En sentir el discurs del nostre Procurador en Cap, de la Festa del Renaixement, Sr. Bel i Accensi, he quedat agradablement sorprès al comprovar que expressava la voluntat del seu govern, d'actuar decididament en la recuperació del nostre casc antic. Amb tot he trobat a faltar algunes cosetes sense importància en aquest tan important discurs. Per què el nostre casc antic, no acaba de néixer, de fet no està malmès per casualitat. He trobat a faltar allò tan difícil de fer, l'autocrítica, havent retornat CiU al govern després d'haver-hi estat vint anys i haver deixat al casc antic abandonat i ignorat, amb un procés de degradació galopant. Així mateix no reconèixer l'important impuls, que amb la llei de barris se li ha donat a la nostra ciutat històrica, que ha iniciat una recuperació
palpable, els darrers vuit anys, és no voler reconèixer allò que és evident; i això sempre desautoritza definitivament qualsevol discurs.
Cal estar molt amatents, més enllà del discurs, a les polítiques urbanístiques reals. Cal veure si es modifica la política tradicional de CiU i s'aposta pel creixement equilibrat que defineix el POUM, ja aprovat. No es tracta de discursos buits si no de polítiques reals, de la distribució real dels equipaments, que fan possible el creixement harmònic i equilibrat. Polítiques que retornen la centralitat urbana a la ciutat històrica i facin de Tortosa una ciutat a mida de les persones. Cal que Tortosa recupere el seu centre urbà, la ciutat històrica formada per l'antic clos emmurallat i l'eixample noucentista, cal que recuperen el paper de centre comercial, administratiu i cultural, com correspon a una ciutat mediterrània, ordenada urbanísticament.
No coneixem encara quin és el model urbanístic del nou govern, només hem sentit un cúmul de referències genèriques i molt poca concreció. El model de ciutat ha de formar part del programa de govern amb que es va a unes eleccions locals, no és quelcom que s'hagi de definir fruit de la pròpia dinàmica de govern.
I en preguntar en el si de la corresponent comissió informativa a l'ajuntament, la responsable del tema va respondre que havien tingut molta feina i no s'hi havia pogut posar, per apareixer la setmana següent amb uns quans comentaris difusos. Haurem de continuar esperant, per saber que en serà de l'evolució del teixit urbà de la nostra Tortosa, els propers quatre anys.
Per cert la Festa del Renaixement, de nou un èxit. Vull felicitar a tot l'equip de la festa encapçalat per la senyora Eva Ortega, pel seu treball de tot un any, així com agrair la col.laboració de comerciants, restauradors i de tota la colla de voluntaris, que fan possible gràcies al seu esforç que aquella ja vella idea del sr. Ramón Cardús, continue sent la nostra gran aposta turística i motiu d'orgull de tots els tortosins i tortosines.
divendres, 27 de juliol del 2007
dimecres, 18 de juliol del 2007
LA UNIVERSITAT I EL RENAIXEMENT
El Consell Executiu de la Generalitat, ja ha aprovat el finançament per al nou edifici del Campus de la URV, era una noticia ja avançada fa setmanes pel rectorat i de la que en teniem noticia a l'Ajuntament de Tortosa, però no per això és menys important.
Aconseguir que la Universitat Rovira i Virgili desplegués la seva presència fins a Tortosa; per tant les Terres de l'Ebre, ha estat un projecte col·lectiu important dels darrers anys i afortunadament exitós. Ja fa més d'un any que disposem del Campus de la URV a les Terres de l'Ebre, els nostres estudiants poden estudiar a la Universitat pública de referència igual que els de la resta del nostre país, pagant matrícula pública i per tant molt més econòmica que amb anterioritat amb la "Fundació Mossén Manyà". Ara el repte és aconseguir el nou edifici del campús i l'acord de govern d'aquest dimarts, concreta un capteniment i una aposta clara del Govern de l'Entesa Nacional de Progrés per impulsar les Terres de l'Ebre dotan-les d'una "infraestructura" clara per posibilitar la formació del joves; generant així espectatives fermes de creixement econòmic i de progrés. A més a més, la seva ubicació al Parc de la Fira a Remolins, reforça el model de creixement urbanístic equilibrat per a Tortosa, reforçant l'actuació que amb la Llei de Barris, s'ha iniciat a una part del casc antic. Felicitem-nos tos plegats.
I felicitem-nos no només per les espectatives econòmiques i de progrés material que genera la presència universitaria. La universitat des de sempre, des dels seus orígens, es coneixement, recerca, ciència, humanísme i per tant també tolerància i avenç social. Es una bona casualitat que l'anunci públic del finançament del campus, vingui la setmana en que celebrem la dotzena edició de la Festa del Renaixement. Es al segle XVI que amb l'inici de la construció dels reials col·legis, es posen les bases físiques del que després seran els estudis universitaris de Tortosa i alhora la "Festa" s'ha convertit en un important element de promoció turística i per tant econòmica de Tortosa. Una activitat que a l'igual que la presència universitaria, mereix tots els esforços col·lectius. Tortosa
avança bé i es un repte col·lectiu de primera magnitut el mantenir aquest rumb.
Avancem econòmicament i hem d'evitar qualsevol dilació en els projectes de futur ja engegats, i avancem bé per la via del progrés cultural i intel·lectual. Evitem que forces atàviques seculars, i d'involució que planegen de nou sobre el país i també sobre la nostra ciutat, s'acaben imposant de nou i malmetent un engrescador projecte de futur que és de tots els tortosins. Enhorabona i endavant.
Aconseguir que la Universitat Rovira i Virgili desplegués la seva presència fins a Tortosa; per tant les Terres de l'Ebre, ha estat un projecte col·lectiu important dels darrers anys i afortunadament exitós. Ja fa més d'un any que disposem del Campus de la URV a les Terres de l'Ebre, els nostres estudiants poden estudiar a la Universitat pública de referència igual que els de la resta del nostre país, pagant matrícula pública i per tant molt més econòmica que amb anterioritat amb la "Fundació Mossén Manyà". Ara el repte és aconseguir el nou edifici del campús i l'acord de govern d'aquest dimarts, concreta un capteniment i una aposta clara del Govern de l'Entesa Nacional de Progrés per impulsar les Terres de l'Ebre dotan-les d'una "infraestructura" clara per posibilitar la formació del joves; generant així espectatives fermes de creixement econòmic i de progrés. A més a més, la seva ubicació al Parc de la Fira a Remolins, reforça el model de creixement urbanístic equilibrat per a Tortosa, reforçant l'actuació que amb la Llei de Barris, s'ha iniciat a una part del casc antic. Felicitem-nos tos plegats.
I felicitem-nos no només per les espectatives econòmiques i de progrés material que genera la presència universitaria. La universitat des de sempre, des dels seus orígens, es coneixement, recerca, ciència, humanísme i per tant també tolerància i avenç social. Es una bona casualitat que l'anunci públic del finançament del campus, vingui la setmana en que celebrem la dotzena edició de la Festa del Renaixement. Es al segle XVI que amb l'inici de la construció dels reials col·legis, es posen les bases físiques del que després seran els estudis universitaris de Tortosa i alhora la "Festa" s'ha convertit en un important element de promoció turística i per tant econòmica de Tortosa. Una activitat que a l'igual que la presència universitaria, mereix tots els esforços col·lectius. Tortosa
avança bé i es un repte col·lectiu de primera magnitut el mantenir aquest rumb.
Avancem econòmicament i hem d'evitar qualsevol dilació en els projectes de futur ja engegats, i avancem bé per la via del progrés cultural i intel·lectual. Evitem que forces atàviques seculars, i d'involució que planegen de nou sobre el país i també sobre la nostra ciutat, s'acaben imposant de nou i malmetent un engrescador projecte de futur que és de tots els tortosins. Enhorabona i endavant.
dimarts, 10 de juliol del 2007
La barra i la política
Ahir dillums dia 9 varem celebrar el primer ple ordinari d'aquest mandat a l'Ajuntament de Tortosa. Res de nou, el guió ja estava escrit a priori, cal dir que tot estava aturat i que afortunadament la tremenda capacitat de gestió del nou govern de la dreta tortosina, ho desbloqueja tot inmediatament. Calia dir que els dos temes substancials de l'ordre del dia, aprovar inicialment la modificació del POUM per cedir els terrenys del Campus Universitari i l'aprovació de l'expedient per alienar un solar a Ferreries, per completar el finançament aquest any, del nou recinte firal, era la primera mostra d'aquesta nova era. Llastima que tots dos expedients, ja estaven a punt d'aprovació a finals de maig i acordat amb el senyor Bel Accensi, varem deixar-los a sobre de la taula sense aprovar-ho una corporació en funcions, i deixant-ho tot a punt per al nou ajuntament, tal i com es va reconeixer per la senyora Roigé en la comissió informativa que va dictaminar aquestes propostes.
Per cert en aquesta reunió de la comissió informativa d'urbanisme, obres públiques i serveis, la regidora, en ser preguntada formalment sobre les linies mestres de la política urbanística que pensaven seguir, va alegar molta feina i que encara no s'hi havien posat, que ja ens dirien alguna cosa. Tot en la línia de l'únic govern que en molt de temps no ha presentat un programa de govern al ple de la corporació, tot definint les línies d'actuació en el mateix moment en que s'aprova el cartipas. Tot fa suposar que s'han fet delegacions de competencies a regidores i regidors sense encomanar-los els objectius a assolir.
Tota una nova era, ara bé sorpreses poques, de 1999 enrera tot això ja era habitual, com deia fa poques setmanes un il.lustre rotatiu, Tortosa ha tornat a la normalitat.
Per cert en aquesta reunió de la comissió informativa d'urbanisme, obres públiques i serveis, la regidora, en ser preguntada formalment sobre les linies mestres de la política urbanística que pensaven seguir, va alegar molta feina i que encara no s'hi havien posat, que ja ens dirien alguna cosa. Tot en la línia de l'únic govern que en molt de temps no ha presentat un programa de govern al ple de la corporació, tot definint les línies d'actuació en el mateix moment en que s'aprova el cartipas. Tot fa suposar que s'han fet delegacions de competencies a regidores i regidors sense encomanar-los els objectius a assolir.
Tota una nova era, ara bé sorpreses poques, de 1999 enrera tot això ja era habitual, com deia fa poques setmanes un il.lustre rotatiu, Tortosa ha tornat a la normalitat.
dilluns, 9 de juliol del 2007
S'ho han Fet venir Bé
Després de tanta demagògia al llarg de vuit anys criminalitzant les legítimes retribucions dels càrrecs públics a l'Ajuntament de Tortosa, ara una de les primeres actuacions del govern de dretes del senyor Bel ha estat fixar-se com alcalde un sou de 63.750 euros per una dedicació que no serà exclusiva per a la nostra ciutat. Es tracta d'una dedicació parcial que li permetrà continuar exercint les seves activitats professionals i empresarials i rebent les conseqüents retribucions que aquestes comporten. Amb aquest sou es supera clarament el límit màxim recomanat per les entitats municipalistes de Catalunya per alcaldes de ciutats fins a 75.000 habitants. Déu n'hi do! Han estat dient a la ciutadania que volien Fer-ho Bé, i, i tant que s'ho estant Fent anar Bé!!!
Anotació a tenir en compte: No fixar-se una dedicació exclusiva evita la limitació que això representa per poder tenir altres retribucions de caràcter professional o empresarial, garantia que es va establir amb l'adveniment de la democràcia per millorar la transparència en la gestió dels càrrecs públics electes.
Anotació a tenir en compte: No fixar-se una dedicació exclusiva evita la limitació que això representa per poder tenir altres retribucions de caràcter professional o empresarial, garantia que es va establir amb l'adveniment de la democràcia per millorar la transparència en la gestió dels càrrecs públics electes.
divendres, 29 de juny del 2007
La nova responsabilitat des de l’oposició
Fa uns dies des del grup municipal socialista de l'Ajuntament de Tortosa vam anunciar la nostra voluntat de treballar fort per recuperar per a la nostra ciutat un govern de progrés com creiem que ens mereixem. Ho intentarem des de la nostra nova condició de principal grup de l'oposició que intentarà contrarestar les decisions contràries a l’interès general del nou govern de dretes de la ciutat. Ho farem des de la responsabilitat d'assumir quins han estat els nostres errors per no haver engrescat més enllà dels 7 regidors que hem aconseguit consecutivament des de l'any 1999, però també des del convenciment que al llarg d'aquest temps hem sabut dissenyar un model de ciutat i donar un gir de 180 graus a temes històrics com el nou planejament, el pla integral del casc antic, l'arranjament del mercat del peix, la millora d'equipaments, i sobretot, el sanejament i transparència de les arques municipals, creant un marc de progrés econòmic, com no hi havia hagut en molt temps. Nosaltres vam ser els que vam dotar les figures dels habilitats nacionals en càrrecs com el tresorer i l'interventor per tal de garantir el màxim rigor i, per tant, confiem en què el nou govern continuï treballant amb aquesta rigurositat i, sobretot, en la gran tasca ja realitzada per fer que avui Tortosa tingui un Ajuntament força sanejat econòmicament.
Per tant, he estat al vostre servei com alcalde de la ciutat al llarg d'aquests vuit anys i ara ho torno a estar un altre cop des de la meva nova i força important responsabilitat com a portaveu del PSC a l'oposició. Farem una oposició constructiva, sense estridències, lluny de la crispació a la que ens té acostumada la dreta a Tortosa amb Ferran Bel i la dreta a Espanya, a través de Mariano Rajoy. Sí, serem constructius, elegants, però també exigents. Vam deixar molts projectes en marxa, molta feina feta i ara cal vigilar de prop el seu compliment. I ho farem. Per Tortosa.
Així, qualsevol que vulgui posar-se en contacte amb nosaltres ho pot fer de moment a través d’aquest bloc o bé enviant-me un e-mail al meu correu joan.sabate@senado.es.
També us informo que el despatx del nostre grup, el PSC, es troba situat a la segona planta de l'Ajuntament per qualsevol consulta o suggeriment que ens vulgueu trametre. El nostre telèfon és el 977585827.
A la vostra disposició, com sempre.
Per tant, he estat al vostre servei com alcalde de la ciutat al llarg d'aquests vuit anys i ara ho torno a estar un altre cop des de la meva nova i força important responsabilitat com a portaveu del PSC a l'oposició. Farem una oposició constructiva, sense estridències, lluny de la crispació a la que ens té acostumada la dreta a Tortosa amb Ferran Bel i la dreta a Espanya, a través de Mariano Rajoy. Sí, serem constructius, elegants, però també exigents. Vam deixar molts projectes en marxa, molta feina feta i ara cal vigilar de prop el seu compliment. I ho farem. Per Tortosa.
Així, qualsevol que vulgui posar-se en contacte amb nosaltres ho pot fer de moment a través d’aquest bloc o bé enviant-me un e-mail al meu correu joan.sabate@senado.es.
També us informo que el despatx del nostre grup, el PSC, es troba situat a la segona planta de l'Ajuntament per qualsevol consulta o suggeriment que ens vulgueu trametre. El nostre telèfon és el 977585827.
A la vostra disposició, com sempre.
dijous, 24 de maig del 2007
La gran festa de la democràcia
Esteu convidats a la festa dels socialistes aquest divendres, dia 25 de maig, al pavelló firal de Remolins a partir de les 6 de la tarda i fins a la matinada. Hi està assegurada la gresca amb jocs infantils, baldanada i actuació de l’orquestra Cimarron. Ho hem de celebrar plegats, hem de celebrar que ha estat una campanya sense estridències on tots hem pogut exposar els nostres programes i que és una festa de la democràcia que cal que reforcem encara més anant a votar el pròxim 27 de maig.Els socialistes hem preparat una campanya al costat de la gent, amb tots els nostres elements adreçats precisament a això a ser propers a la gent i mostrar també el canvi experimentat a la ciutat amb l’explicació, crec que força contundent, de l’obra feta a Tortosa i els nostres pobles.
Hem realitzat onze actes a tots els barris i pobles, als quals s’afegirà la festa final demà divendres i a la qual esteu tots convidats, amb el pavelló firal i esportiu com escenari. Ens hem reunit amb els comerciants, sindicats, empresaris, veïns i també amb altres entitats i associacions. Hem copsat el suport de la gent i la impressió força estesa que Tortosa ha avançat i que confia en el projecte endegat pel PSC. Per tant, som optimistes dins de la prudència en recollir que hi ha una bona sintonia entre el nostre projecte i els tortosins i les tortosines per a continuar avançant plegats.
Però cal estar amatents i, per tant, no podem relaxar-nos. Cal anar a votar. Tortosa forma part d’un país que en les seves principals ciutats veuen com les enquestes auguren la crescuda dels socialistes. En aquest sentit, la nostra ciutadania també ens ha manifestat que considera que Tortosa està en aquesta tendència i també el fet que consideren positiu que Tortosa tingui el mateix color polític que a la Generalitat i al govern espanyol. Cal triar entre fer marxa enrere o continuar avançant. “Cap enrere ni per prendre “carrerilla”, com deia Felipe González.
Agraeixo l’esforç de tots i totes per tal de presentar el nostre projecte a la ciutadania i que aquesta la pugui valorar. Sóc Joan Sabaté, un tortosí com qualsevol altre que ha tingut l’honor de ser alcalde durant vuit anys, que modestament crec que hem situat Tortosa al nivell de les grans ciutats de Catalunya. Sóc un tortosí que mantinc i he incrementat més la il·lusió per continuar treballant per la ciutat i continuar sent el vostre alcalde. Us demano la força per continuar avançant.
dimecres, 16 de maig del 2007
El suport de la Generalitat, necessari i vital per a Tortosa
La nostra ciutat necessita del suport de les administracions superiors per tirar endavant els grans projectes que li permetin exercir el seu paper de capital de les Terres de l'Ebre i de ciutat de referència al sud de Catalunya. En aquest sentit, com alcalde i com a tortosí estic avui molt orgullós i em sento feliç pel compromís adquirit per la Generalitat, en paraules del president José Montilla, de suport a la nostra proposta perquè la connexió de l'Aragó al mar es faci per tortosa. Una opció que és prioritària per a la Generalitat i que és vital per a natros per configurar aquest nus de comunicacions òptim que garanteix el nostre futur. També el ministeri de Foment té ben valorada aquesta opció encara que no està presa la decisió definitiva. El suport de la Generalitat perquè l'A-68 connecti amb el corredor del mediterrani per Tortosa, certificat pel secretari per a la Mobilitat, Manel Nadal, és un pas més que afavoreix no només la nostra ciutat sinó el conjunt de les Terres de l'Ebre. Avui Tortosa, compta, des de l'arribada del PSC, amb la complicitat dels governs estatal i autonòmic. Ja era hora, ens ho mereixíem.
divendres, 4 de maig del 2007
Hem recuperat l’optimisme d’una ciutat capdavantera
Després de molts anys de no intervencionisme dels diferents governs conservadors de CiU, amb la nostra arribada a l’alcaldia hem actuat decididament configurant un model de ciutat que segueix el ritme de creixement del país, amb un creixement sostingut i amb qualitat de vida. A aquest model no se n’ha contraposat cap altre. El ple, tot i la darrera reducció de competències, ha pres al voltant de 600 acords i més del 80% per unanimitat. Hem treballat i ho continuarem fent per recuperar l’optimisme col·lectiu, l’optimisme fonamentat, basat en la realitat, que ens faci creure en les nostres pròpies forces i sabedors del que aportem al conjunt Catalunya. Formar part d’un gran país és un bon marc per al nostre futur. Si m’ho permeten i perdonen la falta de modèstia aquests dies de la fira he sentit en parlar amb molts tortosins i tortosines que això, aquesta recuperació del nostre optimisme, comença a ésser una realitat.
dijous, 3 de maig del 2007
Una causa solidària
El Banc de Sang i Teixits promou diverses actuacions dirigides a fomentar les donacions de sang per aconseguir l'autosuficiència. En aquest sentit, com alcalde, però també com a ciutadà us encoratjo a que participeu en la Marató de Donacions de Sang que es realitzarà a Tortosa divendres vinent, dia 11 de maig, al Col·legi Teresià Tortosa de les 10 del matí a les 10 del vespre.
dilluns, 30 d’abril del 2007
Un deu per als tortosins i tortosines
Permeteu-me que expressi l'orgull que sento pel fet de ser tortosí. Sempre l'he tingut aquest sentiment, perquè porto Tortosa al cor i he dedicat bona part del meu temps a treballar per la meva ciutat. No obstant això, deixeu-me que us digui que aquests dies em sento encara més feliç, no només perquè tenim un pavelló firal i un recinte digne d'una capital com la nostra, una peça clau per al reequilibri del creixement de la nostra ciutat i per a la recuperació de la centralitat del nucli històric, sinó perquè la ciutadania ha respost amb entusiasme, fent cas de les recomanacions del nostre 
Ajuntament, contribuint a fer una ciutat més sostenible emprant el transport públic que s'ha habilitat i, sobretot, visitant el pavelló, una obra de tots i de totes, per a tots i per a totes. Gràcies a tots, els tortosins i tortosines que oferim la nostra hospitalitat als que ens visiten aquests dies i els quals han de trobar amb aquesta obra emblemàtica que és el nostre recinte, també el seu recinte, el de totes les Terres de l'Ebre. Prova inequívoca del nostre lideratge en solidari amb tot un territori.
divendres, 27 d’abril del 2007
Un any més, Tortosa es prepara per celebrar la fira multisectoral Expoebre, un certamen que sense perdre els seus origens agrícoles i ramaders s’ha convertit avui en el millor aparador del teixit empresarial, industrial, comercial, institucional i associatiu del nostre territori. Un fira professional i alhora integradora del que Tortosa i les Terres de l’Ebre són i poden oferir al conjunt de Catalunya.És molta la feina, doncs, que estem fent tots plegats i per la qual ens hem de sentir orgullosos. Molts visitants vindran aquests dies a visitar la nostra ciutat i els hem de rebre amb la cordialitat que ens caracteritza i amb l’orgull de ser avui una ciutat millor. Tortosa és la capital de les Terres de l’Ebre i està exercint aquest paper capital amb el suport del Govern de la Generalitat de Catalunya i del Govern espanyol. La presència del president Jose Montilla aquest dissabte dia 28 d’abril per inaugurar la Fira i el pavelló referma aquest suport i el fet que Tortosa compta, i molt, en la Catalunya del segle XXI.
Preocupació pels recs en la neteja de l’embassament de Flix
En el darrer ple del Senat vaig preguntar a la Ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, les mesures de prevenció de contaminació dels aqüífers d’aigües avall de l’Ebre quan s’iniciï la neteja de l’embassament de Flix.
Des del meu punt de vista, tot i haver escollit el millor sistema per descontaminar l’embassament – la neteja i no la immobilització dels residus- hi ha una gran preocupació als municipis de la zona per si hi ha un pla per preveure els riscos que aquests residus tòxics puguin arribar fins als aqüífers, en cas que es produeixi algun incident.
En relació a aquest tema, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va respondre , en primer lloc, que s’està “estem treballant per solucionar un problema que no va inquietar a l’anterior Govern de l’Estat quan va defensar el transvasament de l’Ebre”. Va afegir que “el que intentem és que no hi hagi riscos quan a finals d’any s’iniciï la conducció dels fangs fins a la planta en que perdran la seva toxicitat”.
Més concretament, Narbona va explicar que hi ha un pla d’emergència medioambiental amb mesures preventives que es treballa amb la Generalitat i que quan aquest estigui enllestit, supervisat pel Govern català i complimentats tots els tràmits, “licitarem l’obra i la iniciarem”. Va afegir finalment que el Ministeri pretén que “tots tinguin la informació, el procés sigui transparent i treballar de manera preventiva”.
Des del meu punt de vista, tot i haver escollit el millor sistema per descontaminar l’embassament – la neteja i no la immobilització dels residus- hi ha una gran preocupació als municipis de la zona per si hi ha un pla per preveure els riscos que aquests residus tòxics puguin arribar fins als aqüífers, en cas que es produeixi algun incident.
En relació a aquest tema, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va respondre , en primer lloc, que s’està “estem treballant per solucionar un problema que no va inquietar a l’anterior Govern de l’Estat quan va defensar el transvasament de l’Ebre”. Va afegir que “el que intentem és que no hi hagi riscos quan a finals d’any s’iniciï la conducció dels fangs fins a la planta en que perdran la seva toxicitat”.
Més concretament, Narbona va explicar que hi ha un pla d’emergència medioambiental amb mesures preventives que es treballa amb la Generalitat i que quan aquest estigui enllestit, supervisat pel Govern català i complimentats tots els tràmits, “licitarem l’obra i la iniciarem”. Va afegir finalment que el Ministeri pretén que “tots tinguin la informació, el procés sigui transparent i treballar de manera preventiva”.
dimarts, 24 d’abril del 2007
Homenatges merescuts
Les ciutats, els pobles, els països els conformen la gent i les accions que bé individualment, bé col·lectivament, realitzem des dels diferents àmbits de la nostra vida, sigui personalment o professionalment. Per a Tortosa i per a les Terres de l’Ebre hi ha hagut, i afortunadament hi haurà, persones que han influït decididament en el nostre futur, ajudant a promoure els nostres actius. Aquests dies, a la nostra ciutat, hem tingut l’oportunitat de “fer justícia” amb algunes d’aquestes persones i col·lectius que han fet de la nostra ciutat i del nostre territori un lloc millor.
Un d’aquests és la Plataforma en Defensa de l’Ebre, a qui agraeixo un cop més com alcalde, però també com a tortosí i ebrenc, el paper desenvolupat per aturar el transvasament previst pel PHN pactat entre el PP i CiU. Vaig recordar el paper indiscutible que van jugar en aquesta lluita en el meu discurs durant el lliurament de la medalla d’Or de la ciutat de Tortosa a la Plataforma. A banda d’aconseguir l’objectiu de la mobilització, aturar el transvasament, també va obtenir un altre èxit tant meritori com va ser agrupar la ciutadania de tot el territori, fos d’on fos, pensés el que pensés, i despertar un sentiment de pertanyença endormiscat. La Plataforma hem estat i som tots els ebrencs i les ebrenques. Per això el nostre Ajuntament va voler homenatjar-la amb la major distinció que atorga Tortosa, la Medalla d’Or de la ciutat.
En la mateixa línia, Tortosa hem homenatjat també fa poc, coincidint amb la inauguració d’una de les sales del nostre recuperat i esplendorós Escorxador, el tortosí Antoni Garcia. Fou un home compromès, un fotògraf decissiu per poder jutjar els criminals nazis a Nuremberg, perquè va aconseguir treure fotos valuosíssimes dels camps de concentració de Manthaussen. Era, per tant, de justicia històrica designar la nova sala d’exposicions de l’Escorxador amb el seu nom.
Finalment, aquest cap de setmana passat, vam homenatjar el músic Rossend Aymí amb el lliurament de la medalla de Plata de la ciutat. Ho vam fer en el marc d’un escenari de luxe, el nou espai cultural que hem condicionat a l’antiga església de Sant Domènec, la qual us convido que visiteu després de la intervenció que hi hem fet. El vam inaugurar amb una cita solemne. Rossend és un home d’alçada i d’extraordinària riquesa cultural i humana. Home de música, el seu mestratge fa que Tortosa i Catalunya es sentin orgullosos d’un home que ha sabut aproximar la música a la gent, fer-la més popular, més accessible. Amic Rossend, Tortosa et devia aquest homenatge, te’l mereixies.
Calen homenatges com aquests perquè és de rebut no perdre de vista ni deixar amagats al calaix aquells I aquelles que ens ajuden a fer un món molt millor indistintament del camp en el qual treballin o col·laborin. Per aquest motiu, a Tortosa, calia també començar a fer justícia històrica, amb homenatges que no volen ser festes fàtues sense contingut, sinó que aspiren a reflexionar sobre la importància que té implicar-se en el dia a dia i en la lluita pels ideals.Passejar i gaudir de la fira
Ens trobem en uns dels dies més importants de l’any per a Tortosa, juntament amb la Festa del Renaixement i amb les Festes de la Cinta, els dies de la fira Expoebre es converteixen en els dies que la ciutat rep més visitants. Enguany, a més, tenim la responsabilitat d’ensenyar als nostres convidats el nou recinte firal de Remolins. Serà un moment molt esperat per a tots. El parc no aconseguia recuperar-se del tràfec de l’expo en molt temps, quedava molt fet malbé i es ressentia molt temps de l’atropellament que patia. Calia tenir un espai com aquest, un gran equipament, un gran contenidor polivalent, per acollir fires i congressos i a la vegada activitats culturals, lúdiques i també esportives amb les quatre pistes poliesportives que té. Una obra de gran nivell arquitectònic que és peça clau del creixement urbanístic de la ciutat.
Durant les darreres setmanes molts conciutadans m’han aturat pel carrer per preguntar-me si el trasllat de la fira a Remolins no representarà problema greu de trànsit per a la ciutat. El cert és que fins que no tinguem el tercer pont construït, la circulació en aquests dies puntuals d’aquella zona no tindrà la fluïdesa que voldríem. Però si que és cert que hem tret un problema importat de circulació a la ciutat, durant els dies d’Expoebre amb la instal·lació d’aquesta, a l’avinguda Lleida, al Carrer Mestre Moreira, al Carrer Roselló i a la plaça del Teatre Auditori, i la repercussió de la mateixa Expoebre a l’avinguda Generalitat, produíem un bloqueig circulatori durant més de dues setmanes a la ciutat molt important. Aquest problema de trànsit ara l’hem eliminat de soca-rel, ja que no hi haurà cap carrer tallat al trànsit, però a més podrem disposar de tot aquell espai que abans ocupàvem per tenir més aparcaments, és a dir tota l’avinguda Lleida, el passeig de les bicicletes, la plaça de l’auditori, el carrer Roselló, el carrer Mestre Moreira, i deixem via oberta a la Policia Nacional a qui durant dues setmanes impedíem una activitat normal de la seva funció.
A més hem de tenir en compte que la Expo-ebre començarà amb la seva primera parada a l’alçada de l’escorxador, i tot passejant per la vora del riu accedirem al pavelló firal, dit d’una altra manera des de les escales del parc fins a la primera parada a l’Escorxador tenim poc més de deu minuts caminant. Per un altre costat el fet d’habilitar tota una sèrie d’aparcaments a les afores de la ciutat i el continu recorregut del servei d’autobús gratuït ha de fer que no haguem de patir per l’èxit de la nostra fira. Durant aquest dies Tortosins i Tortosines gaudiu i presumiu de la vostra Fira.
Durant les darreres setmanes molts conciutadans m’han aturat pel carrer per preguntar-me si el trasllat de la fira a Remolins no representarà problema greu de trànsit per a la ciutat. El cert és que fins que no tinguem el tercer pont construït, la circulació en aquests dies puntuals d’aquella zona no tindrà la fluïdesa que voldríem. Però si que és cert que hem tret un problema importat de circulació a la ciutat, durant els dies d’Expoebre amb la instal·lació d’aquesta, a l’avinguda Lleida, al Carrer Mestre Moreira, al Carrer Roselló i a la plaça del Teatre Auditori, i la repercussió de la mateixa Expoebre a l’avinguda Generalitat, produíem un bloqueig circulatori durant més de dues setmanes a la ciutat molt important. Aquest problema de trànsit ara l’hem eliminat de soca-rel, ja que no hi haurà cap carrer tallat al trànsit, però a més podrem disposar de tot aquell espai que abans ocupàvem per tenir més aparcaments, és a dir tota l’avinguda Lleida, el passeig de les bicicletes, la plaça de l’auditori, el carrer Roselló, el carrer Mestre Moreira, i deixem via oberta a la Policia Nacional a qui durant dues setmanes impedíem una activitat normal de la seva funció.
A més hem de tenir en compte que la Expo-ebre començarà amb la seva primera parada a l’alçada de l’escorxador, i tot passejant per la vora del riu accedirem al pavelló firal, dit d’una altra manera des de les escales del parc fins a la primera parada a l’Escorxador tenim poc més de deu minuts caminant. Per un altre costat el fet d’habilitar tota una sèrie d’aparcaments a les afores de la ciutat i el continu recorregut del servei d’autobús gratuït ha de fer que no haguem de patir per l’èxit de la nostra fira. Durant aquest dies Tortosins i Tortosines gaudiu i presumiu de la vostra Fira.
dilluns, 23 d’abril del 2007
Tortosa fa goig per Sant Jordi
La ciutat ha estat avui més bonica que mai. La celebració de Sant Jordi ha lluït de valent, ha donat color i vida als nostres carrers i els tortosins i tortosines ens hem abocat a aquesta litúrgia tant nostra com és comprar una rosa i un llibre amb motiu de la Diada. Evidentment, sóc també dels que penso que no calen dates per regalar una rosa i que la lectura, un plaer apassionat, s’ha de potenciar. Què en penseu vatros? En aquest sentit, aprofito aquestes ratlles per felicitar sincerament la iniciativa de crear el Club de Lectura de Tortosa a través de la nostra biblioteca Marcel·lí Domingo que ens permet fer un pas més en el coneixement del món literari i, a la vegada, intervenir-hi amb xerrades amb els propis autors dels llibres recomanats pel Club. 
Perquè quan parlem de Sant Jordi sempre ho fem amb una clara ganyota de felicitat? És un dels dies més encisadors de l’any i d’aquells que et donen energia, vigor, coratge. Sant Jordi et permet recrear per un instant i, per tant, paralitzar momentàniament l’estrès, en l’actualitat literària de l’any, tot i que molts cops optem per antigues obres d’art, com el Cien Años de Soledad, de Gabriel García Márquez, ara que ha fet 50 anys de la seva publicació. És també l’oportunitat de conèixer com parla, com escriu el nostre territori. Recomanacions de la literatura feta des de casa nostra però per a lectors no només d’aquí sinó de més enllà de les nostres fronteres geogràfiques en teníem unes quantes, com La Clau Gaudí, a quatre mans entre Andreu Carranza i Esteban Martín, o Les Oblates, de l’amic Subirats Piñana i Pili Poy. Enguany, any en què celebrem dos centenaris tant importants com el de l’Artur Bladé i Desumvila i Joan Cid i Mulet, la tria ha estat difícil, com sempre. Ho intentarem anar llegint a poc a poc tot, però per començar em quedo amb l’Emeteri Fabregat i el seu Viatge per l’Ebre. Setembre de 1849.
dijous, 19 d’abril del 2007
El nostre casc antic agafa força
Amb restauració de l’antiga església de Sant Domènec, la nostra ciutat continua fet passos endavant per tal de recuperar el nostre patrimoni històric. He de reconèixer que des de el moment en que vaig accedir a l’alcaldia he tingut com a principal objectiu els meus governs treballen per tal de que la nostra ciutat recuperi l’esplendor del seu casc antic i els tortosins tornin mostrar-se orgullosos del seu patrimoni, després que durant molts anys l’oblit dels seus dirigents fes que la majoria de la gent de la ciutat desconegués l’existència d’un patrimoni tan ric i extens.L’església de Sant Domènec es un gra més de sorra a la recuperació de tot el conjunt dels Reials Col·legis, que molt aviat es veurà completada amb la urbanització del carrer del mateix nom, actuació que ja s’ha adjudicat. L’església data del segle XVI i es d’una sola nau sense creuer amb capelles laterals situades entre els contraforts i comunicades entre si. L’espai ha de ser definit pels tortosins com una sala noble destinada als actes institucionals que requereixen de solemnitat, per això el primer acte que hi celebrarem serà el lliurament de la Medalla de Plata de la ciutat al music i compositor, i al mateix temps mestre, Rossend Aymí. Des de el primer moment he dit que m’agradaria que amb la recuperació d’aquest espai la ciutat presumis de tenir un equipament de la talla del Saló de Cent, institució del govern de Barcelona entre els segles XII i fins a finals del segle XVIII. Es per això que en poc temps la gent de Tortosa farem que l’església de Sant Domènec ens ompli d’orgull quan l’ensenyem als nostres convidats.
Tortosa ha canviat
Fa uns quants anys, a l'equador de l'anterior mandat, alguns veïns i veïnes em manifestaven el seu neguit perquè no s'acabaven de veure els canvis necessaris que reclamava una ciutat com la nostra, que tot i reunir un bon grapat d'atractius, no ocupava el lloc que li pertocava en el mapa català. Avui, asseguren que hem aconseguit una dinàmica sensiblement diferent a la que va marcar les darreres dècades del segle XX.S'ha erigit la nostra en una ciutat que ha sabut assumir el seu lideratge en solidari amb la resta del territori encapçalant reivindicacions tant vitals com la llutia contra el PHN o la dotació de les infraestructures necessàries per garantir el creixement de les Terres de l'Ebre. Avui comptem amb la complicitat dels governs estatal i autonòmic per fer realitat els projectes que considerem cabdals per a la Tortosa del segle XXI. La universitat pública ja és un fet, el polígon Catalunya Sud ha despegat i tenim un bon grapat de projectes acabats i en marxa que defineixen el nostre model de ciutat en què la prioritat són les persones des de l'aposta per un creixement sostenible i equilibrat.
En aquest model, un dels nostres grans projectes ha estat la construcció del pavelló firal i esportiu que permetrà dotarnos d'un equipament que reclamàvaem i que acollirà enguany la fira Expoebre. Amb aquesta obra hem fet més capitalitat. Hem donat solució a velles reivindicacions com són l'obertura del nou accés de Santa Clara o la remodelació del Mercat del Peix, per a la qual comptem amb la implicació de comerciants i empresaris tortosins, que entenen que la ciutat demanda gent emprenedora com ells.També ha canviat el nostre nucli històric gràcies a la iniciativa de l'Ajuntament amb el PinCAT, la nova biblioteca, el nou espai Sant Domènec, el projecte d'urbanització de l'entorn de la Catedral i l'adquisició d'habitatges, entre altres, i el decissiu suport del govern de la Generalitat per donar-li la volta i recuperar la nostra ciutat històrica, amb la construcció del nou Palau Abària, la urbanització de la plaça dels Dolors. Una recuperació que també reclama la injecció privada necessària per donar-li la volta definitiva, i que avui ja trobem amb exemples com la remodelació de la casa Grego o la construcció d'habitatges per part de diferents empreses constructores.
Una prioritat per al pròxim mandat serà la remodelació definitiva de les instal·lacions esportives, amb unes noves piscines, entre altres equipaments, a Ferreries, i el velòdrom a Vinallop. Però hi ha més projectes en marxa, Renfe, l'hospital, el port fluvial, el centre comercial i un llarg etc. Tortosa ha canviat.
divendres, 2 de febrer del 2007
Una il·lusió renovada
Des del passat 19 de gener he assumit un altre cop la responsabilitat de concórrer a les eleccions municipals com a candidat del Partit dels Socialistes de Catalunya. El suport aconseguit per la militància i els ànims i l’encoratjament de molts veïns i veïnes em donen la força per intentar revalidar per tercer cop l’alcaldia de Tortosa i continuar el projecte iniciat ara fa vuit anys. Mantinc la il·lusió del primer dia per continuar fent coses per la meva ciutat perquè crec sincerament que tenim un futur esperançador fruit d’un model ben dissenyat i aplicat durant aquests darrers anys dels quals ara Tortosa ja en comença a recollir bons fruits. Per tant, és hora de mirar endavant i els socialistes ho podem fer amb garanties perquè tenim model, tenim projectes i tenim la complicitat de les administracions superiors.
Concorro un altre cop davant la ciutadania de Tortosa perquè fiscalitzi la feina feta i decideixi si em revalida la confiança. Ho faig satisfet d’haver complert la majoria de les propostes presentades en el nostre darrer programa electoral, animat per haver presentat un model de ciutat que avui no té alternativa, o almenys no s’ha visualitzat per part de l’oposició al llarg d’aquest darrer mandat, i orgullós de veure que la majoria de les propostes dutes al ple s’han aprovat en un percentatge ben alt per unanimitat, tot i que l’oposició, lluny de presentar alternatives, el que ha fet al llarg de les darreres sessions és fer de l’apologia de la crispació l’estratègia a seguir.
Estic convençut que hem avançat força i que hem aconseguit desenvolupar projectes estratègics per al nostre futur com el polígon Catalunya Sud, l’arribada de la universitat pública i el nou campus de les Terres de l’Ebre, el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el nou pavelló firal i el Pla Integral del Casc Antic. Projectes que són la base d’un model clar i conscient que aposta per un creixement equilibrat i per la igualtat d’oportunitats de tots i cadascun dels veïns, siguin de Ferreries o Remolins, del Temple o l’Eixample, del casc antic o dels nostres pobles. Tothom compta i molt per a una ciutat que lidera el territori des de la responsabilitat i solidaritat amb la resta dels nostres pobles i ciutats. Per aquest motiu vam empènyer fort per tal d’aturar el PHN i per aquest motiu avui tornem a estar al peu del canó per aconseguir les millors infraestructures.
A mi m’agrada que Tortosa sigui una ciutat de les persones, amb els millors serveis per millorar-ne la qualitat de vida. I per això hem millorat quant a equipaments amb dos col·legis nous, la construcció de nous casals per a la gent gran, la millora de les instal·lacions esportives a les pedanies, la nova biblioteca Marcel·lí Domingo.... Durant aquests anys hem donat també solucions a problemàtiques històriques amb la construcció del nou vial d’accés a Santa Clara i l’inici de la remodelació del Mercat del Peix, així com la urbanització de l’entorn de la Catedral.
El més important és que aquesta acció de govern té futur perquè té model i un gran projecte a desenvolupar en el pròxim mandat: la recuperació dels terrenys de Renfe. Tot això, amb el desenvolupament del POUM que ens permetrà la construcció del nou complex comercial l i lúdic de Ferreries i un ampli desenvolupament urbanístic de la ciutat. I, sobretot, perquè comptem amb la complicitat de les administracions catalanes i de l’Estat que ens permetrà tenir la primera marina seca i port fluvial, iniciativa del Club de Rem de Tortosa, el tercer pont sobre l’Ebre i, sobretot, la construcció del nou hospital de referència a les Terres de l’Ebre.
On hi ha feina feta callen actituds crispades. Per continuar treballant per Tortosa, torno a optar a l’alcaldia i ho faré amb un equip fort, amb gent experimentada que recull la sensibilitat de la nostra ciutadania. Serà una llista renovada que aposta per la paritat de gènere. Confiem en renovar la confiança dels tortosins i tortosines perquè ens donin la força necessària per obtenir la majoria més àmplia per governar amb les màximes garanties.
Concorro un altre cop davant la ciutadania de Tortosa perquè fiscalitzi la feina feta i decideixi si em revalida la confiança. Ho faig satisfet d’haver complert la majoria de les propostes presentades en el nostre darrer programa electoral, animat per haver presentat un model de ciutat que avui no té alternativa, o almenys no s’ha visualitzat per part de l’oposició al llarg d’aquest darrer mandat, i orgullós de veure que la majoria de les propostes dutes al ple s’han aprovat en un percentatge ben alt per unanimitat, tot i que l’oposició, lluny de presentar alternatives, el que ha fet al llarg de les darreres sessions és fer de l’apologia de la crispació l’estratègia a seguir.
Estic convençut que hem avançat força i que hem aconseguit desenvolupar projectes estratègics per al nostre futur com el polígon Catalunya Sud, l’arribada de la universitat pública i el nou campus de les Terres de l’Ebre, el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, el nou pavelló firal i el Pla Integral del Casc Antic. Projectes que són la base d’un model clar i conscient que aposta per un creixement equilibrat i per la igualtat d’oportunitats de tots i cadascun dels veïns, siguin de Ferreries o Remolins, del Temple o l’Eixample, del casc antic o dels nostres pobles. Tothom compta i molt per a una ciutat que lidera el territori des de la responsabilitat i solidaritat amb la resta dels nostres pobles i ciutats. Per aquest motiu vam empènyer fort per tal d’aturar el PHN i per aquest motiu avui tornem a estar al peu del canó per aconseguir les millors infraestructures.
A mi m’agrada que Tortosa sigui una ciutat de les persones, amb els millors serveis per millorar-ne la qualitat de vida. I per això hem millorat quant a equipaments amb dos col·legis nous, la construcció de nous casals per a la gent gran, la millora de les instal·lacions esportives a les pedanies, la nova biblioteca Marcel·lí Domingo.... Durant aquests anys hem donat també solucions a problemàtiques històriques amb la construcció del nou vial d’accés a Santa Clara i l’inici de la remodelació del Mercat del Peix, així com la urbanització de l’entorn de la Catedral.
El més important és que aquesta acció de govern té futur perquè té model i un gran projecte a desenvolupar en el pròxim mandat: la recuperació dels terrenys de Renfe. Tot això, amb el desenvolupament del POUM que ens permetrà la construcció del nou complex comercial l i lúdic de Ferreries i un ampli desenvolupament urbanístic de la ciutat. I, sobretot, perquè comptem amb la complicitat de les administracions catalanes i de l’Estat que ens permetrà tenir la primera marina seca i port fluvial, iniciativa del Club de Rem de Tortosa, el tercer pont sobre l’Ebre i, sobretot, la construcció del nou hospital de referència a les Terres de l’Ebre.
On hi ha feina feta callen actituds crispades. Per continuar treballant per Tortosa, torno a optar a l’alcaldia i ho faré amb un equip fort, amb gent experimentada que recull la sensibilitat de la nostra ciutadania. Serà una llista renovada que aposta per la paritat de gènere. Confiem en renovar la confiança dels tortosins i tortosines perquè ens donin la força necessària per obtenir la majoria més àmplia per governar amb les màximes garanties.
dijous, 1 de febrer del 2007
Entrevista publicada per Anna Mayor a l'Agència Catalana de Notícies
Joan Sabaté (PSC): 'He fet una nova proposta a la junta de portaveus per afrontar parcialment la reforma de les instal·lacions esportives'
A pocs mesos de les eleccions municipals, l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, repassa l'actualitat de la ciutat i els projectes que s'han endegat en aquest mandat. En una entrevista concedida a l'ACN pocs dies després de ser proclamat, de nou, candidat a l'alcaldia pel PSC, admet que temes com la reforma total de les instal·lacions esportives s'hauran d'afrontar en el proper mandat, tot i que ja ha posat sobre la taula una nova proposta a la junta de portaveus. El dirigent socialista es mostra 'optimista i prudent' davant les eleccions, i en condicions d'arribar a acords de futur i recuperar la sintonia amb ERC.
Fa pocs dies va tornar a ser elegit candidat pel PSC a Tortosa.
L'agrupació del PSC de Tortosa m'ha fet confiança de nou, per amplíssima majora, i ho interpreto com un reconeixement a la feina feta i al fet que compartim la idea que tenim un projecte que s'ha d'anar desenvolupant.
En aquests vuit anys que porta d'alcalde, i sobretot en els quatre últims anys, quin projecte destacaria?
Més que de projecte prefereixo parlar de model. En aquests vuit anys hem intentat plasmar el nostre programa i la nostra idea de ciutat, sobretot des del punt de vista urbà i ho hem fet en el POUM, que es publicarà, si tot va bé, aquest mes de març. A partir d'aquí, l'actuació al nucli antic és important perquè era un dels grans temes mal resolts a Tortosa, i en la mesura que el creixement de la ciutat recentra la ciutat històrica calia dotar-la d'una inversió important. Aquesta idea de ciutat equilibrada també ve suportada pel creixement al nord, al marge esquerre amb l'equipament del recinte firal, i la previsió del Campus universitari. Si es tracta d'obra física, el pavelló és segur l'obra més emblemàtica però hi ha moltes altres coses: nou camp de gespa a Bítem, el que farem a l'estadi, la rotonda de l'accés a l'Hospital, camins rurals, obertura de Santa Clara. Tot són peces d'un mateix puzle per construir el nostre model de ciutat i que hem abocat al nou POUM.
Una de les coses que s'ha iniciat aquest mandat és el Pincat inclòs a la Llei de Barris. S'ha acabat la biblioteca, s'ha resolt l'obertura de Santa Clara. Quines són les properes accions què veurem acabades al nucli antic?
Si parlem d'obres acabades el més immediat és l'adequació de l'espai Sant Domènec, però també s'estan duent a terme altres obres. Cal recordar que primer sempre hi ha una fase que no és visible i que correspon a tota l'adquisició del sòl. Aquests dies s'està acabant una obra que fa la Generalitat i que és la urbanització de la plaça a l'antiga església dels Dolors, i abans de l'obra hi ha una fase prèvia d'adquisició del sòl. De la mateixa manera, ja hem acabat pràcticament les expropiacions del carrer Benasqué i s'iniciarà l'enderroc; o de les cases de la catedral que hem fet tot un procés complex i costós, en temps i en diners, i que en aquests moments estem a punt d'iniciar l'enderroc per fer les excavacions.
Per quan aquest enderroc?
Si la Comissió de Patrimoni dóna el vistiplau, com esperem, en la propera reunió que s'ha de celebrar en pocs dies, és un procés immediat després del buidatge de les cases. Jo compto que no més tard del mes de març.
Abans destacava que l'acabament de l'adequació de l'espai Sant Domènec serà en breu
Sí, entre març i abril estarà a punt. Hem reconvertit l'antiga església en una sala noble de la ciutat, un petit auditori o sala de conferències. A mi m'agrada dir que és una mena de saló de cent de Tortosa. La ciutat per determinats actes necessita d'una sala d'aquestes característiques, i l'espai Sant Domènec reuneix aquesta potencialitat. Així, hem aprofitat les línies de l'edifici i l'armari de l'arxiu del segle XVI que fa de fons de la sala. Es podrà fer des de la presentació d'un llibre, un concert de música barroca, o l'acte de lliurament de la medalla d'or o argent de la ciutat.
I el centre d'interpretació de la Festa del Renaixement, s'ha decidit ubicar en aquest espai també?
Sí, però això es farà en una altra fase i en una part acotada de l'edifici que no afecta la sala noble. És un projecte subvencionat pel Pla de Dinamització, i la ubicació és la més adequada pel context renaixentista de l'entorn.
Un dels temes pendents que cueja pràcticament des de l'inici del mandat és la reforma de les instal·lacions esportives. L'enfrontarà en els mesos que queden?
És un tema que està sobre la taula i per ser un tema complex i que s'ha viciat molt per raons de política partidària, he intentat sobretot que es valori que és un tema de ciutat i he fet una aposta perquè això sobretot es faci en el màxim consens possible. La reforma completa de l'estadi municipal és un tema que s'haurà d'afrontar, amb tota seguretat, en el proper mandat, tot i que això no vol dir que no es pugui iniciar ara.
Pot concretar què es pot iniciar en aquests pocs mesos què queden?
Està clar que hi ha dues actuacions en espais diferenciats: la reforma de l'estadi com a tal i el centre de tecnificació ciclista a Vinallop. La meva intenció en aquests moments, i així ho he proposat a la junta de portaveus, és encarregar el projecte del centre ciclista de Vinallop, perquè tenim la partida pressupostària i aprovada la subvenció de la Generalitat. I d'altra banda, pel que fa a la reforma de l'estadi, iniciar el nou camp de gespa artificial, que ja tenim aprovat, i la pista d'atletisme d'entrenament al seu voltant. El que sí que quedarà ajornat és la zona d'aigua i l'enderroc del velòdrom perquè serà difícil arribar a un consens pel nerviosisme que comporta a molta gent la proximitat de les eleccions municipals, però en qualsevol cas iniciarem la reforma de l'estadi. Crec que amb el centre de tecnificació ja no hi ha excusa per tirar-ho endavant.
El que suposarà una nova millora de les instal·lacions esportives és la posada en marxa del recinte firal
Sí, sí, aquesta ja està pràcticament enllestida. Estem assistint a tot un procés que canviarà els grans equipaments esportius de la ciutat. A finals de març estarà a punt.
Han pensat ja quin serà el primer acte del nou pavelló?
En una setmana hem d'acabar de decidir si farem l'Expoebre o no. Sempre he manifestat el meu desig de poder-la celebrar al recinte firal, i espero que sigui així encara a hores d'ara, però no ho farem si no tenim les condicions. Una cosa és que el pavelló estigui acabat i l'altra que s'hagi resolt l'accessibilitat a la zona, i que s'ha de resoldre bé per poder portar la fira. Depèn d'una sèrie d'empreses que estan duent a terme l'obra, i si no tenim garanties fermes que això estarà a punt el que faríem és fer un acte inaugural, en una fira més petita, tipus Autoparc, com ja va anunciar el president de la Fira, Rafel Lluís, perquè sobretot volem que els ciutadans puguin veure el pavelló. És una obra que ens referma l'orgull legítim de ser tortosins, portem 100 anys amb el sentiment què anem perdent coses, i ja és legítim que Tortosa tingui equipaments de territori i de país.
I les negociacions per tenir el tercer pont, com estan?
Estic movent cables, tinc noves visites demanades a Foment i a PTOP, i estic intentant tancar la proposta que Foment feia de lligar un conveni entre les tres administracions. Foment podria invertir, i en el marc del nou Estatut és una obra que es podria incloure en el paquet d'actuacions de l'estat a Catalunya, però com és una infraestructura que uneix carreteres de la Generalitat fa falta que aquesta intervingui. Un conveni entre tres administracions sempre és lent, i espero tancar-lo en els propers mesos. A vegades això costa més que el que el sentit comú i el desig de tots portaria a pensar.
Ha parlat ja amb el conseller sobre aquest conveni?
Des del principi, el conseller Nadal sempre ha dit que veu bé el pont però que havíem d'aconseguir que Madrid ho financés. Estem en aquesta línia, perquè Madrid aporti la majoria de la inversió. Crec que les dues administracions comparteixen aquesta filosofia.
Un altre equipament que queda pendent de resoldre el seu ús és l'antic mercat de Ferreries després que s'hagi arribat a un nou acord amb Educació per ubicar l'Escola d'Hoteleria al institut Joaquim Bau. S'ha pensat què fer-ne?
Estem estudiant la proposta que ens ha fet l'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP) per ubicar-hi la seu central i les seves oficines. L'empresa faria la inversió de recuperació de l'espai i ens estalviar-nos els lloguers de l'espai on estan avui ubicats.
Abans comentava que el POUM podria entrar en vigència al mes de març. Precisament, l'Ajuntament ha hagut d'introduir en el planejament l'informe de Carreteres que proposa el traçat de la variant de l'Eix de l'Ebre. Ha parlat ja amb el conseller per intentar modificar el traçat?
Carreteres ha elaborat una proposta de traçat i no necessàriament és la que s'ha d'aplicar, i ens demana que incloguem aquesta proposta al POUM. Per no paralitzar-ho, ho hem inclòs, però tinc el compromís del conseller Nadal que en parlarem i així els ho he tramès als veïns afectats. Evidentment, el fet que vagi al POUM no vol dir que no es pugi modificar. Nosaltres ho hem inclòs perquè és obligat i de llei, tot i que costi tant d'entendre fins i tot a alguns polítics. Això no vol dir que ens impedeixi seguir negociant. Intentarem millorar el traçat per intentar minimitzar l'impacte.
Però serà difícil arribar fins a la zona del canal Xerta-Sénia que havia previst l'Ajuntament, no?
Segurament no podrem pujar fins al canal Xerta-Sénia perquè potser és massa allunyada del nucli urbà de Tortosa i Roquetes i, per tant, no és aconsellable. Hem de ser molt curosos perquè la proposta que féssim sobretot sigui funcional i viable, i que creï els mínims impactes possibles. Però que ningú s'enganyi al final haurem d'afectar algunes finques particulars i totes són propietat d'algú, i s'intentarà afectar al mínim, però alguna es veurà afectada. És legítim que un propietari digui què facin la carretera però no per la seva finca, però s'ha d'entendre que al desplaçar-la hi haurà uns altres que diran el mateix. Aquests que ara aixequen la seva solidaritat amb els veïns afectats, ja veurem que fan amb els nous veïns afectats, perquè si continuem així no farem mai la variant. Cal minimitzar l'impacte i fer-la passar pel mínim de propietats possibles, però cal treballar-ho amb els tècnics.
Com valora la proposta de moció popular que volen tirar endavant els veïns afectats?
Si l'entren per forçar un posicionament s'equivoquen completament perquè entrar una moció a l'Ajuntament no vol dir que es pari el projecte de Carreteres, i a més, probablement ens obligaria al govern municipal a votar en contra de la proposta per no hipotecar l'aprovació del POUM. L'interès legítim o no d'uns quants propietaris pot acabar creant un perjudici importantíssim a tota la ciutadania de Tortosa que té un interès legítim que el POUM entri en vigor.
Com estan els processos de creació d'EMD a Bítem i Campredó?
És un procés que va lent però és complex i s'ha d'anar a poc a poc. Les EMD són una fórmula que preveu la llei de règim local de Catalunya però com una solució excepcional. En el cas de Campredó, perquè hi ha una consciència més clara de poble pot ser una sortida als anhels i reivindicacions històriques sense trencar el municipi, però tinc més dubtes en el cas de Bítem, i crec que seria més aconsellable deixar-ho com està amb la capacitat inversora que s'està duent a terme actualment. En els propers dies convocaré una reunió a Campredó per a resoldre un tema, que no és menor, que és la delimitació de l'àmbit de l'EMD i el patrimoni que es transfereix, perquè estem afectant una zona amb un elevat nivell d'urbanització amb dos polígons industrials. I en el cas de Bítem tenim pendent la consulta popular i potser seria un bon moment aprofitar el dia de les eleccions municipals per fer-la.
A quatre mesos de les eleccions municipals, quina sensació té?
Estic en una situació d'optimisme prudent i moderat, mai no hi ha res decidit ni guanyat, però crec que es comença a valorar que Tortosa està en marxa i s'està movent. I m'atreveixo a dir que no hi ha pràcticament alternativa sòlida, en el sentit que no hi ha model alternatiu de ciutat. Hi ha moltes polèmiques polítiques sobre si em deixen parlar o no al ple, sobre si deixen fer allò, però cap alternativa al model de creixement sostenible que venim fent: sòl industrial, model comercial, model urbanístic, infraestructures de territori.
Hi haurà renovació a la seva llista?
Sí, hi haurà renovació inevitablement, però també continuïtat. Crec que he tingut un bon equip de govern i sobretot un bon grup municipal, però mirarem de millorar-ho si és possible, sobretot la capacitat de gestió per ser més eficaços i més ràpids per assolir els nostres objectius.
Li agradaria tornar a reeditar el quatripartit?
Tindria ganes de tenir una majoria el més àmplia possible, fins i tot, no em sap mal dir, tenir majoria absoluta, i malgrat això, insisteixo que vull un govern ampli, que preferentment ha de ser una línia d'orientació progressista. Per tant, ICV, els independents (IPE) que tenen l'origen en el moviment antitransvasament, i fins i tot, m'agradaria recuperar la sintonia que crec que es pot donar amb ERC per recuperar la formació quadripartita, però tampoc tanco la porta a ningú.
ICV i ERC presenten noves cares. Quina valoració en fa?
Crec que és un procés de renovació de les dues formacions polítiques, i espero que sigui en positiu. Em sap mal la pèrdua de Sisco Lahosa, que a part de company de govern tenim una amistat de tota la vida, però no va en detriment de Jaume Forcadell que crec que és una persona amb ganes i capacitat que suposa una renovació del projecte d'ICV i que estic segur que podem treballar conjuntament. En el cas d'ERC, ha apostat per una renovació, i no és un secret per a ningú que he tingut dificultats d'entesa amb l'anterior cap de llista i portaveu. No és cap qüestió personal però són maneres diferents de treballar i se'ns ha fet difícil. En aquest sentit, valoro positivament que ERC hagi optat per una renovació de persones i de maneres. Crec que Ricard Forés representa una aposta seriosa d'ERC, i crec que estem en condicions d'arribar a acords de futur per continuar treballant per Tortosa en la mateixa línia i orientació política que ho fa el Govern de Catalunya.
Amb certa distància, com valora les crítiques d'Amparo Moreno que van provocar la seva expulsió de l'equip de govern deixant-lo en minoria?
Crec que són injustes, i a més les va fer en un context que no s'entenia. La tendència de la regidora ha estat el que aconsegueix ho fa per ella mateixa i l'alcalde no hi té res a veure, però quan no hi ha diners la culpa és de l'alcalde. Crec que és injusta la crítica, perquè hem abocat recursos a les àrees que portava Moreno: participació ciutadana i noves tecnologies. Més aviat crec que devia tenir un projecte que potser no ha pogut aplicar, però clar no podia marcar la pauta al 100% del que ha de fer el govern municipal, i crec que no va acabar d'entendre què és un govern de coalició.
Per últim, quins reptes de futur es planteja si torna a tenir l'alcaldia?
Continuar avançant amb la planificació estratègica de la ciutat, ja concretarem com, i si s'ha d'abordar un pla estratègic i en quines condicions. Cal continuar dissenyant el futur. També és evident que el proper mandat vindrà marcat per una sèrie de grans actuacions: recuperació terrenys de Renfe i recreació del nou centre urbà de Tortosa, construcció del nou hospital, la culminació de l'adequació instal·lacions esportives, i la urbanització de l'espai de davant de la catedral. En definitiva, projectes d'una ciutat que està canviat, i que no és fum.
A pocs mesos de les eleccions municipals, l'alcalde de Tortosa, Joan Sabaté, repassa l'actualitat de la ciutat i els projectes que s'han endegat en aquest mandat. En una entrevista concedida a l'ACN pocs dies després de ser proclamat, de nou, candidat a l'alcaldia pel PSC, admet que temes com la reforma total de les instal·lacions esportives s'hauran d'afrontar en el proper mandat, tot i que ja ha posat sobre la taula una nova proposta a la junta de portaveus. El dirigent socialista es mostra 'optimista i prudent' davant les eleccions, i en condicions d'arribar a acords de futur i recuperar la sintonia amb ERC.
Fa pocs dies va tornar a ser elegit candidat pel PSC a Tortosa.
L'agrupació del PSC de Tortosa m'ha fet confiança de nou, per amplíssima majora, i ho interpreto com un reconeixement a la feina feta i al fet que compartim la idea que tenim un projecte que s'ha d'anar desenvolupant.
En aquests vuit anys que porta d'alcalde, i sobretot en els quatre últims anys, quin projecte destacaria?
Més que de projecte prefereixo parlar de model. En aquests vuit anys hem intentat plasmar el nostre programa i la nostra idea de ciutat, sobretot des del punt de vista urbà i ho hem fet en el POUM, que es publicarà, si tot va bé, aquest mes de març. A partir d'aquí, l'actuació al nucli antic és important perquè era un dels grans temes mal resolts a Tortosa, i en la mesura que el creixement de la ciutat recentra la ciutat històrica calia dotar-la d'una inversió important. Aquesta idea de ciutat equilibrada també ve suportada pel creixement al nord, al marge esquerre amb l'equipament del recinte firal, i la previsió del Campus universitari. Si es tracta d'obra física, el pavelló és segur l'obra més emblemàtica però hi ha moltes altres coses: nou camp de gespa a Bítem, el que farem a l'estadi, la rotonda de l'accés a l'Hospital, camins rurals, obertura de Santa Clara. Tot són peces d'un mateix puzle per construir el nostre model de ciutat i que hem abocat al nou POUM.
Una de les coses que s'ha iniciat aquest mandat és el Pincat inclòs a la Llei de Barris. S'ha acabat la biblioteca, s'ha resolt l'obertura de Santa Clara. Quines són les properes accions què veurem acabades al nucli antic?
Si parlem d'obres acabades el més immediat és l'adequació de l'espai Sant Domènec, però també s'estan duent a terme altres obres. Cal recordar que primer sempre hi ha una fase que no és visible i que correspon a tota l'adquisició del sòl. Aquests dies s'està acabant una obra que fa la Generalitat i que és la urbanització de la plaça a l'antiga església dels Dolors, i abans de l'obra hi ha una fase prèvia d'adquisició del sòl. De la mateixa manera, ja hem acabat pràcticament les expropiacions del carrer Benasqué i s'iniciarà l'enderroc; o de les cases de la catedral que hem fet tot un procés complex i costós, en temps i en diners, i que en aquests moments estem a punt d'iniciar l'enderroc per fer les excavacions.
Per quan aquest enderroc?
Si la Comissió de Patrimoni dóna el vistiplau, com esperem, en la propera reunió que s'ha de celebrar en pocs dies, és un procés immediat després del buidatge de les cases. Jo compto que no més tard del mes de març.
Abans destacava que l'acabament de l'adequació de l'espai Sant Domènec serà en breu
Sí, entre març i abril estarà a punt. Hem reconvertit l'antiga església en una sala noble de la ciutat, un petit auditori o sala de conferències. A mi m'agrada dir que és una mena de saló de cent de Tortosa. La ciutat per determinats actes necessita d'una sala d'aquestes característiques, i l'espai Sant Domènec reuneix aquesta potencialitat. Així, hem aprofitat les línies de l'edifici i l'armari de l'arxiu del segle XVI que fa de fons de la sala. Es podrà fer des de la presentació d'un llibre, un concert de música barroca, o l'acte de lliurament de la medalla d'or o argent de la ciutat.
I el centre d'interpretació de la Festa del Renaixement, s'ha decidit ubicar en aquest espai també?
Sí, però això es farà en una altra fase i en una part acotada de l'edifici que no afecta la sala noble. És un projecte subvencionat pel Pla de Dinamització, i la ubicació és la més adequada pel context renaixentista de l'entorn.
Un dels temes pendents que cueja pràcticament des de l'inici del mandat és la reforma de les instal·lacions esportives. L'enfrontarà en els mesos que queden?
És un tema que està sobre la taula i per ser un tema complex i que s'ha viciat molt per raons de política partidària, he intentat sobretot que es valori que és un tema de ciutat i he fet una aposta perquè això sobretot es faci en el màxim consens possible. La reforma completa de l'estadi municipal és un tema que s'haurà d'afrontar, amb tota seguretat, en el proper mandat, tot i que això no vol dir que no es pugui iniciar ara.
Pot concretar què es pot iniciar en aquests pocs mesos què queden?
Està clar que hi ha dues actuacions en espais diferenciats: la reforma de l'estadi com a tal i el centre de tecnificació ciclista a Vinallop. La meva intenció en aquests moments, i així ho he proposat a la junta de portaveus, és encarregar el projecte del centre ciclista de Vinallop, perquè tenim la partida pressupostària i aprovada la subvenció de la Generalitat. I d'altra banda, pel que fa a la reforma de l'estadi, iniciar el nou camp de gespa artificial, que ja tenim aprovat, i la pista d'atletisme d'entrenament al seu voltant. El que sí que quedarà ajornat és la zona d'aigua i l'enderroc del velòdrom perquè serà difícil arribar a un consens pel nerviosisme que comporta a molta gent la proximitat de les eleccions municipals, però en qualsevol cas iniciarem la reforma de l'estadi. Crec que amb el centre de tecnificació ja no hi ha excusa per tirar-ho endavant.
El que suposarà una nova millora de les instal·lacions esportives és la posada en marxa del recinte firal
Sí, sí, aquesta ja està pràcticament enllestida. Estem assistint a tot un procés que canviarà els grans equipaments esportius de la ciutat. A finals de març estarà a punt.
Han pensat ja quin serà el primer acte del nou pavelló?
En una setmana hem d'acabar de decidir si farem l'Expoebre o no. Sempre he manifestat el meu desig de poder-la celebrar al recinte firal, i espero que sigui així encara a hores d'ara, però no ho farem si no tenim les condicions. Una cosa és que el pavelló estigui acabat i l'altra que s'hagi resolt l'accessibilitat a la zona, i que s'ha de resoldre bé per poder portar la fira. Depèn d'una sèrie d'empreses que estan duent a terme l'obra, i si no tenim garanties fermes que això estarà a punt el que faríem és fer un acte inaugural, en una fira més petita, tipus Autoparc, com ja va anunciar el president de la Fira, Rafel Lluís, perquè sobretot volem que els ciutadans puguin veure el pavelló. És una obra que ens referma l'orgull legítim de ser tortosins, portem 100 anys amb el sentiment què anem perdent coses, i ja és legítim que Tortosa tingui equipaments de territori i de país.
I les negociacions per tenir el tercer pont, com estan?
Estic movent cables, tinc noves visites demanades a Foment i a PTOP, i estic intentant tancar la proposta que Foment feia de lligar un conveni entre les tres administracions. Foment podria invertir, i en el marc del nou Estatut és una obra que es podria incloure en el paquet d'actuacions de l'estat a Catalunya, però com és una infraestructura que uneix carreteres de la Generalitat fa falta que aquesta intervingui. Un conveni entre tres administracions sempre és lent, i espero tancar-lo en els propers mesos. A vegades això costa més que el que el sentit comú i el desig de tots portaria a pensar.
Ha parlat ja amb el conseller sobre aquest conveni?
Des del principi, el conseller Nadal sempre ha dit que veu bé el pont però que havíem d'aconseguir que Madrid ho financés. Estem en aquesta línia, perquè Madrid aporti la majoria de la inversió. Crec que les dues administracions comparteixen aquesta filosofia.
Un altre equipament que queda pendent de resoldre el seu ús és l'antic mercat de Ferreries després que s'hagi arribat a un nou acord amb Educació per ubicar l'Escola d'Hoteleria al institut Joaquim Bau. S'ha pensat què fer-ne?
Estem estudiant la proposta que ens ha fet l'Empresa Municipal de Serveis Públics (EMSP) per ubicar-hi la seu central i les seves oficines. L'empresa faria la inversió de recuperació de l'espai i ens estalviar-nos els lloguers de l'espai on estan avui ubicats.
Abans comentava que el POUM podria entrar en vigència al mes de març. Precisament, l'Ajuntament ha hagut d'introduir en el planejament l'informe de Carreteres que proposa el traçat de la variant de l'Eix de l'Ebre. Ha parlat ja amb el conseller per intentar modificar el traçat?
Carreteres ha elaborat una proposta de traçat i no necessàriament és la que s'ha d'aplicar, i ens demana que incloguem aquesta proposta al POUM. Per no paralitzar-ho, ho hem inclòs, però tinc el compromís del conseller Nadal que en parlarem i així els ho he tramès als veïns afectats. Evidentment, el fet que vagi al POUM no vol dir que no es pugi modificar. Nosaltres ho hem inclòs perquè és obligat i de llei, tot i que costi tant d'entendre fins i tot a alguns polítics. Això no vol dir que ens impedeixi seguir negociant. Intentarem millorar el traçat per intentar minimitzar l'impacte.
Però serà difícil arribar fins a la zona del canal Xerta-Sénia que havia previst l'Ajuntament, no?
Segurament no podrem pujar fins al canal Xerta-Sénia perquè potser és massa allunyada del nucli urbà de Tortosa i Roquetes i, per tant, no és aconsellable. Hem de ser molt curosos perquè la proposta que féssim sobretot sigui funcional i viable, i que creï els mínims impactes possibles. Però que ningú s'enganyi al final haurem d'afectar algunes finques particulars i totes són propietat d'algú, i s'intentarà afectar al mínim, però alguna es veurà afectada. És legítim que un propietari digui què facin la carretera però no per la seva finca, però s'ha d'entendre que al desplaçar-la hi haurà uns altres que diran el mateix. Aquests que ara aixequen la seva solidaritat amb els veïns afectats, ja veurem que fan amb els nous veïns afectats, perquè si continuem així no farem mai la variant. Cal minimitzar l'impacte i fer-la passar pel mínim de propietats possibles, però cal treballar-ho amb els tècnics.
Com valora la proposta de moció popular que volen tirar endavant els veïns afectats?
Si l'entren per forçar un posicionament s'equivoquen completament perquè entrar una moció a l'Ajuntament no vol dir que es pari el projecte de Carreteres, i a més, probablement ens obligaria al govern municipal a votar en contra de la proposta per no hipotecar l'aprovació del POUM. L'interès legítim o no d'uns quants propietaris pot acabar creant un perjudici importantíssim a tota la ciutadania de Tortosa que té un interès legítim que el POUM entri en vigor.
Com estan els processos de creació d'EMD a Bítem i Campredó?
És un procés que va lent però és complex i s'ha d'anar a poc a poc. Les EMD són una fórmula que preveu la llei de règim local de Catalunya però com una solució excepcional. En el cas de Campredó, perquè hi ha una consciència més clara de poble pot ser una sortida als anhels i reivindicacions històriques sense trencar el municipi, però tinc més dubtes en el cas de Bítem, i crec que seria més aconsellable deixar-ho com està amb la capacitat inversora que s'està duent a terme actualment. En els propers dies convocaré una reunió a Campredó per a resoldre un tema, que no és menor, que és la delimitació de l'àmbit de l'EMD i el patrimoni que es transfereix, perquè estem afectant una zona amb un elevat nivell d'urbanització amb dos polígons industrials. I en el cas de Bítem tenim pendent la consulta popular i potser seria un bon moment aprofitar el dia de les eleccions municipals per fer-la.
A quatre mesos de les eleccions municipals, quina sensació té?
Estic en una situació d'optimisme prudent i moderat, mai no hi ha res decidit ni guanyat, però crec que es comença a valorar que Tortosa està en marxa i s'està movent. I m'atreveixo a dir que no hi ha pràcticament alternativa sòlida, en el sentit que no hi ha model alternatiu de ciutat. Hi ha moltes polèmiques polítiques sobre si em deixen parlar o no al ple, sobre si deixen fer allò, però cap alternativa al model de creixement sostenible que venim fent: sòl industrial, model comercial, model urbanístic, infraestructures de territori.
Hi haurà renovació a la seva llista?
Sí, hi haurà renovació inevitablement, però també continuïtat. Crec que he tingut un bon equip de govern i sobretot un bon grup municipal, però mirarem de millorar-ho si és possible, sobretot la capacitat de gestió per ser més eficaços i més ràpids per assolir els nostres objectius.
Li agradaria tornar a reeditar el quatripartit?
Tindria ganes de tenir una majoria el més àmplia possible, fins i tot, no em sap mal dir, tenir majoria absoluta, i malgrat això, insisteixo que vull un govern ampli, que preferentment ha de ser una línia d'orientació progressista. Per tant, ICV, els independents (IPE) que tenen l'origen en el moviment antitransvasament, i fins i tot, m'agradaria recuperar la sintonia que crec que es pot donar amb ERC per recuperar la formació quadripartita, però tampoc tanco la porta a ningú.
ICV i ERC presenten noves cares. Quina valoració en fa?
Crec que és un procés de renovació de les dues formacions polítiques, i espero que sigui en positiu. Em sap mal la pèrdua de Sisco Lahosa, que a part de company de govern tenim una amistat de tota la vida, però no va en detriment de Jaume Forcadell que crec que és una persona amb ganes i capacitat que suposa una renovació del projecte d'ICV i que estic segur que podem treballar conjuntament. En el cas d'ERC, ha apostat per una renovació, i no és un secret per a ningú que he tingut dificultats d'entesa amb l'anterior cap de llista i portaveu. No és cap qüestió personal però són maneres diferents de treballar i se'ns ha fet difícil. En aquest sentit, valoro positivament que ERC hagi optat per una renovació de persones i de maneres. Crec que Ricard Forés representa una aposta seriosa d'ERC, i crec que estem en condicions d'arribar a acords de futur per continuar treballant per Tortosa en la mateixa línia i orientació política que ho fa el Govern de Catalunya.
Amb certa distància, com valora les crítiques d'Amparo Moreno que van provocar la seva expulsió de l'equip de govern deixant-lo en minoria?
Crec que són injustes, i a més les va fer en un context que no s'entenia. La tendència de la regidora ha estat el que aconsegueix ho fa per ella mateixa i l'alcalde no hi té res a veure, però quan no hi ha diners la culpa és de l'alcalde. Crec que és injusta la crítica, perquè hem abocat recursos a les àrees que portava Moreno: participació ciutadana i noves tecnologies. Més aviat crec que devia tenir un projecte que potser no ha pogut aplicar, però clar no podia marcar la pauta al 100% del que ha de fer el govern municipal, i crec que no va acabar d'entendre què és un govern de coalició.
Per últim, quins reptes de futur es planteja si torna a tenir l'alcaldia?
Continuar avançant amb la planificació estratègica de la ciutat, ja concretarem com, i si s'ha d'abordar un pla estratègic i en quines condicions. Cal continuar dissenyant el futur. També és evident que el proper mandat vindrà marcat per una sèrie de grans actuacions: recuperació terrenys de Renfe i recreació del nou centre urbà de Tortosa, construcció del nou hospital, la culminació de l'adequació instal·lacions esportives, i la urbanització de l'espai de davant de la catedral. En definitiva, projectes d'una ciutat que està canviat, i que no és fum.
divendres, 19 de gener del 2007
Les Terres de l’Ebre: sortida natural de l’Aragó al mar
Les Terres de l’Ebre hem experimentat els darrers anys un important creixement fruit d’una bona dinàmica empresarial que, emprant el llenguatge educatiu, fa que el territori progressi adequadament, però que té com a gran assignatura pendent la insuficient inversió pública quant a infrastructures. Necessitem aquesta millora en infrastructures perquè és la base del nostre desenvolupament. I la reivindiquem perquè hem de recuperar el nostre paper tradicional de terra de cruïlla i treure partit de la nostra equidistància respecte als principals pols econòmics de l’arc mediterrani posant-la en valor amb unes comunicacions bones i eficients. Hem de garantir, per tant, el paper de sortida natural de la Vall de l’Ebre al mar que vam perdre amb la construcció del ferrocarril a meitat del segle XIX. Perquè és aquest rol estratègic el que ens situarà a l’alçada d’altres zones del nostre país, amb les mateixes condicions, per garantir la qualitat de vida de la nostra gent. La recuperació del paper tradicional de les Terres de l’Ebre com a nexe i mitjà de comunicacions contribuirà a estructurar i recuperar un territori que té un paper important a desenvolupar dintre de Catalunya.
Cal treballar fort, tot i que crec que anem ja pel bon camí. Entre altres, hem aconseguit que el govern espanyol, a través del ministeri de Foment, dissenyi l’autovia A-7 per l’interior del Baix Ebre i Montsià, creuant-se amb l’eix de l’Ebre (C-12) desdoblat, que la Generalitat perllongarà fins al Port dels Alfacs (Alcanar). En aquest escenari, la perllongació de l’autovia (A-68) de Saragossa i Alcanyís a Gandesa i per Tortosa i Amposta fins al port dels Alfacs és una opció estratègicament important per a les Terres de l’Ebre, completant el mapa d’infrastructures de llarg recorregut. Aquesta obra comportaria el desdoblament de la C-43 i amb l’eix de l’Ebre desdoblat garanteix la seva connexió amb el corredor del mediterrani i, per tant, la sortida de l’Aragó al mar que molts sectors socials, econòmics i polítics d’aquesta comunitat estan reclamant.
Evidentment aquest disseny quant a infrastructures ha de venir parell del consens de tots els nostres pobles i ciutats que ha d’anar més enllà d’un interès localista que ha d’acabar beneficiant a tothom en particular i al territori en general. I en aquest sentit, com alcalde de Tortosa, però també des de la responsabilitat que tinc assumida des del PSC amb la resta del territori he de treballar per aquest consens, però evidentment des de l’opció que considero que ens beneficia més a tots plegats.
La connexió amb els Alfacs perquè aquest Port sigui part del front portuari català i revulsiu per al desenvolupament industrial i econòmic del nostre territori no és una cabòria momentània sinó un punt estratègic que he defensat sempre i que és una de les propostes de desenvolupament territorial de reminiscència històrica, inclosa també en el Pla Estratègic del PSC a les Terres de l’Ebre. L’any 1986, en la lliçó inaugural del Centre de Formació Professional de Sant Carles de la Ràpita, d’on era director delegat, que portava per títol “L’Ebre, el territori i les comunicacions”, ja vaig tenir l’oportunitat de defensar la necessitat de garantir les millors comunicacions amb el port dels Alfacs. “La recuperació d’aquest paper de sortida a la Vall de l’Ebre al mar passa per la reconstrucció de les comunicacions almenys per carretera i vinculant-ho a la recuperació almenys en part d’aquell vell projecte del rei Carles III de crear el Gran Port dels Alfacs. Hi ha una sèrie d’elements que permeten pensar que això és possible. La Comissió de Ports de Catalunya l’any 1983 definia les terres de l’Ebre com ‘sens dubte les comarques catalanes amb millors condicions naturals per a establir-hi un nou centre de concentració industrial. Una d’aquestes condicions naturals extraordinàries és el Port dels Alfacs que admet un creixement pràcticament ilimitat amb unes despeses relativament petites. El Port dels Alfacs quedaria com a Port sud dintre el Front Portuari Català, ho justifiquen les condicions de la zona i la distància de més de 100 km que el separa del gran port de Tarragona”.
Evidentment, amb la bona connexió amb els Alfacs com a premissa inexcusable, i tenint en compte que es tracta de l’opció millor situada, segons la licitació de la contractació dels treballs de consultoria i assistència tècnica per a la redacció de l’estudi previ de la connexió per carretera entre Valdealgorfa i el corredor del mediterrani feta pública pel ministeri de Foment, nosaltres hem d’apostar-hi de forma decidida. Però entenem que el territori, més enllà de l’interès general, té altres interessos concrets sobretot pel que fa a la connexió amb el camp de Tarragona, beneficiós també, per la qual cosa en cap cas ens oposem a la construcció d’una altra infrastructura viària que reforci les comunicacions a la província i, per tant, volem també aquest desdoblament de la N-420.
Estem en un moment clau en què s’han de prendre decisions importants. No podem badar i hem d’estar alerta i en aquest sentit hem de tenir clar el què volem i ho hem de manifestar alt i clar i de manera conjunta. No hem de repetir errors històrics en aquest sentit. Els interessos de Tortosa i els de la resta del territori ebrenc són coincidents. Junts convencerem que som un territori que aspira a ser una potent vegueria de Catalunya. Separats, venceran uns o altres, però no convencerem i no serà bo per a les Terres de l’Ebre. Defugim, per tant, una divisió que ens pot fer fràgils i, des del consens, treballem pel futur de les Terres de l’Ebre
Cal treballar fort, tot i que crec que anem ja pel bon camí. Entre altres, hem aconseguit que el govern espanyol, a través del ministeri de Foment, dissenyi l’autovia A-7 per l’interior del Baix Ebre i Montsià, creuant-se amb l’eix de l’Ebre (C-12) desdoblat, que la Generalitat perllongarà fins al Port dels Alfacs (Alcanar). En aquest escenari, la perllongació de l’autovia (A-68) de Saragossa i Alcanyís a Gandesa i per Tortosa i Amposta fins al port dels Alfacs és una opció estratègicament important per a les Terres de l’Ebre, completant el mapa d’infrastructures de llarg recorregut. Aquesta obra comportaria el desdoblament de la C-43 i amb l’eix de l’Ebre desdoblat garanteix la seva connexió amb el corredor del mediterrani i, per tant, la sortida de l’Aragó al mar que molts sectors socials, econòmics i polítics d’aquesta comunitat estan reclamant.
Evidentment aquest disseny quant a infrastructures ha de venir parell del consens de tots els nostres pobles i ciutats que ha d’anar més enllà d’un interès localista que ha d’acabar beneficiant a tothom en particular i al territori en general. I en aquest sentit, com alcalde de Tortosa, però també des de la responsabilitat que tinc assumida des del PSC amb la resta del territori he de treballar per aquest consens, però evidentment des de l’opció que considero que ens beneficia més a tots plegats.
La connexió amb els Alfacs perquè aquest Port sigui part del front portuari català i revulsiu per al desenvolupament industrial i econòmic del nostre territori no és una cabòria momentània sinó un punt estratègic que he defensat sempre i que és una de les propostes de desenvolupament territorial de reminiscència històrica, inclosa també en el Pla Estratègic del PSC a les Terres de l’Ebre. L’any 1986, en la lliçó inaugural del Centre de Formació Professional de Sant Carles de la Ràpita, d’on era director delegat, que portava per títol “L’Ebre, el territori i les comunicacions”, ja vaig tenir l’oportunitat de defensar la necessitat de garantir les millors comunicacions amb el port dels Alfacs. “La recuperació d’aquest paper de sortida a la Vall de l’Ebre al mar passa per la reconstrucció de les comunicacions almenys per carretera i vinculant-ho a la recuperació almenys en part d’aquell vell projecte del rei Carles III de crear el Gran Port dels Alfacs. Hi ha una sèrie d’elements que permeten pensar que això és possible. La Comissió de Ports de Catalunya l’any 1983 definia les terres de l’Ebre com ‘sens dubte les comarques catalanes amb millors condicions naturals per a establir-hi un nou centre de concentració industrial. Una d’aquestes condicions naturals extraordinàries és el Port dels Alfacs que admet un creixement pràcticament ilimitat amb unes despeses relativament petites. El Port dels Alfacs quedaria com a Port sud dintre el Front Portuari Català, ho justifiquen les condicions de la zona i la distància de més de 100 km que el separa del gran port de Tarragona”.
Evidentment, amb la bona connexió amb els Alfacs com a premissa inexcusable, i tenint en compte que es tracta de l’opció millor situada, segons la licitació de la contractació dels treballs de consultoria i assistència tècnica per a la redacció de l’estudi previ de la connexió per carretera entre Valdealgorfa i el corredor del mediterrani feta pública pel ministeri de Foment, nosaltres hem d’apostar-hi de forma decidida. Però entenem que el territori, més enllà de l’interès general, té altres interessos concrets sobretot pel que fa a la connexió amb el camp de Tarragona, beneficiós també, per la qual cosa en cap cas ens oposem a la construcció d’una altra infrastructura viària que reforci les comunicacions a la província i, per tant, volem també aquest desdoblament de la N-420.
Estem en un moment clau en què s’han de prendre decisions importants. No podem badar i hem d’estar alerta i en aquest sentit hem de tenir clar el què volem i ho hem de manifestar alt i clar i de manera conjunta. No hem de repetir errors històrics en aquest sentit. Els interessos de Tortosa i els de la resta del territori ebrenc són coincidents. Junts convencerem que som un territori que aspira a ser una potent vegueria de Catalunya. Separats, venceran uns o altres, però no convencerem i no serà bo per a les Terres de l’Ebre. Defugim, per tant, una divisió que ens pot fer fràgils i, des del consens, treballem pel futur de les Terres de l’Ebre
Subscriure's a:
Missatges (Atom)