Foto: Moment en què el net del diplomàtic Angel Sanz-Briz i Jaume Vandor, supervivent del gueto de Budapest, salvat per Sanz-Briz, encenen una espelma en memòria de les víctimes
Ahir es va celebrar al Senat el Día Oficial de la Memoria del Holocausto y la prevención de los crímenes contra la humanidad. Un acte que es celebra anualment i té com a objectiu commemorar, en el sentit de mantenir viu el record dels crims contra la humanitat protagonitzats pel règim nazi.
Un dels encerts de l'acte fou reconèixer la diversitat dels col·lectius víctimes de la barbàrie nazi. Hi eren presents representants dels jueus i també del poble gitano (Romà) i dels represaliats progressistes i d'esquerres. Uns i altres foren massacrats, encara que afortunadament no exterminats, pels seguidors d'un nacionalisme de base ètnica, que portà a bona part del poble alemany, amb aliats a molts pobles d'Europa com ara el franquisme espanyol, a una situació de demència col·lectiva de caràcter criminal.
Commemorar té l'objectiu d'honorar les víctimes i la seva memòria, en contra de la voluntat d'alguns d'enterrar el passat, a l'hora que es reforça i es manté viu el compromís de lluita per evitar que es torne a repetir i es fa la pedagogia necessària, amb les noves generacions.
Un acte d'una extraordinària emotivitat. El fet de celebrar-se al Senat reforça el compromís de les institucions democràtiques espanyoles. A la vegada, ens esperona a continuar el procés de construcció de la unitat europea, que en basar-se en els valors de la llibertat i de la igualtat de les persones, independentment del seu lloc d'origen, o de la seva condició social, ideologia o creença, es converteix en el millor baluard defensiu de cara al futur, per evitar la repetició de barbaritats com les protagonitzades pels nazis i pels feixistes.