'industrialització, que doni continuïtat al del 2010 amb govern socialista, esmenes impulsant l'A-7 al seu pas per l'Ebre i el corredor ferroviari del Mediterrani. Així mateix, esmenes per millorar l'aqüicultura al Delta i les actuacions d'impuls rural de la Taula del Sénia. Alhora demanem que s'executin les obres pendents de les variants viàries de l'Aldea, Gandesa i Corbera.

La dificultat del moment exigeix més que mai determinació i molt treball. Cal també que mirem de coordinar els esforços i amb el necessari consens, deixant de banda pessimismes esterilitzants, garantim el futur dels nostres conciutadans, especialment de les noves generacions. És la nostra obligació, de tots, però especialment dels que tenim responsabilitats públiques.

SOLIDARITAT AMB ESTUDIANTS I PROFESSORS



Aquests dies s'estan produïnt diferents mostres de protesta en resposta a les retallades en les dotacions pressupostaries en l'educació. Concretament ho estem veien amb els alumnes i professors de la URV a Tortosa i amb els professors dels l'Instituts de l'Ebre i del Cristofol Despuig. No n'hi ha per a  menys, estem davant d'una greu agressió al sector, que sobretot debilita l'educaciò pública, en un greu atemptat a la cohesió social i allunyant el nostre país de les recomanacions de la Unió Europea, que mitjançant l'Estrategia 20/20, fixa clarament com uns dels grans objectius de futur, la formació i també la recerca. No només  estem perjudicant els sectors més dèbils del nostre país allunyantlos de l'accés a una educació de qualitat, estem perjudicant tot el país, per que debilitatnt la formació i la recerca estem renunciant a l futur, com un dels països més avançats d'Europa.

Els socialistes tortosins estem com sempre al costat dels sectors de la comunitat educativa, que aixequen la seva veu en un gest de dignitat, però sobretot d'esperança. No podem caure en el pessimisme i l'acceptació resignada de l'involució en drets socials. L'optimisme és progressista, és d'esquerres,  és revolucionari i els estudiants una vegada més s'estan mobilitzant, endavant.

Françoise Hollande, diumenge s'inicia el canvi a Europa

Ahir dijous, François Hollande, candidat socialista a les eleccions a la presidència de la República Francesa, va celebrar el míting de tancament de campanya a Toulouse. A l'acte hi va assistir una nombrosa delegació del PSC i entre ells un grup de companys de l'agrupació de Tortosa.

La previsible victòria d'Hollande diumenge va envoltada d'una gran esperança per l'esquerra europea i molt especialment per als socialistes. Amb la greu crisi que afecta bona part d'aquest món d'economia globalitzada i especialment la vella Europa, és imprescindible un cop de timó en les polítiques que s'estan aplicant. Cal substituir les polítiques centrades en l'austeritat, com única recepta, que són aprofitades pels governs conservadors per retallar els drets socials de la majoria, per polítiques que combinin la necessària austeritat amb polítiques de creixement, que incentivin la inversió, començant per la implicació del Banc Central Europeu i que generen confiança, creixement i llocs de treball. Tot acompanyat per una necessària reforma fiscal que comprometi més als que més tenen, en el finançament dels serveis públics. El pes específic de França dintre de la Unió Europea la fa determinant per aquest canvi de polítiques.

L'esperança ens torna a venir del nord, del Pirineu enllà, com tantes vegades d'ençà la Revolució Francesa. L'esperit republicà, la consciència cívica, en definitiva la profunda convicció que en política tot està en mans de la sobirania exercida pels ciutadans amb el seu vot, torna a ser el millor referent. Davant del pessimisme, en què ens vol instal·lar la dreta, per convèncer-nos de que no hi ha cap alternativa, cal l'optimisme, la convicció que una vegada més és possible el canvi. L'optimisme és progressista, és d'esquerres. 

Als meus alumnes, en les classes d'història, sempre els he repetit que no és certa aquella expressió tòpica que tot sempre ha estat igual i res no es pot canviar. Conèixer la història ens demostra que és possible canviar per milllorar, estem davant d'un nou canvi històric i hem d'aconseguir que sigui a favor de la majoria, dels treballadors. Aquest canvi s'ha de donar en el context europeu, som Europa i les polítiques que ens afecten es decideixen en el marc europeu. Diumenge s'inicia el canvi a França i després ha de continuar per tota Europa.

Resolució de l'assemblea del PSC de Tortosa

Resolució Assemblea de l'Agrupació de Tortosa, 30 de març de 2012

Tortosa viu una situació plena d'incerteses com el nostre país i el conjunt de la Unió Europea. La situació derivada de la crisi econòmica més greu dels darrers vuitanta anys obliga a tenir fermesa i criteris clars en la recerca de solucions, determinació per treballar fort i confiança en el futur col·lectiu.

Les incerteses derivades de la conjuntura econòmica, estan provocant desconfiança en les institucions i desafecció de la política, que no és sinó desafecció de la democràcia. Hem de ser capaços de transmetre a la ciutadania que una crisi provocada sobretot per les polítiques econòmiques neoliberals i la desregulació conseqüent dels mercats, necessita solucions des de l'àmbit de la política, o sigui control democràtic de la política econòmica perquè redundin en benefici de la societat. Amb tot, aquesta desafecció requereix un esforç de la pràctica política dels partits per ser més propers, més oberts i més transparents amb la ciutadania. En línia amb aquest compromís, els socialistes celebrarem eleccions primàries obertes per designar els nostres candidats, entre altres eleccions, a les municipals.

La lluita per superar la crisi també requereix noves polítiques que impulsin el creixement en tot l'àmbit de la Unió Europea, tal i com estem defensant els socialistes europeus. Tot i amb això, cal treballar en tots els àmbits i també en el local sense dilació. Cal donar solució immediata a la necessitat de crear nous llocs de treball, alhora que preparem Tortosa i les Terres de l'Ebre per estar ben posicionades quan es consolidi el creixement general. El futur passa per estar ben comunicats i per una economia que es fonamentarà en el coneixement, la innovació, la disponibilitat d'energia i una indústria basada més que mai en criteris de sostenibilitat. En tots aquests camps tenim possibilitats si les sabem aprofitar.

Ara més que mai ens hem de fer forts en la defensa dels nostres recursos naturals i especialment la defensa de l'Ebre. Estem davant d'una nova amenaça, un nou pla hidrològic del govern del PP que podria comptar amb la inhibició o l'abstenció còmplice de CiU. L'aigua de l'Ebre no només és clau per mantenir el nostre entorn natural, és també el nostre principal recurs i, per tant, la millor garantia de futur. Lluitarem, des de les institucions i des de la societat civil, per aturar qualsevol amenaça d'espoli en forma de noves propostes de transvasaments.

Convençuts com estem de la importància d'estar ben comunicats, refermem la nostra aposta per posar en valor la posició de cruïlla de les Terres de l'Ebre i molt especialment del nostre municipi, Tortosa. Cal treballar fermament perquè no s'aturi el desdoblament de l'Eix de l'Ebre i, especialment, per reforçar els nostres enllaços amb les comunicacions de l'arc mediterrani. Avui és prioritària la defensa del corredor ferroviari de mercaderies i la connectivitat de l'estació ferroviària de l'Aldea-Amposta-Tortosa, en un moment en que l'actual govern presidit per Mariano Rajoy n'ha rebaixat la seva priorització, amb una oposició més que tèbia per part del govern d'Artur Mas. Així mateix, hem de garantir que s'executi la dotació de serveis bàsics al polígon Catalunya Sud, posicionat al bell mig d'aquesta cruïlla de comunicacions i alhora la millor i la peça més gran de sòl industrial de la nostra regió de l'Ebre. Mantenim la nostra aposta per un bon subministrament energètic a aquest polígon i per aconseguir implantar un centre de R+D+i especialitzat en energia i, principalment, en energies renovables, un dels sectors amb més opcions de futur.

Per fer possibles les nostres opcions de futur, cal que l'administració, també la municipal, sigui eficient i eficaç i que sigui el més austera possible d'acord amb allò que reclama l'actual situació. Treballarem per substituir els consells comarcals per mancomunitats de municipis i ratifiquem la nostra aposta i el compromís perquè la vegueria de l'Ebre, amb capital a Tortosa, sigui una realitat el més aviat possible, substituint la Diputació de Tarragona.

Finalment, agafem avui el compromís decidit de construir un projecte que des dels valors del socialisme sigui una veritable alternativa per al futur immediat de Tortosa. Una alternativa que es fonamenti en un veritable projecte municipal, donant continuïtat a la important acció de govern que vàrem fer els socialistes a Tortosa (1999-2007), que es basarà en la capacitat i la determinació d'una gestió austera i eficaç i, sobretot, amb la voluntat que Tortosa exerceixi un veritable lideratge de les Terres de l'Ebre, com a capital històrica i cultural, que sigui motor de creixement i garantia de progrés per a tot el territori, és a dir una capitalitat solidària.

"DÍA OFICIAL DE LA MEMORIA DEL HOLOCAUSTO Y LA PREVENCIÓN DE LOS CRÍMENES CONTRA LA HUMANIDAD"

Foto: Moment en què el net del diplomàtic Angel Sanz-Briz i Jaume Vandor, supervivent del gueto de Budapest, salvat per Sanz-Briz, encenen una espelma en memòria de les víctimes

Ahir es va celebrar al Senat el Día Oficial de la Memoria del Holocausto y la prevención de los crímenes contra la humanidad. Un acte que es celebra anualment i té com a objectiu commemorar, en el sentit de mantenir viu el record dels crims contra la humanitat protagonitzats pel règim nazi.

Un dels encerts de l'acte fou reconèixer la diversitat dels col·lectius víctimes de la barbàrie nazi. Hi eren presents representants dels jueus i també del poble gitano (Romà) i dels represaliats progressistes i d'esquerres. Uns i altres foren massacrats, encara que afortunadament no exterminats, pels seguidors d'un nacionalisme de base ètnica, que portà a bona part del poble alemany, amb aliats a molts pobles d'Europa com ara el franquisme espanyol, a una situació de demència col·lectiva de caràcter criminal.

Commemorar té l'objectiu d'honorar les víctimes i la seva memòria, en contra de la voluntat d'alguns d'enterrar el passat, a l'hora que es reforça i es manté viu el compromís de lluita per evitar que es torne a repetir i es fa la pedagogia necessària, amb les noves generacions.

Un acte d'una extraordinària emotivitat. El fet de celebrar-se al Senat reforça el compromís de les institucions democràtiques espanyoles. A la vegada, ens esperona a continuar el procés de construcció de la unitat europea, que en basar-se en els valors de la llibertat i de la igualtat de les persones, independentment del seu lloc d'origen, o de la seva condició social, ideologia o creença, es converteix en el millor baluard defensiu de cara al futur, per evitar la repetició de barbaritats com les protagonitzades pels nazis i pels feixistes.