Bones Festes i un 2010 esplèndid

Us desitjo a tots i a totes unes molt bones festes de Nadal i que aquest 2010 arribi carregat de felicitat, pau i prosperitat. Esperem que aquest sigui l'any de la recuperació econòmica i també institucional amb la nova vegueria de les Terres de l'Ebre.

Comunicat del PSC en suport a l’editorial “La Dignitat de Catalunya”

La Comissió Executiva agraeix i dóna suport al gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana

La Comissió Executiva del PSC vol expressar tot el seu suport a l’editorial conjunta que, amb el títol “La Dignitat de Catalunya”, publiquen avui dotze diaris catalans en defensa de Catalunya i el seu Estatut.

Els socialistes catalans agraïm el gest extraordinari i sense precedents de la premsa catalana, que subratlla fins a quin punt el President de la Generalitat va parlar diumenge passat en nom de Catalunya.

Des del PSC ens sumem a l’esperit de l’editorial i continuarem treballant per la defensa aferrissada d’allò que va ser refrendat pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya, i aprovat pel Parlament català i Les Corts Generals.

A partir d’aquí, la Comissió Executiva del PSC vol reiterar la petició al Partit Popular de retirar el recurs contra el nostre Estatut i denunciar la intolerable pressió que suposa el seu bloqueig de la renovació del Tribunal Constitucional des de fa dos anys.

Discurs del president José Montilla a Maià de Montcal

Intervenció íntegra del primer secretari del PSC i President de la Generalitat

Homenatge a Ernest Lluch

Maià de Montcal, 22 de novembre de 2009

Bon dia, amics i amigues,Ara fa un any, aquí mateix, recordàvem el caràcter polifacètic de l’Ernest. Recordàvem com era impossible, en parlar d’ell, destriar a l’intel•lectual del barcelonista, al polític del professor, a l’economista del tertulià.

I com els diferents paisatges del seu trajecte vital (Vilassar, Barcelona, València, Girona, Madrid, Santander, Donosti o Maià), formaven un tot continu. Perquè tot l’interessava, perquè res era aliè a la seva curiositat intel·lectual.

Tot i així, dins d’aquesta aparent dispersió temàtica i geogràfica, dins d’aquesta imatge de savi despistat que tant li agradava cultivar, hi bategava una enorme coherència ideològica i de valors.Va ser aquesta coherència la que va inspirar tant el seu compromís polític com la seva recerca intel•lectual i la seva vessant divulgativa. Va ser aquesta mateixa coherència seva la que es feia insuportable pels que el van assassinar.

Coherència, per exemple, en la defensa del pacte Constitucional com el millor camí possible per al triomf del consens sobre els essencialismes d’un i altre signe. Com el marc de convivència per als pobles d’Espanya. Per això va defensar, a tot arreu, l’opció d’un “constitucionalisme útil”, generós, flexible i integrador.

Avui, quan posicionaments com el de l’Ernest no semblen estar de moda, nosaltres ens refermem en la seva defensa, amb la mateixa coherència i amb el mateix convenciment tossut de l’Ernest.

D’aquí el nostre compromís amb l’Estatut que van votar els catalans. D’aquí el nostre malestar davant d’aquells que pretenguin menysprear la voluntat democràtica dels catalans expressada a les urnes, que van donar suport l'any 2006 a un text negociat entre el Parlament de Catalunya i les Corts generals, i aprovat per aquestes com a Llei orgànica.

Vull recordar que la nostra Constitució proclama en el seu preàmbul la voluntat de: "protegir tots els espanyols i els pobles d'Espanya en l'exercici dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions".

Tenim una Constitució que vol protegir els pobles d'Espanya i no ha de servir de pretext per a retallar l'autogovern acordat entre dues Cambres legislatives i referendat pel poble.Miquel Roca, un dels ponents constitucionals, amb motiu del vint-i-cinquè aniversari de la Constitució, deia que “reconèixer, respectar i facilitar el desenvolupament d’aquesta concepció plural d’Espanya és la màxima manifestació de lleialtat constitucional”.

Aquí hi ha una de les claus de volta de la situació que vivim avui: Admetre o negar, propiciar o bloquejar el desenvolupament de la concepció plural d’Espanya.

Perquè una visió restrictiva del caràcter obert i inclusiu de la Constitució espanyola, una visió que barrés el pas a la concepció plural d’Espanya seria el pitjor servei que es podria fer a la pròpia Constitució.

Defensar la Constitució espanyola és promoure el seu esperit integrador, plural, obert i acollidor. Utilitzar-la en sentit contrari és posar-la en perill.

Vull recordar, per tant, a aquells que tenen l’alta responsabilitat de vetllar per la constitucionalitat de les nostres lleis que la interpretació de la Constitució no ha de malmetre en cap cas el caràcter obert i inclusiu del text constitucional.

La Constitució, que "reconeix i garanteix el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions", ha de ser llegida des de la mirada generosa dels que la varem votar, al servei d’un pacte polític i d’un projecte compartit.

Allò que ahir va ser escrit, acordat i votat per unir no pot servir avui per dividir. Aquest és el veritable esperit constitucional. Espero que ningú no malmeti de forma temerària i imprudent aquest esperit.

I, per això, perseverem i perseverarem en la defensa el nostre Estatut.

Qui pretengui reduir la present situació a una nova fase del denominat ‘problema catalán’, s’equivoca.

Aquest no és un problema exclusivament nostre, segons com, ni principalment nostre, sinó una qüestió que ateny, en primer lloc, a totes les institucions de l’Estat i a tots els espanyols, ja que d’ella es derivarà el futur d’aquest projecte espanyol comú de convivència en la diversitat.

Per això, des del màxim respecte per la institució i el seu mandat constitucional, no puc deixar de lamentar i d’expressar la gravetat de la situació a què ens estan abocant el retard i les filtracions interessades sobre l’Estatut aprovat pel poble de Catalunya.

Ningú pot ignorar la històrica responsabilitat que té el Tribunal davant de la Sentència de l’Estatut. No es pot ignorar una realitat irrefutable: per primer cop en 30 anys han de pronunciar-se sobre una llei refrendada pel poble. Una llei referendada pel poble de Catalunya i que és la llei que configura el nostre autogovern.

Tant l’excepcionalitat de la llei, com l’excepcionalitat de l’actual situació del Tribunal, obliguen a que el respecte a la seva funció i l’acatament de les seves decisions vagin acompanyades de la màxima prudència i sentit d’Estat.

És l’hora de la responsabilitat històrica.

Acabo amb unes paraules de Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón, un altre ponent constitucional, quan recorda que “la pròpia finalitat de la norma s’esvaeix, si la seva lletra no pot ser interpretada [...] a la llum de la realitat social del temps en què ha de ser aplicada”.Confio que aquest sigui el criteri que finalment s’imposi.

Els catalans i les catalanes vam dir clarament quin és l’Estatut que volíem. Un Estatut aprovat pel Parlament, negociat amb el Congrés i el Senat i acordat per les Corts Generals, que en votar-lo el consideraven plenament constitucional. Estem tots equivocats? Estic segur que no.

L’Ernest Lluch, que tantes i tan apassionades polèmiques havia sostingut amb Miguel Herrero, segurament avui estaria ben present en el debat, defensant aferrissadament el constitucionalisme útil com va fer sempre i, precisament per això, l'Ernest estaria avui defensant la constitucionalitat del nostre Estatut.

Un país i una societat es reconeix en els seus referents i en el tracte que els dispensa.

En aquest sentit, penso que els catalans i, en especial els socialistes catalans, hem sabut conservar la memòria de l’Ernest de la millor manera possible: mantenint-nos fidels als ideals compartits. Eren els seus. Eren i són els nostres.

I amb aquest esperit ens hem de saber guiar, per seguir reclamant respecte pel que som i pel que, com a poble, hem decidit i dit, que volem ser.

Moltes gràcies

Indústria i futur a les Terres de l'Ebre

La Regió de l'Ebre ha estat tradicionalment una zona de pas, equidistant entre el Principat de Catalunya i el Regne de València. El pes secular del territori s'ha derivat fins fa dos segles de l'activitat comercial vinculada al tràfic per l'Ebre, la via de comunicació més important fins a la construcció del ferrocarril a la meitat del segle XIX, i conseqüentment també del seu paper militar de control d'aquest indret d'alta importància estratègica.

La revolució industrial catalana dels segles XVIII i XIX, així com les embranzides industrials de final del XIX i del XX, ens han deixat al marge. Això no és degut a cap conspiració còsmica, sinó a una sèrie de circumstàncies geofísiques i socioeconòmiques, com ara la dificultat per explotar la força motriu del riu Ebre per les seves característiques de riu cabalós i de règim mediterrani, i per tant irregular, amb inundacions sovintejades; la inexistència de matèries primeres com ara el carbó o el ferro; la impossibilitat de consolidar un port natural per on rebre i exportar a causa del terraplenament constant de la plataforma litoral provocat pels al.luvions de l'Ebre, i per l'excessiva llunyania de Barcelona, on s'estava consolidant la dinàmica industrialitzadora més potent. A tot això cal afegir-hi el fet que els capitals procedents de la comercialització de productes agraris, preferentment l'oli i el vi, a diferència del model anglès, que se segueix en altres indrets del Principat, no varen derivar en inversió industrial.

Amb tot, cap situació no és mai totalment blanca o negra i és cert que hi ha hagut determinades indústries al territori com ara l'agroalimetària i la fabricació de maquinària per aquest tipus d'activitat. Així mateix, al llarg del segle XX s'ha desenvolupat una certa indústria moltes vegades de capital forani, com ara l'electroquímica de Flix cap al 1900, que sí va poder utilitzar l'energia hidroelèctrica i ja molt més tard en la dècada dels setanta la ubicació de la YKK o la MAI a Tortosa, entre altres, i també en el cas de la comarca del Montsià s'ha desenvolupat un clúster important d'indústria del moble, majoritàriament amb capital autòcton, a la vegada que cal destacar el pes de la indústria energètica amb la construcció dels dos grups nuclears d'Ascó entre els setanta i els vuitanta del segle passat. Tanmateix però, tot això no ha alterat el fet que tant si tenim en compte el PIB com la distribució de la població activa, el pes del sector secundari, i en concret de la indústria al nostre territori, ha estat molt per sota de la mitjana de Catalunya.

Els darrers deu anys hem viscut un període de creixement econòmic que s'ha basat en part en el creixement del sector de la construcció i altres activitats auxiliars, que a més ha provocat un cert augment demogràfic sostingut per una forta immigració, com en moltes zones d'Espanya. Avui la crisi econòmica que estem vivint ha ensorrat el sector i coincideix amb un fet de caràcter més estructural com és que part de la nostra indústria s'ha fonamentat amb l'ocupació intensiva de mà d'obra barata, fet que avui no ens fa competitius amb els països en desenvolupament i que, a més, no s'ha fet inversió en innovació per incorporar valor afegit i guanyar competitivitat. Tot plegat fa que la crisi a casa nostra tingui una incidència especial i sobretot ens hagi portat a una elevada taxa d'atur.

Alguns fa temps que venim clamant, i alhora treballant, per consolidar unes bases de creixement més estables en el marc d'una clara aposta per la industrialització i així ho vaig exposar en una conferència a la Cambra de Comerç de Tortosa l'abril de 2007, invitat per la UGT. L'aposta per la industrialització no és compartida per tothom, en la mesura que aquesta comporta uns costos socials i mediambientals, que no han d'ésser excessius en una societat democràtica i avançada com la nostra. Molts al nostre territori aposten per un conservacionisme, que essent respectable, no puc compartir perquè limita les nostres possibilitats de futur. Avui fer una opció clara pel creixement i sumar esforços és el que ens pot garantir un futur millor.

Els darrers anys hem avançat en la disponibilitat de sòl industrial, amb la planificació de grans polígons com el Catalunya Sud al Baix Ebre o el de Camposines i el Motllò a la Ribera d'Ebre, més enllà dels que s'han creat en la majoria dels nostres municipis. Així mateix, s'han dimensionat i planificat una sèrie d'infraestructures viàries com ara el desdoblament de l'Eix de l'Ebre, la planificació del traçat de l'autovia A-7 per l'interior del Baix Ebre i Montsià, i el compromís de desdoblament de l'N-420 per la Terra Alta i la Ribera d'Ebre, a les quals cal afegir l'aposta per la conversió del port de la cimentera d'Alcanar en un port comercial comunicat per ferrocarril i per autovia amb el polígon Catalunya Sud. Ens queda pendent l'assignatura ferroviària, que amb la millora de l'estació de l'Aldea prevista als pressupostos de l'estat de 2009 i 2010 quedarà ben dimensionada en un futur immediat I, sobretot també, hem de guanyar la batalla perquè el corredor ferroviari de mercaderies que ha d'unir Algessires amb Brussel segueixi l'eix mediterrani, una aposta amb la qual ja s'ha compromès el govern de Rodríguez Zapatero. Amb tot això posarem en valor el nostre posicionament estratègic d'alt interés logístic, si les comunicacions són bones, i eliminarem el hàndicap de la distància que tant ens ha condicionat històricament.

L'altra gran aposta pendent, i m'hi he referit altres vegades en públic, és la imprescindible aposta per la recerca i la innovació, sense les quals és impossible competir en aquest mercat globalitzat. Ens hem quedat fora del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació i hem de treballar per corregir aquesta situació, com a condició inel·ludible per assegurar el futur.

Avui el govern d'Espanya i el de Catalunya estan invertin més que mai a les Terres de l'Ebre en infraestructures i equipaments, els més de vint milions adicionals que reculliran els pressupostos de l'Estat i la Generalitat poden ser un ajut extraordinari que reforça la inversió en marxa. El clam demanant industrialtzació, la clara aposta de la plataforma sindical i la clara i ràpida resposta del President Montilla i el seu govern marquen un punt en què si ens mantenim ferms en la feina i el compromís podem iniciar un camí positiu i sense retorn cap a la industrialtzació, en la fase de recuperació que es preveu a final de 2010, i que assegurarà el futur nostre i dels nostres fills. Aquest tren no el perdrem.

Ebrencs a Reunión

El 30 d'octubre passat es va presentar en roda de premsa al saló de sessions de l'Ajuntament de Tortosa, el resultat de l'expedició de UEC Tortosa a l'illa Reunión a l'Oceà Índic. L'objectiu de l'expedició de barranquistes tortosins era poder practicar el descens d'alguns dels barrancs més complexes i tecnicament més dificils del mon, aquesta illa és com diuen ells l'Himalaia dels barrancs.

L'expedició, formada per Albert Ortiz, Oscar Pinyol, Oscar Barquero i Joan Sabaté(el meu fill), ha estat un èxit, per la qual cosa cal felicitar-los i animar-los a continuar, sempre amb la prudència necessària (consell de pare), en la seva pràctica esportiva, que a més a més porta el nom i el prestigi de la UEC Tortosa i de la nostra ciutat en tots els fòrums que segueixen aquesta pràctica esportiva.

En la roda de premsa varen presentar, amb unes imatges espectaculars, un avanç del que serà el reportatge de vídeo sobre l'expedició i que properament tenen previst oferir públicament a l'auditori municipal Felip Pedrell. Estarem atents.

Més recursos per a les Terres de l'Ebre

Les coses no van bé en tot allò que toca a l'economia i les Terres de l'Ebre ho estem patint com el primer. El tancament d'empreses i la creació de milers d'aturats han esperonat el nostre territori i van portar a fer sortir al carrer a milers de persones dissabte passat, en demanda d'una actuació més contundent per industrialitzar el territori, dirigida a les administracions superiors. Un bon grapat de socialistes, i jo també, hi vàrem ser, al costat dels sindicats. Com a conseqüència d'això hem reforçat el nostre treball polític i ja hem aconseguit els primers resultats.

Dins del marc de dificultats econòmiques en què ens movem, ja hem aconseguit els primers fruits en els Pressupostos Generals de l'Estat. El nostre coordinador del PSC a les Corts Generals i diputat per la nostra circumscripció, Francesc Vallés, ha dut a terme una molt bona negociació, a petició de la federació de l'Ebre, amb els nostres socis del govern català ICV i ERC, acordant amb aquests (transaccionant) cinc esmenes per un import de més de 12 milions d'euros, que fonamentalment van a impulsar l'activitat econòmica i més concretament la indústria. 10 milions d'euros per a la industrialització de les Terres de l'Ebre més 1.100.000 euros especificament per impulsar la indústria del moble de la Sénia, a més a més de 500.000 euros per a l'Observatori de l'Ebre i 500.000 euros per actuar a l'estació de l'Aldea-Tortosa-Amposta.

Aquests compromisos d'inversió responen a la voluntat dels tres grups i compten amb l'acord del govern, garantit pel grup socialista com a grup majoritari i grup del govern. Són compromisos que vénen a reforçar les inversions que s'han fet en els darrers anys en matèria de medi ambient i d'infraestructures i a l'esforç inversor que ha representat el Fons Estatal d'Inversió Local, o Pla Zapatero, mitjançant els ajuntaments, amb una inversió directa el 2009 i el 2010 de 52 milions d'euros. Caldrà veure què diuen aquells que amb tota la demagògia i amb el sectarisme més barroer manifesten que l'Estat (suposo que es refereixen al govern d'Espanya) està desaparegut a l'Ebre.

Aquests acords als quals ha arribat el grup socialista adquireixen tota la seva dimensió i expressen una clara voluntat política d'actuar a les Terres de l'Ebre, si tenim en compte que el govern ja té garantida la majoria per aprovar els pressupostos al Congrés dels Diputats i que ICV i ERC, amb tota seguretat i d'acord a la seva posició en aquest moment, no els votaran. És una molt bona notícia. Felicitats a la Plataforma Sindical per la reivindicació exitosa que està liderant i felicitem-nos tots, perquè és en bé de tots.

Al costat dels treballadors i treballadores de la LEAR

Ha esclatat el que molts i especialment els treballadors afectats ens temíem des de fa molts anys. I és que una empresa que incorpora una gran quantitat de mà d'obra en el seu procés industrial i que en els darrers anys no ha fet cap esforç per incorporar innovació en els seus processos productius, per millorar la seva competitivitat, mal que ens sàpiga haver-ho de reconèixer, estava sentenciada d'antuvi.

La LEAR és una de les empreses més importants del territori quant a ocupació de treballadors i l'impacte del seu anunciat tancament és gravíssim des del punt de vista econòmic per al territori, gravíssim des del punt de vista humà per als afectats i les seves families i demoledor des del punt de vista de la confiança social i de l'esperança de futur de les Terres de l'Ebre.

Que fóra una situació malauradament previsible, no vol dir que ens haguem d'abandonar a la fatalitat. Ara més que mai cal estar proactius i cercar solucions que ajuden als treballadors afectats, alhora que ens permetin transformar el problema en una oportunitat per posicionar el territori, com vinc reclamant des de fa temps, en les millors condicions de competitivitat per encarar el període de creixement que amb tota probabilitat s'iniciarà al llarg del segon semestre de 2010.

Ara cal seguir clarament un guió. En primer lloc negociar amb tota la força possible per evitar allò que sembla inevitable, que és la perdua de l'activitat d'aquesta empresa. En segon lloc si s'han de produir acomiadaments, aconseguir les millors condicions possibles i en tercer lloc accelerar totes les actuacions que vagin en la direcció d'impulsar econòmicament el territori i en les que alguns venim treballant des de fa temps.

Cal tenir molt clar que el nostre creixement econòmic passa per la industrialització, cercar el màxim consens en aquesta direcció i aillar social i políticament, com a minoritàries, actituds com les del senyor Bel i Accensi, actual alcalde de Tortosa, que es va oposar activament a la instal.lació d'una planta de transferència de gas al poligon Catalunya-Sud, que hauria generat llocs de treball directes, que era un pol d'atracció d'empreses consumidores de gas i sobretot que anava lligada per voluntat del ministeri, com va explicar a Tortosa el Secretai d'Energia Ignasi Nieto, a un centre de R+D+i sobre l'energia. Actitud que també vàrem poder veure en l'oposició a que els pous de Vinallop puguessin subministrar aigua a la factoria d'"Acerias Gallardo" que s'ha de construir al Catalunya Sud i que avui encara té aquest tema tan vital sense resoldre.

Hem de cercar el màxim consens en l'aposta pel creixement, deixar de banda les demagògies barates dels salvadors de la pàtria, tindre clar que el creixement passa per la industrialització i avui estar en tot al costat dels treballodors de LEAR, com ahir dels de Guardiola i demà d'aquells que ho necessiten. Per tot això demà dissabte 31 d'octubre serem a la manifestació.

Iceta: “Hem acordat demanar al Govern mesures específiques de reindustrialització de les Terres de l’Ebre”

El viceprimer secretari i portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha mostrat la seva preocupació i la dels socialistes catalans davant l’acumulació d’alguns Expedients de Regulació d’Ocupació a les Terres de l’Ebre, i en especial pel que afecta a l’empresa LEAR. És per aquest motiu que a la reunió d'ahir la Comissió Executiva del PSC ha acordat traslladar al Govern de Catalunya “que prengui mesures específiques de reindustrialització d’aquelles comarques” i “que s’adreci al Govern d’Espanya per incorporar les Terres de l’Ebre a les Zones d’Urgent Industrialització", un programa del Ministeri d’Indústria.

Miquel Iceta va fer aquestes declaracions ahir després de la reunió de la Comissió Executiva del PSC, que ha celebrat també “el bon desenvolupament de la visita del president de la Generalitat a Algèria”. El portaveu del PSC ha assegurat que “amb això, el president i el seu govern estan demostrant un activisme en suport a les empreses catalanes amb bones notícies i creiem que és una línia que cal seguir”, ha dit Iceta.

http://www.socialistes.cat/psc/Actualitat/Noticies/Iceta-Hem-acordat-demanar-al-Govern-mesures-especifiques-de-reindustrialitzacio-de-les-Terres-de-l-Ebre

Conferència de la COSAC a Estocolm

Els passats dies 4,5 i 6 d'octubre he participat en la XLII Conferència de la COSAC (Conferència dels organismes especialitzats en afers comunitaris dels parlaments dels països de la UE) que s'ha celebrat a Estocolm. Com sempre, és un bon escenari de debat sobre l'estat de la UE, així com per polsar semestralment la posició dels estats membres, si més no, de les seves cambres parlamentàries. En representació de les Corts Espanyoles, la delegació la formàvem Miguel Arias del PP, que presidia, Alex Saez, del Grup Socialista, Soledad Becerril, del PP, Jordi Xuclà de CiU, Iñaki Anasagasti del PNV i jo mateix per l'Entesa Catalana de Progrés. El context immediat, amb l'aprovació del Tractat de Lisboa en el referèndum irlandès i el recurs d'inconstitucionalitat al mateix presentat per un grup de senadors txecs amb l'aval del seu president, han donat un interés afegit a la conferència.

Entre els diferents temes que s'han tractat hi ha el del canvi climàtic, que s'ha convertit en en tema prioritari de l'agenda política internacional i encara més amb la perspectiva de la conferència de Copenhaguen del proper mes de desembre que ha de servir per replantejar els objectius del protocol adoptat a Kyoto. La ponència presentada pel ministre suec de Medi Ambient, plantejà encertadament la necessitat que Europa actuï com un únic actor en aquest debat global. En la meva intervenció vaig voler remarcar la importància de l'impuls a les energies renovables, tot destacant l'esforç espanyol en aquest camp i la importància d'aquesta indústria en la sortida de l'actual crisi econòmica en línia, per altra banda, amb l'Estratègia de Lisboa. Vaig posar èmfasi també en la necessitat d'actuar amb generositat en el camp comercial, amb el països en desenvolupament, perquè puguin compartir els objectius de reducció de les emisions de CO2, tot i no haver estat entre els principals causants de l'efecte hivernacle.

Ahir dijous, de tornada a Tortosa, vaig asssistir a la presentació del Centre de Recerca en Canvi Climàtic de la URV, on curiosament i de manera ben intencionada diferents oradors han insistit que afortunadament avui ningú qüestiona el canvi climàtic. Crec que haurien d'haver sentit alguns dels parlamentaris conservadors de l'Europa de l'est, especialment els polonesos, afirmant que l'acció antròpica a penes representa l'1% de les causes dels canvis en el clima i en conseqüència és innecessaria qualsevol actuació.

Un altre tema important que es va tractar i en què vaig poder intervenir fou el de l'anomenat Programa d'Estocolm, que planteja una reflexió i una sèrie d'objectius per garantir l'espai de llibertat, justicia i seguretat comú a Europa, document que ha impulsat la presidència sueca. Vaig poder insistir en la indisociabilitat dels tres drets i en la necessitat que Europa continuï essent un espai de protecció i de llibertat, també per als no europeus que puguin demanar assil polític en el nostre territori, sempre mirant de garantir la seguretat dels ciutadans europeus, sense la qual no hi ha ni llibertat ni justícia.

En tornar d'Estocolm, vaig poder parlar més àmpliament sobre aquest discurs en el ple del Senat, on vàrem debatre la Llei d'asil i protecció, tornant a insistir en la complementarietat i indisociabilitat d'aquests drets i expresant, com a portaveu de l'Entesa, la necessitat de ser estrictes i rigurosos en la redacció de la llei i generosos en la seva aplicació, tot recordant els braços oberts dels països llatinoamericans amb els centenars de milers d'exiliats espanyols en finalitzar la nostra guerra civil l'any 1939. En aquest sentit, vaig voler citar especialment al President mexicà, el general Lázaro Cárdenas, a qui els democràtes espanyols mai no li podrem fer justícia a l'hora d'expresar el nostre agraïment etern.

Mentrestant, en una Tortosa cada cop més insegura, el senyor Bel aprovava una moció donant suport a les consultes sobiranistes, la independència de la pàtria que ho ha de solucionar tot.

Ha estat una setmana intensa però força interesant.

La primera pedra del nostre campus universitari

L'aposta ara, un centre R+D+i

Avui divendres es posa la primera pedra del campus de les Terres de l'Ebre de la Universitat Rovira i Virgili. Es tracta d'un esdeveniment simbòlic, que marca una fita important i significa la concreció de la voluntat del Govern de la Generalitat d'invertir en coneixement i recerca, dos camps claus per al futur de la nostra economia i per garantir un creixement amb bases sòlides.

És un pas més després d'haver aconseguit, gràcies a la voluntat del govern presidit per Pasqual Maragall i l'equip del rector Arola a la URV, d'acord amb l'ajuntament de Tortosa, que el curs 2005-2006 s'iniciés el primer curs de la universitat pública de referència del territori. Era un dels grans objectius que ens havíem plantejat en accedir al govern l'any 1999 i el vàrem aconseguir. L'inici de curs duia com a complement l'inici dels estudis de magisteri el curs següent i tot un pla de desplegament de la universitat que comportava també la voluntat de desenvolupar programes de recerca sense la qual no hi ha universitat pròpiament dita. Ara, la construcció de l'edifici i les instal·lacions del nou campus són un nou pas molt important, amb més valor si cap donat l'actual context de dificultats econòmiques de totes les administracions, que posa de relleu l'elevat grau de compromís del govern del president Montilla amb Tortosa i les Terres de l'Ebre. Amb la decisió d'ubicar-lo a Remolins, vam reforçar el model de creixement equilibrat que vam desenvolupar a Tortosa a través del Pla d'Ordenació Urbana Municipal(POUM).

Tot i la importància dels èxits assolits, cal no descuidar-se en el treball constant que exigeix el desenvolupament del nostre campus. Cal aconseguir que s'imparteixen estudis on el centre universitari de Tortosa sigui el centre de referència per a tot el país, per a tota Catalunya. I així mateix, cal fer un esforç per aconseguir que més enllà de l'activitat de recerca en ecosistemes aquàtics i la recentment anunciada pel rector Grau entorn del canvi climàtic, que considero molt important, la URV, conjuntament amb les administracions locals, la de la Generalitat i el teixit empresarial, faci una aposta per incloure un gran centre de R+D+i en el moment en que es pugui revisar el recentment aprovat Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació. Hem perdut la primera ocasió però, hem de treballar pensant que n'hi haurà una altra, aquesta no l'hem de perdre i aquí entre altres, el paper de la URV i el capteniment del rector i el seu equip és molt important. La recerca i la Innovació son claus per al creixement de les economies europees que s'estan redefinint de cara a la sortida de la crisi actual, seguint les línies mestres que s'estan dibuixant en la revisió de l'Estratègia de Lisboa. Les Terres de l'Ebre no ho podem ignorar i quedar-ne al marge.

Felicitem-nos tots plegats pels èxits aconseguits, pel que significa aquesta primera pedra i continuem treballant fort per assegurar el futur en les millors condicions possibles.

Rafel Lluís

Rafel Lluís, un amic i un dels nostres regidors del grup municipal Socialista a l'Ajuntament de Tortosa ha demanat la baixa de la corporació municipal. És una decissió que preferiria que no s'hagués produït, però que no puc dir que m'hagi agafat per sorpresa, perquè fa temps que conec les seves dificultats per compaginar la vida municipal amb l'atenció a l'empresa i la cada vegada major atenció, que li exigeix la família, sobretot amb l'agreujament de la malaltia dels seus pares.

Rafel és un home que ve d'una tradició familiar d'esquerres, que en un moment donat va creure que el projecte de catalanisme conservador liderat per Jordi Pujol podia ser la millor opció i s'hi va afiliar. Amb tot, el suport d'aquests al projecte de transvasament de l'Ebre impulsat pel PP, amb tot el mal que això podia fer a les Terres de l'Ebre, el va fer canviar la seva adscripció política apropant-se al PSC i participant activament en l'oposició al projecte. És un empresari amb una clara vocació de servei públic, que l'ha portat a ser el president fundador de l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre, a presidir l'Associació de propietaris del polígon Baix Ebre i a participar activament en l'esport arribant a ser vicepresident del Club Deportiu Tortosa.

El salt a la política institucional, com a candidat a les eleccions municipals el 2003, el va fer apadrinat directament per Pasqual Maragall, amb qui va establir una bona amistat. Aquest, en la persona d'un líder empresarial com Rafel Lluís, coincidint amb què Tortosa tenia un alcalde socialista, hi veia una mostra evident del canvi social i polític, experimentat per les Terres de l'Ebre, amb fama de conservadores i, per altra banda, amb una forta tradició d'esquerres anterior a la guerra civil, que el president Maragall coneixia bé.

La seva presència al govern municipal va ésser molt important en els àmbits que va gestionar, promoció econòmica i fires, per als quals el seu perfil i experiència empresarial el feien idoni. Va tenir un paper destacat en l'impuls a la creació de sòl industrial i molt especialment en l'atracció d'empreses, algunes de les quals ja instal.lades. Com a president executiu del patronat Municipal de Fires de Tortosa, a més de gestionar amb eficàcia, va impulsar la creació del saló Ebre-Ambient, en el marc d'ExpoEbre, amb la clara voluntat que esdevingués una fira monogràfica que acullís tota la nova industria que treballa el novedós marc dels productes sostenibles, no un grapat d'estands institucionals amb quatre fotografies, un camp en què tots els experts coincideixen que és la gran esperança de futur per a la Unió Europea i que lliga amb el projecte que avui impulsa el president Rodríguez Zapatero, amb el projecte de llei d'economia sostenible.

Li vull agrair a Rafel tot el que ha fet per Tortosa, la seva col.laboració lleial i sobretot el seu compromís a continuar actiu políticament en les files socialistes, per impulsar l'alternativa de progrés que Tortosa necessita.

Serem vegueria

Iniciem el curs polític a Catalunya envoltats d'un seguit de debats que, tot i que no estar exempts de dificultats, sí que cal afrontar amb optimisme. És cert que estem enmig d'una greu crisi econòmica, que, com sempre, pateixen més els més febles, els treballadors. Tammateix la crisi internacional sembla que ja ha tocat fons i es comencen a veure clars els símptomes de recuperació. Mentrestant la conseqüència més evident, l'atur, s'està pal·liant, en part gràcies a les polítiques d'impuls a l'obra pública per part del govern de José L. Rodríguez Zapatero i les ajudes previstes als aturats que s'han quedat sense subsidi.

La situació institucional, per contra, admet lectures si més no diferents. Algú es podia imaginar fa sis anys, abans de l'accés a la presidència de la Generalitat de Pasqual Maragall, que avui tindríem un nou Estatut que amplia de manera important l'autogovern de Catalunya,? Que disposaríem d'un nou sistema de finançament que millora substancialment la capacitat econòmica del govern de la Generalitat? I que tindríem avançat un nou model d'ordenació territorial de Catalunya derivat del nou Estatut que comporta, entre altres coses, el reconeixement de la vegueria de l'Ebre? És cert que hi ha ombres en l'horitzó, com ara la preocupació per la sentència del Tribunal Constitucional resolent els diferents recursos sobre l'Estatut. Amb tot, la convicció que el text aprovat pel Parlament de Catalunya, per les Corts Generals i refrendat pel vot majoritari del poble català és plenament constitucional ens hauria de donar tranquil·litat. Com ja ha dit el govern, l'Estatut de 2006 és una llei i alhora un pacte d'Estat. Si cal, s'haurà de replantejar el pacte i refer-lo però sense renúncies, quan coneguem la sentència. I en allò que ens afecta molt especialment, com és la divisió en vegueries, cal recordar que l'ordenació interna de l'administració de la Generalitat és una competència plena ja amb l'anterior Estatut i, per tant, res no perilla. Una altra qüestió és l'adaptació a les divisions administratives de l'Estat o sigui les províncies. En aquest punt la nostra vegueria no topa ni amb la Constitució ni amb cap altra llei de l'Estat i es pot crear d'immediat. L'assimilació a provincia requerirà un nou acord polític que permeti abordar els canvis necessaris en la legislació estatal.

A Tortosa, el curs polític ve marcat per la recta final d'un mandat que entenem de transició, on el més destacat és l'execució d'obra pública finançada per les administracions de l'Estat i de la Generalitat, que permet donar imatge d'activitat i que resol temes necessaris. Més enllà, però, el govern municipal encapçalat per Ferran Bel no ha mostrat fins ara ni projecte de ciutat, ni ambició, ni estratègica de futur. S'ha abandonat el projecte de tercer pont que preveu el POUM i res no se sap de l'aparcament de la zona comercial del centre entre altres projectes d'importància cabdal. Així mateix, com hem denunciat tantes vegades, enmig de les dificultats econòmiques generals, no veiem cap estratègia per impulsar el creixement econòmic ni a curt ni a mitjà ni a llarg termini, res no se sap de projectes per impulsar políques de R+D+i que donin valor afegit al nostre sòl industrial, ens hem quedat al marge del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació (PNRI) i aquí el més calent és a l'aigüera. La política local a Tortosa en els darrers dos anys es gestiona criticant a l'oposició i la feina feta durant els anteriors mandats, paradoxalment a la que estan donant continuïtat, per tapar les pròpies mancances i anar menjant i fregint, tradició política de CiU que coneixem ben bé. Des de l'oposició seguirem controlant l'acció de govern, impulsant-la amb propostes en positiu i preparant amb foça l'alternativa.

Festes de la Cinta 2009

Ahir, tal i com es veu en l'anterior post, entràvem una moció a l'Ajuntament de Tortosa, conjuntament amb el grup d'ICV, fent-nos ressò d'un clam juvenil expresat en les xarxes socials, tot demanant un acord d'afavorir la participació d'aquest sector, en l'elaboració del programa de festes.

Amb tot, avui divendres, dia en què tradicionalment han començat les festes a Tortosa, encara que aquest any no és ben bé així, és moment d'instal·lar-se en una treva i aparcar les polèmiques polítiques i també socials o de qualsevol tipus en favor de la festa. Ens ho devem uns als altres i ens ho mereixem. Més enllà de si el programa ens satisfà més o menys, és el moment de gaudir de la festa, de la companyia, dels espectacles i dels àpats amb familiars i amics, és el moment del ball i del foc, dels menuts i dels més grans, de tots. És la nostra festa, les nostres festes, i això ho hem de preservar. Venen carregades de tradició i de nostàlgia, i alhora d'optimisme i, per tant, d'esperança, al cap i a la fi, les festes les fem cadascú amb els nostres, amb els que estimem, amb els que volem.

Sortim al carrer i demostrem una vegada més, que som un poble que sap gaudir de la festa i compartir-la amb els que venen. Bones festes a totes i a tots, ens veiem pels nostres carrers.

Per la participació ciutadana en les festes de la Cinta

D’acord amb l’article 13 del ROM, Joan Sabaté i Borràs, portaveu del Grup Municipal Socialista i Jaume Forcadell i Torres, portaveu del Grup Municipal d’Iniciativa, a l’Ajuntament de Tortosa, eleven al Ple de l’Ajuntament la següent moció

EXPOSEN:

L’evolució dels mitjans electrònics en els darrers anys ha incrementat notablement la possibilitat d’expressió d’opinions de manera col·lectiva a la xarxa. Les noves possibilitats que ofereixen aquests mitjans fan que les administracions en general i l’Ajuntament de Tortosa en particular, s’hagin de plantejar la conveniència d’incorporar aquests mitjans com un instrument de participació ciutadana en la presa de decisions.

Aquest mes d’agost s’ha produït un actiu debat mitjançant les xarxes socials, blocs i facebook, fonamentalment entre els cercles juvenils de Tortosa, al voltant de les actuacions musicals adreçades principalment a aquest col·lectiu durant les Festes Majors de la Cinta 2009. Des d’aquests sectors ens han fet arribar diferents propostes, a les quals hem donat suport, i darrerament ens han demanat que fem arribar al Ple Municipal una petició d’obrir a la participació de la ciutadania la tria dels grups que participen en les nostres festes per tal que aquestes actuacions siguin del gust del major nombre possible de ciutadans. És un model que funciona en altres poblacions del nostre territori com és Ulldecona i que, tenint en compte les facilitats que dóna avui la xarxa, no hauria de representar cap problemàtica ni en l’execució ni en la rapidesa de la tria.

La proposta concreta que se’ns ha fet arribar a través del Fotolog Estimo Tortosa és que el govern proposés un llistat de grups possibles, en funció del pressupost i de la disponibilitat dels mateixos, i a partir d’aquest llistat la ciutadania pogués votar les opcions que preferís, escollint-se al final un programa que tingués en compte les propostes que han rebut un suport més ampli.
Aquesta proposta duia paral·lela una altra petició, i és que els concerts de festes siguin totalment gratuïts, un fet que se solia produir des de l’any 2005, i que enguany s’ha vist alterat per un dels concerts, el de Manel, que actuarà a l’Auditori Felip Pedrell, i que tindrà un cost per als/les espectadors/es d’entre 12 i 15 euros. L’elecció de Manel també va gaudir d’un important suport del jovent tortosí a la xarxa, però no la seva ubicació i el cost del concert. Cal recordar que Manel ha actuat a municipis com Cambrils, Arenys, Ses Voltes, Manresa o Olot de manera gratuïta.

És moment, doncs, de fer un pas endavant per fer les Festes de la Cinta realment participatives. I una bona manera d’iniciar aquesta nova visió seria l’elecció d’algunes d’aquestes actuacions per part de la ciutadania, amb els mitjans electrònics de què es disposa actualment.

És per això que els Grups Municipals Socialista i d’Iniciativa proposen al ple l’adopció dels següents acords:

Atendre la demanda juvenil i establir un procediment per a l’elecció d’actuacions de Festes de la Cinta amb la participació de la ciutadania per mitjans electrònics i altres, si es considerés necessari, sempre atenent a les exigències del pressupost. El nou sistema d’elecció s’hauria d’iniciar, amb l’antelació suficient, per a les Festes de la Cinta del 2010. L’Ajuntament haurà d’informar del cost aproximat de l’actuació i de l’espai on se celebraria en el procés de decisió.
Estudiar la possibilitat d’aplicar aquest model a la programació d’altres activitats lúdiques o festives.

Mantenir la gratuïtat en les actuacions musicals durant les Festes de la Cinta com es venia fent d’ençà del 2005 i fins l’any passat, exceptuant-ne les que pel renom i el cost de l’artista justifiquin el pagament d’una entrada.

Joan Sabaté i Borràs

Jaume Forcadell i Torres

Els joves mereixen un darrer concert a la Llotja

Aquesta setmana hem rebut una petició del fotolog Estimo Tortosa per tal d'adherir-nos a la iniciativa de realitzar un concert de comiat a la Llotja del Parc, que com bé s'ha explicat vol ser un acte d'homenatge a aquest emblemàtic espai tortosí que durant anys ha servit de lloc de reunió per a esdeveniments culturals i lúdics. És per aquest motiu que des del grup municipal del PSC ens adherim a aquesta proposta per tal que el dia 12 de setembre l'actuació dels grups tortosins amb motiu de les Festes de la Cinta es faci a la Llotja per tal de tancar una etapa i obrir-ne una altra. Des del PSC ens hem compromès amb els promotors d'aquesta iniciativa tant a fer arribar una petició formal com a grup al govern de la ciutat com d'altra banda a informar del contingut de la mateixa a través dels nostres mitjans a la xarxa.

Forma part del nostre ideari tenir en compte el parer dels més joves a l'hora de posar en marxa activitats adreçades principalment a aquest col·lectiu, però més enllà considerem que el seu paper i aportacions és crucial en tots els àmbits de la vida quotidiana que ajuden a fer una ciutat millor. Sense cap dubte, el suport institucional a aquesta iniciativa seria una bona mostra que escoltem els nostres joves, que volem que participin i que els donem suport, més enllà de discursos ben intencionats. Des d'aquí el nostre suport. Si voleu més informació us emplacem a que consulteu el següent enllaç: http://www.fotolog.com/estimotortosa/50505099

Agost al Port

Per a mi és un privilegi poder passar les vacances durant el mes d'agost al Port. He escrit al Port i no als Ports, o cap de les altres denominacions que darreramet proliferen més per una certa ignorància, amb tot el respecte, que per mala fe. La denominació Port és la que ha emprat sempre la nostra gent i la que recull la documentació històrica, malgrat que administrativament en crearse el parc natural es va emprar el plural. Això és degut segurament com diu el meu bon amic i professor expert Jordi Beltran, a una denominació que va iniciar algun autor castellà parlant i pensant en el nom comú en castellà de "los puertos de montaña" .

La nostra muntanya és per a tots el que l'estimem molt especial, segurament com altres muntanyes per als que se les estimen. Però aquesta és la nostra. S'aixeca imponent a pocs quilòmetres del mar, amb un relleu càrstic trencat i majestuos, que conserva el seu aspecte més natural en molts de casos, malgrat que les masies i els pastors i pagesos que les habitaven fa molt temps que no hi són i això aumenta la brossa del sotabosc i incrementa molt perillosament el risc d'incendi. Hem d'extremar la cura i la precaució i vetllar per que els altres també ho fassen, és massa greu el risc que correm.

Caminar molt i llegir molt, en companyia de la familia, amb visites sovintejades dels amics i rodejats de la petita comunitat de veïns, molts dels quals fa anys que estiuejen al Port i amb els que et saludes i parles diariament, com deia al principi és un privilegi. Un privilegi que ajuda a trencar la rutina de la feina i que sobretot permet assolir una bona forma física i mental, imprescindible per afrontar una tardor política que vé carregada i que alhora significarà l'inici d'una seqüència electoral, qué s'iniciarà amb les autonomiques i que donarà pas a les municipals i a les generals amb una cadència anual, i que ens exigira la millor feina per mantenir el lideratge socialista als governs de Catalunya i Espanya, i recuperar-lo a Tortosa.

La foto, feta per la meva neboda Laura, està situada dalt la mola de Catí, a prop de les moletes de Venanci, anant cap a la font de Bunyol. Molt aprop hi ha un paissatge d'una extraordinaria bellesa amb Terranyes en primer terme, al costat el barranc de la Paridora, capçalera del riu Algars, al darrera es veu Penyagalera i de teló de fons bona part de la comarca del Matarranya. Al darrera meu a la foto el que podria ser el nostre particular pi de les tres branques, les de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, l'eslògan de la Revolució Francesa i que s'ha convertit des del seu origen en un eslògan revolucionari de validesa universal.

Bones vacances als que en podeu fer i bon estiu a totes i tots.

Minut de silenci en rebuig a l'atemptat d'ahir a Calvià

L'Ajuntament de Tortosa ha realitzat aquest matí un minut de silenci en rebuig a l'atemptat terrorista d'ahir a la població mallorquina de Calvià, on van morir dos agents de la Guàrdia Civil. Els socialistes de Tortosa hem participat en aquest acte de comdemna al terrorisme criminal d'ETA des de la convicció que és important la unitat dels demòcrates i que aquesta s'expresse per totes les institucions com un reflex d'una actitud compartida per la immensa majoria de la nostra societat.

Així mateix, el PSC de Tortosa volem mostrar la nostra solidaritat amb els familiars de les víctimes i mostrar el nostre suport a la tasca que desenvolupen les forces de seguretat de l'Estat i molt especialment el cos de la Guàrdia Civil. La lluita contra el terrorisme és tasca de tots, però la Guàrdia Civil està en primera línia i la seva tasca constant i eficaç és important per acabar amb el terrorisme i garantir la defensa de la democràcia, la llibertat i l'estat de dret garantit per la Constitució.

Foto: Ajuntament de Tortosa

El PSC condemna enèrgicament l'atemptat mortal a Calvià

La Comissió Executiva del PSC vol expressar la seva més enèrgica condemna i repulsa per l'atemptat que ha acabat amb la vida de dos agents de la Guàrdia Civil al municipi mallorquí de Calvià. Els socialistes catalans també volen manifestar el seu sentit condol als familiars de les víctimes.

El PSC vol comunicar el seu suport a la tasca que estan desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat a favor de la pau i en defensa de les llibertats. Al mateix temps, vol mostrar el seu recolzament als ferits i als seus familiars.

Els socialistes catalans reiteren amb contundència que el soroll de les armes no aconseguirà cap dels seus objectius i insisteixen a fer una crida a la unitat de les forces democràtiques en la lluita contra ETA.

Condol per la mort de quatre bombers en les tasques d'extinció del foc que crema al Port

El Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Tortosa volem manifestar el nostre condol als familiars dels quatre bombers que van morir ahir en acte de servei durant les tasques d'extinció del foc que crema al Parc Natural del Port, a la vegada que desitgem la ràpida recuperació dels ferits. Des del Grup també volem traslladar el nostre condol i suport a l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan i al cos de Bombers de la Generalitat, que de manera exemplar participa en les tasques d'extinció de l'incendi que amenaça el Parc Natural del Port i que continuen treballant incansablement per resoldre aquesta situació que ens preocupa a tots.

La sortida viaria de l'Aragó al corredor del Mediterrani

La notícia donada per José Blanco, ministre de Foment, que la sortida de l'eix Saragossa-Alcanyís fins al corredor del Mediterràni es farà pel País Valencià, no m'ha agradat. Portem massa temps treballant aquest tema, en concret la defensa de que la sortida es fes per Catalunya i sobretot per les Terres de l'Ebre, que ara aquesta no ha estat una bona notícia.

Amb tot, més enllà dels portaveus de la dreta local, especialment els nacionalistes de CiU, que havent estat els darrers en haver-se afegit a la defensa d'aquesta opció i alguns l'han tractat sempre com si el tema no fos per ells, i que ara s'estripen les vestimentes com a cor de planyideres contractades en un funeral, el compromís reiterat pel govern de la Generalitat ens fa mantenir la convicció que a no tardar la sortida d'Alcanyís al port dels Alfacs serà una realitat.

Cal continuar treballant, i ara més que mai, i aquest és el compromís dels socialistes, com l'ha expressat el conseller Nadal en nom del govern i recollint l'afirmació del ministre Blanco en la mateixa roda de premsa, on afirmava que el govern d'Espanya garantirà la connexió pel Delta de l'Ebre. Cal fixar el desdoblament de la N-420 com una de les prioritats en la revisió del Plan Estatal de Infrastructuras de Transporte, que s'ha de fer aquest segon semestre de 2009 i incloure el seu finançament a càrrec de les partides que preveu l'adicional tercera de l'Estatut i que pot gestionar el govern de la Generalitat, en el pressupost del 2010.

Més enllà de llàgrimes de cocodril, el treball i la voluntat de servei a la societat ebrenca, faran que aquesta autovia amb el desdoblament de l'Eix de l'Ebre (C-12) i la construcció de l'A-7, donen al nostre territori de nou el paper estratègic de cruïlla, que és la nostra raó històrica de ser i una de les claus del nostre futur.

Un bon finançament per a Catalunya

És la gran noticia d'aquesta setmana i m'atreveixo a dir que de la legislatura. És cert que ha costat, però ha merescut la pena. La descentralització que significa l'estat de les autonomies, sense els recursos necessaris per finançar les moltes competències que aquestes administren, podia portar a un evident fracàs del model. En el cas de Catalunya la cosa era més sagnant encara, si tenim en compte que el model vigent pactat entre el PP i CiU el 2006 no reconeixia l'esforç productiu de la que tradicionalment ha estat l'economia més potent d'Espanya i motor del conjunt, ni tampoc el major esforç fiscal dels catalans. A la vegada, la rigidesa de l'anterior model i el fet que no fos revisable, impedia el reconeixement del fet migratori i l'extraordinari creixement demogràfic dels darrers anys, paral·lel al creixement de l'economia en una època de bonança perllongada.

Avui l'acord entre el govern socialista d'Espanya, presidit per Rodríguez Zapatero, i el govern d'Entesa a Catalunya presidit per Montilla, derivat de l'Estatut elaborat sota la presidència de Maragall, ens ha portat a un model just que reconeix a Catalunya un finançament per sobre de la mitjana, que reconeix més autonomia i per tant més capacitat normativa en materia tributàtia al govern de la Generalitat i, sobretot, que permet atendre les necessitats en serveis públics de la societat catalana o, dit d'una altra manera, que garanteix l'estat del benestar, un model que a més a més es podrà anar actualitzant periòdicament i per tant garanteix el present i el futur.

Aquest model ha estat rebut amb satisfacció per la majoria de forces polítiques catalanes i per la totalitat dels agents econòmics i socials. Només el sectarisme partidista de la dreta(CiU i PP), avui a l'oposició, ha fet que aquests s'hi mostren contraris. Amb aquestes actituds, tot fa preveure que els hi queden molts anys d'oposició.

Indiferència davant l'assassinat

Divendres passat 19 de juny, ens sorprenia, perquè afortunadament la desgràcia mai no és esperada, la notícia de l'assassinat a Arrigorriaga (Biscaia) d'Eduardo Puelles, inspector del Cos Nacional de Policia. Amb aquestes línies voldria expressar públicament el condol al seus companys del CNP i molt especialment als de la comissaria de Tortosa.

Un altre assassinat de la banda terrorista ETA, un altre assassinat fet en nom de l'ultranacionalisme messiànic, fanàtic per ignorant i intolerant per totalitari. Un assassinat vil, fet amb traïdoria, d'un funcionari públic que treballava en condicions molt difícils, per garantir-nos la seguretat als seus conciutadans. Un assassinat que per la forma amb què ha estat fet hagués pogut costar la vida a la seva dona o als seus fills, en pujar al cotxe, tot sortint de casa al matí. Els assassins d'això en solen dir, danys col.laterals.

Em sorprèn que el Sr. Bel i Accensi, alcalde de Tortosa, no hagi convocat la ciutadania, per fer cinc minuts de silenci, en clara manifestació del rebuig que els demòcrates, per ser persones de bé, mostrem davant les minories de tipus feixista, en la seva accepció literal (per radicalitat nacionalista, amb pretensions teòricament socials, i amb pràctica d'imposició violenta del seu ideari) i els seus actes més execrables, tal i com han fet la gairebé totalitat de corporacions democràtiques del país. Dissabte davant l'absència de convocatòria vaig estar temptat de convocar per SMS als socialistes tortosins, com a primer secretàri del PSC, però mai no he volgut que cap gest de repulsa per l'assassinat terrorista, i de defensa de la democràcia, es pugui interpretar en clau partidista i que trenqui la necessària unitat. Avui però, vull expressar la meva preocupació davant una actitud, que junt amb altres que van degotejant, dibuixen una actitud del sr. Bel i el seu govern, que Tortosa no es mereix i que estic segur que majoritàriament no vol.

Condol per la mort de Vicente Ferrer

Des del PSC lamentem la mort del cooperant català Vicente Ferrer i volem expressar el nostre condol als familiars i als col•laboradors i col•laboradores que durant tots aquests anys l’han acompanyat en la seva tasca. Les i els socialistes catalans destaquem la seva gran humanitat i l’abnegat treball i dedicació a favor de les persones més necessitades de la Índia.

També volem destacar el seu treball desinteressat al capdavant de la Fundació Vicente Ferrer que és un exemple de solidaritat i dedicació en la lluita contra la pobresa i la injustícia, que converteix Vicente Ferrer en un referent universal dels millors valors de catalans i catalanes.

Condemna a l'atemptat d'aquest matí a Arrigorriaga (Biscaia)

Els socialistes catalans fem una crida a la unitat de les forces democràtiques i recordem a la banda terrorista ETA que el seu únic final és la seva desaparició

La Comissió Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya expressa la seva contundent condemna per l’atemptat que s’ha produït avui a Arrigorriaga (Biscaia), i que ha costat la vida a Eduardo Puelles García, inspector en cap de la Policia Nacional de Bilbao. Des del PSC fem una crida a la unitat de les forces democràtiques i demanem recolzament al Govern espanyol per poder acabar amb la banda terrorista ETA i recordem a la banda que el seu únic final és la seva desaparició.

Així mateix, els socialistes catalans volem expressar la nostra solidaritat amb els familiars de la víctima i el suport a la tasca que desenvolupen les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat en favor de la pau i en defensa de les llibertats.

L'Estació de l'Aldea-Tortosa-Amposta, una aposta estratègica

Els darrers anys, en concret del 2004 ençà, hem pogut anar redissenyant les infraestructures de comunicacions de les Terres de l’Ebre, més concretament les infraestructures viàries. No és casualitat que amb l’accés d’un govern de progrés a la Generalitat de Catalunya, amb presidència socialista, hem aconseguit que el desdoblament de la C-12(Eix de l’Ebre) figuri al Pla d’Autovies de la Generalitat i ja s’estigui treballant en la variant de Tortosa i la seva connexió amb el Port dels Alfacs. Així mateix amb l’arribada al govern d’Espanya, d’un govern socialista, presidit per José L. Rodríguez Zapatero, hem aconseguit que es planifique una autovia nova l’A-7 o Autovia de l’Interior, que millora clarament la connectivitat del conjunt de les nostres comarques pel corredor del mediterrani.

Mentre treballem per anar accelerant aquestes actuacions viàries però, cal resoldre l’assignatura pendent, el tema ferroviari i més concretament el de l’estació de l’Aldea-Tortosa-Amposta. És per això que els socialistes ens ho vàrem plantejar com el tema principal del nostre programa de les darreres eleccions generals, per impulsar-ho en aquesta legislatura. El transport ferroviari segueix sent un factor de desenvolupament clau per qualsevol societat avançada i el transport de mercaderies, segueix essent el més eficient per transporta-les en quantitat i a llarga distància, fora del transport marítim, i per això és clau a l’hora de treballar pel nostre desenvolupament industrial. Aquesta estació no pot ser un simple baixador i ha de ser la gran estació del territori, a l'hora que presta servei al polígon Catalunya Sud i en garanteix la seva connexió portuària.
El grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats, a petició dels socialistes de l’Ebre, va incloure una esmena al projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2009 de 500.000€ per elaborar l’estudi informatiu de la transformació de l’estació, dintre de l’addicional III, que inclou les inversions que d’acord amb l’Estatut, el govern central es compromet a fer a Catalunya.

Mentre altres es limiten a dir que no s’està fent res, quan en el cas de CiU varen governar durant vint-i-tres anys, i així estem, d’altres anem treballant amb constància i per això vaig voler formular una pregunta oral en el ple del Senat, al ministre de Foment, José Blanco, perquè expliqués alt i clar, en seu parlamentària els plans del govern. La resposta és clara, dintre d’aquest any i en compliment dels Pressupostos Generals de l’Estat, es signarà un conveni amb el govern de la Generalitat de Catalunya, d’acord al conveni marc signat el 2006, per concretar les actuacions a fer, i va deixar clara la voluntat del govern d’Espanya de convertir aquesta estació en una gran estació de referència del corredor del Mediterrani (que el govern ha demanat que s’inclogui entre els corredors estratègics europeus), amb una gran terminal de mercaderies, que ens ha de permetre connectar el nostre gran polígon, amb el port de Tarragona i més endavant, amb el port dels Alfacs.

Tot aquest treball ens ha de situar en les millors condicions possibles de cara a un futur immediat en què en sortir de la crisi caldrà estar ben posicionats per encarar el nou període de creixement econòmic que s'enceti i del qual aquesta vegada no en podem quedar al marge.

Condol per la mort de l'amic Carlos Curto

Avui hem conegut la trista notícia de la mort de l'excompany de consistori i amic Carlos Curto, que va ser regidor del PP a l'Ajuntament de Tortosa i president provincial d'aquesta formació. Serveixin aquestes línies per expressar el meu condol a la seva família i amics per la desaparició d'un bon home, obert i vitalista amb qui, malgrat les nostres diferències ideològiques, vaig trobar sempre un home disposat a dialogar i a debatre els nostres respectius posicionaments des del respecte i la tolerància, i que sempre estava disposat a oferir el seu suport per Tortosa en cas de necessitat. Descansi en pau.

Eleccions europees 2009

Hem passat aquestes eleccions europees i es compleix el tòpic i com sempre sembla que tothom ha guanyat. Cal fixar per tant , primer que res, els resultat. A Espanya ha guanyat el PP, amb 3,7%de diferència sobre el PSOE, a Catalunya ha guanyat el PSC, amb 13,5% sobre CiU i 18% sobre el PP, a les Terres de l'Ebre ha guanyat el PSC amb 9% sobre CiU i a Tortosa ha guanyat el PSC amb el 12,45% sobre CiU.

A l'hora de valorar els resultats vull destacar l'elevadíssima abstenció en tots els àmbits, dada que és altament preocupant per a l'estabilitat democràtica d'Europa i més en un context de crisi, que pot afavorir opcions autoritàries com en el passat, preocupació que ve reforçada per l'augment de la ultradreta en tota la Unió. A Espanya la victòria del PP no m'agrada, però una victòria per la mínima no els hauria de portar a gaire eufòria. Amb el que està caient per la crisi econòmica és normal que la ciutadania castigue al govern, i és fals que no ha estat així amb els governs conservadors de la resta d'Europa, tan Sarkozy, com Merkel i Berlusconi, han retrocedit, tot i haver resultat guanyadors (perquè tenien més marge amb els seus contrincants més directes i tenen un escenari més plural, amb més forces polítiques d'àmbit estatal). Res permet garantir una victòria del PP de Mariano Rajoy a les properes generals, si en aquest escenari ha estat incapaç d'una victòria més clara.

En clau catalana, hi ha una victòria clara del PSC, tot i una lleugera remuntada de CiU. Tenint en compte, la situació de crisi i el problema no resolt del finançament, a més que CiU fa quatre anys va treure un resultat especialment dolent, valoració que és aplicable als resultats a l'Ebre i a Tortosa, no s'entén l'aparent satisfacció de CiU, que respon més a la necessitat de mantenir mobilitzada a la pròpia militància de cara al futur immediat, que no a un estat d'ànim realment existent.

A l'Ebre, després de la contundent victòria de les passades generals, tornem a guanyar amb un bon marge, que evidencia el bon treball de la nostra gent i dels nostres responsables municipals arreu de les quatre comarques. De la mateixa manera, a Tortosa hem tornat a guanyar com en totes les eleccions d'ençà l'any 2000, amb la important excepció de les darreres municipals, on vàrem patir una forta abstenció diferencial del nostre electorat. Tanmateix així com els socialistes una vegada guanyada l'alcaldia vàrem acabar amb el vot diferenciat, segons les eleccions que s'havien produit fins al moment a Tortosa, aconseguint la victòria en totes les convocatòries després del 2000, el senyor Bel i Accensi i el seu partit han perdut per golejada les dues convocatòries posteriors. Es confirma l'evolució progressista de l'electorat tortosí i sabem que treballant fort i mobilitzant la ciutadania podem recuperar l'hegemonia a les properes municipals de 2011.

Fredes-Paüls 09

Una vegada més la UEC Tortosa, amb l'encert i el bon fer habitual, ha organitzat la XIII Travessia Nocturna Fredes- Paüls GR7. Un èxit de participació amb 551 participants, dels quals 174 vàrem fer tota la marxa, amb ritmes diferents segons la forma física i les possibilitats de cadascú, però amb el bon humor, la solidaritat i companyonia que caracteritza a la gent que practiquem les activitats de muntanya. Ni tan sols una forta tronada i una bona pluja, varen espatllar aquest ambient. A destacar com sempre, el plaer de caminar sota la llum de la lluna plena i amb l'airet de la matinada rebaixant la calor, de fet més aviat un bon ventet de dalt a les Rases del Maraco.

Vull agrair al president de la UEC, Manel Navarro, a la seva junta i especialment a la bona colla de voluntaris que es varen sacrificar tot el seu esforç, perquè tots els participants puguessim gaudir una vegada més d'una nit per recordar.

Per una Europa de Progrés

Les eleccions europees que celebrem aquest 7 de juny són una cita clau també per als ebrencs i les ebrenques. La futura composició del Parlament Europeu, amb indicis que es pot produir un retrocés de la dreta, ens fan albirar que el canvi a Europa és possible. Per a això cal que fem un esforç, que ens impliquem i, sobretot, que participem en aquesta cita electoral per evitar que continuïn governant precisament aquells que amb les seves polítiques ens han dut a la crisi econòmica actual. Ens han preguntat aquests dies perquè en les nostres tanques de campanya hi surten els rostres de dirigents conservadors com Berlusconi, Bush o Aznar. Doncs perquè creiem que exemplifica clarament quines són les dues visions d'Europa que ens juguem en les properes eleccions. Front a les polítiques de la dreta, ens cal una Europa que es preocupi realment per les persones i que prioritzi les qüestions socials davant el mercat i els interessos partidistes.Però és que a escala territorial, en l'àmbit de les Terres de l'Ebre, Europa és clau. Com ho va ser en la nostra lluita contra el Pla Hidrològic Nacional del PP. Gràcies a la directiva marc de l'aigua europea vàrem tenir una garantia que ni aleshores ni ara és possible un projecte transvasista com el que pretenien el PP i CiU. Ens va donar suport, als milers i milers d'ebrencs i ebrenques que vam viatjar en més d'una ocasió a Brusel·les. El suport europeu aleshores va ser vital per aturar l'espoli. Un transvasament que després seria derogat pel govern socialista, amb José Luis Rodríguez Zapatero. Per tant, Europa és el marc del nostre futur i nosaltres hem de decidir el futur d'Europa.

Les institucions europees, a més, cada cop tenen més pes en la nostra vida quotidiana. En aquest sentit, aquí a l'Ebre l'activitat agrària és encara molt important. I la major part del pressupost comunitari es destina a la PAC (Política Agrària Comuna) que es tradueix en subvencions per als conreus de l'arròs, l'olivera i els cítrics, a més de sufragar bona part de les infraestructures bàsiques del món rural: camins i regadius, però també ajuts per al nostre important teixit agroindustrial i cooperatiu. Europa cofinança els programes Leader per al desenvolupament rural i, a més, hi ha moltes línies d'ajut als pagesos i pageses. Els socialistes europeus i els catalans som conscients que l'agricultura és una activitat estratègica i cal millorar encara més les condicions dels que viuen i treballen al món rural. Per tot això, també és important no perdre de vista la incidència que Europa té en la nostra forma de vida.

Les properes eleccions al Parlament Europeu necessiten de tots i cadascun de nosaltres. No podem restar-ne aliens. El resultat pot marcar un punt d'inflexió i garantir una majoria progressista. Un punt d'inflexió que els EUA ja han aconseguit amb Barak Obama. Ara aquest partit es juga a Europa. El canvi és possible i l'aconseguirem.

ELECCIONS EUROPEES. ACTE CENTRAL TERRES DE L'EBRE

XLI COFERÈNCIA DE LA COSAC A PRAGA

Aquests darrers 10, 11 i 12 de maig he assistit a la capital comunitària de torn, Praga, a la conferència semestral de la COSAC, on es reuneixen les representacions dels diferents parlaments nacionals dels estats membres de la Unió Europea. La delegació de les Corts Generals espanyoles la formàvem Miguel Arias com a president (PP), Juan Moscoso (PSOE), Soledad Becerril (PP), Iñaki Anasagasti (PNV) i jo mateix (ECP). La veritat és que aquestes conferències parlamentàries de la Unió Europea sempre són interesants pel debat obert entre les diferents perspectives dels representants dels vint-i-set menbres de la Unió i aquesta vegada no n'ha estat una excepció.

Els temes de l'ordre del dia han estat els que ocupen l'atenció europea en aquest moment, la crisi econòmica, la defensa dels drets humans, el control parlamentari d'Europol i Eurojust i el partenariat oriental o política de veïnatge cap a l'est.

Quant a la crisi econòmica, cal destacar l'èmfasi en reforçar la protecció dels treballadors i els lllocs de treball, defensada de manera especial per tots aquells que formem part del PSE (Partit Socialista Europeu).

En el debat de la política de defensa dels drets humans i de la democràcia, em va correspondre intervenir en nom de la delegació espanyola i vaig poder agrair la defensa de l'Aliança de Civilitzacions que havia fet el ponent, el ministre txec dels drets de l'home i de les minories, Michael Kocáb ( l'anècdota és que ens va explicar que es músic rockero, de professió), impulsada per Tayyic Erdogan i Rodríguez Zapatero, primer ministre de Turquia i president del govern espanyol, respectivament. Així mateix vaig remarcar la necessitat de defensar la validesa global de la Decleració Universal dels Drets Humans, per sobre de tradicions culturals i religioses. Com vaig poder expresar el suport espanyol a la proposta de resolució que es presentava, defensant la recuperació de la memòria històrica entorn als diferents règims totalitaris que hi ha hagut a la Europa del segle XX, remarcant que a Espanya recentment hem aprovat una llei de recuperació de la memòria històrica, de la guerra civil i del franquisme.

En el tema del control d'Europol i Eurojust, els organismes de cooperació europea en matèria policial i judicial, es va insistir en la necessitat de garantir el control en l'aplicació del principi de subsidiarietat per part dels parlaments dels estats membres.

Finalment, en el tema del partenariat oriental es va posar de manifest l'interès del membres més recents de la Unió i que formen la frontera de l'est, en garantir unes relacions sòlides i estables amb els nostres veïns orientals, entre altres coses per garantir la seguretat en el subministrament energètic, una de les principals preocupacions de la Unió en aquest moment.

Cal remarcar, però, la molt diferent idea d'Europa que hi ha entre els socis més antics, inclosa Espanya, partidaris d'avançar cap a una unió política més forta i els recels, per la possible pèrdua de sobirania, que tenen els socis més recents, antics membres del bloc de l'est. Europa avança però no sense dificultats, com ho evidencia la difícil ratificació del Tractat de Lisboa. Per això, entre altres coses, és tan important, des de la nostra perspectiva, reforçar les institucions de la Unió, enfront dels antics nacionalismes de via estreta, que tant mal han fet al nostre continent en el passat, i per això és tan important la participació en les properes eleccions europees del 7 de juny, mirant a Europa i no al nostre melic, i fent una aposta per una opció de progrés com la que representem els membres del Partit Socialista Europeu.

La revisió de l'Estratègia de Lisboa

Aquest dimarts 14 d'abril, en la sessió de control del govern al Senat, li he formulat la primera pregunta de la sessió, a la nova vicepresidenta i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. El motiu de la meva pregunta lliga amb l'anterior post que he entra en aquest bloc i més concretament sobre la necessària revisió de l'anomenada Estratègia de Lisboa en el 2010, coincidint amb la presidència espanyola de torn de la Unió Europea.

En concret a la pregunta li demanava que expliqués quines podrien ser les línies mestres de la nova orientació del creixement a la Unió Europea. La resposta ha estat força satisfactòria, recordant les mesures a curt i mitjà termini que ja ha acordat la Unió, com ara reforçar la confiança, fomentar l'estabilitat financera i reconduir l'economia real amb mesures d'estímul a la demanda, en el curt termini. Amb tot, va posar l'èmfasi més especial en la creació d'ocupació, en les persones i en el mercat de treball, en les polítiques pròpies de la socialdemocràcia que seran vitals per a sortir de la crisi amb garanties per a la majoria de la societat i, especialment, per als més febles.

Estem davant d'una ministra molt capaç tècnicament, i amb bones arrels en els valors del socialisme democràtic, tot plegat una bona garantia per un futur que d'antuvi es presentava incert.

El futur d'Europa en un context de crisi

Davant la preocupació legítima que sovint ens assalta pels problemes immediats que ens afecten, ens veiem ara invadits per informacions constants que ens recorden que estem en un context de crisi econòmica, que per primera vegada, té un àmbit veritablement global i una magnitud que no ens podíem imaginar, o no ens volíem imaginar i a la que cal prestar molta atenció.

Aquests darrers mesos, a les Corts Generals, en el si de la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la Unió Europea, estem debatint per elaborar un informe sobre l'aplicació a Espanya de l'anomenada “Estratègia de Lisboa” que va aprovar el Consell Europeu de primavera, a la capital portuguesa l'any 2000. L'objectiu que es van fixar i que després s'ha anat revisant era el creixement sostenible i la plena ocupació i de qualitat per al 2010. Les polítiques a impulsar, entre altres, eren la incentivació de la formació, l'impuls a la R+D+i, i les polítiques de protecció mediambiental.

El grau de compliment de l'agenda de Lisboa ha estat clarament insuficient i ara la crisi financera i econòmica ha alterat substancialment l'escenari. Cal revisar l'estratègia i adaptar-la. Segurament els grans objectius continuen sent vàlids, ara bé cal modificar els instruments i molt especialment la pròpia Unió i les seves institucions fonamentals. La pròpia “Estratègia de Lisboa” estava dissenyada per a ser aplicada pels estats de la Unió i no per aquesta, que com s'ha dit moltes vegades, té una política monetària comuna en l'àmbit de la zona euro però no té política econòmica. Cal més Europa, cal avançar en la ratificació i posada en funcionament del Tractat de Lisboa, que reformarà la Unió, permetent unes polítiques unitàries de molta més eficàcia i millorarà el paper d'Europa en el context internacional.

En el tractament immediat de la crisi, és clau la cimera del G-20 que es celebra demà a Londres. Ja coneixem les línies mestres de la proposta de l'administració nordamericana, exposades pel president Obama en un article publicat fa pocs dies a diferents mitjans, on proposa estimular el creixement, restablir el crèdit, reforçar la solidaritat amb els països i les persones més febles, acabar amb l'especulació i el consum per sobre de la renda i vigilar fermament el sistema financer. Propostes que coincideixen, al meu entendre, en allò fonamental amb les que va aprovar el darrer Consell Europeu de Brussel·les els passats 19 i 20 de març, de cara a la cimera de Londres, on es proposa liderar l'actuació internacional per possibilitar un creixement sostenible, reformar les institucions financeres internacionals, millorar la regulació dels mercats financers i reforçar el suport als països en vies de desenvolupament davant els reptes de la crisi.

Tot i que hem vist després posicions força diferents entre els governs conservadors de molts països de la Unió, expressades fa pocs dies a Brussel·les pel Primer Ministre txec, país que ostenta la presidència de torn, i el socialistes europeus, aquests darrers amb moltes més coincidències de fons amb l'actual presidència nordamericana. La col·laboració entre Europa i l'adminstració dels EUA és fonamental per donar garanties d'una sortida ràpida de l'actual crisi. Una sortida que ha de sentar unes bases sòlides de futur. Segurament res no serà igual, però hi ha futur i aquest pot ser millor. Europa i, per tant, nosaltres, hi tenim molt a dir.

"Rigorós, generós, humà"

Us vull fer partíceps de la intervenció de Gloria Montero, vicepresidenta de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET) en l'acte de comiat a Ricard Salvat celebrat ahir a Barcelona. Es tracta d'un resum d'aquesta intervenció que recull avui el diari El Punt.

Rigorós, generós, humà

S'ha parlat molt de l'exigència professionals de Ricard, que no tolerava la mediocritat, però hem de recordar la seva tremenda generositat. Estava convençut de la necessitat de posar remei a la memòria històrica i a les injustícies que encobreix. Va dedicar molta energia a difondre el treball dels que van haver de sortir del país patint a conseqüència de vides professionals truncades i d'un oblit difícil de conciliar amb la idea que tenim d'un país que es voldria considerar modern i sensible.

Tot el món sap la seva enorme aportació al teatre català, però el seu interès mai va ser provincià. Per Ricard, el teatre era una manera de conèixer i reconèixer-nos. I això ho feia especialment sensible al món social. El seu interès pel teatre de més enllà està ben documentat a la revista Assaig de teatre, on hi ha monogràfics del món sencer.

Va ser durant els tres anys del Festival Internacional de Teatre Entrecultures de Tortosa quan, sota la seva direcció, es reunia el teatre de les tres cultures tradicionals (islàmica, jueva i cristiana), convidant cada any un país africà i un o dos d'asiàtics, on ens ha fet conèixer les preocupacions d'un món global, proporcionant-nos a la vegada un millor coneixement de l'època que ens ha tocat viure. Entrecultures va ser un intent, a través de la cultura, de mitigar l'horror i la sang que infligeixen els uns als altres. I també una mostra més de la gran humanitat de Ricard Salvat.

En el record de Ricard Salvat

Dolor i decepció per la desaparició d'un home, d'un amic, d'un d'aquells homes grans, tan grans, que com els herois clàssics semblen immortals. Ara bé, també la decepció, per tot allò que li havíem d'haver dit, i li havíem d'haver fet, a Ricard Salvat, i no li vàrem dir ni fer. Ens pensàvem que sempre hi seria i ara ha traspassat, ja no hi és. Els panegírics que ara sentirem i llegirem, no li esborraran la injústica d'un cert exili interior a la que va estar sotmès en el nostre país durant les primeres dècades de la democràcia, incòmode segurament com els veritables intel·lectuals, compromesos amb la seva societat i el seu temps, compromesos amb la llibertat i la justícia social, amb la cultura, en el seu sentit més vast i més ampli, amb la cultura amb majúscules. Incòmode a un poder mesocràtic i, per tant, conservador.

Va formar part d'una generació que va viure la Guerra Civil en la seva infantesa i forma part d'aquell grup selecte i molt minoritari que són els que a contracorrent van aixecar des d'un esperit crític i lliure, des del compromís, la cultura del nostre país. I paradoxalment, la normalització democràtica els va deixar al marge.

A Tortosa el vam voler recuperar i reconèixer, però ens vam quedar molt lluny del que es mereixia. Pregoner de la Festa del Renaixement del 2000, aquell mateix dia sopant després del pregó, m'explicava la seva idea del que seria el Festival Internacional de Teatre Entre Cultures, que després posaríem en marxa amb el regidor de Cultura Lluís Martín Santos, projectant Tortosa en l'agenda cultural de tota la Mediterrània. Un gran projecte, una projecció de la riquíssima personalitat de Ricard Salvat. Un festival que hauríem de recuperar com homenatge permanent, tot i que no puc evitar pensar que sense ell, res no serà el mateix. Però com a mestre, ha fet escola arreu dels països riberencs del nostre mar i la millor manera de recordar-lo és continuant la seva tasca de la mà dels seus deixebles.

Gràcies Ricard, descansa en pau, els teus amics i veïns de Tortosa et tenim ben present en el record.

El campus de la URV a les Terres de l'Ebre

Estem a punt de culminar tot el procés d'implantació de la Universitat Rovira i Virgili a les Terres de l'Ebre, amb l'acord del Govern del president Montilla de tirar endavant les obres de construcció del nou campus.

El campus ja és una realitat d'ençà l'any 2005 quan es va inaugurar el primer curs amb centres propis de la URV a Tortosa, integrant el que fins aquell moment havien estat els centres de la Fundació Universitària Doctor Manyà i on es podia estudiar infermeria, empresarials i turisme, però amb vocació d'anar més enllà de les tres diplomatures i poder impartir-ne d'altres, així com llicenciatures i impulsar activitats de recerca que fessin del nostre campus un veritable centre universitari.

Enrera queden molts passos previs que alguns desmemoriats han oblidat, d'ençà que el novembre del 2001, amb motiu d'una conferència a Tortosa, el Dr. Lluís Arola, rector de la URV, desvetllés l'inici de les converses, que havien de permetre la integració dels centres de la fundació Manyà, liderada per l'ajuntament de Tortosa, a la URV. A partir d'aquí vindrien el conveni entre la fundació i la universitat que vàrem signar el primer de maig de 2002 per impartir la diplomatura de Turisme, acte que va coincidir amb la presidència per part del rector Arola del dia de les Terres de l'Ebre en el marc de la fira Expo Ebre, i després amb els posicionaments dels òrgans de govern de la pròpia URV, del Govern de la Generalitat ja presidit per Pasqual Maragall i de l'Ajuntament de Tortosa.

El darrer pas significatiu previ a l'actual fou el conveni signat el 20 de març de 2006, entre el conseller del Departament d'Universitats , Recerca i Societat de la Informació del govern Maragall, Carles Solà, el rector de la URV Lluís Arola i jo mateix com alcalde de Tortosa. Conveni que posava les bases per construir el nou edifici del campus en el parc de la Fira al barri de Remolins.

El desenvolupament del campus universitari a Tortosa ha estat una peça bàsica de l'estratègia pel desenvolupament socioeconòmic, que hem seguit durant els anys de govern progressista a Tortosa. Més enllà de crear sòl industrial i de millorar les infraestructures de comunicació, que també ho hem fet, calia apostar pel coneixement i aquí desplegar, a Tortosa per a totes les Terres de l'Ebre, la universitat pública de referència de sud de Catalunya, que ha estat fonamental. Ara no ens podem relaxar, ja que cal desenvolupar un veritable centre de recerca, sense menystenir la recerca que es pot fer en aquest moment. Cal desenvolupar un centre que permeti incorporar la R+D+I a la nostra economia, sense la qual coincideixen tots els experts no hi ha futur econòmic de veritat. Cal fer que col.laborin la universitat, l'administració pública i les enpreses, més enllà de l'actual conjuntura de crisi i posant les bases per al nou cicle de creixement que s'ha d'iniciar aviat. El camp de l'energia com he dit moltes vegades seria el millor per moltes raons, que ara ara no detallaré, per desenvolupar l'estratègia que la Unió Europea va definir a Lisboa l'any 2000 i de la qual no en podem restar al marge.