dimarts, 16 d’octubre del 2012

DEMOCRÀCIA I RESPECTAR LES LLEIS

Avui he sentit una declaració de Joan Herrera, president d'ICV, polític al que conec de fa molts anys, amb qui comparteixo algunes coses i altres no, però que per suposat respecto. Declaracions que he sentit en altres polítics, sobretot de l'àmbit nacionalista, i que m'inviten a la reflexió.

Herrera deia, en referència a la possible convocatòria d'un referèndum, consultant al poble de Catalunya sobre el projecte independentista, que les lleis no es poden imposar a a democràcia, referint-se que si cal s'ha de convocar un referèndum encara que sigui fora de la llei.

És evident que les lleis sempre han de respondre a la voluntat de la ciutadania expresada democràticament, que en les democràcies modernes es concreta en l'actuació dels parlaments elegits per sufragi universal. Amb tot, hi ha un aspecte de l'estat de dret que és fonamental i és que la llei protegeix el dret de les minories, la llei ha de protegir sobretot als més febles. Per això, tot allò que recull el dret constitucional no és fàcil de canviar i sovint té un blindatge important, perquè un canvi conjuntural de majories no perjudique els drets bàsics i fonamentals de les minories i, per tant, de tots. En aquest cas, la llei ha d'estar per sobre de la voluntat cocreta de les majories. Hi has casos coneguts en la història que quan la voluntat de la majoria ha arrabassat els drets de les minories i s'han vulnerat les regles de l'estat de dret "democràticament", s'han comès les barbaritats més grans.

"PETITS ARTISTES" ENTRE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I LA INTOLERÀNCIA

"Petits Artistes" és el nom d'un programa de televisió del Canal 21 Ebre, un canal de televisió de les Terres de l'Ebre, que amb modèstia i bona feina fa una producció molt digna. Aquests darrers dies la seva activitat s'ha vist sacsejada per una popularitat no buscada i segurament no desitjada. En aquest programa, on els protagonistes són els més petits, es va entrevistar fa pocs dies, a un grup d'alumnes del col·legi Sant Miquel de Deltebre, preguntant què en pensaven de la possible independència de Catalunya i això ha aixecat una tremenda reacció en la premsa de "la caverna" espanyola i una infinitat de comentaris a les xarxes socials, la majoria amb desqualificions mancades de fonament i sovint ignorant els fets o fent cas a un versió  totalment manipulada.

Jo no sóc independentista, aquesta és una ideologia que porta el deliri nacionalista a l'extrem, una ideologia conservadora i que tendeix a abocar les societats a l'enfrontament, basats sempre en els greuges de l'altre, siguin reals o figurats i de fet en aquest cas ens trobem davant una reacció nacionalista que com sovint sol passar reflexa odi i intolerància. Per tot això, ara més que mai cal aixecar la veu reclamant llibertat d'expressió, sempre fonamental en democràcia i per tant el dret del Canal 21 Ebre a fer un programa sobre un tema que està molt present en el debat social a casa nostra, aquesta vegada en clau d'humor i preguntant als xiquets. Cal denunciar la manipulació, que presenta el programa com una mostra de l'adoctrinament a les escoles catalanes, cal denunciar la intolerància i el totalitarisme. Cal donar suport al Canal 21 Ebre.