Bona Festa de Renaixement

Tortosa s’ha endinsat ja al segle XVI, a través de la Festa del Renaixement, sense cap dubte l’activitat que més notorietat ens dóna arreu del país. Seran quatre dies en què tots els tortosins i tortosines, però també ciutadans d’arreu del nostre territori i arribats de molt lluny farem nostre el carrer per gaudir de tots els aspectes d’una festa que vam aconseguir que fos declarada d’Interés Turístic Nacional.

Tortosa compta avui amb aquest producte turístic, fet des del rigor i la seriositat, que és un actiu clau per al nostre creixement econòmic, perquè implica molts dels sectors productius de la nostra ciutat. És un gran aparador en què cal esmerçar esforços per oferir la nostra millor imatge. A més, la Festa és també una reivindicació de la nostra ciutat històrica, que ha anat millorant la seva imatge gràcies a l’aposta que en el seu moment vam fer des de l’Ajuntament per a la seva recuperació de la mà del Govern de la Generalitat de Catalunya a través de la Llei de Barris.

La Festa és un motiu d’orgull per als tortosins per haver aconseguit fer-ne un capital important del qual en fem partíceps a totes les Terres de l’Ebre. Passejarem aquests dies pels carrers de Tortosa, tal qual fórem aquells tortosins i tortosines que van ajudar a convertir la nostra ciutat en un referent a la Catalunya del Renaixement. Celebrem, puny en alt com els tortosins i tortosines del campament de Les Quincalles, que amb encert reivindiquen la força del poble de Tortosa al segle XVI, que ja han arribat aquests quatre dies de Festa.

Bona Festa del Renaixement!!!

Més força per aconseguir la Vegueria

Aquest cap se setmana els socialistes catalans hem celebrat el nostre onzè congrés. Un congrés que s'ha desenvolupat en un clima d'unitat i de cohesió força remarcable. Els socialistes hem debatut i aprovat propostes força importants per a la governació del país, mentre que altres forces polítiques han dedicat els seus a debatre problemes interns i mirar de posar ordre a les pròpies files.

En clau de Terres de l'Ebre, voldria destacar la proposta d'avançar cap a una ordenació del país en set vegueries i que la primera i d'immediata creació sigui la de l'Ebre. És una antiga aspiració del nostre territori que ara de la mà del govern de l'Entesa Nacional de Progrés, presidit per José Montilla, agafa concreció a partir del marc, que crea l'Estatut de 2006, impulsat pel govern de Pascual Maragall. Després de 23 anys de governs, del nacionalisme conservador, presidits per Jordi Pujol, no ha estat fins l'arribada de governs d'esquerra amb presidència socialista, que s'ha encarat seriosament l'ordenació territorial del país, que va iniciar la Generalitat republicana i que va quedar truncada amb el franquisme. Ha fet falta la tornada de les esquerres al poder autonòmic a Catalunya per concretar el que també va ser una reivindicació de l'oposició clandestina i democràtica, durant la llarga nit del franquisme.

El nostre congrés ha permés que tinguem a la Núria Ventura a l'Executiva Nacional. Núria és una jove promesa del socialisme ebrenc, ja amb importants responsabilitats en aquest moment i que té un important futur al davant. Substitueix a Pepín Beltran un altre actiu molt important de la nostra federació i que recentment ha fet el salt a una important responsabilitat, al capdavant d'una Direcció del Departament d'Educació, a Barcelona.

Ara els socialistes ebrencs, esmerçarem tots els nostres esforços de cara a preparar el congrés de federació per a la tardor. Un congrés necessari per reforçar la nostra acció política, i consolidar la nostra posició de primera força del territori guanyada per golejada, en les darreres eleccions generals. Un congrés que s'esta preparant amb respecte a la diversitat del nostre territori i alhora, amb un bon clima d'unitat i cohesió, que ha de donar els millors fruits.

En record de Pepe Ramos

Voldria des d'aquí evocar el record de l'amic Pepe Ramos, recentment traspassat. El recordo de tota la vida, recordo el seu establiment de fotografia com part del paisatge del nostre Coll de Sant Joan. Tot i ser de la generació dels meus pares, vaig poder fer una bona amistat amb ell, per les inquietuds i les coviccions que compartíem. La relació, primer va ser al Casal Tortosí, on ell era un dels més actius responsables de Cantaires de l'Ebre-Delta i jo com molts altres joves estudiants i antifranquistes treballava intensament des de les files del Club Universitari.

Aviat vingué la militància al clandestí PSUC, ell ja era dels antics de la casa, i allí varem desenvolupar un treball polític ple d'il.lusions i esperances, que no sempre arribaren a ser realitat, però com diu el poeta, lo important no és arribar a la nostra Ítaca, lo important és fer el camí i aquest segur que el vàrem fer. Després varen venir temps de discrepància política, però sempre vàrem mantenir l'amistat. Em queda, ens queda el record d'un home senzill i alhora un gran home, per la grandesa dels seus ideals, un bon tortosí i un bon regidor de la nostra ciutat.

Descansi en pau.

Una Europa més democràtica, eficaç i transparent

Ahir vaig intervenir en el Ple del Senat en representacó de l'Entesa Catalana de Progrés en el debat sobre la ratificació del Tractat de Lisboa. Aquest tractat avança en una Europa més democràtica, eficaç i transparent a la vegada que passa a tenir una veu única en l’escena internacional.


Estem donant un pas endavant tot superant la crisi que va provocar la no aprovació del tractat de la Constitució europea. Ara, amb el Tractat de Lisboa recollim una aspiració secular: la construcció d’Europa. És el que Ortega va anomenar a La rebelión de las masas “el fons comú europeu”, un substrat comú dins de la diversitat. L'europeisme està molt arrelat al catalanisme d’esquerres i revalidem la nostra aposta per una Europa federal.

Amb aquest tractat, Europa passa a tenir personalitat unitària, amb una veu única en un món globalitzat, i s’avança en una Europa més democràtica i transparent. En aquest sentit, es reconeix la iniciativa ciutadana, es preveu la retirada de la Unió per a qualsevol estat membre, es dissenya una Europa més eficaç, es crea el càrrec de president del Consell europeu i es rebaixa la necessitat de la unanimitat en les grans decisions. El Tractat de Lisboa millora la capacitat d’actuació en matèries que afecten a la qualitat de vida dels ciutadans, és una Europa de drets i valors que avança també en seguretat, defensa i medi ambient.

L'Entesa va tenir llibertat de vot per decidir sobre aquesta ratificació. La majoria socialista vam vota-hi a favor, però som un grup plural i hi ha membres que veuen amb més gravetat algunes de les limitacions del Tractat, com l’excessiu paper dels estats i el limitat paper del Parlament Europeu i dels parlaments autonòmics.

Tres-cents anys de menys llibertats?

Dissabte passat, hem assistit a la commemoració de la caiguda de Tortosa, el 10 de juliol de 1708 a mans del Duc d'Orleans, comandant de les tropes de Felip Vè. L'acte estava organitzat per la Fundació Raimon Llull i forma part d'un seguit d'actes que han de cloure l'11 de setembre de 2014.

L'acte ha anat acompanyat de tots els tòpics comuns de l'ideari nacionalista que darrerament s'ha vingut en anomenar sobiranista, i la veritat és que ofèn el simplisme, en que es parla de la nostra història, deliberadament en uns casos i per simple ignorància en altres, a més a més de voler donar-li un caire institucional, no exempt de litúrgia medievalitzant en el marc de la nostra catedral de Santa Maria.

La commemoració pretén recordar "els tres-cents anys de la pèrdua de les llibertats dels pobles catalans" amb l'objectiu entre altres de "refermar la lluita per recuperar els drets i construir un futur en llibertat", amb l'afegit d'alguna il·lustre personalitat local que es tracta de "recuperar la identitat nacional".

La idea de recuperar les llibertats dels pobles catalans, es fonamenta en la premissa sorprenent, que abans de 1700 vivíem en un règim de llibertats superior a l'actual, i exactament el mateix en tot allò que es refereix a la recuperació de drets i construir un futur en (major?) llibertat. Premisses totes que només s'entenen si hi afegim el comentari de l'il.lustre edil tortosí, tot al·ludint a la recuperació de la identitat nacional.

I és clar, no estem parlant de les llibertats ni dels drets de les persones, estem parlant de la nació, allò que un il.lustre nacionalista espanyol va definir com "una unidad de destino en lo universal" predestinada ja des de la més remota antiguitat, i que s'ha anat obrint pas a tort i a dret al llarg del temps rebutjant les agressions dels seus enemics, entestats en impedir l'acompliment del seu destí sagrat. Perquè el concepte modern de nació, com a comunitat sobirana de ciutadans lliures, l'hauríem de datar amb la Revolució Francesa el 1789, i per tant alguns anys posteriors als fets que ens ocupen. Els historiadors Josep Ma. Salrach i Eulalia Duran, en el segon volum de la seva "Història del Països Catalans", expliquen molt bé, com el terme nació, que si és emprat en molts documents contemporanis, de la Guerra de Successió a la corona d'Espanya, ho és referint-se segons el moment, al Principat de Catalunya, a la corona d'Aragó o a tota la corona hispànica.

És ben cert que el Decret de Nova Planta de 1716, conseqüència de la guerra va significar la pèrdua de la majoria de les institucions catalanes d'origen medieval i la seva substitució per unes altres de matriu castellana o francesa. En alguns casos, com ara els corregiments que substituiran les antigues vegueries, tot s'ha de dir, més ben adaptats a les necessitats d'una administració moderna, ja que entre altres coses, no excloïen del seu abast els dominis senyorials.

Es dóna la paradoxa que després de coronar-se rei a Madrid l'any 1701, pocs mesos després Felip D'Anjou es corona rei a Barcelona, i reunint Les Corts, accepta totes les demandes que se li plantegen pels tres estaments, entre elles respectar els privilegis i les constitucions del Principat. Només l'esclat d'una guerra internacional entre les diferents potències europees l'any 1702, les maniobres del agents anglesos, austríacs i holandesos i el terreny adobat d'un malestar latent, entre pagesos i menestrals del Principat, d'origen clarament social i econòmic, farà que Catalunya es vegi immersa en una guerra, que com totes portarà morts, fam, destrucció i la repressió posterior contra els vençuts. No és una guerra nacional, com diu l'historiador Pierre Vilar, una vegada més Catalunya intervindrà per reconduir el destí d'Espanya, intentant sostreure's a les conseqüencies, de la ja llarga decadència castellana. Més paradoxal serà però, que la derrota militar, obrirà pas a un segle d'extraordinaria prosperitat demogràfica, agrícola i industrial del Principat.

L'any 1716, vàrem perdre unes institucions medievals, volgudes perquè formen part de la nostra història, amb tots els seus pros i contres. Però no deixen d'ésser Les Corts i la Diputació del General, institucions estamentals d'origen feudal, instruments dels estaments privilegiats, per contrapesar els poder dels monarques i evitar que afectés als seus privilegis, però res a veure amb les institucions modernes d'origen democràtic. Afortunadament l'origen democràtic de les nostres institucions nacionals actuals, El Parlament i la Generalitat, no té res a veure amb les institucions derogades el 1716 i sí tenen un precedent clar, en la Segona República espanyola i el seu origen directe en la constitució de 1978 i els estatuts d'autonomia de 1979 i 2006.

La manipulació i la tergiversació de la nostra història, utilitzant fins i tot les nostres institucions públiques, fa un mal servei a Catalunya i provoca vergonya aliena, per alguns governants que ens toca patir.

FOTOGRAFIA

Membres del govern de la República Espanyola i de la Generalitat de Catalunya en l'acte de signatura de la llei de l'Estatut de Catalunya, a Sant Sebastià: Marcel.lí Domingo,Luis de Zulueta,Niceto Alcalà Zamora,Jaume Carner,Indalecio Prieto,Gonzalo Queipo de LLano,J.Aiguader,Lluís Companys i Josep Tarradelles

XII MARXA NOCTURNA FREDES-PAÜLS

Aquest dissabte passat s'ha celebrat la dotzena edició, de la ja clàssica marxa nocturna Fredes-Paüls. Com tots els anys, excepte la desena edició, en que per raons familiars no hi vaig poder ser, hi he participat sempre des dels seus inicis.

Cal agrair a l'organització de UEC Tortosa, la seva eficàcia i l'esforç de molta gent, per fer-la possible. Com sempre passa en les activitats socials, és gràcies al treball d'uns quants que els demés en podem gaudir.

Es tracta d'una trobada del més pur estil excursionista tradicional, que UEC Tortosa, ha cuidat tan bé. Una excursió amb tot l'alicient de la diferència, com diu l'organització, a la llum de la lluna, gaudint de la fresca nocturna i en un bon ambient de companyonia i de respecte a la natura. Potser, els mitjans de comunicació, amb excepció del Diari de Tarragona, se'n fan poc ressó pel seu caràcter no competitiu, tot i l'elevadissima participació. És una llàstima, ja que és bo de fer-ne difusió especialment entre la gent jove. Una activitat esportiva així impulsa molts dels valors que hem de tenir cura de que la nostra societat no perdi. I la veritat ens ho vàrem passar molt bé.

Fins l'any vinent, en que mirarem de tornar-hi a ser.

La visita del President Montilla

Dissabte passat el Primer Secretari del PSC i President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va visitar les Terres de l'Ebre, per assistir a l'assemblea que els socialistes de l'Ebre celebràvem a Tortosa. La visita la valorem com a molt important, per la rellevància de la persona i per l'oportunitat del moment.

No és cap secret que els darrers temps han estat força dificils. Després d'una victoria aclaparadora a les darreres eleccions del 9 de març, amb el 48% dels vots en el conjunt de la regió i amb resultats significatius a molts municipis com el 52% de Tortosa o el 64% a Sant Jaume d'Enveja, esclata la crisi de la sequera a les conques internes de Catalunya, amb la necessitat de transferir aigua des de l'Ebre, per garantir l'ús urbà davant d'una emergència que adquireix caràcter nacional.

Una transferència que des del primer moment es planteja com a puntual i sense cap nova concessió, aprofitant aigua estalviada de les concessions de regadiu aigües amunt, fins que entre en funcionament la nova planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat. Tanmateix però rapidament s'aixequen veus, unes benintencionades i les altres d'oportunistes inqualificables, que fins fa poc i encara avui defensen la política de grans transvasaments, negant les dues premises bàsiques, a saber, que estem davant d'una emergència nacional i que el govern actuï de bona fe. Ni tan sols varen servir per a res les garanties jurídiques que establia el Reial-Decret 3/2008, fixant que només és podia transferir aigua mentre durés l'emmergència o fins que entrés en marxa la dessalinitzadora.

Avui després d'un maig excepcionalment plujós, s'ha aixecat el nivell d'excepcionalitat II i en compliment del Reial-Decret 3/2008, s'ha abandonat el projecte de transferència. S'ha evidenciat qui tenia raó i qui mentia. Els dos governs de Catalunya i d'Espanya, han complert amb els seus compromisos, i els socialistes hem demostrat una vegada més, que complim els nostres compromisos i fem alló que diem. No havent-hi emergència no hi ha transferència i el govern mereix confiança perquè ha complert, davant la desolació d'aquells que esperaven un llarg procés de desgast dels socialistes a l'Ebre i a la resta de Catalunya, més amunt del Coll de Balaguer.

El President Montilla va agrair a la federació ebrenca, la fermesa i la coherència demostrada al llarg d'aquest procés. Els socialistes de l'Ebre li vàrem agrair la convicció i fermesa antitransvasista demostrada, així com el compromís inversor del Govern amb l'Ebre demostrat en els darrers pressupostos. Amb tot, se li va demanar un esforç per accelerear l'execució de determinades inversions, com ara les obres del PIPDE, que depenen dels dos governs, a fi i efecte que la confiança dels ebrencs en el Govern i en general amb les administracions de govern socialista, evidenciada en les passades eleccions, es vegi reforçada, amb la visualització de l'acció de govern prevista.

Presentació d'un nou llibre de l'amic Subirats Piñana

Dilluns vinent tindré l'honor de participar en la presentació d'un nou llibre de l'amic Josep Subirats Piñana, fill predilecte de la ciutat de Tortosa i una de les personalitats polítiques i intel·lectuals més rellevants del nostre país. Es tracta d'una revisió i ampliació d'una publicació anterior, Pilatos, presó de Tarragona 1939-1941, i que l'ha convertit en una obra nova i que pren per títol La repressió franquista en la postguerra.
Us animo a que assistiu a aquesta acte organitzat pel Club Universitari de Tortosa, dilluns vinent, dia 9 de juny, a les 19.30 hores en un marc especial com és la Biblioteca, que amb el seu nom recorda i homenatja el mestre de Josep Subirats Piñana i referent polític de tots els progressistes del nostre país, Marcel·lí Domingo. Serà, segur, una d'aquelles cites imprescindibles per contribuir al manteniment de la memòria històrica tan necessària per construir més sòlidament el nostre futur comú en el si d'una societat democràtica. És un moment idoni per reflexionar sobre la postguerra civil quan assistim a fenòmens de revisionisme històric que oculten el caràcter profundament violent i genocida de la dictadura franquista.

El Grup Municipal del PSC denuncia les pressions de CiU perquè es faci el minitransvasament, tot i superar l’emergència

El Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Tortosa hem denunciat aquest dilluns les pressions que està realitzant CiU perquè aquest divendres no es derogui el Reial Decret 3/2008, un cop s’ha superat l’excepcionalitat que va comportar la seva aprovació. Els socialistes volem denunciar una vegada més la demagògia de CiU al territori que s’ompli la boca amb declaracions contra el govern català, tot reclamant-li que faci, paradoxalment, allò que ja ha anunciat que faria, derogar el reial decret, manifestacions que cauen en un sac buit al seu propi partit. El que hauria de fer el senyor Bel és intentar convèncer als dirigents del seu partit perquè donin suport al govern en les polítiques de gestió hídrica que defugen els transvasaments estructurals i no fer comèdia amb posicionaments contra un govern que ja ha complert.

També lamentem que dilluns es dugués al Ple una moció que ja estava obsoleta i no s’hagués volgut anar més enllà i rebutjar unànimament tots els transvasaments estructurals, inclòs el del Roine. En aquest sentit, volem deixar constància que l’aprovació ahir de la moció de CiU al Congrés on demana que s’estudiï el transvasament del Roine forma part dels gestos de cortesia parlamentària als grups minoritaris que contribueixen a l’estabilitat del Govern, però aquest gest ha anat acompanyat durant el debat d’aquesta moció amb la manifestació clara per part de la portaveu socialista que el transvasament del Roine és incongruent amb la política racional que duu a terme el govern socialista i, per tant, que aquesta no és una opció prioritària.

Per tot plegat i en no acceptar que la moció presentada per l’Ajuntament de Tortosa anés més enllà i s’oposés a tots els transvasaments estructurals, inclòs el del Roine, el grup socialista vam optar per l’abstenció perquè no volem participar en aquest tipus de pantomimes que només busquen rendibilitat a curt termini i que només serveixen per fer política d’aparador. El nostre partit ja ha demostrat clarament que no aposta pels transvasaments estructurals. Ara emplacem al senyor Bel a que es reuneixi, com hem fet nosaltres, amb el seu partit, que els reclami que no donin suport als transvasaments, perquè són CiU i el PP els grans defensors de les tesis transvasistes. Si el senyor Bel vol treballar per Tortosa el que ha de fer és posar-se al servei dels tortosins i tortosines, deixar de fer demagògia, i fer pedagogia al seu partit.

L'Entesa es reuneix amb el president Montilla

L’ENTESA ACORDA AMB MONTILLA REFORÇAR LA COORDINACIÓ AMB EL GOVERN I CANALITZAR EN EL SENAT ELS INTERESSOS CATALANS

Els 16 senadors i senadores de l’Entesa s'han reunit aquest matí amb el President de la Generalitat.

El grup parlamentari de l’Entesa Catalana de Progrés, tercer grup del Senat, s'ha reunit aquest matí en el Parlament de Catalunya amb el President del Govern, José Montilla. L’Entesa s'ha ofert al President a ser el vehicle dels interessos catalans a Madrid, ja que aquest grup és expressió del Govern de Catalunya (PSC, ERC, ICV-EUiA). També han acordat amb Montilla que es determini un responsable del Govern com a interlocutor amb l’Entesa per coordinar les iniciatives en el Senat. El grup parlamentari i el President han parlat dels temes que l’Entesa ha plantejat en el Senat, i que interessen a la Generalitat, com són la negociació del finançament, la reforma del Senat i l'ús normalitzat del català en la Cambra alta.

Complir amb els compromisos

El PSC de l’Ebre vol mostrar la seva satisfacció per les declaracions realitzades ahir pel president José Montilla en què va anunciar que davant del previsible augment del nivell dels embassaments s’aixecarà d’immediat l’estat d’excepcionalitat que comportarà que no es construeixi la canonada.

Per al PSC de l’Ebre, aquestes declaracions demostren la coherència i responsabilitat del president Montilla i del govern que des de l’inici de la crisi ja havien anunciat que aquestes mesures només responien a un cas concret d’excepcionalitat, mai a polítiques estructurals.Tal com vam valorar en el seu moment, el Reial Decret era la millor garantia conjuntament amb la voluntat clarament antitransvasista del govern espanyol i català per garantir que l’abastiment de l’àrea metropolitana de Barcelona amb recursos procedents de fora de la conca només es farien en cas d’emergència.

Es tracta de l’expressió d’una voluntat política clara i contundent d’un president i un govern antitransvasista, que està compromès amb tot el país i, per tant, també amb el nostre territori, en contraposició a altres formacions que continuen avui demanant transvasaments estructurals, entre ells el manteniment de la canonada, tot i superar l’estadi d’emergència.

El PSC de l’Ebre hem confiat des del primer moment en el nostre govern convençuts del seu tarannà clarament antitransvasista, hem donat suport a les mesures excepcionals adoptades per evitar les restriccions a l’àrea metropolitana, convençuts tal com ja vam anunciar, que mai ens podem oposar a garantir l’aigua potable a 5 milions i mig de persones, i ho farem sempre que sigui necessari des de la nostra responsabilitat de govern.

Per aquest motiu, i tal com ja vam avançar fa unes setmanes, si es produïa aquesta millora dels embassaments, això comportaria l’aixecament d’aquesta excepcionalitat, i, per tant, abandonar les mesures previstes en el Reial Decret 3/2008. Per aquest motiu, valorem molt positivament que des del Govern català, des de la responsabilitat i coherència en les seves posicions antitransvasistes, prevegin aixecar en breu aquesta excepcionalitat, d’acord amb la millora dels embassaments, i deixar sense vigència aquest reial decret i continuar treballant amb les mesures que ja fa temps que havien encetat com la dessalinització, l’estalvi i l’aprofitament dels recursos en la línia clara de la Nova Cultura de l’Aigua.

Des del PSC, continuem treballant pel futur de les Terres de l’Ebre perquè l’aposta que han fet els dos governs d’invertir al nostre territori, i que es visualitza en els diferents pressupostos, es mantingui i s’incrementi per superar la discriminació històrica que hem patit.

Reflexió

La situació de sequera que viu el nostre país ha conduït als nostres governs, espanyol i català, a prendre un seguit de mesures per tal de garantir el subministrament d’aigua a l’àrea del Ter-Llobregat d’acord amb la responsabilitat que cal esperar d’un govern seriós i representatiu democràticament. Des de l’any 2004, tots dos governs han desenvolupat una sèrie de polítiques en el marc de la Nova Cultura de l’Aigua que han permès gestionar millor la demanda, afavorir l’estalvi i la reutilització, millorar l’aprofitament dels aqüífers subterranis i l’inici de la construcció d’una gran planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat, més enllà dels projectes d’ampliació de la planta de la Tordera i el disseny d’una nova planta a Cunit, al Baix Penedès.
Tammateix la situació d’emergència fruit de la sequera ha arribat abans que la dessalinitzadora del Prat pugui entrar en funcionament, això ha obligat a plantejar-se la possible aportació puntual de recursos hídrics procedents de fora de les conques internes de Catalunya, decisió que s’ha concretat amb el Reial Decret Llei 3/2008 que preveu connectar les xarxes de subministrament del CAT-ATLL, un text legislatiu que fixa aquesta transferència com una mesura temporal i d’emergència fins que entri en funcionament la dessalinitzadora del Prat. Un reial decret aprovat per un govern de convicció antitransvasista i previst per una situació d’emergència, solució que comparteixo plenament.
Aquesta solució ha aixecat un ampli debat i reaccions socials i polítiques diverses, entre partidaris i detractors de tot tipus. Entre aquests darrers, ens trobem amb els que reclamen aigua a dojo en direcció sud i altres que han estès la malfiança en les intencions del govern, tot donant per fet que la transferència esdevindrà permanent.
Els darrers dies, però, s’està produint un increment fort de la pluviometria que té com a conseqüència l’inici de la recuperació dels recursos emmagatzemats als embassaments de les conques del Ter-Llobregat. Aquesta situació, no només allarga la possible entrada en vigor de les indesitjades restriccions sinó que allunya la sensació d’emergència entre la ciutadania. En aquest sentit, ja la setmana passada des del PSC de l’Ebre vam instar al govern de la Generalitat que si continuava la tendència d’increment dels recursos als embassaments es paral·litzés l’enviament d’aigua per vaixells a Barcelona.
Però aquest cap de setmana ha continuat plovent, afortunadament, amb la qual cosa la situació ha millorat una mica més, tot i reconèixer que encara estem lluny de les reserves necessàries per garantir l’abastament de l’àrea del Ter-Llobregat. Per aquest motiu, considero oportú tenir en compte les reflexions encetades ja la setmana passada pels científics de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, que per a mi tenen tot el meu respecte intel·lectual i personal, reflexions que ahir mateix també feia seves la mateixa ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa. És el moment de plantejar-se una moratòria en el projecte de perllongació de la xarxa del CAT i la seva connexió amb la xarxa ATLL, per veure si l’increment de reserves hídriques fa innecessària la seva construcció. Entenem que aquesta és una decisió que han de prendre els dos governs, però que afavoriria la recuperació de la plena credibilitat dels governs de convicció antitransvasista davant els sectors socials més crítics en aquests moments, especialment a les Terres de l’Ebre, expressat en la manifestació de diumenge passat a Amposta, a l’hora que frenaria les demandes transvasistes del PP i de CiU, els grans defensors de polítiques de gestió d’aigua basades en transvasaments estructurals. El govern ha demostrat una gran responsabilitat desenvolupant mesures per donar solucions a aquesta problemàtica amb polítiques concretes i no fiant-ho tot a si plourà o no plourà com van fer durant 23 anys els governs de CiU.
Superada aquesta crisi conjuntural, la posada en marxa de les dessalinitzadores del Prat i de Cunit ha de garantir en el futur immediat l’abastament tant de l’entorn metropolità de Barcelona com de Tarragona i culminaran amb èxit les polítiques desenvolupades pel govern socialista a Madrid i el govern de l’Entesa Nacional de Progrés a Catalunya. Aquestes dessalinitzadores, connectades a les dues xarxes són la millor garantia d’abastament amb vista als propers anys. I la millor garantia de manteniment dels cabals de l’Ebre, necessaris per mantenir tot el nostre ecosistema i la nostra esperança positiva de futur.

Suspendre les transferències si continuen augmentant les reserves hídriques

La Federació del PSC de l’Ebre ha fet avui una petició al Govern de la Generalitat perquè si continuen augmentant les reserves hídriques de l’àrea Ter-Llobregat al ritme actual, que es prengui d’immediat la mesura de suspendre les transferències d’aigua de l’Ebre per vaixell a Barcelona. Des del PSC de l’Ebre es manté la confiança i el suport al Govern de la Generalitat en totes les mesures que ha adoptat en la gestió de la crisi de la sequera per garantir l’abastiment de Barcelona i la seva àrea metropolitana en cas que sigui necessari, de la mateixa manera que valora positivament l’anunci del president, José Montilla, que es mantindran les restriccions, tot i haver superat la fase d’excepcionalitat 2. D’aquesta manera el PSC ebrenc considera aquesta mesura força lògica i de sentit comú. D’aquesta manera, els socialistes de l’Ebre consideren que cal que Barcelona continuï fent un esforç important d’estalvi per mantenir els recursos hídrics actuals, de la mateixa manera que des de l’Ebre es garantirà la solidaritat sempre que així es requereixi.

Condemna de l'atemptat a Legutiano

Crida a la unitat de les forces democràtiques i suport a la tasca dels Cossos i Forces de Seguretat

El Partit dels Socialistes de Catalunya expressa la seva contundent condemna per l´atemptat que es va produir ahir a Legutiano (Àlaba), que va costar la vida a un agent de la Guàrdia Civil i va ferir companys seus. Així mateix, vol mostrar la seva solidaritat amb els familiars de la víctima mortal i la confiança que els ferits es podran recuperar aviat de les lesions.La unitat de totes les forces polítiques és clau per lluitar contra el terrorisme, i en aquest sentit el PSC fa una crida a tota la societat a fer costat al Govern espanyol per acabar amb ETA. Els socialistes catalans també volem mostrar el nostre suport a la tasca que estan desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l´Estat a favor de la pau i en defensa de les llibertats.

Cap detracció més del riu Ebre

La Federació del PSC de les Terres de l’Ebre volem manifestar la nostra posició clara i contundent contra els transvasaments i refermar la nostra aposta pels principis de la Nova Cultura de l’Aigua. Els socialistes de l’Ebre volem deixar constància que ens mantenim ferms en el rebuig a la política de fer transvasaments com a model de gestió de l’aigua. En cap cas donarem suport a qualsevol nova detracció d’aigua de l’Ebre.

La situació actual que viu el país és una “emergència nacional” ja que patim la pitjor sequera dels darrers anys. En aquest sentit, des de la Federació de l’Ebre del PSC volem mostrar el nostre suport a la gestió que de la crisi està duent a terme el Govern de la Generalitat per tal de fer front a aquesta situació. També volem deixar constància de la bona feina feta pel Govern de la Generalitat amb la implementació de les diferents mesures d’estalvi i eficiència, reutilització i recuperació d’aqüífers i antics pous, construcció de dessaladores ... per garantir els recursos hídrics necessaris per a Catalunya.

No obstant això i donat que, com dèiem, ens trobem davant d’una situació excepcional, estem al costat del Govern de la Generalitat en la recerca de les millors solucions per fer front a la crisi. Això sí, des de l’exigència clara i rotunda que no es tregui ni una gota d’aigua més del riu Ebre i que la gestió de la crisi es faci amb els recursos i concessions existents.

Finalment volem recordar a la nostra ciutadania el paper dut a terme pels socialistes de l’Ebre en la lluita contra els transvasaments previstos en el PHN i en la seva derogació. Els socialistes ebrencs ens mantindrem ferms en aquesta posició.

La ineficàcia en la recollida selectiva i els càrrecs de confiança

En el ple extraordinari de l'ajuntament de Tortosa d'ahir dimecres, es va aprovar una modificació dels estatuts del consorci de residus del Baix Ebre(REBE). No és cap secret que la gestió de la recollida selectiva de residus a Tortosa, que l'Ajuntament té delegada en el consorci és un desastre que ve ja de l'anterior mandat. Els contenidors de recollida selectiva a Tortosa sovint apareixen plens i envoltats de residus no recollits. Ja en l'anterior mandat, essent alcalde, ens vàrem queixar reiteradament i de manera discreta, per no generar polèmiques gratuïtes, perquè el nostre objectiu era millorar el servei i no l'enfrontament institucional. El resultat va ser decebedor. Una pèssima gestió de la gerència del consell comarcal, que presidia el Sr. Bel i Accensi, que a més gestionava el consorci i que s'ha mantingut en el mandat actual. La meva sorpresa ha estat que com a solució se'ns proposa nomenar un gerent específic del consorci, com a càrrec de confiança. Creen un lloc de treball per a algú de la seva corda, sense cap canvi en la prestació del servei, cap revisió del contracte, ni cap millora en la infrastructura, que almenys permeti suposar ganes de millorar el servei que al cap i la fi és el que mos interessa als ciutadans.

Tot això és produeix en un ple on el Sr. Bel i Accensi torna a fer una exhibició de prepotència i de menyspreu a la representativitat democràtica dels grups municipals de l'oposició, no contestant moltes de les intervencions dels portaveus d'aquets grups i tancant a correcuita el ple, defugint el legítim i necessari debat democràtic, que el substitueix per declaracions a la premsa. Igual que l'Ajuntament i la seva pàgina web, ignoren que el passat dia nou, hi varen haver eleccions, també a la ciutat de Tortosa, tal com si fora un capítol de 1984 d'Orwell. Tot plegat fa regust a époques passades on és evident que s'hi haguera sentit més a gust.

El meu compromís, com a senador, pel territori i pel país

Aquest matí, en una jornada solemne al Parlament de Catalunya he estat nomenat senador en representació del Parlament de Catalunya a proposta del PSC. Un nomenament que ha estat aprovat per unanimitat. Des d'aquestes ratlles vull manifestar l'orgull que per a mi representa assumir aquest càrrec i també ratificar-vos el meu compromís per continuar treballant des del Senat per les Terres de l'Ebre i per Catalunya.

Victòria socialista en el record d'Isaías Carrasco

Els socialistes avui estem contents, i alhora en el record molt present Isaias Carrasco, el nostre company de Mondragón vil i traïdorament assassinat pels etarres. El nostre record està avui amb la seva memòria i amb la seva dona i els seus fills. Estem dolguts i convençuts que qualsevol de nosaltres podria avui ésser Isaias. Tanmateix la meva condemna sense pal·liatius a l'actitud majoritària del públic de l'estadi de Sant Mamés a Bilbao, no hi ha excusa ni perdó per als que no respecten la vida humana i als que els justifiquen. Matar mai està justificat i per suposat no ho està fer-ho en nom d'un ideari nacionalista, fonamentat en la idea d'una pàtria mítica, sostinguda sobre una bona quantitat de falsedats històriques, només vàlides per als que se les volen creure i que ofenen la intel·ligència més elemental, i el coneixement històric d'un poble el Basc. Els homes del qual, han nodrit històricament les files dels exercits i la marina castellana, com per parlar ara de "territori ocupat" i que ens ho diguin als catalans que varem veure com a partir del 1938 ens ocupaven els requetés alabesos i navarresos a les ordres de Camilo Alonso Vega i Garcia Valiño. Per cert avui algun ajuntament molt proper, amb un pacte de govern estrany no ha convocat els cinc minuts de silenci que han demanat les entitats municipalistes.

Però certament avui estem contents perquè democràticament ha triomfat el projecte socialista liderat per José Luís Rodríguez Zapatero. Una victòria neta, que significa una aposta clara per continuar avançant en les polítiques socials, per millorar la qualitat de vida de tots, en un context de polítiques de creixement econòmic i per tant de creació de riquesa, alhora que aprofundim les polítiques d'igualtat i avancem cap a l'estat federal des del reconeixement al caràcter plurinacional d'Espanya. Una victòria que ens reforça en el compromís responsable de treballar fort, per respondre a les legitimes aspiracions que la majoria de la ciutadania a posat en nosaltres.

Aquesta victòria a tota Espanya ha vingut acompanyada d'una gran victòria del PSC a Catalunya, superant les pròpies expectatives i igualant els resultats de la gran victòria de 1982. Ha triomfat la Catalunya optimista sobre el tòpic del català emprenyat. Ha estat la victòria del projecte que lidera el President Montilla i amb l'impuls inqüestionable de la Carme Chacón. Una vegada més Catalunya es situa a l'avantguarda progressista d'Espanya, evitant el triomf d'un projecte retrògrad, més que conservador, que mira enrere més que endavant i que sintonitza amb les forces més atàviques, alhora que es fonamenta en un nacionalisme espanyolista clarament agressiu amb Catalunya. Catalunya ha donat suport al projecte socialista i del catalanisme federalista. El que representa amb una opció de futur renovada, el sentir majoritari dels catalans des de fa més d'un segle.

La victòria socialista s'ha completat amb un excel·lent resultat a totes les Terres de l'Ebre, on hem obtingut el 48% dels vots guanyant a les quatre comarques i a la gran majoria dels municipis. hem revalidat la primera posició i amb una millora espectacular de les nostres posicions, que ens ha convertit de nou en la primera força política del territori amb molta diferència respecte a la segona. Així mateix a Tortosa el resultat ha estat espectacular, un 52% dels vots, hem sumat més que tota la resta junts. Difícilment avui es pot sostenir el tòpic de que Tortosa és una ciutat de dretes, quan a més a més hem guanyat totes les convocatòries electorals d'ençà l'any 2000, amb l'excepció de les darreres municipals, on es confirma que una excessiva abstenció diferencial, deguda a un excés de confiança entre altres raons, malgrat mantenir percentatge de vots i nombre de regidors, ens va apartar del govern i de l'alcaldia. El resultat d'ahir tor i no ser extrapolable ens esperona a continuar treballant, per construir l'alternativa i tornar a un govern, que sense posar en dubte la legitimitat de l'actual, respongue molt millor al sentiment polític dels tortosins. Treballarem fort reforçant la proximitat a les persones, escoltant tothom, corregint errors i convençuts que treballlem amb la majoria per tothom. Tot plegat queden tres anys.

Gràcies a totes i tots els que heu fet possible la victòria, no us defraudarem.

Rebuig i condemna a la barbàrie terrorista

Des del PSC de les Terres del'Ebre volem expressar el nostre total rebuig i condemna a la barbàrie terrorista que s’ha endut la vida d’un demòcrata en el darrer dia de la campanya electoral.

Refermem el nostre suport al Govern espanyol en la lluita contra el terrorisme i volem fer arribar als socialistes bascos i a la família de l'exregidor Isaías Carrasco el nostre condol.

Els socialistes catalans considerem que la millor resposta a aquest atemptat és la fermesa i la unitat de tots els demòcrates, així com una alta participació en els comicis de diumenge com a exercici per refermar el sistema democràtic i el funcionament de les institucions.

"Indecís? Escolta la Cope cada matí"

M'ha semblat força adient el nou lema de campanya del PSC que ha presentat el secretari d'Organització, el company José Zaragoza. Perquè cal tenir en compte el paper que ha jugat la COPE en reverberar els atacs del PP i Rajoy a Catalunya. Fins i tot, si se'm permet l'expressió, han sigut més papistes que el Papa en estendre el llenguatge de la crispació i l'enfrontament durant aquests quatre anys de govern socialista. I també, perquè jo mateix, com alcalde de Tortosa, i el nostre partit, vam ser també el blanc perfecte durant el meu darrer mandat per part d'una televisió (alegal) que va saber com repetir mil i un cops els missatges enviats per CiU. Potser aleshores ens hauria anat bé advertir als indecisos de com les gasta la dreta a l'hora de teledirigir i manipular determinats mitjans, a cop de taló, i que, com el cas de la Cope, que curiós, també a Tortosa tenia alguna cosa a veure amb determinats poders fàctics. De fet, si volen, poden continuar veient aquesta televisió per adonar-se'n que, en contra de qualsevol criteri periodísic, plural i democràtic, un dia si, i l'altre també, només CiU repeteix un i altre cop els seus missatges. Mireu-la per adonar-vos de fins on pot quedar retallada la llibertat d'expressió amb el poder de la dreta i determinats sectors.

Perquè avui els socialistes afrontem la recta final de la campanya amb optimisme, però conscients que no val a badar. El nostre president ha guanyat contundentment Rajoy en els dos debats que hi ha hagut. Però ara hem de guanyar en vots. I ho hem de fer massivament sobretot a Catalunya perquè una victòria àmplia en el nostre país influirà decisivament en el resultat global de les eleccions. Zapatero va donar la cara per Catalunya davant de tota Espanya en els dos debats mentre Rajoy matenia el seu discurs anticatalanista per obtenir vots amb l'enfrontament i la mentida (no es penalitza per retolar en castellà, es vetlla perquè es retoli també en català). Zapatero va trenar un discurs sòlid, incisiu, aportant solucions, presentant propostes, demostrant dades, front a un Rajoy amb un argumentari ja massa enquistat basat només en la mentida i l'enfrontament. El president va revalidar la seva aposta per Catalunya, per l'Estatut, per la immersió lingüística, ratificant el seu compromís per la Nova Cultura de l'Aigua i el no al transvasament, front a un Rajoy que si el PP torna a governar ja ens ha advertit que hi haurà transvasament, que no hi haurà Estatut i que tornarà a deixar Catalunya i les Terres de l'Ebre a la cua de les seves prioritats.

Demà, més d'un miler de persones de les Terres de l'Ebre assistirem al míting central a Barcelona amb José Luis Rodríguez Zapatero, Felipe González, Carme Chacón i José Montilla. La nostra convocatòria per participar en aquesta cita, m'atreveixo a dir històrica, ha estat un èxit. Ho ha sigut perquè tenim un programa clar, perquè les Terres de l'Ebre han guanyat amb el govern socialista, però sobretot perquè la nostra gent sap que per continuar avançant, només pot passar una cosa el pròxim 9 de març: que José Luis Rodríguez Zapatero continuï sent el president del Govern. Com deia avui Zaragoza: "Un diputat més a CiU, ERC o ICV no decideix res; en canvi un diputat més del PP pot ser la diferència entre guanyar o perdre". No ho oblidem.