dijous, 5 de febrer del 2015

Grècia, una oportunitat





Les eleccions a Grècia han obert un escenari que genera anàlisis i opinions contraposades, uns ho veuen com la gran esperança i altres com la gran amenaça. Segurament, com sol passar, ni una cosa ni l'altra. L'escenari de fons és la greu crisi econòmica que pateix la Unió Europea, amb una especial afectació als països del sud, amb un elevat nivell d'endeutament i una taxa d'atur insostenible, que en el cas de Grècia assoleix els pitjors nivells.

La victòria de Syriza, ha posat a sobre del tauler de joc de la UE el debat sobre un possible impagament de part del deute assolit per Grècia i la conseqüent amenaça d'una possible sortida de la Zona Euro. Arribats a aquest punt, cal repassar l'origen del problema i analitzar les possibles sortides per evitar mals majors. No és casualitat que Grècia sigui el país en pitjor situació, el governs conservadors varen falsejar durant molt temps els comptes que es trametien a la UE, però, sobretot,  l'economia grega peca de defectes estructurals com ara una més que deficient fiscalitat i sobretot una actitud social totalment permissiva amb el frau fiscal. És impossible mantenir equilibrats els comptes d'un estat modern i garantir les inversions en infraestructures i els serveis socials, sense capacitat de recaptació a partir d'una fiscalitat justa que garanteixi la redistribució de la riquesa. Aquesta actitud potser és comuna en països de curta tradició democràtica, com també és el cas d'Espanya, on els ciutadans tendeixen a veure l'administració pública com una administració hostil i amb la qual és lícit no col·laborar. A tot això, s'hi afegeix una mentalitat dels països mediterranis molt diferent de l'ètica de la responsabilitat, més pròpia del centre i nord luterà i calvinista, del qual formen part molts dels creditors, que exigeixen als grecs el compliment de les seves obligacions financeres.

Molta gent té responsabilitat en aquesta situació: els governants, aquells que els han votat reiteradament i els defraudadors, entre altres. Tanmateix però, no tothom la té en la mateixa mesura. En tenen molta més els responsables polítics i aquells ciutadans de classe mitjana i alta, amb les rendes més elevades, que per definició són els que havien de pagar impostos.

La solució passa per refer internament tot el sistema, gairebé una refundació de l'estat hel·lè. És del tot inadmissible l'empobriment d'amples capes de la població i, fins i tot, la fallida d'un dels estats de la Zona Euro. Cal renegociar el deute extern per possibilitar-ne el seu pagament, alhora que permet mantenir el serveis bàsics de l'estat del benestar i cal apostar per polítiques de creixement, amb una nova política fiscal amb una pressió justa i realista. Allò que demana el nou govern té molts punts de coincidència amb allò que, entre altres, demanem els socialistes espanyols.  Cal avançar cap a una nova majoria a la UE en la millor tradició de la socialdemocràcia, creixement i redistribució via impostos i un estat del benestar fort. Cal fer-ho abandonant les polítiques d'austeritat que han evidenciat el seu fracàs i lluny de temptacions populistes que, passant per afavorir els més febles, arruïnen el país. Perquè, en tots dos casos, com sempre, ho acaben pagant precisament aquests,  la classe treballadora.

*Article publicat avui, 5 de febrer de 2015, al Diari de Tarragona

divendres, 16 de gener del 2015

Un nou engany, un nou fracàs




Mas anteposa el seu interès personal i de partit a l’interès dels ciutadans de Catalunya i a la governabilitat del país després de més de quatre anys de desgovern desatenent les imperioses necessitats de les persones, que la situació socioeconòmica ha generat. Fixar la data de les eleccions al Parlament al setembre significa prioritzar l’interès dels grups municipals de CiU que així ho exigien per evitar que un previsible mal resultat en aquests comicis comportés posteriorment la pèrdua de nombroses alcaldies.

CiU i ERC contràriament a la imatge idíl·lica d’acord que han volgut transmetre una vegada més estan en posicions realment molt diferents. Mentre ERC continua mantenint la irresponsable quimera d’una declaració unilateral d’independència; CiU sap que això és impossible perquè no comptaria amb cap tipus de suport ni reconeixement internacional i tot indica, doncs, que Mas està intentant guanyar temps esperant un canvi d’escenari polític.

Mas està, per tant, enganyant els catalans i únicament pensa en la seva supervivència política mentre Catalunya continua immersa en una gravíssima crisi econòmica amb greus conseqüències socials que han portat moltes famílies al llindar de la pobresa enmig d’una inactivitat del govern totalment punible. Els socialistes reiterem que cal prioritzar d’immediat l’acció de govern que permeti la recuperació econòmica, la creació de llocs de treball i la millora  dels serveis socials paral·lelament a impulsar una reforma constitucional en sentit federal que resolgui l’encaix de Catalunya amb Espanya.


*Valoració de l'anunci de convocatòria d'eleccions que avui m'ha publicat el setmanari Més Ebre