Segona trobada de blocaires ebrencs

Demà, dia 1 de febrer, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, i dissabte, dia 2 de febrer, a la Biblioteca Municipal de Roquetes, es realitzarà la segona trobada de blocaires ebrencs, l'Ebrebloc . És una nova cita que evidencia la implantació d'aquest nou mitjà de comunicació a les nostre terres. Des d'aquestes ratlles us encoratjo a participar en aquesta trobada que recull un bon grapat de propostes interessants, que ens permetran aprofundir en l'aprofitament d'aquesta eina en els diferents àmbits de la nostra societat i com millorar-ne els continguts i propostes. Però, sobretot, torna a ser una cita important per reflexionar sobre la seva implantació i usos i, sobretot, perquè aquestes trobades també ajuden a construir territori. Per tant, des d'aquí felicitar un altre cop la iniciativa i animar-vos a tots i a totes a participar-hi. Si hi esteu interessats, podeu trobar més informació a http://www.ebresfera.cat/.

O Zapatero o Rajoy

Els ebrencs i les ebrenques haurem de decidir el pròxim 9 de març entre dos presidents: o Zapatero o Rajoy. Sabem que amb l’actual president, José Luis Rodríguez Zapatero tenim una Espanya més plural, una Espanya que pensa més en les polítiques socials, en la millora de la qualitat de vida, una Espanya que atén a les diferents sensibilitats. Al nostre territori, s’ha demostrat que el Govern Zapatero ha previst què cal fer per millorar el nostre desenvolupament, posant fil a l’agulla a diferents projectes vitals per a les Terres de l’Ebre. Amb Zapatero s’ha aturat un transvasament que volia espoliar un dels nostres principals recursos.
Amb Mariano Rajoy hem pogut visualitzat el viratge cap a la dreta més retrògrada amb la no inclusió de Gallardón en les llistes i el fitxatge de Pizarro (de trist record per als catalans i les catalanes). Amb Mariano Rajoy tornarem a un estil que es resumia amb aquella frase del senyor Arias Cañete “el phn será un paseo militar”. Tornarem a l’Espanya excloent. Sabem que el PP de Mariano Rajoy tornarà a despertar el fantasma del transvasament perquè estan enclavats en polítiques passades de moda. Per aquest motiu, cal saber i valorar què hi ha darrere de Rajoy, com ho il·lustra aquesta campanya que hem encetat els socialistes catalans. Amb una il·lustració de les nines russes, les Matrioshka, evidenciem que darrere Rajoy hi ha el perfil més ranci del PP.

No hi ha color: el PSC creu en l’Ebre, CiU, no

Fins a dos vegades vaig haver de llegir-me aquest dijous passat la premsa per assegurar-me que havia entès bé el que havia escoltat pel matí a la ràdio. CiU venia a l’Ebre a dir-nos que esperen treure tres diputats per Tarragona. De seguida vaig pensar que eren ridícules aquestes afirmacions, tenint en compte que aquesta formació va treure només un diputat en les darreres eleccions i aconseguir-ne ara un tercer significaria triplicar els resultats. Per tant, només podia respondre a la voluntat de la dreta nacionalista catalana a vendre fum i fer volar coloms sobre una expectativa que saben que no és raonable, per fer veure que sí que creuen en l’Ebre, i que la seva candidata ebrenca pot ser diputada. Però és un engany, perquè saben que no treuran tres diputats. No confien en el nostre territori. No cal tornar a repetir quina va ser la posició de CiU, favorable al transvasament, per cert, ratificada amb aquesta moció que van presentar i que va rebujtar el Parlament en què demanaven la interconnexió de xarxes i el transvasament del Roine. No confien en el nostre territori, perquè l’han deixat abandonat de la mà de Déu durant els anys que han governat a Espanya i Catalunya, situació a la qual hem començat a posar remei. No tenen ni una guspira de confiança ni en la seva gent, a qui releguen a llocs d’una llista amb cap garantia de sortir elegits. I, per si fos pocs, arriben a l’Ebre d’excursió amb un candidat per Tarragona que és de fora i que segur que va haver d’emprar el GPS per arribar dimecres passat a Tortosa. Per tant, que no ens tornin a enredar, demostrem-los què en pensem del mal que han fet al nostre territori. Els socialistes som la millor garantia per al futur de les Terres de l’Ebre i nosaltres sí que creiem en la nostra gent, ho van demostar complint el compromís d'aturar el transvasament. Perquè creiem en la nostra gent, avui ja tenim assegurada la presència a les Corts Generals la pròxima legislatura i, donades les expectatives raonables que tenim de revalidar els tres diputats aconseguits en les darreres eleccions, tornarem a ser els únics amb representació al Congrés a través de la companya Lluïsa Lizárraga, protagonista directa en la ponència de derogació del transvasament, després de retirar les tropes de l'Iraq, la primera iniciativa del president Rodríguez Zapatero en arribar a la Moncloa.

Felipe González dóna suport a Carme Chacón

Diumenge vinent, dia 20 de gener, a partir de les 12 de migdia els socialistes iniciem la precampanya electoral al pavelló de la Vall d'Hebron de Barcelona. Ho fem amb un míting que respon a allò que haurà de ser una campanya intensa, amb tota l'artilleria al servei de la millor causa política: mantenir al capdavant del Govern d'Espanya un president socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, que recull la tradició de bona gestió, de modernitat i de treball per la cohesió social de tots els governs socialistes.
Un govern amb un president amb un tarannà obert i renovador, que s'ha convertit en un referent per a tot el socialisme europeu, ampliant el sentit del treball per les polítiques socials avançades que correspon a l'esquerra en general i al socialisme democràtic, en particular. Així mateix, ha demostrat una sensibilitat extraordinària en el reconeixement de l'Espanya plural i dintre d'aquesta del paper d'una Catalunya que vol continuar sent motor econòmic i referent de modernitat de tot l'Estat, tot afavorint l'aprovació del nou Estatut. Un Estatut que permet a Catalunya assolir el reconeixement com a nació i unes quotes d'autogovern insòlites en la majoria dels estats federals arreu del món.
I la millor manera per visualitzar això és sense cap dubte la presència de l'expresident del Govern Felipe González, amb tota l'extraordinària significació positiva que té la seva presència, estadista reconegut a nivell internacional i líder de la Internacional Socialista. Evidentment, donant suport a la nostra candidata, la Carme Chacón, no només una de les ministres més joves, sinó una de les dirigents socialistes amb major capacitat, dinamisme i preparació que la converteixen en una de les garanties de futur per al projecte socialista a Catalunya i Espanya. Conjuntament amb el president de la Generalitat, José Montilla, el gran líder del socialisme català que representa millor que ningú la Catalunya d'avui, que s'ha revelat com un dels grans presidents de la història del nostre país, constitueixen un cartell de luxe per a l'estrena de la que serà la gran campanya dels socialistes a les generals del proper 9 de març. Cal ser-hi tots i totes i demostrar la força del nostre projecte i el suport de la nostra societat.

CiU torna a torna a parlar ja, i sense remordiments, de transvasaments

Després de veure les dues entrades que ha fet avui el senyor Gustau Moreno a la Marfanta, no em puc estar de fer aquest comentari. Mentre veiem, per una banda, una entrada sobre la ministra Narbona i el seu compromís per la Nova Cultura de l’Aigua, per contraposició en trobem una altra del convergent Felip Puig que ens recorda l’aposta de CiU pels tranvasaments. Una aposta transvasista feta de forma desvergonyida a la nostra mateixa ciutat, al costat de l’alcalde, senyor Ferran Bel, sense escrúpols, sense amagar-se de res, prepotents, tot pensant que els tortosins i tortosines potser ja hem oblidat que volien vendre la nostra aigua i d’això no en passarem mai més factura. Alerta, conciutadans, alerta perquè les cartes són damunt la taula. Avui, el mateix dia que el president Zapatero dissol les Corts Generals i es convoquen eleccions per al 9 de març, els ebrencs i les ebrenques tenim ja alguns dels principals arguments per decidir què fem en aquestes eleccions. Podem triar entre la modernitat, el progrés i la Nova Cultura de l’Aigua per la qual apostem els socialistes, o per l’antiguitat, el conservadurisme i els transvasaments pels que aposta el PP, amb la complicitat de CiU. Tots dos partits van estar a punt de condemnar sense pal·liatius el nostre futur. Permetrem que torni a passar?

Inici d'any molt gris

Els darrers sis mesos i mig hem estat expectants per veure quin camí prenia el nou govern de Tortosa, sobretot per les moltes promeses realitzades, per les crítiques destructives al nostre treball que buscaven mostrar un panorama falsament efereïdor de la nostra ciutat, per la demagògia en què es van instal·lar per vendre que tot s'havia fet malament i ara s'anava a arranjar tot d'una plomada. I vet aquí que després de sis mesos, no hi ha cap nova expectativa,. CiU continua sense tenir ni model ni projecte de ciutat. Res de res. Fum. Van fer de destralers, els va anar bé, i ara continua sent la seva principal arma.

Això sí, han tingut la gran sort de poder recollir la nostra acció de govern anterior, donant continuïtat a les inversions ja encetades o plantejades (Centre Cultural de l'Escorxador, Centre de Tecnificiació Ciclista, Pincat...). En aquest sentit, celebrem que no puguin fer marxa enrere a la recuperació de la nostra ciutat històrica, deixada de la mà de Déu durant els 20 anys de CiU al govern de Tortosa.

Tot i el bon moment que passa l'Ajuntament, el seu primer pressupost no podia estar més mal fet perquè atempta contra els criteris a l'ús, incrementant més d'un 16% la despesa corrent i reduint les amortitzacions en més d'un 25%. Han hagut d'admetre que han trobat un Ajuntament força sanejat però el fet de reduir l'índex de retorn posa en perill aquesta dada que encara és bona, però que pot ser negativa si baixa més. I, sobretot, el que més clama al cel: un pressupost que inclou una important pujada del capítol de personal. Estarem atents en aquest sentit perquè CiU no converteixi l'Ajuntament en una oficina de col·locació com ha fet amb altres administracions on governa. El que hem constatat ja és el sectarisme d'aquest govern en relació a la política de personal, passant el rodet sense contemplacions, sense tremolar-los un dit a l'hora de no renovar una dona embarassada, necessària al seu lloc de treball, competent i preparada, sense que ni ERC hagi dit ni mut, tot i tenir un destacat dirigent sindical a les seves files. A això cal afegir la no renovació de contractes a aquells que consideren que estan allunyats del seu ideari polític.

Assistim a un inici d'any sense novetats, sense conèixer encara què vol fer aquest govern, amb l'únic canvi constatable d'una actitut prepotent, despòtica, triomfalista i, de vegades, insultant cap a la resta de formacions polítiques que formem part de l'oposició.

La grisor d'aquest govern la podem veure amb successius ordres del dia dels plens que no aporten res de nou a la nostra ciutat, que són tràmits purament, molts dels quals són la continuïtat a projectes encetats anteriorment.

Ahir ja denunciava un portaveu de l'oposició l'incompliment de bona part de les promeses electorals, massa, d'aquest govern que ho va prometre tot.

En definitiva, inici d'any molt gris.

Bisbes i democràcia

La imatge de diumenge passat a la plaça de Colon de Madrid, on diferents bisbes de mitra i bàcul, arengaven a desenes de milers de manifestants, no m'atreveixo a qualificar-la de preocupant, per mi resulta esfereidora. Que avui, a començaments del segle XXI, pastors de l'esglesia, dels de solideu vermell, més concretament per tant princeps de 'esglesia de Crist, els cardenals arquebisbes de Madrid, Toledo i Valéncia entre altres, arenguen als fidels contra el govern democràtic d'Espanya, és aterridor. No és nova la intromisió de sectors de l'esglesia en la política, és tan antiga com l'Edicte de Milà, però la història recent d'Espanya n'està plagada d'exemples, els més greus les quatre guerres civils que hem patit els darrers dos segles. Es per això que es fa dificil romandre impassible davant les denuncies dels prelats contra el govern acusant-lo d'actuacions antidemocràtiques i fins i tot anticonstitucionals. Vull pensar que es tracta només d'escalfament preelectoral, intentant recolzar un PP amb escasses possibilitats d'èxit, si es aixì la resposta, cal donar-la a les urnes, amb un vot massiu democràtic, progressista i constitucional, que tot és un i el mateix, la reelecció de José Luís Rodriguez Zapatero com a President del Govern.
Amb tot com a catòlic, m'agradaria saber el posicionament del meu bisbe, Monsenyor Javier Salinas. En moments de tribulació és bo sentir l'opinió dels pastors, i en tocar coses del govern temporal no perdre de vista l'ensenyament dels evangelis (Mt 22,15-22;Mc 12,13-17 i Lc 20,20-26).