El català al Senat

Ahir vaig tiner l'oportunitat d'adreçar-me al Ple del Senat per primera vegada en català. Tractant-se d'un moment històric, permeteu-me que reprodueixi la meva primera interveció íntegra en la nostra llengua. Es tractava del suport en nom de l'Entesa Catalana de Progrés a la moció socialista demanant avançar en la reforma del sistema financer espanyol.

El señor SABATÉ BORRÀS:

Gràcies, senyor president.
Em permetran que, en primer lloc, com han fer altres senadors i senadores en el decurs d’aquesta sessió, manifesti la meva satisfacció per poder emprar el català, la meva llengua materna, llengua pròpia de la comunitat autònoma de Catalunya, a la qual represento aquí, al Senat. Certament, estem vivint moments històrics de cara al reconeixement de la pluralitat cultural i nacional de l’Estat espanyol, d’Espanya.
Senyores i senyors senadors: la crisi que estem vivint, una crisi financera en origen i que ha esdevingut una crisi econòmica global, es caracteritza, en part, per ser una crisi de confiança; una crisi de confiança del consum intern i una crisi de confiança en els sistemes financers. En aquest context, la Unió Europea està avançant en el camí d’una veritable unió econòmica, no només monetària, de la zona euro. Es vol avançar cap a una veritable governació econòmica de la Unió. De fet, aquest és un dels veritables dèficits de la Unió: la incapacitat, després de la creació de l’euro, d’haver avançat cap a aquesta veritable governació, cap a aquesta veritable unió econòmica.

De moment, la Unió Europea ha fet passos endavant, més enllà dels rescats de Grècia i Irlanda, amb la constitució del Fons Europeu d’Estabilitat Financera, el FEEF. L’objectiu d’aquest fons és preservar l’estabilitat, la unitat i la integritat financera de la unió econòmica i monetària. Es tracta d’evitar que les dificultats financeres d’un estat membre puguin posar en perill l’estabilitat financera de la Unió Europea. Més enllà de la possibilitat de disposar immediatament de tots els recursos del fons i de la seva possible ampliació, és important la seva consolidació, a partir del 2013, amb el seu substitut: el Mecanisme Europeu d’Estabilització.

El Mecanisme Europeu d’Estabilització, el MEE, seguirà prestant assistència als estats de la zona euro que ho sol•licitin i complementarà el nou marc de governació econòmica reforçada de la Unió Europea, amb l’aspiració de reduir substancialment la probabilitat de crisis futures mitjançant una supervisió econòmica eficaç i rigorosa centrada en la prevenció.
Quant al sistema financer espanyol, que és el que ens ocupa, tal com ha reconegut reiteradament el Banc d’Espanya, i també s’ha dit al llarg d’aquest debat, ha demostrat un elevat grau de solidesa. Així mateix, s’ha fet un important esforç de reforma del sistema, especialment en el sector de les caixes d’estalvis. S’havia de resoldre l’excés de capacitat i augmentar la massa crítica de les entitats. En aquest moment, com deia, fa dos mesos, el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va dir: “s’ha de completar el procés de reestructuració del sistema bancari espanyol”. Fins i tot aquelles entitats que no necessiten ajudes han de reaccionar davant d’un entorn que cada vegada pressiona més a la baixa els beneficis. La digestió de l’ajut immobiliari, l’encariment del finançament extern i intern i el reduït nivell de tipus de bona part de l’actiu, així com una recuperació de l’activitat econòmica, que inevitablement serà gradual, com a conseqüència d’un llarg i desequilibrat cicle expansiu, confirmen un escenari en què, si les entitats no reaccionen ràpidament, ho patiran en el nivell de qualitat dels seus comptes de resultats.

És per tot això que ara cal completar la reestructuració bancària, clarificar l’autèntica situació de bancs i caixes d’estalvis, millorant els tests d’estrès, en línia amb els acords de la reunió d’ahir mateix de l’Ecofin, que es va reunir a Brussel·les. És necessari, si fora precís, injectar més recursos públics per reforçar la capitalització d'algunes entitats, tot i que hi haurà molts casos diferents, com reconeixia fa uns dies el president del Govern, senyor José Luis Rodríguez Zapatero. Així mateix, tal i com demana el sector, cal millorar la prevenció amb nous criteris de regulació i supervisió, i també és precís tenir capacitat d'anticipació -fan falta noves competències i facultats d'intervenció ràpida.

Tal i com deia fa uns dies el president del Govern, el senyor Rodríguez Zapatero, a qui acabo d'esmentar fa un moment, Espanya ha de culminar el procés de reestructuració del sistema financer perquè no hi hagi cap ombra de dubte quant a la solvència espanyola, en un procés de reforma que el president titllava de la més ambiciosa dels darrers vint anys. De la mateixa manera que afirmava el president, i demana també el president de la CECA –la Confederación Española de Cajas de Ahorros-, s'ha de possibilitar la captació de capital privat per part de les caixes en un percentatge que, òbviament, no faci perdre la seva condició de públiques, tal i com també ha comentar el senador Hurtado. Amb totes aquestes mesures assegurarem la restauració de la confiança internacional en la nostra economia, clau per assegurar les bases de la recuperació i del creixement.

Per tant, anem a votar la moció del Grup Socialista i hem subscrit l'esmena transaccional.

Senyories, valorem el consens obtingut, un consens molt ampli, sinó absolut, és el més necessari, la unitat en la defensa de la solidesa de la nostra economia.

Pels mateixos motius, són totalment rebutjables les declaracions com les que el senyor José María Aznar va realitzar fa uns dies quan deia que l'economia espanyola era una economia intervinguda. És una mostra d'escassa alçada política, que només reflecteix el tarannà de qui la formula.

Moltes gràcies.

Creixement per crear llocs de treball

Foto: El nou campus universitari

A penes estem tancant les darreres eleccions autonòmiques, quan coincidint amb l'inici del 2011, enfilem la recta de les eleccions municipals. En els darrers comicis, els socialistes hem suportat la factura de la greu crisi econòmica que estem patint i segurament d’algunes de les errades que hem comès en el govern. Ha servit de poc, malauradament, l'evidència d’una important acció de govern, que a les Terres de l’Ebre ha significat, entre moltes altres inversions, el pont del Passador al Delta o l’arribada de la Universitat Rovira i Virgili, amb el nou edifici del campus a Tortosa o la important actuació mitjançant la Llei de Barris al nucli històric de Tortosa. Amb tot, les eleccions municipals es presenten amb una expectativa nova i molt depenent de les circumstàncies locals.

El repte socialista avui, en l’àmbit local, és presentar un projecte que ofereixi solucions a les conseqüències de la crisi. Donar solucions als problemes de les famílies i de les persones, fent un esforç en la millora dels serveis socials i, sobretot, impulsant la promoció econòmica per crear llocs de treball. La crisi és global però moltes de les solucions s’han de donar en clau local, parafrasejant aquella frase dels mediambientalistes, “cal pensar global i actuar local”.

En l'etapa d’alcaldia socialista a Tortosa (1999-2007), en un context de creixement econòmic, conscients que després s’esdevindria una etapa de recessió, tot i que era imprevisible la seva magnitud, vàrem treballar fort per asseure les bases d’un creixement estructuralment sòlid. Vàrem negociar amb el govern de la Generalitat la creació del gran polígon Catalunya Sud, una gran reserva de sòl industrial ben comunicat, que havia de disposar d’aigua abundant i ampliable amb vista al futur. Vàrem aconseguir la ubicació de la Universitat Pública de referència, la Rovira i Virgili, a Tortosa, entenent que la qualificació dels nostres joves, el coneixement i la recerca són claus en la nostra competitivitat com a territori, i vàrem aconseguir incloure en la planificació de les infraestructures amb vista al futur immediat: el desdoblament de l’Eix de l’Ebre i el pas de la nova autovia del Mediterrani per l’interior del Baix Ebre i el Montsià, més concretament pel terme municipal de Tortosa, aconseguint aquí el creuament dels dos eixos, el de la vall de l’Ebre i el de la Mediterrània, recuperant el valor estratègic del nostre territori.

Han passat quatre anys d’ensopiment i de paràlisi esterilitzant, en la millor tradició de la dreta tortosina, que res no es mogui, una ciutat petiteta, ben controlada pels de sempre i sense que vingui competència de fora per a alguns empresaris i comerciants, de mirada curta i llarga ambició. Es podria citar a Lampedusa, “es tracta d’aparentar que tot canvia perquè res no canvie”.

Ara és l’hora de treballar fort, de treballar pels nostres veïns de Tortosa, de generar empenta i il·lusió. No es tracta de fer focs d’artifici, ni de vendre fum amb pràctiques de màrqueting comercial com fins ara. Es tracta de planificar i treballar i tenir molt clar on hem d’anar. Els socialistes sí que tenim model de ciutat i el desenvoluparem.