Rafel Lluís

Rafel Lluís, un amic i un dels nostres regidors del grup municipal Socialista a l'Ajuntament de Tortosa ha demanat la baixa de la corporació municipal. És una decissió que preferiria que no s'hagués produït, però que no puc dir que m'hagi agafat per sorpresa, perquè fa temps que conec les seves dificultats per compaginar la vida municipal amb l'atenció a l'empresa i la cada vegada major atenció, que li exigeix la família, sobretot amb l'agreujament de la malaltia dels seus pares.

Rafel és un home que ve d'una tradició familiar d'esquerres, que en un moment donat va creure que el projecte de catalanisme conservador liderat per Jordi Pujol podia ser la millor opció i s'hi va afiliar. Amb tot, el suport d'aquests al projecte de transvasament de l'Ebre impulsat pel PP, amb tot el mal que això podia fer a les Terres de l'Ebre, el va fer canviar la seva adscripció política apropant-se al PSC i participant activament en l'oposició al projecte. És un empresari amb una clara vocació de servei públic, que l'ha portat a ser el president fundador de l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre, a presidir l'Associació de propietaris del polígon Baix Ebre i a participar activament en l'esport arribant a ser vicepresident del Club Deportiu Tortosa.

El salt a la política institucional, com a candidat a les eleccions municipals el 2003, el va fer apadrinat directament per Pasqual Maragall, amb qui va establir una bona amistat. Aquest, en la persona d'un líder empresarial com Rafel Lluís, coincidint amb què Tortosa tenia un alcalde socialista, hi veia una mostra evident del canvi social i polític, experimentat per les Terres de l'Ebre, amb fama de conservadores i, per altra banda, amb una forta tradició d'esquerres anterior a la guerra civil, que el president Maragall coneixia bé.

La seva presència al govern municipal va ésser molt important en els àmbits que va gestionar, promoció econòmica i fires, per als quals el seu perfil i experiència empresarial el feien idoni. Va tenir un paper destacat en l'impuls a la creació de sòl industrial i molt especialment en l'atracció d'empreses, algunes de les quals ja instal.lades. Com a president executiu del patronat Municipal de Fires de Tortosa, a més de gestionar amb eficàcia, va impulsar la creació del saló Ebre-Ambient, en el marc d'ExpoEbre, amb la clara voluntat que esdevingués una fira monogràfica que acullís tota la nova industria que treballa el novedós marc dels productes sostenibles, no un grapat d'estands institucionals amb quatre fotografies, un camp en què tots els experts coincideixen que és la gran esperança de futur per a la Unió Europea i que lliga amb el projecte que avui impulsa el president Rodríguez Zapatero, amb el projecte de llei d'economia sostenible.

Li vull agrair a Rafel tot el que ha fet per Tortosa, la seva col.laboració lleial i sobretot el seu compromís a continuar actiu políticament en les files socialistes, per impulsar l'alternativa de progrés que Tortosa necessita.

Serem vegueria

Iniciem el curs polític a Catalunya envoltats d'un seguit de debats que, tot i que no estar exempts de dificultats, sí que cal afrontar amb optimisme. És cert que estem enmig d'una greu crisi econòmica, que, com sempre, pateixen més els més febles, els treballadors. Tammateix la crisi internacional sembla que ja ha tocat fons i es comencen a veure clars els símptomes de recuperació. Mentrestant la conseqüència més evident, l'atur, s'està pal·liant, en part gràcies a les polítiques d'impuls a l'obra pública per part del govern de José L. Rodríguez Zapatero i les ajudes previstes als aturats que s'han quedat sense subsidi.

La situació institucional, per contra, admet lectures si més no diferents. Algú es podia imaginar fa sis anys, abans de l'accés a la presidència de la Generalitat de Pasqual Maragall, que avui tindríem un nou Estatut que amplia de manera important l'autogovern de Catalunya,? Que disposaríem d'un nou sistema de finançament que millora substancialment la capacitat econòmica del govern de la Generalitat? I que tindríem avançat un nou model d'ordenació territorial de Catalunya derivat del nou Estatut que comporta, entre altres coses, el reconeixement de la vegueria de l'Ebre? És cert que hi ha ombres en l'horitzó, com ara la preocupació per la sentència del Tribunal Constitucional resolent els diferents recursos sobre l'Estatut. Amb tot, la convicció que el text aprovat pel Parlament de Catalunya, per les Corts Generals i refrendat pel vot majoritari del poble català és plenament constitucional ens hauria de donar tranquil·litat. Com ja ha dit el govern, l'Estatut de 2006 és una llei i alhora un pacte d'Estat. Si cal, s'haurà de replantejar el pacte i refer-lo però sense renúncies, quan coneguem la sentència. I en allò que ens afecta molt especialment, com és la divisió en vegueries, cal recordar que l'ordenació interna de l'administració de la Generalitat és una competència plena ja amb l'anterior Estatut i, per tant, res no perilla. Una altra qüestió és l'adaptació a les divisions administratives de l'Estat o sigui les províncies. En aquest punt la nostra vegueria no topa ni amb la Constitució ni amb cap altra llei de l'Estat i es pot crear d'immediat. L'assimilació a provincia requerirà un nou acord polític que permeti abordar els canvis necessaris en la legislació estatal.

A Tortosa, el curs polític ve marcat per la recta final d'un mandat que entenem de transició, on el més destacat és l'execució d'obra pública finançada per les administracions de l'Estat i de la Generalitat, que permet donar imatge d'activitat i que resol temes necessaris. Més enllà, però, el govern municipal encapçalat per Ferran Bel no ha mostrat fins ara ni projecte de ciutat, ni ambició, ni estratègica de futur. S'ha abandonat el projecte de tercer pont que preveu el POUM i res no se sap de l'aparcament de la zona comercial del centre entre altres projectes d'importància cabdal. Així mateix, com hem denunciat tantes vegades, enmig de les dificultats econòmiques generals, no veiem cap estratègia per impulsar el creixement econòmic ni a curt ni a mitjà ni a llarg termini, res no se sap de projectes per impulsar políques de R+D+i que donin valor afegit al nostre sòl industrial, ens hem quedat al marge del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació (PNRI) i aquí el més calent és a l'aigüera. La política local a Tortosa en els darrers dos anys es gestiona criticant a l'oposició i la feina feta durant els anteriors mandats, paradoxalment a la que estan donant continuïtat, per tapar les pròpies mancances i anar menjant i fregint, tradició política de CiU que coneixem ben bé. Des de l'oposició seguirem controlant l'acció de govern, impulsant-la amb propostes en positiu i preparant amb foça l'alternativa.

Festes de la Cinta 2009

Ahir, tal i com es veu en l'anterior post, entràvem una moció a l'Ajuntament de Tortosa, conjuntament amb el grup d'ICV, fent-nos ressò d'un clam juvenil expresat en les xarxes socials, tot demanant un acord d'afavorir la participació d'aquest sector, en l'elaboració del programa de festes.

Amb tot, avui divendres, dia en què tradicionalment han començat les festes a Tortosa, encara que aquest any no és ben bé així, és moment d'instal·lar-se en una treva i aparcar les polèmiques polítiques i també socials o de qualsevol tipus en favor de la festa. Ens ho devem uns als altres i ens ho mereixem. Més enllà de si el programa ens satisfà més o menys, és el moment de gaudir de la festa, de la companyia, dels espectacles i dels àpats amb familiars i amics, és el moment del ball i del foc, dels menuts i dels més grans, de tots. És la nostra festa, les nostres festes, i això ho hem de preservar. Venen carregades de tradició i de nostàlgia, i alhora d'optimisme i, per tant, d'esperança, al cap i a la fi, les festes les fem cadascú amb els nostres, amb els que estimem, amb els que volem.

Sortim al carrer i demostrem una vegada més, que som un poble que sap gaudir de la festa i compartir-la amb els que venen. Bones festes a totes i a tots, ens veiem pels nostres carrers.

Per la participació ciutadana en les festes de la Cinta

D’acord amb l’article 13 del ROM, Joan Sabaté i Borràs, portaveu del Grup Municipal Socialista i Jaume Forcadell i Torres, portaveu del Grup Municipal d’Iniciativa, a l’Ajuntament de Tortosa, eleven al Ple de l’Ajuntament la següent moció

EXPOSEN:

L’evolució dels mitjans electrònics en els darrers anys ha incrementat notablement la possibilitat d’expressió d’opinions de manera col·lectiva a la xarxa. Les noves possibilitats que ofereixen aquests mitjans fan que les administracions en general i l’Ajuntament de Tortosa en particular, s’hagin de plantejar la conveniència d’incorporar aquests mitjans com un instrument de participació ciutadana en la presa de decisions.

Aquest mes d’agost s’ha produït un actiu debat mitjançant les xarxes socials, blocs i facebook, fonamentalment entre els cercles juvenils de Tortosa, al voltant de les actuacions musicals adreçades principalment a aquest col·lectiu durant les Festes Majors de la Cinta 2009. Des d’aquests sectors ens han fet arribar diferents propostes, a les quals hem donat suport, i darrerament ens han demanat que fem arribar al Ple Municipal una petició d’obrir a la participació de la ciutadania la tria dels grups que participen en les nostres festes per tal que aquestes actuacions siguin del gust del major nombre possible de ciutadans. És un model que funciona en altres poblacions del nostre territori com és Ulldecona i que, tenint en compte les facilitats que dóna avui la xarxa, no hauria de representar cap problemàtica ni en l’execució ni en la rapidesa de la tria.

La proposta concreta que se’ns ha fet arribar a través del Fotolog Estimo Tortosa és que el govern proposés un llistat de grups possibles, en funció del pressupost i de la disponibilitat dels mateixos, i a partir d’aquest llistat la ciutadania pogués votar les opcions que preferís, escollint-se al final un programa que tingués en compte les propostes que han rebut un suport més ampli.
Aquesta proposta duia paral·lela una altra petició, i és que els concerts de festes siguin totalment gratuïts, un fet que se solia produir des de l’any 2005, i que enguany s’ha vist alterat per un dels concerts, el de Manel, que actuarà a l’Auditori Felip Pedrell, i que tindrà un cost per als/les espectadors/es d’entre 12 i 15 euros. L’elecció de Manel també va gaudir d’un important suport del jovent tortosí a la xarxa, però no la seva ubicació i el cost del concert. Cal recordar que Manel ha actuat a municipis com Cambrils, Arenys, Ses Voltes, Manresa o Olot de manera gratuïta.

És moment, doncs, de fer un pas endavant per fer les Festes de la Cinta realment participatives. I una bona manera d’iniciar aquesta nova visió seria l’elecció d’algunes d’aquestes actuacions per part de la ciutadania, amb els mitjans electrònics de què es disposa actualment.

És per això que els Grups Municipals Socialista i d’Iniciativa proposen al ple l’adopció dels següents acords:

Atendre la demanda juvenil i establir un procediment per a l’elecció d’actuacions de Festes de la Cinta amb la participació de la ciutadania per mitjans electrònics i altres, si es considerés necessari, sempre atenent a les exigències del pressupost. El nou sistema d’elecció s’hauria d’iniciar, amb l’antelació suficient, per a les Festes de la Cinta del 2010. L’Ajuntament haurà d’informar del cost aproximat de l’actuació i de l’espai on se celebraria en el procés de decisió.
Estudiar la possibilitat d’aplicar aquest model a la programació d’altres activitats lúdiques o festives.

Mantenir la gratuïtat en les actuacions musicals durant les Festes de la Cinta com es venia fent d’ençà del 2005 i fins l’any passat, exceptuant-ne les que pel renom i el cost de l’artista justifiquin el pagament d’una entrada.

Joan Sabaté i Borràs

Jaume Forcadell i Torres