190 milions per a l’Ebre. Les xifres

Per donar-vos xifres, les esmenes que hem presentat als pressupostos generals de l’Estat per tal de millorar l’aportació cap al nostre territori sumen un total de 9.300.000 euros. Es tracta de dues esmenes a les previsions del Ministeri de Foment, que representarien una aportació de 5 milions per a la variant de l’Aldea N-340 i 3 milions per a la carretera de Riba-roja a Almatret-Granja d’Escarp. Pel que fa a les esmenes per incloure en les inversions de Medi Ambient, hem demanat 150.000 euros per a la rehabilitació de l’antiga estació de Bot, 1 milió per a la remodelació del passeig marítim d’Alcanar i 150.000 euros per a la recuperació del camí tradicional de Camarles-Ligallo. En total, aquests nou milions que sumats al previst pel Govern representaria un total d’189.738.760 euros d’aportació per a les Terres de l’Ebre.
Si voleu totes conèixer més detalls del projecte de pressupostos previst per a l'Ebre us en podeu informar a http://terresebre.socialistes.cat/.

Cal estar a l’aguait

Finalment, amb aquest seguit d’articles sobre les nostres esmenes als pressupostos generals de l’Estat el que vull és posar de manifest que les estratègies que dirigeixen CiU i PP per tal d’intoxicar la nostra ciutadania sobre la manca de bondats del govern Zapatero sempre se’ls acaben girant en contra. M’explico. Se’ls giren en contra perquè amb les xifres a la mà es demostra que la nostra aportació ha estat sensiblement major que la que ells van destinar quan governaven plegats a Madrid. Se’ls giren en contra perquè hem d’acabar recordant a la ciutatadania que el màxim projecte que havien previst plegats per al nostre territori era transvasar el nostre recurs més preuat, l’aigua, i que va haver de ser el govern Zapatero el que acabés amb un PHN arcaic i completament allunyat de les Nova Cultura de l’Aigua. Per tant, cal estar a l’aguait i no deixar-nos emportar per un malestar que volen implantar al territori en un moment en què tenim al davant un bon grapat de projectes que ens tornaran a situar en el lloc estratègic que ens mereixem. Estem atents perquè hem de recordar, i ara sí que cal fer bona memòria, de les amenaces que podem tornar a tenir si el PP, amb CiU de company de viatge, es fessin de nou amb el govern de Madrid.

Responsabilitat vers els interessos del territori

Dilluns passat vam anunciar en roda de premsa les esmenes que els socialistes hem presentat als pressupostos generals de l’Estat per al 2008, unes esmenes que confiem siguin acceptades pel govern i que permetran que hi hagi una aportació total per al nostre territori de 189.738.760 euros. Cal dir, però, que partíem de la convicció que el projecte de pressupostos presentat pel Govern era bo, tot i que des del nostre compromís vers el territori calia fer un pas més i millorar-los, però des de la responsabilitat com a polítics de no vendre a la ciutadania brindis al sol ni fum amb peticions que difícilment poden ser escoltades. Les nostres són esmenes realistes, que poden sumar en positiu, que poden ser escoltades pel govern i que milloraran uns pressupostos que no eren dolents de partida. Per què diem que no eren dolents? Perquè es tracta d’un dels millors projectes que s’han previst mai per al nostre territori. Perquè cal conèixer els tràmits i saber que aquest govern és el que primer ha començat a posar fil a l’agulla per acabar amb un dèficit històric que tant mals resultats ens ha portat. Perquè cal conèixer què feixuga sol ser la tramitació de les grans infraestructures. Perquè hi ha sobre la taula un bon grapat de projectes en marxa que, tot i tenir un reflex certament petit en els pressupostos, s’estan gestionant, com ara l’autovia de l’interior A-7 amb el traçat en fase d’exposició pública o la perllongació de l’autovia A-68 que ha de connectar Saragossa amb el corredor del Mediterrani i de la que se n’està fent un estudi de traçat. Hem iniciat el camí perquè el territori esdevingui de nou un veritable nus de comunicacions necessari, perquè puguem jugar un paper estratègic des del punt de vista logístic en la regió de l’arc mediterrani.

Un nou planejament per a Tortosa

La publicació del text refós del nou Pla d’Ordenació Municipal de Tortosa és una notícia que cal celebrar perquè projecta un nou model de ciutat per als pròxims 20 anys i un creixement de prop d’11.000 habitatges, 4.000 de protecció oficial. Es tracta d’un document vital que planteja un model de creixement sostenible, harmònic i equilibrat a dreta i esquerra de l’Ebre, a nord i a sud de la ciutat, i que té com a objectiu principal la recuperació de la centralitat del nostre nucli històric, un model de municipi i de ciutat mediterrània fet a la mida de les persones. Ha estat un treball minuciós, elaborat, que ha estimat tres quartes parts de les al·legacions que s’hi ha presentat, que ha representat un gran esforç per part de tots i totes i que ara ja veu la llum. A qui hem de felicitar per damunt de tot és a l’equip interdiciplinar que ha elaborat aquest document, dirigit per Sebastià Jornet. El nou POUM es va encarregar al darrer moment del mandat 1995-1999, en el moment en que arribava a la fi la vigència del PGOU del 1986 i l’hem dissenyat, definit i elaborat al llarg d’aquests darrers vuit anys. Els que se n’han encarregat de presentar a l’opinió pública l’aprovació del text refós que en dóna llum verda han volgut incidir en el temps esmerçat fins que ha estat resolutiu. No obstant això, voldria apuntar-los que no hem tardat més del temps empleat en fer efectiu l’anterior pla del 86, ni més que el d’altres plans elaborats arreu del país. Perquè es tracta d’un document clau, vital, on cal escoltar molta gent, on cal consensuar molts aspectes i, sobretot, on la ideosincràsia pròpia del nostre municipi representa un seguit de situacions no exemptes de dificultat. Però la feina feta ha estat molta i el POUM és avui una realitat de la què en som en bona part responsables, tot i que alguns, que fins fa poc es dedicaven a posar pedretes al seu camí, avui se’n vulguin adjudicar el protagonisme. Perquè saben que vam deixar molta feina feta, i bona.

L'autovia A-7, una infraestructura d'importància estratègica per al territori

En aquests moments es troba en fase d’exposició pública l’estudi de traçat de l’A-7, l’anomenada autovia de l’interior. El Ministeri de Foment ha tret a informació pública tres possibles traçats alternatius, tal i com exigeix la normativa europea, amb tot hi ha un consens previ entre les administracions estatal i autonòmica i les diferents forces polítiques del territori perquè l’opció sigui per l’interior, independentment que s’hi faci alguna correcció menor per millorar-ne l’impacte ambiental, tal i com volem els socialistes en el pas pel terme de Tortosa, evitant l’impacte a la plana al·luvial de Font de Quinto i desplaçant-lo una mica més al nord a l’altura de la costa de Soldevila.
Estem davant d’un dels dos eixos viaris que han de canviar estratègicament les nostres opcions de futur, com a territori. Estic parlant del desdoblament de la C-12, l’Eix de l’Ebre, per part del govern de la Generalitat de Catalunya, obra que ha de començar aviat amb la variant de Tortosa i Roquetes i que ha de permetre una opció sud a tot el trànsit que, des de la Vall de l’Ebre, va a buscar el corredor del mediterrani. I aquí, a l’alçada de Vinallop, s’ha de creuar amb l’A-7, dues autovies que ens permetran recuperar el paper de cruïlla de comunicacions, que havíem desenvolupat històricament i que diferents circumstàncies, entre altres la construcció del ferrocarril a començaments de la segona meitat del segle XIX, varen estroncar. La nova autovia de l’interior completa el corredor del Mediterrani, donant una alternativa molt vàlida a l’AP-7, l’autopista de peatge.
He dit moltes vegades en públic que estem equidistants de tres grans ciutats, tres grans ens metropolitans, Barcelona, València i Saragossa, però estem massa lluny de totes tres. Només escurçant distàncies en temps és possible posar en valor la nostra posició, que pot esdevenir estratègica per a determinades activitats econòmiques. Aquests canvis en les nostres comunicacions són determinants per canviar les nostres opcions de futur i avui estan en marxa gràcies al capteniment dels governs actuals a l’Estat i a Catalunya, que han estat atents a les demandes que des de les Terres de l’Ebre els hem formulat. Ni un projecte ni l’altre estan encara en fase d’inversió, però són realitats que estan avançant i més importants que tants o quants milions posats en alguns projectes que, tot i ser necessaris, no tenen ni de lluny la importància estratègica d’aquests.
Que lluny queden en la memòria aquelles desqualificacions dures i aspres, quan el govern del Sr. Aznar, el desembre del 2003 va treure a exposició pública el projecte de desdoblament de l’actual N-340, prevista sobre el seu mateix traçat, amb tot l’impacte que això havia de provocar sobre la zona d’Alcanar Platja i sobre un medi tan fràgil, com el propi delta de l’Ebre. L’Ajuntament de Tortosa vàrem fer al·legacions, demanant el traçat per l’interior, gairebé en solitari, només acompanyats en primera instància per l'Ajuntament d’Alcanar, la Cambra de Comerç de Tortosa i la Confederació del Moble de la Sénia (CEMS). Avui curiosament molts d’aquells que ens varen dir de tot, s’apunten l’èxit, fins i tot argumentant que han doblegat la voluntat del ministeri, ignorant que l’accés al govern dels socialistes, a l’abril del 2004, va ser determinant perquè el ministeri immediatament canviés de posició i amb posterioritat s’assolís un consens ampli al territori, recolzat pel govern de la Generalitat. Amb tot, això ja és un record esvaït, reflectit a les hemeroteques dels diaris, avui allò que és important és que les Terres de l’Ebre hi hem sortit guanyant, emprant un expressió pròpia de la docència, podríem dir que progressem adequadament

On són les deu mesures de xoc promeses a cada barri?

Després de tres mesos del nou govern de Tortosa ja podem començar a veure quin serà el grau d’acompliment de les promeses anunciades per CiU a la campanya electoral. De moment, la primera de les propostes “que ens van vendre” ja no s’ha fet efectiva. Poden entrar vostès al web convergent i veure que el senyor Bel prometia deu mesures de xoc a cada barri durant els primers cent dies, una notícia que van amplificar de valent. D’això res de res. També ens van presentar com a urgent la necessitat de recuperar el mercat de Ferreries i el que hem pogut saber, per declaracions del nou Govern, és que difícilment aquesta remodelació entrarà als pressupostos del 2008. Què en pensaran d’això els veïns i veïnes de Ferreries? Esperem que rectifiquin i sí que ho incloguin. Després d’aquests cent dies, des del grup municipal Socialista refermem la nostra voluntat de fer una oposició exigent i constructiva, que no vol dir que callem davant les mentides que es puguin dir de la nostra gestió anterior. Aquests primers 100 dies han estat caracteritzats, lamentablement, per una preocupant mediocritat; pel menyspreu a la resta de forces polítiques, fins i tot prohibint la defensa d’un regidor de l’oposició davant d’una acusació directa i no argumentada per part de l’alcalde, i per la difusió de notícies que “han venut” com a pròpies quan realment el que són és donar continuïtat a la nostra feina. Per cert, menció a banda em mereix la més que probable desaparició de l’Entrecultures, un festival que començava a assolir un important renom en el calendari internacional, que comptava amb una direcció de luxe com és la del doctor Ricard Salvat, i que s’havia esdevingut una eina important per afavorir la cohesió social al nostre municipi. Tal vegada calia millorar alguns aspectes per aconseguir un major nombre de públic, però en cap cas podrem estar d’acord amb una visió esbiaixada que no situï Tortosa com a capital cultural de referència i que enlloc d’enriquir les nostres propostes les debilita.
Finalment, des d’aquestes ratlles vull refermar el nostre compromís i responsabilitat vers Tortosa i els seus veïns i veïnes, i ho farem des de la força que ens dóna el fet d’haver rebut el suport d’un terç de l’electorat. Continuarem atents, per tant, a la gestió feta pel nou govern i en cap cas permetrem que es torni a l’immobilisme al qual ens va acostumar la dreta durant 20 anys.