dimecres, 19 de setembre del 2007

El NO del senyor Bel i Accensi a la promoció industrial

Estupefacció és el que sento després d’haver escoltat l’argumentació presentada per part de l’alcalde de Tortosa senyor Bel i Accensi i la portaveu de CiU senyora Roigé per oposar-se al polígon industrial Catalunya Sud com un dels possibles emplaçaments de la planta de compressió de gas projectada davant la costa d’Alcanar. Amb la seva argumentació van arribar a titllar “d’insignificants” els gairebé 500 llocs de treball directes i indirectes que la instal·lació de la planta pot representar per al territori. Declaracions que són encara més colpidores si es té en compte que durant la construcció de la planta, que pot durar uns tres anys, l’empresa ocuparà un miler de treballadors més. És gairebé un insult que un polític consideri insignificant la creació de llocs de treball encara que no fossin aquests 500. Potser a la senyora Roigé, amb la vida solucionada laboralment i un sou important, li pot semblar insignificant crear ocupació, quan aquesta és una premissa bàsica per al nostre futur econòmic. Els polítics hem de donar solucions i no emprar la demagògia fàcil que és el que sembla que predomina en el nostre govern actual.
Lamento moltíssim d’altra banda que el govern tortosí s’hagi instal·lat en la política del no perquè creuen que aquest populisme és el que els donarà vots sense analitzar si es tracta d’una proposta bona per a la ciutat. CiU es va equivocar quan van dir sí al transvasament previst en el Pla Hidrològic Nacional i després van admetre haver-se equivocat. Van equivocar-se en dir no als parcs eòlics a Tortosa i després van rectificar. Esperem que no tornin a errar-la dient no a una instal·lació que té les garanties medioambientals, que representa un benefici per a la ciutat i el territori i que forma part de l’aposta per la promoció industrial que inclou el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre aprovat amb el consens de tots els partits polítics. Aprofitaria també per demanar-li al portaveu d’ERC que tingui cura a l’hora d’escampar certes afirmacions tremendistes, ja que es tracta d’un projecte que té les garanties de seguretat i de mínim impacte ambiental per part del ministeri. Voldria recordar també que el projecte representa la instal·lació paral·lela d’un centre de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I) que hauria de ser d’energies renovables, un valor afegit a la indústria pel qual aposten els sectors socioeconòmics del territori.
Finalment, voldria deixar constància del suport del PSC al municipi d’Alcanar, tot i la moció-trampa presentada ahir pel govern de Tortosa anunciada poc després de la meva proposta al Senat. Es tracta d’una proposta de cara la galeria, extemporània, perquè com a partit ens hem mogut molt més ràpid i hem aconseguit el compromís del ministeri d’Indústria de canviar la ubicació des d’una zona d’afectació ambiental a una zona industrial, ratificant un altre cop el nostre suport indiscutible a Alcanar perquè la planta no s’instal·li davant la seva costa amb el corresponent perjudici medioambiental i turístic que podria representar. Però ara, senyors, i ho saben, el debat és un altre, la seva ubicació, i Tortosa i el seu govern haurien de jugar fort, com estan fent en altres municipis. Cal buscar el consens, parlar-ne, perquè si finalment el projecte se situa també prop del nostre territori però no ens en beneficiem potser haurem perdut una oportunitat per potenciar el creixement industrial de la nostra ciutat que tant hem reclamat des dels sectors polítics i socioeconòmics.

dijous, 13 de setembre del 2007

Una proposta que aporta solucions i aposta pel futur

Un polític ha de tenir clara quina és la seva responsabilitat respecte a les persones que li han dipositat la seva confiança. Un polític ha de donar solucions, no ha de tirar la pedra i tot seguit amagar la mà. Ha de ser conscient que un cop ha plantejat un dubte o una oposició a un determinat tema, que s’esdevé d’interès general, ha de plantejar alternatives o solucions al mateix. I això és el que he intentat fer des de la meva condició de Senador pel que fa al projecte Castor. Els socialistes ens hem mogut ràpid, amb diferents reunions amb el secretari general d’Energia per tal que es replantegi la ubicació de la planta de gas prevista davant les costes d’Alcanar. Ho hem fet perquè el nostre model de creixement té en el turisme una important font i també perquè considerem que és prioritària la preservació del nostre entorn natural. Hem recollit, a més, les moltes queixes arribades des de la societat canareva i ebrenca i les hem traslladat al secretari general i al propi ministre. I ens han escoltat i avui sabem que la planta no anirà davant la costa d’Alcanar.
Els socialistes també ens hem manifestat amb la gent per demanar que aquesta planta no anés al lloc projectat inicialment, però hem anat més enllà de sortir a la foto darrere una pancarta, hem proposat solucions, alternatives, perquè és això el que cal fer si realment el que ens importa és el futur i no la propaganda demagògica. De ben segur el més fàcil és continuar assegut dient no a tot i veure-les venir. Però els socialistes tenim responsabilitats i les hem d’assumir. Per aquest motiu, davant la preocupació que tenia el territori sobre l’impacte paisatgístic del projecte li he suggerit al ministre que era aconsellable la instal·lació d’aquesta planta en una zona industrial perquè no afectés a altres activitats. Així entenc, i li vaig traslladar al ministre, que caldria avançar en la direcció d’ubicar-lo en un polígon industrial per on ja passi actualment el gasoducte d’alta pressió perquè es pugui produir la injecció de gas en condicions de normalitat i amb el cost menor possible. I sense excloure altres ubicacions, la meva proposta ha estat instal·lar la planta al polígon Catalunya Sud perquè a banda de SOLUCIONAR el problema resultaria de gran importància estratègica per al creixement econòmic de la zona, amb 900 milions d’euros d’inversions, la creació de 100 llocs de treball directes i 450 d’indirectes, i sobretot també perquè es vincula a un centre de recerca, desenvolupament i innovació (R+D+I). I davant d’aquesta pregunta i aquesta proposta hem aconseguit que el ministre Clos es comprometi a estudiar aquesta alternativa, però sobretot a vetllar pel projecte, perquè es faci en consens i amb tots els requisits de seguretat i respecte al medi ambient.
Aquesta proposta forma part de la nostra aposta per la indústria com a motor econòmic de les Terres de l’Ebre, que incentiva els altres sectors, dinamitza el comerç i els serveis, i va en la línia de l’aposta estratègica que el territori ja ha fet i que es recull en el Pla Territorial Parcial de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’una oportunitat que han vist ja els municipis de Castelló, un debat on cal que hi entrem les Terres de l’Ebre presentant les nostres propostes.
Per tant, em sobten declaracions com la del polític convergent, senyor Bel i Accensi, que prefereix la política del “laisser faire, laisser passer”, una posició còmoda de no implicar-se amb el territori i bucar solucions, quan aquesta ha de ser l’obligació d’un alcalde de la capital de les Terres de l’Ebre, però el més sorprenent de tot és que tanqui la porta a l’arribada de la indústria a la nostra ciutat i territori sabedor com suposo que és del mal moment que passen algunes de les nostres indústries més tradicionals. Dir no al creixement econòmic i no a 500 llocs de treball em sembla un exercici d’una gran irresponsabilitat.