Dimarts passat vam celebrar l'acte central de campanyadel PSC de les Terres de l'Ebre a Tortosa, un èxit d'assistència de públic, més de vuit-centes persones al Pavelló Firal, en un dia feiner i a les 19,30, en horari encara comercial. La nostra primera candidata i ministra Carme Chacón va fer una intervenció extraordinària, que va arrossegar al públic a un veritable estat d'eufòria. Sobretot va ratificar la posició dels socialistes davant les propostes transvasistes de la dreta i va assegurar amb rotunditat i sense cap mena d'ambigüetat, que la continuïtat del govern socialista de J.L. Rodríguez Zapatero és l'única garantia que el projecte de transvasament, continuï ben guardat en un calaix.
De fet el debat de l'aigua, malauradament no s'ha esgotat. L'ajuntament de Tarragona, ha aprovat posar a disposició de l'ACA uns pous per si es dona una situació d'emergència a Barcelona i se n'ha de garantir l'abastament, de manera puntual i per aquest any, mentre no entren en funcionament les dessaladores de Cunit i del Llobregat. Immediatament surten els mercaders de l'aigua, els dirigents de les comunitats de regants, entitats que varen negociar el minitransvasament regulat per la llei 18/1981 a canvi de compensacions econòmiques per a les seves organitzacions i que mentre va durar el debat sobre el PHN de PP i CiU sempre varen dir que no volien un transvasament de l'Ebre, perquè volien de nou vendre aigua de les seves concessions.
Els dirigents d'unes entitats que agrupen als propietaris del Delta i on voten les hectàrees i no les persones, encapçalats per un exregidor tortosí del franquisme el Sr. Lluís Pegueroles, pretenen liderar un moviment territorial i que els segueixin els ajuntaments, en contra de l'acord i amenaçant amb accions judicials. Immediatament i com no podia ser d'altra manera, ha sortit el Sr. Bel i Accensi, alcalde de Tortosa en la mateixa línia i amenaçant amb una declaració institucional. Seria sobrer recordar, si no fora per que de vegades es perd la memòria, que el senyor Bel i Accensi es dirigent de CiU, partit que va recolzar el PHN del sr Aznar, i no recordo cap declaració institucional seva d'aquella època, ni recordo haver coincidit amb ell a Brusel.les, Barcelona, Palma, València, Barcelona, Saragossa, Tortosa o Amposta entre altres de les moltes mobilitzacions liderades per les plataformes en defensa de l'Ebre. Això si, ara el seu candidat el Sr. Duran i Lleida, a Tortosa diu que es varen equivocar, però no per que la política de l'aigua que defensaven fos equivocada, si no perquè els hi va anar malament en vots. Perquè aquests dies en campanya els Srs. Jordi pujol i jordi Jané estan atacant els socialistes al Camp de Tarragona recordant que en els seu moment, vàrem votar en contra de la llei del minitransvasament.
Que tota aquesta colla neguen ara, una actuació estrictament solidària de l'ajuntament de Tarragona, ofen la intel·ligència. Els socialistes en la nostra oposició als transvasaments de l'Ebre, sempre hem mantingut la nostra negativa a utilitzar l'escassa aigua de l'Ebre, per atorgar concessions permanents destinades a sostenir creixements desequilibrats i desequilibradors fora de la conca. Però sempre hem dit que si era necessari, puntualment i per consum humà, quan fora necessari seríem solidaris.
dijous, 28 de febrer del 2008
dimarts, 26 de febrer del 2008
Míting de Carme Chacón aquesta tarda al pavelló firal
Carme Chacón, ministra d'Habitatge i candidata de PSC per Barcelona, serà la protagonista aquesta tarda del míting central dels socialistes a les Terres de l'Ebre. Hi esteu convidats tots i totes. L'acte començarà a les 19.30 hores al pavelló firal de Tortosa. Chacón ha defensat clarament durant aquesta campanya que els socialistes som la principal garantia per enterrar definitivament el transvasament de l'Ebre.
divendres, 22 de febrer del 2008
Si tu no hi vas, ells tornen
Ja estem en plena campanya electoral, hi ha qui pensa que és un ritual repetitiu i potser innecessari, amb tot és consubstancial a la democràcia i es un bon moment per a la reflexió política. Malgrat lo denostat que està el sistema de democràcia parlamentaria per alguns, és ben cert que és el millor que fins ara hem trobat, per garantir la convivència respectant els drets humans, alhora que serveix per garàntir els drets socials i la qualitat de vida que les persones ens mereixem.Aquestes eleccions, presenten un confrontació neta entre dreta esquerra, entre socialistes i conservadors, entre PSOE i PP, sense menystenir les altres opcions minoritaries, el que està en joc és continuar la política de drets socials, d'universalització de l'estat del benestar, i de reconeixement a la pluralitat de pobles i nacions que configuren Espanya, continuar amb el que ha estat la tasca dels governs socialistes, o tornar a les polítiques socials neoliberals privatitzant els serveis bàsics, com ara la salut i l'educació, recuperant la imposició des del govern d'un codi moral, que en el millor dels casos no hauria de sortir de l'àmbit privat dels sectors més ultra conservadors de l'episcopat, i fent marxa enrera en el nostre estatut.
És obvi que no és un tema menor i que motivacions per anar a votar no en falten, amb tot encara hi ha qui segueix amb el tòpic poc elaborat del "tots son iguals". A casa nostra i en àmbits propers, uns des de l'esquerra diuen que la política feta pel govern, no és prou d'esquerres, i d'altres que lo important no és si dreta o esquerra (alguns recordaran allò de "ni de derechas ni de izquierdas sinó todo lo contrario" proclamat per José A. Primo de Rivera), que lo important és la patria. Però en realitat només hi ha dues opcions molt ben delimitades, i cal escollir, és molt senzill Zapatero o Rajoy, amb tort el que comporta l'elecció, i no val a quedarse a casa. Cal assumir la responsabilitat i sortir a votar. L'abstenció, una vegada més seria un vot a la dreta, per omissió, i després una vegada més, necessitem quatre anys per intentar esmenar-ho.
divendres, 15 de febrer del 2008
L'energia, una aposta per al nostre futur
APOSTA INDEFUGIBLE PER LA RECERCA I LA INNOVACIÓ
L’energia, una aposta per al nostre futur
Dijous passat dia 7 de febrer, es va celebrar a Barcelona, la Segona Jornada de Clústers Urbans, organitzada per 22@. . I la veritat és que va ser força interessant, la immersió de tota una jornada al voltant de les estratègies de creixement de determinades àrees metropolitanes d’arreu d’aquest món globalitzat, i molt especialment de les de Barcelona i els quatre clústers sectorials (xarxa d’empreses, ubicades preferentment en un mateix territori, i institucions especialment del món universitari i de la recerca, que entre altres comparteixen l’impuls a la innovació, i es beneficien respectivament de la seva activitat) , que impulsa 22@.
Crec que és important, que estem atents a les estratègies de creixement de les regions metropolitanes capdavanteres, perquè salvant totes les distàncies, puguem dissenyar les nostres pròpies per a l’àmbit regional de les Terres de l’Ebre i sobretot treure’n benefici de les dinàmiques de creixement de les més properes. La nostra Vegueria no pot jugar en la primera divisió d’aquesta economia globalitzada, però no estem mal posicionats si atenem, com afirmava Alfonso Vegara, president de la Fundació Metròpoli, que l’influencia positiva d’una àrea central que estira, arriba fins a quatre hores de distància, molta més de la que ens separa de Barcelona. Una metròpoli que per altra banda tots els ponents, varen assegurar que es troba molt ben posicionada, tan per les iniciatives en innovació lligades a una llarga tradició industrial, un bon atractiu per caçar talents, unes infraestructures de tot tipus adequades i fins i tot un bon clima. Bona part d’aquests actius son aplicables a bona part de la zona costanera de Catalunya arribant fins a Tortosa.
Dels quatre clústers que impulsa 22@, Media(mitjans de comunicació),TIC(tecnologies de la informació i la comunicació,Tecmed(tecnologies de sanitat i farmàcia) i Energia; només aquest darrer ens dóna possibilitats reals de fer una aposta per la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació des del nostre territori, participant del clúster que impulsa Barcelona. Això reforçaria el creixement industrial del sector, generaria un important valor afegit al nostre sol industrial, i de retruc, impulsaria la resta de sectors especialment el dels serveis. Tenim una implantació industrial important en el sector energètic i continua creixent, tenim empreses del sector disposades a invertir en R+D+I, en el territori, possibilitats reals de que alguna universitat s’hi involucre, i trobaríem les complicitats necessàries en les administracions de la Generalitat i de l’Estat per tirar-ho endavant. En la sessió de la tarda i en l’àmbit específic de la energia, Antoni Martínez, director del Parc de l’Energia, fundació b_TEC (antic directiu d’ECOTECNIA, empresa que va construir el parc eòlic de PEBESA a Tortosa), va afirmar clarament que la voluntat del seu parc era no estar concentrat a Barcelona sinó descentralitzar-lo. A tot això cal afegir-hi el projecte Castor de magatzem i planta de gas al municipi de Vinaròs, que tal i com ens informava a la Cambra de Comerç de Tortosa, el passat mes d’ocubre el Secretari d’Energia del Ministeri d’Indústria l’Ignasi Nieto, hauria d’anar lligat a un centre de recerca i voldrien desenvolupar un hub d’empreses gasístiques que sigui referència internacional per al preu del gas.
Tenim les condicions, ara podem no perdre el tren de la nova revolució industrial, la nostra posició a l’Arc Mediterrani i el desenvolupament de les infraestructures que han reduït la nostra distància en temps a les zones metropolitanes de Barcelona, València i Saragossa, entre altres factors positius per a la localització industrial ho fan possible i jo diria que inexcusable. Es l’hora d’apostar per la innovació amb estratègies que incorporen valor afegit al nostre territori, com a destinatari d’inversions, el futur de la industria passa inexcusablement per aquí, en tot l`àmbit de la Unió Europea, i hem d’estar preparats i anticipar-nos a la previsible deslocalització de industries que basen la seva competitivitat en l’ús intensiu de ma d’obra. Hem de treballar fort i fer-ho amb el màxim consens dels sectors socioeconòmics, de les diferents formacions polítiques amb responsabilitats de govern i amb la implicació de totes les administracions. Ara és l’hora i no s’hi val a badar.
L’energia, una aposta per al nostre futur
Dijous passat dia 7 de febrer, es va celebrar a Barcelona, la Segona Jornada de Clústers Urbans, organitzada per 22@. . I la veritat és que va ser força interessant, la immersió de tota una jornada al voltant de les estratègies de creixement de determinades àrees metropolitanes d’arreu d’aquest món globalitzat, i molt especialment de les de Barcelona i els quatre clústers sectorials (xarxa d’empreses, ubicades preferentment en un mateix territori, i institucions especialment del món universitari i de la recerca, que entre altres comparteixen l’impuls a la innovació, i es beneficien respectivament de la seva activitat) , que impulsa 22@.
Crec que és important, que estem atents a les estratègies de creixement de les regions metropolitanes capdavanteres, perquè salvant totes les distàncies, puguem dissenyar les nostres pròpies per a l’àmbit regional de les Terres de l’Ebre i sobretot treure’n benefici de les dinàmiques de creixement de les més properes. La nostra Vegueria no pot jugar en la primera divisió d’aquesta economia globalitzada, però no estem mal posicionats si atenem, com afirmava Alfonso Vegara, president de la Fundació Metròpoli, que l’influencia positiva d’una àrea central que estira, arriba fins a quatre hores de distància, molta més de la que ens separa de Barcelona. Una metròpoli que per altra banda tots els ponents, varen assegurar que es troba molt ben posicionada, tan per les iniciatives en innovació lligades a una llarga tradició industrial, un bon atractiu per caçar talents, unes infraestructures de tot tipus adequades i fins i tot un bon clima. Bona part d’aquests actius son aplicables a bona part de la zona costanera de Catalunya arribant fins a Tortosa.
Dels quatre clústers que impulsa 22@, Media(mitjans de comunicació),TIC(tecnologies de la informació i la comunicació,Tecmed(tecnologies de sanitat i farmàcia) i Energia; només aquest darrer ens dóna possibilitats reals de fer una aposta per la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació des del nostre territori, participant del clúster que impulsa Barcelona. Això reforçaria el creixement industrial del sector, generaria un important valor afegit al nostre sol industrial, i de retruc, impulsaria la resta de sectors especialment el dels serveis. Tenim una implantació industrial important en el sector energètic i continua creixent, tenim empreses del sector disposades a invertir en R+D+I, en el territori, possibilitats reals de que alguna universitat s’hi involucre, i trobaríem les complicitats necessàries en les administracions de la Generalitat i de l’Estat per tirar-ho endavant. En la sessió de la tarda i en l’àmbit específic de la energia, Antoni Martínez, director del Parc de l’Energia, fundació b_TEC (antic directiu d’ECOTECNIA, empresa que va construir el parc eòlic de PEBESA a Tortosa), va afirmar clarament que la voluntat del seu parc era no estar concentrat a Barcelona sinó descentralitzar-lo. A tot això cal afegir-hi el projecte Castor de magatzem i planta de gas al municipi de Vinaròs, que tal i com ens informava a la Cambra de Comerç de Tortosa, el passat mes d’ocubre el Secretari d’Energia del Ministeri d’Indústria l’Ignasi Nieto, hauria d’anar lligat a un centre de recerca i voldrien desenvolupar un hub d’empreses gasístiques que sigui referència internacional per al preu del gas.
Tenim les condicions, ara podem no perdre el tren de la nova revolució industrial, la nostra posició a l’Arc Mediterrani i el desenvolupament de les infraestructures que han reduït la nostra distància en temps a les zones metropolitanes de Barcelona, València i Saragossa, entre altres factors positius per a la localització industrial ho fan possible i jo diria que inexcusable. Es l’hora d’apostar per la innovació amb estratègies que incorporen valor afegit al nostre territori, com a destinatari d’inversions, el futur de la industria passa inexcusablement per aquí, en tot l`àmbit de la Unió Europea, i hem d’estar preparats i anticipar-nos a la previsible deslocalització de industries que basen la seva competitivitat en l’ús intensiu de ma d’obra. Hem de treballar fort i fer-ho amb el màxim consens dels sectors socioeconòmics, de les diferents formacions polítiques amb responsabilitats de govern i amb la implicació de totes les administracions. Ara és l’hora i no s’hi val a badar.
dilluns, 11 de febrer del 2008
L'hospital de les Terres de l'Ebre
Divendres passat dia 1 de febrer, es signava el conveni per al nou hospital de les Terres de l’Ebre, és un document de compromís polític que concreta i referma l’anunci fet per la consellera de salut del govern de la Generalitat de Catalunya la senyora Marina Geli, el catorze d’agost de 2006 i que ha ratificat reiteradament en les seves visites a Tortosa i en les seves compareixences al Parlament de Catalunya. Aquestes ratificacions reiterades no li han evitat les constants desqualificacions dels senyors Sancho i Bel, en tant que portaveus al Parlament i a l’Ajuntament de Tortosa, acusant-la de mentir i desqualificant la ubicació proposada per l’Ajuntament de Tortosa, tot dient que no hi havia prou metres en el sòl ofertat al pla parcial de la Farinera, o fins i tot que era un hospital excessivament urbà i per tant insolidari amb el territori. Afortunadament sembla que el sr. Bel i Accensi, en el seu nou paper d’alcalde ara veu les coses diferents i no té inconvenient en signar un conveni que preveu la mateixa ubicació sense haver-ne plantejat cap d’alternativa. No cal esperar cap rectificació ni autocrítica que no n’hi haurà, tot s’hi val si condueix al poder. Fins i tot ell mateix ha acceptat, que ara li toca aparentar seriositat i fer d’alcalde.
La inversió de l’hospital és la més important que es produirà a Tortosa, per part del govern de la Generalitat en molt de temps, conjuntament amb la inversió per al nou campus de la URV signifiquen una clara aposta per equipaments i serveis de primera magnitud en els dos sectors fonamentals per a la qualitat de vida en qualsevol estat del benestar. Dos temes que vàrem negociar i acordar en el mandat municipal 2003-2007 i que marquen un salt endavant determinant per al conjunt de les Terres de l’Ebre i reforcen clarament el paper de Tortosa com a centre de serveis de referència i per tant el paper de capital de la futura vegueria. Aquesta és la propera fita a aconseguir. La declaració recent del president José Montilla en la seva visita a Tortosa, dient que es un compromís per a la present legislatura, n’és la millor garantia.
Seguim amb un alcalde que no té cap model de Tortosa al cap, que s’ha instal·lat en el poder pel poder i que passa de la desqualificació més barroera a l’acceptació acrítica sense cap tipus de raonament. Amb tot, entre tots i totes haurem de continuar fent avançar Tortosa i les Terres de l’Ebre. Tenim el model, tenim definits els objectius i estem disposats a treballar tot el que calgui.
La inversió de l’hospital és la més important que es produirà a Tortosa, per part del govern de la Generalitat en molt de temps, conjuntament amb la inversió per al nou campus de la URV signifiquen una clara aposta per equipaments i serveis de primera magnitud en els dos sectors fonamentals per a la qualitat de vida en qualsevol estat del benestar. Dos temes que vàrem negociar i acordar en el mandat municipal 2003-2007 i que marquen un salt endavant determinant per al conjunt de les Terres de l’Ebre i reforcen clarament el paper de Tortosa com a centre de serveis de referència i per tant el paper de capital de la futura vegueria. Aquesta és la propera fita a aconseguir. La declaració recent del president José Montilla en la seva visita a Tortosa, dient que es un compromís per a la present legislatura, n’és la millor garantia.
Seguim amb un alcalde que no té cap model de Tortosa al cap, que s’ha instal·lat en el poder pel poder i que passa de la desqualificació més barroera a l’acceptació acrítica sense cap tipus de raonament. Amb tot, entre tots i totes haurem de continuar fent avançar Tortosa i les Terres de l’Ebre. Tenim el model, tenim definits els objectius i estem disposats a treballar tot el que calgui.
diumenge, 3 de febrer del 2008
2a Trobada de blocaires ebrenc II
Avui, de fet a l'hora que som ja he de parlar d'ahir, ja he participat en la segona trobada de blocaires ebrencs, com a convidat a una taula redona de polítics amb bloc... res més que expressar el meu agraïment i felicitació als organitzadors.
El que si voldria comentar és la darrera intervenció d'un dels participants, fent una crida a cel.lebrar el 800 anniversari del naixement de Jaume I "El Conqueridor" com una data especial per als Països catalans. M'hauria quedat estupefacte si no fora per que, com deia Paco Sancho a la taula rodona, aquí ens coneixem tots.
M'agradaria saber per que hem de cel.lebrar l'anniversari de qui a sang i fetge i sobre una muntanya de morts, per la via del genocidi cultural, va acabar amb l'extraordinaria cultura que s'havia desenvolupat a l'orient d'Al-Andalus, el 1238, tal i com noranta anys abans havia succeit amb el regne de Tortosa i un any després amb el de Lleida.
Aquest dissabte, el president valencià i l'alcaldesa, amb el cardenal arquebisbe, han cel.lebrat un Tedeum a la catedral, rememorant el que el rei Jaume va ordenar després de la conquesta per cel.lebrar la seva victòria, sobre els sarraïns. La pregunta retòrica, és per que, els veïns dels països catalans que no participem de l'esperit de creuada hem de cel.lebrar l'efemeride? i per que les imposicions culturals per via de conquesta, de vegades son lloables? Per que son les nostres? Per que el rei Jaume és el fundador de la nació catalana(entenent per tal els Països Catalans), ell que mai va tenir el més mínim concepte de nació, que en la seva accepció actual és contemporani de la revolució francesa de 1789, i que ho va evidenciar en repartir els seus regnes entre els seus fills Pere i Jaume com qualsevol pare fa amb els seus bens patrimonials?
El que si voldria comentar és la darrera intervenció d'un dels participants, fent una crida a cel.lebrar el 800 anniversari del naixement de Jaume I "El Conqueridor" com una data especial per als Països catalans. M'hauria quedat estupefacte si no fora per que, com deia Paco Sancho a la taula rodona, aquí ens coneixem tots.
M'agradaria saber per que hem de cel.lebrar l'anniversari de qui a sang i fetge i sobre una muntanya de morts, per la via del genocidi cultural, va acabar amb l'extraordinaria cultura que s'havia desenvolupat a l'orient d'Al-Andalus, el 1238, tal i com noranta anys abans havia succeit amb el regne de Tortosa i un any després amb el de Lleida.
Aquest dissabte, el president valencià i l'alcaldesa, amb el cardenal arquebisbe, han cel.lebrat un Tedeum a la catedral, rememorant el que el rei Jaume va ordenar després de la conquesta per cel.lebrar la seva victòria, sobre els sarraïns. La pregunta retòrica, és per que, els veïns dels països catalans que no participem de l'esperit de creuada hem de cel.lebrar l'efemeride? i per que les imposicions culturals per via de conquesta, de vegades son lloables? Per que son les nostres? Per que el rei Jaume és el fundador de la nació catalana(entenent per tal els Països Catalans), ell que mai va tenir el més mínim concepte de nació, que en la seva accepció actual és contemporani de la revolució francesa de 1789, i que ho va evidenciar en repartir els seus regnes entre els seus fills Pere i Jaume com qualsevol pare fa amb els seus bens patrimonials?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)