Un llibre valent

Dissabte 18, en un dels sopars tertúlia del Club Universitari de Tortosa, es va presentar el llibre En defensa d'Espanya i del Catalanisme, del que en són autors Daniel Fernàndez, advocat i secretari general adjunt del grup Socialista al Congrés dels Diputats, i Joaquim Coll, historiador, comissionat de la història institucional de la Diputació de Barcelona. La presentació, la va fer el catedràtic de Filosofia del Dret i rector de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso.

El llibre és un al·legat valent en contra del tòpic pueril que tots els mals de Catalunya venen de la nostra vinculació espanyola. Fan un bon repàs històric d'ençà la transició, evidenciant els enormes avenços que ha fet el nostre país en aquest període, en un bon marc de convivència marcat per la Constitució i els dos estatuts d'autonomia. El rector Moreso va insistir en les virtuts del model federal d'organització de l'estat, un model que tal i com també reconeixien els autors, més enllà que no se li digui així en la constitució, des del punt de vista català es podria donar per assolit amb el desenvolupament de l'estatut de 2006 i amb la reforma del Senat per convertir-lo en la cambra de les autonomies, una veritable cambra federal. Moreso va posar èmfasi també en el caràcter federal del catalanisme progressista, al llarg dels dos darrers segles, des de Valentí Almirall i Rovira i Virgili, amb un punt d'erudició tortosinista, llegint el poema Absència d'Abu Bakr Al-Turtuxí del segle XI i citant fragments dels Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa de Cristòfol Despuig del segle XVI.

Una presentació que va omplir la sala de l'Hotel Corona on es va celebrar, amb un excel.lent nivell dels ponents i que una vegada més evidencia l'encert del Club Universitari Tortosa en organitzar aquests sopars tertúlia, seguint un model que es dóna en altres ciutats i que Tortosa necessitava.

Inauguració de la seu de TV3 i Catalunya Ràdio a les Terres de l'Ebre

Ahir es va realitzar la inauguració de la nova seu a les Terres de l'Ebre de TV3 i Catalunya Ràdio, que s'ha ubicat a Roquetes. Inauguració, amb presència del president del Parlament de Catalunya, del Conseller de Cultura i del president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i important no nómés per aquesta presència, sinó perquè ha estat la concreció d'una antiga reivindicació, que no es va aconseguir amb els vint-i-tres anys de govern de CiU.
Aquesta delegació, com comentàvem amb l'Enric Marin, el president de la CCMAV abans d'iniciarse l'acte, significa un nou reconeixement de l'entitat territorial diferenciada de les Terres de l'Ebre.

D'un acte força positiu per a la nostra vegueria, només hi ha un acte negatiu a destacar, l'absència, per no dir el boicot, de la majoria dels dirigents de CiU, que amb l'excepció d'un regidor d'Amposta, el meu vell amic Pere Vidal, no hi varen assistir. La seva obssessió d'estar en campanya quan encara no s'ha disolt el Parlament de Catalunya, i la voracitat amb què s'estan repartint els càrrecs de govern abans que ni tan sols s'hagin convocat eleccions, fa que perdin el més mínim sentit del respecte institucional i la seva capacitat per valorar el que és important per al territori. Tant de bo continuïn un llarg temps conreant el noble art de la política, des dels escons de l'oposició.

Foto: ACN

La dreta nacionalista inicia una nova guerra carlista

El context preelectoral pot explicar algunes coses, però d'altres simplement responen a realitats més profundes que ara afloren amb més facilitat. Fa pocs dies l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ens obsequiava amb unes declaracions dient que el president de Catalunya José Montilla seria el candidat preferit de Franco i ara, en clau local de Tortosa, el convergent i actual alcalde Ferran Bel, acusa als responsables del govern que han impulsat la revisió del Pla Territorial de les Terres de l'Ebre d'actuar com els dirigents de les repúbliques soviètiques, o sigui com a autèntics comunistes que ataquen la nostra pàtria.

Hom es pot preguntar; és que se'ls ha escalfat la boca? No, és que són així, és la dreta catalana, que com totes les dretes s'emmascaren en la defensa de la pàtria, per no confessar els seus veritables interessos. L'al·lusió de Tremosa és pròpia d'aquells que tergiversant la història i, per tant, la realitat, expliquen a les noves generacions que Franco va fer una guera contra Catalunya perquè odiava el nostre país, obviant que Franco va fer una guerra d'extermini contra totes les esquerres espanyoles, inclosa la catalana, que governaven democràticament, acompanyat dels carlins catalans del "Tercio de Nuestra Senyora de Montserrat"amb qui, presumptament el senyor Tremosa i molts dels seus companys es deuen emmirallar, com a defensors de Catalunya i de les seves essències més profundes, combatent l'esquerra sense misericòrdia. Com ha dit Miquel Iceta, el president Montilla és el president de Catalunya amb un pedigrí democràtic inqüestionable, que incorpora entre altres la lluita antifranquista, lluita en la que el senyor Tremosa, el senyor Mas i d'altres dels seus ni hi eren, ni se'ls esperava.

El senyor Bel i Accensi apunta amb aires de croada contra la conspiració comunista, que va contra els interessos de Tortosa. O són els interessos del senyor Bel? A qui és pretén beneficiar reclamant menys tutela de les autoritats autonòmiques sobre l'urbanime local? No seria paradoxal, si no els coneguéssim, que en un moment que arran dels molts escàndols urbanístics, arreu es demana més control sobre l'urbanisme municipal, ell demani mans lliures per fer i desfer sense control, apel·lant al principi de l'autonomia local i a un mal entès, si més no mal citat, principi de subsidiarietat?La dreta nacionalista (els nacionals?), de la tradició i de les essències, de la pàtria, de les mans lliures a l'hora de fer negoci (en això es reclamen liberals) i en combat actiu contra els antipatriotes de l'esquerra. Com diu l'Eclesiastés c. 1,v. 9, "no hi ha res de nou sota el Sol".

Electoralisme?

Vull deixar clara la meva convicció sobre la necessitat que el govern d'Espanya construeixi, el més aviat millor, un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears, MTC. Es tracta de donar una solució a mig termini, mentre la tecnologia en permet de millors, a un problema greu que afecta a tot el país i, especialment, als municipis veïns i propers de les centrals nuclears, que hem de conviure amb els residus que avui hi són depositats.

Tanmateix, també vull deixar clara la meva convicció i el meu compromís perquè així sigui, que en cap cas aquest MTC ha d'anar ubicat al municipi d'Ascó. Les Terres de l'Ebre ja hem assolit a bastament la nostra quota solidària quant a instal·lacions energètiques, entre altres tres nuclears en actiu, una de desmantellada i una central de cicle combinat. Dit això, vull expressar la meva preocupació per l'actitud d'ERC, en aquest cas amb una iniciativa del senador Muñoz, acompanyat en declaracions públiques del candidat al parlament i actual delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó. Em refereixo a la moció que en nom de l'Entesa Catalana de Progrés han presentat al Senat, instant al govern en aquesta matèria, a vincular qualsevol decisió al consens social i institucional especialment als acords dels parlaments autonòmics respectius.

Em sembla evident que en una matèria que aixeca tants recels és impossible arribar a consensos absoluts i més dificil encara arrencar acords favorables dels parlaments autonòmics, quan alguns, com el català, ja s'han pronunciat en sentit negatiu. Davant de tot això, què aconseguim? Com és evident que sigui impossible disposar d'un MTC en algun lloc d'Espanya i, aleshores, com a conseqüència inevitable, els residus dipositats a les nostres centrals, més els de Vandellòs I, que tornaran aviat de França i els que s'hi afegiran derivats de l'activitat de les centrals, es mantidran per molt de temps a casa nostra. No seria millor fer una negociació discreta sense tan soroll, permetent al govern d'Espanya que faci la seva feina i construeixi un MTC en algun lloc d'Espanya que no sigui Ascò? Els d'ERC ens volien fer la prova del cotó als senadors del PSC, que hem explicat reiteradament la nostra posició, i que hem votat l'emena transaccional que s'ha pactat, per tots els grups, demanant al govern que prengui una decisió el més aviat possible i cercant el màxim consens.

A què es deu l'actitud d'ERC? Electoralisme pur? Irresponsabilitat? Per què no diuen la veritat del que hi ha en joc a la població ebrenca? La resposta l'han de donar ells, però tots ens la podem imaginar.

FESTES DE LA CINTA 2010

Les festes majors d'aquest any a Tortosa, segurament són millorables, més enllà d'excuses poc consistents referents a l'avanç de l'inici del curs escolar o el rerafons de crisi econòmica, que no impedeix altres despeses. Tanmateix però, allò que és més important i que no falta, és la voluntat dels tortosins de gaudir de la festa, de participar, i especialment les penyes que nodreixen els nostres joves, i la il.lusió de les pubilles i pubilletes. Tenim festes i les aprofitem, i ho hem de fer per què ens ho mereixem i per que així iniciem millor, després, l'activitat on hi posarem els nostres millors esforçós.

A passar-ho bé i a xalar. Bones festes a tothom.

EL CANVI REAL

Alguns pretenen començar el “canvi” sense voler adonar-se'n que aquest ja és una realitat en marxa. I és que la ironia en política pot ser un recurs no menyspreable, si no fóra perquè sovint, quan parlem de política, ens referim a l'acció de govern, la gestió de l'interès col.lectiu, i amb això poques bromes.

La Convergència i Unió del senyor Mas ha encetat la precampanya amb vista a les properes eleccions autonòmiques d'aquesta tardor prometent el canvi. Segurament és un intent poc afortunat de copiar l'eslògan socialista de 1982, sense entendre que seguint aquest símil ell fa el paper de la UCD i l'Adolfo Suarez, els socialistes, aleshores amb Felipe González, igual que a Catalunya el 2003 amb Pasqual Maragall i el 2006 i el 2011 amb José Montilla representem l'alternativa de progrés front al desgast de l'opció de dretes que en aquest cas la representen el 23 anys de pujolisme, on Mas fou conseller i, fins i tot, en el darrer govern agònic, sostingut pel PP de José Ma. Aznar, conseller en Cap.

Catalunya, amb set anys de presidència socialista, ha iniciat un procés d'avenç clar en l'autogovern, amb un nou estatut, que malgrat la retallada del constitucional, que esperem poder refer modificant la legislació estatal, ens ha aportat competències de govern molt superiors a les de l'Estatut de 1979. Així mateix, s'ha negociat un sistema de finançament molt més satisfactori, que representa rebre de l'estat 2.150 mil.lions d'euros en lloc dels 290 del darrer any de govern de Pujol i Mas, i s'ha aprovat la llei de vegueries, que permet desenvolupar un nou model d'ordenació territorial molt més adaptat a la realitat del nostra país, una llei que cal recordar que CiU ha votat en contra. Més enllà de l'elevadíssim nivell d'inversió en infraestructures i en equipaments, especialment educatius i sanitaris: 63.520 places de guarderia front a les 23.830 del 2003; 66.570 mestres front a 49.160 del període convergent, i 3,8 mesos de mitjana en les llistes d'espera hospitalàries davant dels 5,6 de l'any 2003.

Les Terres de l'Ebre, en aquest període, han vist una atenció del govern i una inversió impensable en el període anterior. S'ha de millorar i ho farem, però és obvi que el canvi amb presidència socialista ha estat evident, molt superior a l'atenció rebuda pel territori durant 23 anys de CiU. Les carreteres de Batea a Maella, Xerta a Prat de Compte, Horta de Sant Joan i Vinallop-Ulldecona fins a Vinaròs, així com el nou pont al Delta entre Deltebre i Sant Jaume, la millora de les condicions del sòl industrial del polígon Catalunya Sud, la creació dels de Camposines i el Motllò a la Terra Alta i Ribera d'Ebre respectivament, l'arribada de la Universitat Rovira i Virgili i la costrucció del nou campus, l'ampliació de regadius a la Terra Alta i la posada en marxa del Xerta-Sénia, així com l'aplicació de la Llei de Barris per recuperar els nuclis antics de Tortosa i Mora d'Ebre, entre moltes altres inversions impossibles de citar en un text necessàriament breu. Tot això s'ha de confrontar amb una llarga desatenció culminada amb el suport de Pujol-Mas al projecte de transvasament del govern Aznar.

El “canvi” que se'ns anuncia és un dejà vu i, la veritat, és que volem continuar endavant i no anar enrere, ens ho devem a nosaltres mateixos i, sobretot, a les noves generacions. Els ebrencs, si més no els que vulguin, podem perdonar, però mai no hem d'oblidar, sinó ens tocarà repetir una etapa trista de la nostra història. El del PSC ha estat i és el canvi real.