dimecres, 16 de setembre del 2009

Rafel Lluís


Rafel Lluís, un amic i un dels nostres regidors del grup municipal Socialista a l'Ajuntament de Tortosa ha demanat la baixa de la corporació municipal. És una decissió que preferiria que no s'hagués produït, però que no puc dir que m'hagi agafat per sorpresa, perquè fa temps que conec les seves dificultats per compaginar la vida municipal amb l'atenció a l'empresa i la cada vegada major atenció, que li exigeix la família, sobretot amb l'agreujament de la malaltia dels seus pares.

Rafel és un home que ve d'una tradició familiar d'esquerres, que en un moment donat va creure que el projecte de catalanisme conservador liderat per Jordi Pujol podia ser la millor opció i s'hi va afiliar. Amb tot, el suport d'aquests al projecte de transvasament de l'Ebre impulsat pel PP, amb tot el mal que això podia fer a les Terres de l'Ebre, el va fer canviar la seva adscripció política apropant-se al PSC i participant activament en l'oposició al projecte. És un empresari amb una clara vocació de servei públic, que l'ha portat a ser el president fundador de l'Associació d'Empresaris de les Comarques de l'Ebre, a presidir l'Associació de propietaris del polígon Baix Ebre i a participar activament en l'esport arribant a ser vicepresident del Club Deportiu Tortosa.

El salt a la política institucional, com a candidat a les eleccions municipals el 2003, el va fer apadrinat directament per Pasqual Maragall, amb qui va establir una bona amistat. Aquest, en la persona d'un líder empresarial com Rafel Lluís, coincidint amb què Tortosa tenia un alcalde socialista, hi veia una mostra evident del canvi social i polític, experimentat per les Terres de l'Ebre, amb fama de conservadores i, per altra banda, amb una forta tradició d'esquerres anterior a la guerra civil, que el president Maragall coneixia bé.

La seva presència al govern municipal va ésser molt important en els àmbits que va gestionar, promoció econòmica i fires, per als quals el seu perfil i experiència empresarial el feien idoni. Va tenir un paper destacat en l'impuls a la creació de sòl industrial i molt especialment en l'atracció d'empreses, algunes de les quals ja instal.lades. Com a president executiu del patronat Municipal de Fires de Tortosa, a més de gestionar amb eficàcia, va impulsar la creació del saló Ebre-Ambient, en el marc d'ExpoEbre, amb la clara voluntat que esdevingués una fira monogràfica que acullís tota la nova industria que treballa el novedós marc dels productes sostenibles, no un grapat d'estands institucionals amb quatre fotografies, un camp en què tots els experts coincideixen que és la gran esperança de futur per a la Unió Europea i que lliga amb el projecte que avui impulsa el president Rodríguez Zapatero, amb el projecte de llei d'economia sostenible.

Li vull agrair a Rafel tot el que ha fet per Tortosa, la seva col.laboració lleial i sobretot el seu compromís a continuar actiu políticament en les files socialistes, per impulsar l'alternativa de progrés que Tortosa necessita.

dimarts, 15 de setembre del 2009

Serem vegueria

Iniciem el curs polític a Catalunya envoltats d'un seguit de debats que, tot i que no estar exempts de dificultats, sí que cal afrontar amb optimisme. És cert que estem enmig d'una greu crisi econòmica, que, com sempre, pateixen més els més febles, els treballadors. Tammateix la crisi internacional sembla que ja ha tocat fons i es comencen a veure clars els símptomes de recuperació. Mentrestant la conseqüència més evident, l'atur, s'està pal·liant, en part gràcies a les polítiques d'impuls a l'obra pública per part del govern de José L. Rodríguez Zapatero i les ajudes previstes als aturats que s'han quedat sense subsidi.

La situació institucional, per contra, admet lectures si més no diferents. Algú es podia imaginar fa sis anys, abans de l'accés a la presidència de la Generalitat de Pasqual Maragall, que avui tindríem un nou Estatut que amplia de manera important l'autogovern de Catalunya,? Que disposaríem d'un nou sistema de finançament que millora substancialment la capacitat econòmica del govern de la Generalitat? I que tindríem avançat un nou model d'ordenació territorial de Catalunya derivat del nou Estatut que comporta, entre altres coses, el reconeixement de la vegueria de l'Ebre? És cert que hi ha ombres en l'horitzó, com ara la preocupació per la sentència del Tribunal Constitucional resolent els diferents recursos sobre l'Estatut. Amb tot, la convicció que el text aprovat pel Parlament de Catalunya, per les Corts Generals i refrendat pel vot majoritari del poble català és plenament constitucional ens hauria de donar tranquil·litat. Com ja ha dit el govern, l'Estatut de 2006 és una llei i alhora un pacte d'Estat. Si cal, s'haurà de replantejar el pacte i refer-lo però sense renúncies, quan coneguem la sentència. I en allò que ens afecta molt especialment, com és la divisió en vegueries, cal recordar que l'ordenació interna de l'administració de la Generalitat és una competència plena ja amb l'anterior Estatut i, per tant, res no perilla. Una altra qüestió és l'adaptació a les divisions administratives de l'Estat o sigui les províncies. En aquest punt la nostra vegueria no topa ni amb la Constitució ni amb cap altra llei de l'Estat i es pot crear d'immediat. L'assimilació a provincia requerirà un nou acord polític que permeti abordar els canvis necessaris en la legislació estatal.

A Tortosa, el curs polític ve marcat per la recta final d'un mandat que entenem de transició, on el més destacat és l'execució d'obra pública finançada per les administracions de l'Estat i de la Generalitat, que permet donar imatge d'activitat i que resol temes necessaris. Més enllà, però, el govern municipal encapçalat per Ferran Bel no ha mostrat fins ara ni projecte de ciutat, ni ambició, ni estratègica de futur. S'ha abandonat el projecte de tercer pont que preveu el POUM i res no se sap de l'aparcament de la zona comercial del centre entre altres projectes d'importància cabdal. Així mateix, com hem denunciat tantes vegades, enmig de les dificultats econòmiques generals, no veiem cap estratègia per impulsar el creixement econòmic ni a curt ni a mitjà ni a llarg termini, res no se sap de projectes per impulsar políques de R+D+i que donin valor afegit al nostre sòl industrial, ens hem quedat al marge del Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació (PNRI) i aquí el més calent és a l'aigüera. La política local a Tortosa en els darrers dos anys es gestiona criticant a l'oposició i la feina feta durant els anteriors mandats, paradoxalment a la que estan donant continuïtat, per tapar les pròpies mancances i anar menjant i fregint, tradició política de CiU que coneixem ben bé. Des de l'oposició seguirem controlant l'acció de govern, impulsant-la amb propostes en positiu i preparant amb foça l'alternativa.

divendres, 4 de setembre del 2009

Festes de la Cinta 2009


Ahir, tal i com es veu en l'anterior post, entràvem una moció a l'Ajuntament de Tortosa, conjuntament amb el grup d'ICV, fent-nos ressò d'un clam juvenil expresat en les xarxes socials, tot demanant un acord d'afavorir la participació d'aquest sector, en l'elaboració del programa de festes.

Amb tot, avui divendres, dia en què tradicionalment han començat les festes a Tortosa, encara que aquest any no és ben bé així, és moment d'instal·lar-se en una treva i aparcar les polèmiques polítiques i també socials o de qualsevol tipus en favor de la festa. Ens ho devem uns als altres i ens ho mereixem. Més enllà de si el programa ens satisfà més o menys, és el moment de gaudir de la festa, de la companyia, dels espectacles i dels àpats amb familiars i amics, és el moment del ball i del foc, dels menuts i dels més grans, de tots. És la nostra festa, les nostres festes, i això ho hem de preservar. Venen carregades de tradició i de nostàlgia, i alhora d'optimisme i, per tant, d'esperança, al cap i a la fi, les festes les fem cadascú amb els nostres, amb els que estimem, amb els que volem.

Sortim al carrer i demostrem una vegada més, que som un poble que sap gaudir de la festa i compartir-la amb els que venen. Bones festes a totes i a tots, ens veiem pels nostres carrers.

dijous, 3 de setembre del 2009

Per la participació ciutadana en les festes de la Cinta


D’acord amb l’article 13 del ROM, Joan Sabaté i Borràs, portaveu del Grup Municipal Socialista i Jaume Forcadell i Torres, portaveu del Grup Municipal d’Iniciativa, a l’Ajuntament de Tortosa, eleven al Ple de l’Ajuntament la següent moció

EXPOSEN:

L’evolució dels mitjans electrònics en els darrers anys ha incrementat notablement la possibilitat d’expressió d’opinions de manera col·lectiva a la xarxa. Les noves possibilitats que ofereixen aquests mitjans fan que les administracions en general i l’Ajuntament de Tortosa en particular, s’hagin de plantejar la conveniència d’incorporar aquests mitjans com un instrument de participació ciutadana en la presa de decisions.

Aquest mes d’agost s’ha produït un actiu debat mitjançant les xarxes socials, blocs i facebook, fonamentalment entre els cercles juvenils de Tortosa, al voltant de les actuacions musicals adreçades principalment a aquest col·lectiu durant les Festes Majors de la Cinta 2009. Des d’aquests sectors ens han fet arribar diferents propostes, a les quals hem donat suport, i darrerament ens han demanat que fem arribar al Ple Municipal una petició d’obrir a la participació de la ciutadania la tria dels grups que participen en les nostres festes per tal que aquestes actuacions siguin del gust del major nombre possible de ciutadans. És un model que funciona en altres poblacions del nostre territori com és Ulldecona i que, tenint en compte les facilitats que dóna avui la xarxa, no hauria de representar cap problemàtica ni en l’execució ni en la rapidesa de la tria.

La proposta concreta que se’ns ha fet arribar a través del Fotolog Estimo Tortosa és que el govern proposés un llistat de grups possibles, en funció del pressupost i de la disponibilitat dels mateixos, i a partir d’aquest llistat la ciutadania pogués votar les opcions que preferís, escollint-se al final un programa que tingués en compte les propostes que han rebut un suport més ampli.
Aquesta proposta duia paral·lela una altra petició, i és que els concerts de festes siguin totalment gratuïts, un fet que se solia produir des de l’any 2005, i que enguany s’ha vist alterat per un dels concerts, el de Manel, que actuarà a l’Auditori Felip Pedrell, i que tindrà un cost per als/les espectadors/es d’entre 12 i 15 euros. L’elecció de Manel també va gaudir d’un important suport del jovent tortosí a la xarxa, però no la seva ubicació i el cost del concert. Cal recordar que Manel ha actuat a municipis com Cambrils, Arenys, Ses Voltes, Manresa o Olot de manera gratuïta.

És moment, doncs, de fer un pas endavant per fer les Festes de la Cinta realment participatives. I una bona manera d’iniciar aquesta nova visió seria l’elecció d’algunes d’aquestes actuacions per part de la ciutadania, amb els mitjans electrònics de què es disposa actualment.

És per això que els Grups Municipals Socialista i d’Iniciativa proposen al ple l’adopció dels següents acords:

Atendre la demanda juvenil i establir un procediment per a l’elecció d’actuacions de Festes de la Cinta amb la participació de la ciutadania per mitjans electrònics i altres, si es considerés necessari, sempre atenent a les exigències del pressupost. El nou sistema d’elecció s’hauria d’iniciar, amb l’antelació suficient, per a les Festes de la Cinta del 2010. L’Ajuntament haurà d’informar del cost aproximat de l’actuació i de l’espai on se celebraria en el procés de decisió.
Estudiar la possibilitat d’aplicar aquest model a la programació d’altres activitats lúdiques o festives.

Mantenir la gratuïtat en les actuacions musicals durant les Festes de la Cinta com es venia fent d’ençà del 2005 i fins l’any passat, exceptuant-ne les que pel renom i el cost de l’artista justifiquin el pagament d’una entrada.

Joan Sabaté i Borràs
Jaume Forcadell i Torres


dimecres, 26 d’agost del 2009

Els joves mereixen un darrer concert a la Llotja


Aquesta setmana hem rebut una petició del fotolog Estimo Tortosa per tal d'adherir-nos a la iniciativa de realitzar un concert de comiat a la Llotja del Parc, que com bé s'ha explicat vol ser un acte d'homenatge a aquest emblemàtic espai tortosí que durant anys ha servit de lloc de reunió per a esdeveniments culturals i lúdics. És per aquest motiu que des del grup municipal del PSC ens adherim a aquesta proposta per tal que el dia 12 de setembre l'actuació dels grups tortosins amb motiu de les Festes de la Cinta es faci a la Llotja per tal de tancar una etapa i obrir-ne una altra. Des del PSC ens hem compromès amb els promotors d'aquesta iniciativa tant a fer arribar una petició formal com a grup al govern de la ciutat com d'altra banda a informar del contingut de la mateixa a través dels nostres mitjans a la xarxa.

Forma part del nostre ideari tenir en compte el parer dels més joves a l'hora de posar en marxa activitats adreçades principalment a aquest col·lectiu, però més enllà considerem que el seu paper i aportacions és crucial en tots els àmbits de la vida quotidiana que ajuden a fer una ciutat millor. Sense cap dubte, el suport institucional a aquesta iniciativa seria una bona mostra que escoltem els nostres joves, que volem que participin i que els donem suport, més enllà de discursos ben intencionats. Des d'aquí el nostre suport. Si voleu més informació us emplacem a que consulteu el següent enllaç: http://www.fotolog.com/estimotortosa/50505099

dilluns, 17 d’agost del 2009

Agost al Port




Per a mi és un privilegi poder passar les vacances durant el mes d'agost al Port. He escrit al Port i no als Ports, o cap de les altres denominacions que darreramet proliferen més per una certa ignorància, amb tot el respecte, que per mala fe. La denominació Port és la que ha emprat sempre la nostra gent i la que recull la documentació històrica, malgrat que administrativament en crearse el parc natural es va emprar el plural. Això és degut segurament com diu el meu bon amic i professor expert Jordi Beltran, a una denominació que va iniciar algun autor castellà parlant i pensant en el nom comú en castellà de "los puertos de montaña" .




La nostra muntanya és per a tots el que l'estimem molt especial, segurament com altres muntanyes per als que se les estimen. Però aquesta és la nostra. S'aixeca imponent a pocs quilòmetres del mar, amb un relleu càrstic trencat i majestuos, que conserva el seu aspecte més natural en molts de casos, malgrat que les masies i els pastors i pagesos que les habitaven fa molt temps que no hi són i això aumenta la brossa del sotabosc i incrementa molt perillosament el risc d'incendi. Hem d'extremar la cura i la precaució i vetllar per que els altres també ho fassen, és massa greu el risc que correm.




Caminar molt i llegir molt, en companyia de la familia, amb visites sovintejades dels amics i rodejats de la petita comunitat de veïns, molts dels quals fa anys que estiuejen al Port i amb els que et saludes i parles diariament, com deia al principi és un privilegi. Un privilegi que ajuda a trencar la rutina de la feina i que sobretot permet assolir una bona forma física i mental, imprescindible per afrontar una tardor política que vé carregada i que alhora significarà l'inici d'una seqüència electoral, qué s'iniciarà amb les autonomiques i que donarà pas a les municipals i a les generals amb una cadència anual, i que ens exigira la millor feina per mantenir el lideratge socialista als governs de Catalunya i Espanya, i recuperar-lo a Tortosa.


La foto, feta per la meva neboda Laura, està situada dalt la mola de Catí, a prop de les moletes de Venanci, anant cap a la font de Bunyol. Molt aprop hi ha un paissatge d'una extraordinaria bellesa amb Terranyes en primer terme, al costat el barranc de la Paridora, capçalera del riu Algars, al darrera es veu Penyagalera i de teló de fons bona part de la comarca del Matarranya. Al darrera meu a la foto el que podria ser el nostre particular pi de les tres branques, les de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, l'eslògan de la Revolució Francesa i que s'ha convertit des del seu origen en un eslògan revolucionari de validesa universal.




Bones vacances als que en podeu fer i bon estiu a totes i tots.

divendres, 31 de juliol del 2009

Minut de silenci en rebuig a l'atemptat d'ahir a Calvià


L'Ajuntament de Tortosa ha realitzat aquest matí un minut de silenci en rebuig a l'atemptat terrorista d'ahir a la població mallorquina de Calvià, on van morir dos agents de la Guàrdia Civil. Els socialistes de Tortosa hem participat en aquest acte de comdemna al terrorisme criminal d'ETA des de la convicció que és important la unitat dels demòcrates i que aquesta s'expresse per totes les institucions com un reflex d'una actitud compartida per la immensa majoria de la nostra societat.

Així mateix, el PSC de Tortosa volem mostrar la nostra solidaritat amb els familiars de les víctimes i mostrar el nostre suport a la tasca que desenvolupen les forces de seguretat de l'Estat i molt especialment el cos de la Guàrdia Civil. La lluita contra el terrorisme és tasca de tots, però la Guàrdia Civil està en primera línia i la seva tasca constant i eficaç és important per acabar amb el terrorisme i garantir la defensa de la democràcia, la llibertat i l'estat de dret garantit per la Constitució.
Foto: Ajuntament de Tortosa

dijous, 30 de juliol del 2009

El PSC condemna enèrgicament l'atemptat mortal a Calvià

La Comissió Executiva del PSC vol expressar la seva més enèrgica condemna i repulsa per l'atemptat que ha acabat amb la vida de dos agents de la Guàrdia Civil al municipi mallorquí de Calvià. Els socialistes catalans també volen manifestar el seu sentit condol als familiars de les víctimes.
El PSC vol comunicar el seu suport a la tasca que estan desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat a favor de la pau i en defensa de les llibertats. Al mateix temps, vol mostrar el seu recolzament als ferits i als seus familiars.
Els socialistes catalans reiteren amb contundència que el soroll de les armes no aconseguirà cap dels seus objectius i insisteixen a fer una crida a la unitat de les forces democràtiques en la lluita contra ETA.

dimecres, 22 de juliol del 2009

Condol per la mort de quatre bombers en les tasques d'extinció del foc que crema al Port

El Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Tortosa volem manifestar el nostre condol als familiars dels quatre bombers que van morir ahir en acte de servei durant les tasques d'extinció del foc que crema al Parc Natural del Port, a la vegada que desitgem la ràpida recuperació dels ferits. Des del Grup també volem traslladar el nostre condol i suport a l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan i al cos de Bombers de la Generalitat, que de manera exemplar participa en les tasques d'extinció de l'incendi que amenaça el Parc Natural del Port i que continuen treballant incansablement per resoldre aquesta situació que ens preocupa a tots.

divendres, 17 de juliol del 2009

La sortida viaria de l'Aragó al corredor del Mediterrani

La notícia donada per José Blanco, ministre de Foment, que la sortida de l'eix Saragossa-Alcanyís fins al corredor del Mediterràni es farà pel País Valencià, no m'ha agradat. Portem massa temps treballant aquest tema, en concret la defensa de que la sortida es fes per Catalunya i sobretot per les Terres de l'Ebre, que ara aquesta no ha estat una bona notícia.

Amb tot, més enllà dels portaveus de la dreta local, especialment els nacionalistes de CiU, que havent estat els darrers en haver-se afegit a la defensa d'aquesta opció i alguns l'han tractat sempre com si el tema no fos per ells, i que ara s'estripen les vestimentes com a cor de planyideres contractades en un funeral, el compromís reiterat pel govern de la Generalitat ens fa mantenir la convicció que a no tardar la sortida d'Alcanyís al port dels Alfacs serà una realitat.

Cal continuar treballant, i ara més que mai, i aquest és el compromís dels socialistes, com l'ha expressat el conseller Nadal en nom del govern i recollint l'afirmació del ministre Blanco en la mateixa roda de premsa, on afirmava que el govern d'Espanya garantirà la connexió pel Delta de l'Ebre. Cal fixar el desdoblament de la N-420 com una de les prioritats en la revisió del Plan Estatal de Infrastructuras de Transporte, que s'ha de fer aquest segon semestre de 2009 i incloure el seu finançament a càrrec de les partides que preveu l'adicional tercera de l'Estatut i que pot gestionar el govern de la Generalitat, en el pressupost del 2010.

Més enllà de llàgrimes de cocodril, el treball i la voluntat de servei a la societat ebrenca, faran que aquesta autovia amb el desdoblament de l'Eix de l'Ebre (C-12) i la construcció de l'A-7, donen al nostre territori de nou el paper estratègic de cruïlla, que és la nostra raó històrica de ser i una de les claus del nostre futur.

Un bon finançament per a Catalunya

És la gran noticia d'aquesta setmana i m'atreveixo a dir que de la legislatura. És cert que ha costat, però ha merescut la pena. La descentralització que significa l'estat de les autonomies, sense els recursos necessaris per finançar les moltes competències que aquestes administren, podia portar a un evident fracàs del model. En el cas de Catalunya la cosa era més sagnant encara, si tenim en compte que el model vigent pactat entre el PP i CiU el 2006 no reconeixia l'esforç productiu de la que tradicionalment ha estat l'economia més potent d'Espanya i motor del conjunt, ni tampoc el major esforç fiscal dels catalans. A la vegada, la rigidesa de l'anterior model i el fet que no fos revisable, impedia el reconeixement del fet migratori i l'extraordinari creixement demogràfic dels darrers anys, paral·lel al creixement de l'economia en una època de bonança perllongada.

Avui l'acord entre el govern socialista d'Espanya, presidit per Rodríguez Zapatero, i el govern d'Entesa a Catalunya presidit per Montilla, derivat de l'Estatut elaborat sota la presidència de Maragall, ens ha portat a un model just que reconeix a Catalunya un finançament per sobre de la mitjana, que reconeix més autonomia i per tant més capacitat normativa en materia tributàtia al govern de la Generalitat i, sobretot, que permet atendre les necessitats en serveis públics de la societat catalana o, dit d'una altra manera, que garanteix l'estat del benestar, un model que a més a més es podrà anar actualitzant periòdicament i per tant garanteix el present i el futur.

Aquest model ha estat rebut amb satisfacció per la majoria de forces polítiques catalanes i per la totalitat dels agents econòmics i socials. Només el sectarisme partidista de la dreta(CiU i PP), avui a l'oposició, ha fet que aquests s'hi mostren contraris. Amb aquestes actituds, tot fa preveure que els hi queden molts anys d'oposició.

dimecres, 24 de juny del 2009

Indiferència davant l'assassinat


Divendres passat 19 de juny, ens sorprenia, perquè afortunadament la desgràcia mai no és esperada, la notícia de l'assassinat a Arrigorriaga (Biscaia) d'Eduardo Puelles, inspector del Cos Nacional de Policia. Amb aquestes línies voldria expressar públicament el condol al seus companys del CNP i molt especialment als de la comissaria de Tortosa.

Un altre assassinat de la banda terrorista ETA, un altre assassinat fet en nom de l'ultranacionalisme messiànic, fanàtic per ignorant i intolerant per totalitari. Un assassinat vil, fet amb traïdoria, d'un funcionari públic que treballava en condicions molt difícils, per garantir-nos la seguretat als seus conciutadans. Un assassinat que per la forma amb què ha estat fet hagués pogut costar la vida a la seva dona o als seus fills, en pujar al cotxe, tot sortint de casa al matí. Els assassins d'això en solen dir, danys col.laterals.

Em sorprèn que el Sr. Bel i Accensi, alcalde de Tortosa, no hagi convocat la ciutadania, per fer cinc minuts de silenci, en clara manifestació del rebuig que els demòcrates, per ser persones de bé, mostrem davant les minories de tipus feixista, en la seva accepció literal (per radicalitat nacionalista, amb pretensions teòricament socials, i amb pràctica d'imposició violenta del seu ideari) i els seus actes més execrables, tal i com han fet la gairebé totalitat de corporacions democràtiques del país. Dissabte davant l'absència de convocatòria vaig estar temptat de convocar per SMS als socialistes tortosins, com a primer secretàri del PSC, però mai no he volgut que cap gest de repulsa per l'assassinat terrorista, i de defensa de la democràcia, es pugui interpretar en clau partidista i que trenqui la necessària unitat. Avui però, vull expressar la meva preocupació davant una actitud, que junt amb altres que van degotejant, dibuixen una actitud del sr. Bel i el seu govern, que Tortosa no es mereix i que estic segur que majoritàriament no vol.

divendres, 19 de juny del 2009

Condol per la mort de Vicente Ferrer

Des del PSC lamentem la mort del cooperant català Vicente Ferrer i volem expressar el nostre condol als familiars i als col•laboradors i col•laboradores que durant tots aquests anys l’han acompanyat en la seva tasca. Les i els socialistes catalans destaquem la seva gran humanitat i l’abnegat treball i dedicació a favor de les persones més necessitades de la Índia.

També volem destacar el seu treball desinteressat al capdavant de la Fundació Vicente Ferrer que és un exemple de solidaritat i dedicació en la lluita contra la pobresa i la injustícia, que converteix Vicente Ferrer en un referent universal dels millors valors de catalans i catalanes.

Condemna a l'atemptat d'aquest matí a Arrigorriaga (Biscaia)

Els socialistes catalans fem una crida a la unitat de les forces democràtiques i recordem a la banda terrorista ETA que el seu únic final és la seva desaparició


La Comissió Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya expressa la seva contundent condemna per l’atemptat que s’ha produït avui a Arrigorriaga (Biscaia), i que ha costat la vida a Eduardo Puelles García, inspector en cap de la Policia Nacional de Bilbao. Des del PSC fem una crida a la unitat de les forces democràtiques i demanem recolzament al Govern espanyol per poder acabar amb la banda terrorista ETA i recordem a la banda que el seu únic final és la seva desaparició.

Així mateix, els socialistes catalans volem expressar la nostra solidaritat amb els familiars de la víctima i el suport a la tasca que desenvolupen les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat en favor de la pau i en defensa de les llibertats.

L'Estació de l'Aldea-Tortosa-Amposta, una aposta estratègica

Els darrers anys, en concret del 2004 ençà, hem pogut anar redissenyant les infraestructures de comunicacions de les Terres de l’Ebre, més concretament les infraestructures viàries. No és casualitat que amb l’accés d’un govern de progrés a la Generalitat de Catalunya, amb presidència socialista, hem aconseguit que el desdoblament de la C-12(Eix de l’Ebre) figuri al Pla d’Autovies de la Generalitat i ja s’estigui treballant en la variant de Tortosa i la seva connexió amb el Port dels Alfacs. Així mateix amb l’arribada al govern d’Espanya, d’un govern socialista, presidit per José L. Rodríguez Zapatero, hem aconseguit que es planifique una autovia nova l’A-7 o Autovia de l’Interior, que millora clarament la connectivitat del conjunt de les nostres comarques pel corredor del mediterrani.

Mentre treballem per anar accelerant aquestes actuacions viàries però, cal resoldre l’assignatura pendent, el tema ferroviari i més concretament el de l’estació de l’Aldea-Tortosa-Amposta. És per això que els socialistes ens ho vàrem plantejar com el tema principal del nostre programa de les darreres eleccions generals, per impulsar-ho en aquesta legislatura. El transport ferroviari segueix sent un factor de desenvolupament clau per qualsevol societat avançada i el transport de mercaderies, segueix essent el més eficient per transporta-les en quantitat i a llarga distància, fora del transport marítim, i per això és clau a l’hora de treballar pel nostre desenvolupament industrial. Aquesta estació no pot ser un simple baixador i ha de ser la gran estació del territori, a l'hora que presta servei al polígon Catalunya Sud i en garanteix la seva connexió portuària.
El grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats, a petició dels socialistes de l’Ebre, va incloure una esmena al projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2009 de 500.000€ per elaborar l’estudi informatiu de la transformació de l’estació, dintre de l’addicional III, que inclou les inversions que d’acord amb l’Estatut, el govern central es compromet a fer a Catalunya.

Mentre altres es limiten a dir que no s’està fent res, quan en el cas de CiU varen governar durant vint-i-tres anys, i així estem, d’altres anem treballant amb constància i per això vaig voler formular una pregunta oral en el ple del Senat, al ministre de Foment, José Blanco, perquè expliqués alt i clar, en seu parlamentària els plans del govern. La resposta és clara, dintre d’aquest any i en compliment dels Pressupostos Generals de l’Estat, es signarà un conveni amb el govern de la Generalitat de Catalunya, d’acord al conveni marc signat el 2006, per concretar les actuacions a fer, i va deixar clara la voluntat del govern d’Espanya de convertir aquesta estació en una gran estació de referència del corredor del Mediterrani (que el govern ha demanat que s’inclogui entre els corredors estratègics europeus), amb una gran terminal de mercaderies, que ens ha de permetre connectar el nostre gran polígon, amb el port de Tarragona i més endavant, amb el port dels Alfacs.

Tot aquest treball ens ha de situar en les millors condicions possibles de cara a un futur immediat en què en sortir de la crisi caldrà estar ben posicionats per encarar el nou període de creixement econòmic que s'enceti i del qual aquesta vegada no en podem quedar al marge.

dimecres, 10 de juny del 2009

Condol per la mort de l'amic Carlos Curto

Avui hem conegut la trista notícia de la mort de l'excompany de consistori i amic Carlos Curto, que va ser regidor del PP a l'Ajuntament de Tortosa i president provincial d'aquesta formació. Serveixin aquestes línies per expressar el meu condol a la seva família i amics per la desaparició d'un bon home, obert i vitalista amb qui, malgrat les nostres diferències ideològiques, vaig trobar sempre un home disposat a dialogar i a debatre els nostres respectius posicionaments des del respecte i la tolerància, i que sempre estava disposat a oferir el seu suport per Tortosa en cas de necessitat. Descansi en pau.

Eleccions europees 2009

Hem passat aquestes eleccions europees i es compleix el tòpic i com sempre sembla que tothom ha guanyat. Cal fixar per tant , primer que res, els resultat. A Espanya ha guanyat el PP, amb 3,7%de diferència sobre el PSOE, a Catalunya ha guanyat el PSC, amb 13,5% sobre CiU i 18% sobre el PP, a les Terres de l'Ebre ha guanyat el PSC amb 9% sobre CiU i a Tortosa ha guanyat el PSC amb el 12,45% sobre CiU.

A l'hora de valorar els resultats vull destacar l'elevadíssima abstenció en tots els àmbits, dada que és altament preocupant per a l'estabilitat democràtica d'Europa i més en un context de crisi, que pot afavorir opcions autoritàries com en el passat, preocupació que ve reforçada per l'augment de la ultradreta en tota la Unió. A Espanya la victòria del PP no m'agrada, però una victòria per la mínima no els hauria de portar a gaire eufòria. Amb el que està caient per la crisi econòmica és normal que la ciutadania castigue al govern, i és fals que no ha estat així amb els governs conservadors de la resta d'Europa, tan Sarkozy, com Merkel i Berlusconi, han retrocedit, tot i haver resultat guanyadors (perquè tenien més marge amb els seus contrincants més directes i tenen un escenari més plural, amb més forces polítiques d'àmbit estatal). Res permet garantir una victòria del PP de Mariano Rajoy a les properes generals, si en aquest escenari ha estat incapaç d'una victòria més clara.

En clau catalana, hi ha una victòria clara del PSC, tot i una lleugera remuntada de CiU. Tenint en compte, la situació de crisi i el problema no resolt del finançament, a més que CiU fa quatre anys va treure un resultat especialment dolent, valoració que és aplicable als resultats a l'Ebre i a Tortosa, no s'entén l'aparent satisfacció de CiU, que respon més a la necessitat de mantenir mobilitzada a la pròpia militància de cara al futur immediat, que no a un estat d'ànim realment existent.

A l'Ebre, després de la contundent victòria de les passades generals, tornem a guanyar amb un bon marge, que evidencia el bon treball de la nostra gent i dels nostres responsables municipals arreu de les quatre comarques. De la mateixa manera, a Tortosa hem tornat a guanyar com en totes les eleccions d'ençà l'any 2000, amb la important excepció de les darreres municipals, on vàrem patir una forta abstenció diferencial del nostre electorat. Tanmateix així com els socialistes una vegada guanyada l'alcaldia vàrem acabar amb el vot diferenciat, segons les eleccions que s'havien produit fins al moment a Tortosa, aconseguint la victòria en totes les convocatòries després del 2000, el senyor Bel i Accensi i el seu partit han perdut per golejada les dues convocatòries posteriors. Es confirma l'evolució progressista de l'electorat tortosí i sabem que treballant fort i mobilitzant la ciutadania podem recuperar l'hegemonia a les properes municipals de 2011.

Fredes-Paüls 09



Una vegada més la UEC Tortosa, amb l'encert i el bon fer habitual, ha organitzat la XIII Travessia Nocturna Fredes- Paüls GR7. Un èxit de participació amb 551 participants, dels quals 174 vàrem fer tota la marxa, amb ritmes diferents segons la forma física i les possibilitats de cadascú, però amb el bon humor, la solidaritat i companyonia que caracteritza a la gent que practiquem les activitats de muntanya. Ni tan sols una forta tronada i una bona pluja, varen espatllar aquest ambient. A destacar com sempre, el plaer de caminar sota la llum de la lluna plena i amb l'airet de la matinada rebaixant la calor, de fet més aviat un bon ventet de dalt a les Rases del Maraco.
Vull agrair al president de la UEC, Manel Navarro, a la seva junta i especialment a la bona colla de voluntaris que es varen sacrificar tot el seu esforç, perquè tots els participants puguessim gaudir una vegada més d'una nit per recordar.

divendres, 5 de juny del 2009

Per una Europa de Progrés


Les eleccions europees que celebrem aquest 7 de juny són una cita clau també per als ebrencs i les ebrenques. La futura composició del Parlament Europeu, amb indicis que es pot produir un retrocés de la dreta, ens fan albirar que el canvi a Europa és possible. Per a això cal que fem un esforç, que ens impliquem i, sobretot, que participem en aquesta cita electoral per evitar que continuïn governant precisament aquells que amb les seves polítiques ens han dut a la crisi econòmica actual. Ens han preguntat aquests dies perquè en les nostres tanques de campanya hi surten els rostres de dirigents conservadors com Berlusconi, Bush o Aznar. Doncs perquè creiem que exemplifica clarament quines són les dues visions d'Europa que ens juguem en les properes eleccions. Front a les polítiques de la dreta, ens cal una Europa que es preocupi realment per les persones i que prioritzi les qüestions socials davant el mercat i els interessos partidistes.Però és que a escala territorial, en l'àmbit de les Terres de l'Ebre, Europa és clau. Com ho va ser en la nostra lluita contra el Pla Hidrològic Nacional del PP. Gràcies a la directiva marc de l'aigua europea vàrem tenir una garantia que ni aleshores ni ara és possible un projecte transvasista com el que pretenien el PP i CiU. Ens va donar suport, als milers i milers d'ebrencs i ebrenques que vam viatjar en més d'una ocasió a Brusel·les. El suport europeu aleshores va ser vital per aturar l'espoli. Un transvasament que després seria derogat pel govern socialista, amb José Luis Rodríguez Zapatero. Per tant, Europa és el marc del nostre futur i nosaltres hem de decidir el futur d'Europa.

Les institucions europees, a més, cada cop tenen més pes en la nostra vida quotidiana. En aquest sentit, aquí a l'Ebre l'activitat agrària és encara molt important. I la major part del pressupost comunitari es destina a la PAC (Política Agrària Comuna) que es tradueix en subvencions per als conreus de l'arròs, l'olivera i els cítrics, a més de sufragar bona part de les infraestructures bàsiques del món rural: camins i regadius, però també ajuts per al nostre important teixit agroindustrial i cooperatiu. Europa cofinança els programes Leader per al desenvolupament rural i, a més, hi ha moltes línies d'ajut als pagesos i pageses. Els socialistes europeus i els catalans som conscients que l'agricultura és una activitat estratègica i cal millorar encara més les condicions dels que viuen i treballen al món rural. Per tot això, també és important no perdre de vista la incidència que Europa té en la nostra forma de vida.

Les properes eleccions al Parlament Europeu necessiten de tots i cadascun de nosaltres. No podem restar-ne aliens. El resultat pot marcar un punt d'inflexió i garantir una majoria progressista. Un punt d'inflexió que els EUA ja han aconseguit amb Barak Obama. Ara aquest partit es juga a Europa. El canvi és possible i l'aconseguirem.