divendres, 27 de març del 2009

"Rigorós, generós, humà"

Us vull fer partíceps de la intervenció de Gloria Montero, vicepresidenta de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET) en l'acte de comiat a Ricard Salvat celebrat ahir a Barcelona. Es tracta d'un resum d'aquesta intervenció que recull avui el diari El Punt.
Rigorós, generós, humà

S'ha parlat molt de l'exigència professionals de Ricard, que no tolerava la mediocritat, però hem de recordar la seva tremenda generositat. Estava convençut de la necessitat de posar remei a la memòria històrica i a les injustícies que encobreix. Va dedicar molta energia a difondre el treball dels que van haver de sortir del país patint a conseqüència de vides professionals truncades i d'un oblit difícil de conciliar amb la idea que tenim d'un país que es voldria considerar modern i sensible.

Tot el món sap la seva enorme aportació al teatre català, però el seu interès mai va ser provincià. Per Ricard, el teatre era una manera de conèixer i reconèixer-nos. I això ho feia especialment sensible al món social. El seu interès pel teatre de més enllà està ben documentat a la revista Assaig de teatre, on hi ha monogràfics del món sencer.

Va ser durant els tres anys del Festival Internacional de Teatre Entrecultures de Tortosa quan, sota la seva direcció, es reunia el teatre de les tres cultures tradicionals (islàmica, jueva i cristiana), convidant cada any un país africà i un o dos d'asiàtics, on ens ha fet conèixer les preocupacions d'un món global, proporcionant-nos a la vegada un millor coneixement de l'època que ens ha tocat viure. Entrecultures va ser un intent, a través de la cultura, de mitigar l'horror i la sang que infligeixen els uns als altres. I també una mostra més de la gran humanitat de Ricard Salvat.

dimecres, 25 de març del 2009

En el record de Ricard Salvat


Dolor i decepció per la desaparició d'un home, d'un amic, d'un d'aquells homes grans, tan grans, que com els herois clàssics semblen immortals. Ara bé, també la decepció, per tot allò que li havíem d'haver dit, i li havíem d'haver fet, a Ricard Salvat, i no li vàrem dir ni fer. Ens pensàvem que sempre hi seria i ara ha traspassat, ja no hi és. Els panegírics que ara sentirem i llegirem, no li esborraran la injústica d'un cert exili interior a la que va estar sotmès en el nostre país durant les primeres dècades de la democràcia, incòmode segurament com els veritables intel·lectuals, compromesos amb la seva societat i el seu temps, compromesos amb la llibertat i la justícia social, amb la cultura, en el seu sentit més vast i més ampli, amb la cultura amb majúscules. Incòmode a un poder mesocràtic i, per tant, conservador.

Va formar part d'una generació que va viure la Guerra Civil en la seva infantesa i forma part d'aquell grup selecte i molt minoritari que són els que a contracorrent van aixecar des d'un esperit crític i lliure, des del compromís, la cultura del nostre país. I paradoxalment, la normalització democràtica els va deixar al marge.

A Tortosa el vam voler recuperar i reconèixer, però ens vam quedar molt lluny del que es mereixia. Pregoner de la Festa del Renaixement del 2000, aquell mateix dia sopant després del pregó, m'explicava la seva idea del que seria el Festival Internacional de Teatre Entre Cultures, que després posaríem en marxa amb el regidor de Cultura Lluís Martín Santos, projectant Tortosa en l'agenda cultural de tota la Mediterrània. Un gran projecte, una projecció de la riquíssima personalitat de Ricard Salvat. Un festival que hauríem de recuperar com homenatge permanent, tot i que no puc evitar pensar que sense ell, res no serà el mateix. Però com a mestre, ha fet escola arreu dels països riberencs del nostre mar i la millor manera de recordar-lo és continuant la seva tasca de la mà dels seus deixebles.

Gràcies Ricard, descansa en pau, els teus amics i veïns de Tortosa et tenim ben present en el record.

dimecres, 4 de març del 2009

El campus de la URV a les Terres de l'Ebre


Estem a punt de culminar tot el procés d'implantació de la Universitat Rovira i Virgili a les Terres de l'Ebre, amb l'acord del Govern del president Montilla de tirar endavant les obres de construcció del nou campus.

El campus ja és una realitat d'ençà l'any 2005 quan es va inaugurar el primer curs amb centres propis de la URV a Tortosa, integrant el que fins aquell moment havien estat els centres de la Fundació Universitària Doctor Manyà i on es podia estudiar infermeria, empresarials i turisme, però amb vocació d'anar més enllà de les tres diplomatures i poder impartir-ne d'altres, així com llicenciatures i impulsar activitats de recerca que fessin del nostre campus un veritable centre universitari.

Enrera queden molts passos previs que alguns desmemoriats han oblidat, d'ençà que el novembre del 2001, amb motiu d'una conferència a Tortosa, el Dr. Lluís Arola, rector de la URV, desvetllés l'inici de les converses, que havien de permetre la integració dels centres de la fundació Manyà, liderada per l'ajuntament de Tortosa, a la URV. A partir d'aquí vindrien el conveni entre la fundació i la universitat que vàrem signar el primer de maig de 2002 per impartir la diplomatura de Turisme, acte que va coincidir amb la presidència per part del rector Arola del dia de les Terres de l'Ebre en el marc de la fira Expo Ebre, i després amb els posicionaments dels òrgans de govern de la pròpia URV, del Govern de la Generalitat ja presidit per Pasqual Maragall i de l'Ajuntament de Tortosa.

El darrer pas significatiu previ a l'actual fou el conveni signat el 20 de març de 2006, entre el conseller del Departament d'Universitats , Recerca i Societat de la Informació del govern Maragall, Carles Solà, el rector de la URV Lluís Arola i jo mateix com alcalde de Tortosa. Conveni que posava les bases per construir el nou edifici del campus en el parc de la Fira al barri de Remolins.

El desenvolupament del campus universitari a Tortosa ha estat una peça bàsica de l'estratègia pel desenvolupament socioeconòmic, que hem seguit durant els anys de govern progressista a Tortosa. Més enllà de crear sòl industrial i de millorar les infraestructures de comunicació, que també ho hem fet, calia apostar pel coneixement i aquí desplegar, a Tortosa per a totes les Terres de l'Ebre, la universitat pública de referència de sud de Catalunya, que ha estat fonamental. Ara no ens podem relaxar, ja que cal desenvolupar un veritable centre de recerca, sense menystenir la recerca que es pot fer en aquest moment. Cal desenvolupar un centre que permeti incorporar la R+D+I a la nostra economia, sense la qual coincideixen tots els experts no hi ha futur econòmic de veritat. Cal fer que col.laborin la universitat, l'administració pública i les enpreses, més enllà de l'actual conjuntura de crisi i posant les bases per al nou cicle de creixement que s'ha d'iniciar aviat. El camp de l'energia com he dit moltes vegades seria el millor per moltes raons, que ara ara no detallaré, per desenvolupar l'estratègia que la Unió Europea va definir a Lisboa l'any 2000 i de la qual no en podem restar al marge.