La campanya electoral i l'etern debat de l'aigua

Dimarts passat vam celebrar l'acte central de campanyadel PSC de les Terres de l'Ebre a Tortosa, un èxit d'assistència de públic, més de vuit-centes persones al Pavelló Firal, en un dia feiner i a les 19,30, en horari encara comercial. La nostra primera candidata i ministra Carme Chacón va fer una intervenció extraordinària, que va arrossegar al públic a un veritable estat d'eufòria. Sobretot va ratificar la posició dels socialistes davant les propostes transvasistes de la dreta i va assegurar amb rotunditat i sense cap mena d'ambigüetat, que la continuïtat del govern socialista de J.L. Rodríguez Zapatero és l'única garantia que el projecte de transvasament, continuï ben guardat en un calaix.

De fet el debat de l'aigua, malauradament no s'ha esgotat. L'ajuntament de Tarragona, ha aprovat posar a disposició de l'ACA uns pous per si es dona una situació d'emergència a Barcelona i se n'ha de garantir l'abastament, de manera puntual i per aquest any, mentre no entren en funcionament les dessaladores de Cunit i del Llobregat. Immediatament surten els mercaders de l'aigua, els dirigents de les comunitats de regants, entitats que varen negociar el minitransvasament regulat per la llei 18/1981 a canvi de compensacions econòmiques per a les seves organitzacions i que mentre va durar el debat sobre el PHN de PP i CiU sempre varen dir que no volien un transvasament de l'Ebre, perquè volien de nou vendre aigua de les seves concessions.

Els dirigents d'unes entitats que agrupen als propietaris del Delta i on voten les hectàrees i no les persones, encapçalats per un exregidor tortosí del franquisme el Sr. Lluís Pegueroles, pretenen liderar un moviment territorial i que els segueixin els ajuntaments, en contra de l'acord i amenaçant amb accions judicials. Immediatament i com no podia ser d'altra manera, ha sortit el Sr. Bel i Accensi, alcalde de Tortosa en la mateixa línia i amenaçant amb una declaració institucional. Seria sobrer recordar, si no fora per que de vegades es perd la memòria, que el senyor Bel i Accensi es dirigent de CiU, partit que va recolzar el PHN del sr Aznar, i no recordo cap declaració institucional seva d'aquella època, ni recordo haver coincidit amb ell a Brusel.les, Barcelona, Palma, València, Barcelona, Saragossa, Tortosa o Amposta entre altres de les moltes mobilitzacions liderades per les plataformes en defensa de l'Ebre. Això si, ara el seu candidat el Sr. Duran i Lleida, a Tortosa diu que es varen equivocar, però no per que la política de l'aigua que defensaven fos equivocada, si no perquè els hi va anar malament en vots. Perquè aquests dies en campanya els Srs. Jordi pujol i jordi Jané estan atacant els socialistes al Camp de Tarragona recordant que en els seu moment, vàrem votar en contra de la llei del minitransvasament.

Que tota aquesta colla neguen ara, una actuació estrictament solidària de l'ajuntament de Tarragona, ofen la intel·ligència. Els socialistes en la nostra oposició als transvasaments de l'Ebre, sempre hem mantingut la nostra negativa a utilitzar l'escassa aigua de l'Ebre, per atorgar concessions permanents destinades a sostenir creixements desequilibrats i desequilibradors fora de la conca. Però sempre hem dit que si era necessari, puntualment i per consum humà, quan fora necessari seríem solidaris.

Míting de Carme Chacón aquesta tarda al pavelló firal

Carme Chacón, ministra d'Habitatge i candidata de PSC per Barcelona, serà la protagonista aquesta tarda del míting central dels socialistes a les Terres de l'Ebre. Hi esteu convidats tots i totes. L'acte començarà a les 19.30 hores al pavelló firal de Tortosa. Chacón ha defensat clarament durant aquesta campanya que els socialistes som la principal garantia per enterrar definitivament el transvasament de l'Ebre.

Si tu no hi vas, ells tornen

Ja estem en plena campanya electoral, hi ha qui pensa que és un ritual repetitiu i potser innecessari, amb tot és consubstancial a la democràcia i es un bon moment per a la reflexió política. Malgrat lo denostat que està el sistema de democràcia parlamentaria per alguns, és ben cert que és el millor que fins ara hem trobat, per garantir la convivència respectant els drets humans, alhora que serveix per garàntir els drets socials i la qualitat de vida que les persones ens mereixem.
Aquestes eleccions, presenten un confrontació neta entre dreta esquerra, entre socialistes i conservadors, entre PSOE i PP, sense menystenir les altres opcions minoritaries, el que està en joc és continuar la política de drets socials, d'universalització de l'estat del benestar, i de reconeixement a la pluralitat de pobles i nacions que configuren Espanya, continuar amb el que ha estat la tasca dels governs socialistes, o tornar a les polítiques socials neoliberals privatitzant els serveis bàsics, com ara la salut i l'educació, recuperant la imposició des del govern d'un codi moral, que en el millor dels casos no hauria de sortir de l'àmbit privat dels sectors més ultra conservadors de l'episcopat, i fent marxa enrera en el nostre estatut.
És obvi que no és un tema menor i que motivacions per anar a votar no en falten, amb tot encara hi ha qui segueix amb el tòpic poc elaborat del "tots son iguals". A casa nostra i en àmbits propers, uns des de l'esquerra diuen que la política feta pel govern, no és prou d'esquerres, i d'altres que lo important no és si dreta o esquerra (alguns recordaran allò de "ni de derechas ni de izquierdas sinó todo lo contrario" proclamat per José A. Primo de Rivera), que lo important és la patria. Però en realitat només hi ha dues opcions molt ben delimitades, i cal escollir, és molt senzill Zapatero o Rajoy, amb tort el que comporta l'elecció, i no val a quedarse a casa. Cal assumir la responsabilitat i sortir a votar. L'abstenció, una vegada més seria un vot a la dreta, per omissió, i després una vegada més, necessitem quatre anys per intentar esmenar-ho.

L'energia, una aposta per al nostre futur

APOSTA INDEFUGIBLE PER LA RECERCA I LA INNOVACIÓ

L’energia, una aposta per al nostre futur

Dijous passat dia 7 de febrer, es va celebrar a Barcelona, la Segona Jornada de Clústers Urbans, organitzada per 22@. . I la veritat és que va ser força interessant, la immersió de tota una jornada al voltant de les estratègies de creixement de determinades àrees metropolitanes d’arreu d’aquest món globalitzat, i molt especialment de les de Barcelona i els quatre clústers sectorials (xarxa d’empreses, ubicades preferentment en un mateix territori, i institucions especialment del món universitari i de la recerca, que entre altres comparteixen l’impuls a la innovació, i es beneficien respectivament de la seva activitat) , que impulsa 22@.
Crec que és important, que estem atents a les estratègies de creixement de les regions metropolitanes capdavanteres, perquè salvant totes les distàncies, puguem dissenyar les nostres pròpies per a l’àmbit regional de les Terres de l’Ebre i sobretot treure’n benefici de les dinàmiques de creixement de les més properes. La nostra Vegueria no pot jugar en la primera divisió d’aquesta economia globalitzada, però no estem mal posicionats si atenem, com afirmava Alfonso Vegara, president de la Fundació Metròpoli, que l’influencia positiva d’una àrea central que estira, arriba fins a quatre hores de distància, molta més de la que ens separa de Barcelona. Una metròpoli que per altra banda tots els ponents, varen assegurar que es troba molt ben posicionada, tan per les iniciatives en innovació lligades a una llarga tradició industrial, un bon atractiu per caçar talents, unes infraestructures de tot tipus adequades i fins i tot un bon clima. Bona part d’aquests actius son aplicables a bona part de la zona costanera de Catalunya arribant fins a Tortosa.
Dels quatre clústers que impulsa 22@, Media(mitjans de comunicació),TIC(tecnologies de la informació i la comunicació,Tecmed(tecnologies de sanitat i farmàcia) i Energia; només aquest darrer ens dóna possibilitats reals de fer una aposta per la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació des del nostre territori, participant del clúster que impulsa Barcelona. Això reforçaria el creixement industrial del sector, generaria un important valor afegit al nostre sol industrial, i de retruc, impulsaria la resta de sectors especialment el dels serveis. Tenim una implantació industrial important en el sector energètic i continua creixent, tenim empreses del sector disposades a invertir en R­+D+I, en el territori, possibilitats reals de que alguna universitat s’hi involucre, i trobaríem les complicitats necessàries en les administracions de la Generalitat i de l’Estat per tirar-ho endavant. En la sessió de la tarda i en l’àmbit específic de la energia, Antoni Martínez, director del Parc de l’Energia, fundació b_TEC (antic directiu d’ECOTECNIA, empresa que va construir el parc eòlic de PEBESA a Tortosa), va afirmar clarament que la voluntat del seu parc era no estar concentrat a Barcelona sinó descentralitzar-lo. A tot això cal afegir-hi el projecte Castor de magatzem i planta de gas al municipi de Vinaròs, que tal i com ens informava a la Cambra de Comerç de Tortosa, el passat mes d’ocubre el Secretari d’Energia del Ministeri d’Indústria l’Ignasi Nieto, hauria d’anar lligat a un centre de recerca i voldrien desenvolupar un hub d’empreses gasístiques que sigui referència internacional per al preu del gas.
Tenim les condicions, ara podem no perdre el tren de la nova revolució industrial, la nostra posició a l’Arc Mediterrani i el desenvolupament de les infraestructures que han reduït la nostra distància en temps a les zones metropolitanes de Barcelona, València i Saragossa, entre altres factors positius per a la localització industrial ho fan possible i jo diria que inexcusable. Es l’hora d’apostar per la innovació amb estratègies que incorporen valor afegit al nostre territori, com a destinatari d’inversions, el futur de la industria passa inexcusablement per aquí, en tot l`àmbit de la Unió Europea, i hem d’estar preparats i anticipar-nos a la previsible deslocalització de industries que basen la seva competitivitat en l’ús intensiu de ma d’obra. Hem de treballar fort i fer-ho amb el màxim consens dels sectors socioeconòmics, de les diferents formacions polítiques amb responsabilitats de govern i amb la implicació de totes les administracions. Ara és l’hora i no s’hi val a badar.

L'hospital de les Terres de l'Ebre

Divendres passat dia 1 de febrer, es signava el conveni per al nou hospital de les Terres de l’Ebre, és un document de compromís polític que concreta i referma l’anunci fet per la consellera de salut del govern de la Generalitat de Catalunya la senyora Marina Geli, el catorze d’agost de 2006 i que ha ratificat reiteradament en les seves visites a Tortosa i en les seves compareixences al Parlament de Catalunya. Aquestes ratificacions reiterades no li han evitat les constants desqualificacions dels senyors Sancho i Bel, en tant que portaveus al Parlament i a l’Ajuntament de Tortosa, acusant-la de mentir i desqualificant la ubicació proposada per l’Ajuntament de Tortosa, tot dient que no hi havia prou metres en el sòl ofertat al pla parcial de la Farinera, o fins i tot que era un hospital excessivament urbà i per tant insolidari amb el territori. Afortunadament sembla que el sr. Bel i Accensi, en el seu nou paper d’alcalde ara veu les coses diferents i no té inconvenient en signar un conveni que preveu la mateixa ubicació sense haver-ne plantejat cap d’alternativa. No cal esperar cap rectificació ni autocrítica que no n’hi haurà, tot s’hi val si condueix al poder. Fins i tot ell mateix ha acceptat, que ara li toca aparentar seriositat i fer d’alcalde.
La inversió de l’hospital és la més important que es produirà a Tortosa, per part del govern de la Generalitat en molt de temps, conjuntament amb la inversió per al nou campus de la URV signifiquen una clara aposta per equipaments i serveis de primera magnitud en els dos sectors fonamentals per a la qualitat de vida en qualsevol estat del benestar. Dos temes que vàrem negociar i acordar en el mandat municipal 2003-2007 i que marquen un salt endavant determinant per al conjunt de les Terres de l’Ebre i reforcen clarament el paper de Tortosa com a centre de serveis de referència i per tant el paper de capital de la futura vegueria. Aquesta és la propera fita a aconseguir. La declaració recent del president José Montilla en la seva visita a Tortosa, dient que es un compromís per a la present legislatura, n’és la millor garantia.
Seguim amb un alcalde que no té cap model de Tortosa al cap, que s’ha instal·lat en el poder pel poder i que passa de la desqualificació més barroera a l’acceptació acrítica sense cap tipus de raonament. Amb tot, entre tots i totes haurem de continuar fent avançar Tortosa i les Terres de l’Ebre. Tenim el model, tenim definits els objectius i estem disposats a treballar tot el que calgui.

2a Trobada de blocaires ebrenc II

Avui, de fet a l'hora que som ja he de parlar d'ahir, ja he participat en la segona trobada de blocaires ebrencs, com a convidat a una taula redona de polítics amb bloc... res més que expressar el meu agraïment i felicitació als organitzadors.

El que si voldria comentar és la darrera intervenció d'un dels participants, fent una crida a cel.lebrar el 800 anniversari del naixement de Jaume I "El Conqueridor" com una data especial per als Països catalans. M'hauria quedat estupefacte si no fora per que, com deia Paco Sancho a la taula rodona, aquí ens coneixem tots.

M'agradaria saber per que hem de cel.lebrar l'anniversari de qui a sang i fetge i sobre una muntanya de morts, per la via del genocidi cultural, va acabar amb l'extraordinaria cultura que s'havia desenvolupat a l'orient d'Al-Andalus, el 1238, tal i com noranta anys abans havia succeit amb el regne de Tortosa i un any després amb el de Lleida.

Aquest dissabte, el president valencià i l'alcaldesa, amb el cardenal arquebisbe, han cel.lebrat un Tedeum a la catedral, rememorant el que el rei Jaume va ordenar després de la conquesta per cel.lebrar la seva victòria, sobre els sarraïns. La pregunta retòrica, és per que, els veïns dels països catalans que no participem de l'esperit de creuada hem de cel.lebrar l'efemeride? i per que les imposicions culturals per via de conquesta, de vegades son lloables? Per que son les nostres? Per que el rei Jaume és el fundador de la nació catalana(entenent per tal els Països Catalans), ell que mai va tenir el més mínim concepte de nació, que en la seva accepció actual és contemporani de la revolució francesa de 1789, i que ho va evidenciar en repartir els seus regnes entre els seus fills Pere i Jaume com qualsevol pare fa amb els seus bens patrimonials?

Segona trobada de blocaires ebrencs

Demà, dia 1 de febrer, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, i dissabte, dia 2 de febrer, a la Biblioteca Municipal de Roquetes, es realitzarà la segona trobada de blocaires ebrencs, l'Ebrebloc . És una nova cita que evidencia la implantació d'aquest nou mitjà de comunicació a les nostre terres. Des d'aquestes ratlles us encoratjo a participar en aquesta trobada que recull un bon grapat de propostes interessants, que ens permetran aprofundir en l'aprofitament d'aquesta eina en els diferents àmbits de la nostra societat i com millorar-ne els continguts i propostes. Però, sobretot, torna a ser una cita important per reflexionar sobre la seva implantació i usos i, sobretot, perquè aquestes trobades també ajuden a construir territori. Per tant, des d'aquí felicitar un altre cop la iniciativa i animar-vos a tots i a totes a participar-hi. Si hi esteu interessats, podeu trobar més informació a http://www.ebresfera.cat/.

O Zapatero o Rajoy

Els ebrencs i les ebrenques haurem de decidir el pròxim 9 de març entre dos presidents: o Zapatero o Rajoy. Sabem que amb l’actual president, José Luis Rodríguez Zapatero tenim una Espanya més plural, una Espanya que pensa més en les polítiques socials, en la millora de la qualitat de vida, una Espanya que atén a les diferents sensibilitats. Al nostre territori, s’ha demostrat que el Govern Zapatero ha previst què cal fer per millorar el nostre desenvolupament, posant fil a l’agulla a diferents projectes vitals per a les Terres de l’Ebre. Amb Zapatero s’ha aturat un transvasament que volia espoliar un dels nostres principals recursos.
Amb Mariano Rajoy hem pogut visualitzat el viratge cap a la dreta més retrògrada amb la no inclusió de Gallardón en les llistes i el fitxatge de Pizarro (de trist record per als catalans i les catalanes). Amb Mariano Rajoy tornarem a un estil que es resumia amb aquella frase del senyor Arias Cañete “el phn será un paseo militar”. Tornarem a l’Espanya excloent. Sabem que el PP de Mariano Rajoy tornarà a despertar el fantasma del transvasament perquè estan enclavats en polítiques passades de moda. Per aquest motiu, cal saber i valorar què hi ha darrere de Rajoy, com ho il·lustra aquesta campanya que hem encetat els socialistes catalans. Amb una il·lustració de les nines russes, les Matrioshka, evidenciem que darrere Rajoy hi ha el perfil més ranci del PP.

No hi ha color: el PSC creu en l’Ebre, CiU, no

Fins a dos vegades vaig haver de llegir-me aquest dijous passat la premsa per assegurar-me que havia entès bé el que havia escoltat pel matí a la ràdio. CiU venia a l’Ebre a dir-nos que esperen treure tres diputats per Tarragona. De seguida vaig pensar que eren ridícules aquestes afirmacions, tenint en compte que aquesta formació va treure només un diputat en les darreres eleccions i aconseguir-ne ara un tercer significaria triplicar els resultats. Per tant, només podia respondre a la voluntat de la dreta nacionalista catalana a vendre fum i fer volar coloms sobre una expectativa que saben que no és raonable, per fer veure que sí que creuen en l’Ebre, i que la seva candidata ebrenca pot ser diputada. Però és un engany, perquè saben que no treuran tres diputats. No confien en el nostre territori. No cal tornar a repetir quina va ser la posició de CiU, favorable al transvasament, per cert, ratificada amb aquesta moció que van presentar i que va rebujtar el Parlament en què demanaven la interconnexió de xarxes i el transvasament del Roine. No confien en el nostre territori, perquè l’han deixat abandonat de la mà de Déu durant els anys que han governat a Espanya i Catalunya, situació a la qual hem començat a posar remei. No tenen ni una guspira de confiança ni en la seva gent, a qui releguen a llocs d’una llista amb cap garantia de sortir elegits. I, per si fos pocs, arriben a l’Ebre d’excursió amb un candidat per Tarragona que és de fora i que segur que va haver d’emprar el GPS per arribar dimecres passat a Tortosa. Per tant, que no ens tornin a enredar, demostrem-los què en pensem del mal que han fet al nostre territori. Els socialistes som la millor garantia per al futur de les Terres de l’Ebre i nosaltres sí que creiem en la nostra gent, ho van demostar complint el compromís d'aturar el transvasament. Perquè creiem en la nostra gent, avui ja tenim assegurada la presència a les Corts Generals la pròxima legislatura i, donades les expectatives raonables que tenim de revalidar els tres diputats aconseguits en les darreres eleccions, tornarem a ser els únics amb representació al Congrés a través de la companya Lluïsa Lizárraga, protagonista directa en la ponència de derogació del transvasament, després de retirar les tropes de l'Iraq, la primera iniciativa del president Rodríguez Zapatero en arribar a la Moncloa.

Felipe González dóna suport a Carme Chacón

Diumenge vinent, dia 20 de gener, a partir de les 12 de migdia els socialistes iniciem la precampanya electoral al pavelló de la Vall d'Hebron de Barcelona. Ho fem amb un míting que respon a allò que haurà de ser una campanya intensa, amb tota l'artilleria al servei de la millor causa política: mantenir al capdavant del Govern d'Espanya un president socialista, José Luis Rodríguez Zapatero, que recull la tradició de bona gestió, de modernitat i de treball per la cohesió social de tots els governs socialistes.
Un govern amb un president amb un tarannà obert i renovador, que s'ha convertit en un referent per a tot el socialisme europeu, ampliant el sentit del treball per les polítiques socials avançades que correspon a l'esquerra en general i al socialisme democràtic, en particular. Així mateix, ha demostrat una sensibilitat extraordinària en el reconeixement de l'Espanya plural i dintre d'aquesta del paper d'una Catalunya que vol continuar sent motor econòmic i referent de modernitat de tot l'Estat, tot afavorint l'aprovació del nou Estatut. Un Estatut que permet a Catalunya assolir el reconeixement com a nació i unes quotes d'autogovern insòlites en la majoria dels estats federals arreu del món.
I la millor manera per visualitzar això és sense cap dubte la presència de l'expresident del Govern Felipe González, amb tota l'extraordinària significació positiva que té la seva presència, estadista reconegut a nivell internacional i líder de la Internacional Socialista. Evidentment, donant suport a la nostra candidata, la Carme Chacón, no només una de les ministres més joves, sinó una de les dirigents socialistes amb major capacitat, dinamisme i preparació que la converteixen en una de les garanties de futur per al projecte socialista a Catalunya i Espanya. Conjuntament amb el president de la Generalitat, José Montilla, el gran líder del socialisme català que representa millor que ningú la Catalunya d'avui, que s'ha revelat com un dels grans presidents de la història del nostre país, constitueixen un cartell de luxe per a l'estrena de la que serà la gran campanya dels socialistes a les generals del proper 9 de març. Cal ser-hi tots i totes i demostrar la força del nostre projecte i el suport de la nostra societat.

CiU torna a torna a parlar ja, i sense remordiments, de transvasaments

Després de veure les dues entrades que ha fet avui el senyor Gustau Moreno a la Marfanta, no em puc estar de fer aquest comentari. Mentre veiem, per una banda, una entrada sobre la ministra Narbona i el seu compromís per la Nova Cultura de l’Aigua, per contraposició en trobem una altra del convergent Felip Puig que ens recorda l’aposta de CiU pels tranvasaments. Una aposta transvasista feta de forma desvergonyida a la nostra mateixa ciutat, al costat de l’alcalde, senyor Ferran Bel, sense escrúpols, sense amagar-se de res, prepotents, tot pensant que els tortosins i tortosines potser ja hem oblidat que volien vendre la nostra aigua i d’això no en passarem mai més factura. Alerta, conciutadans, alerta perquè les cartes són damunt la taula. Avui, el mateix dia que el president Zapatero dissol les Corts Generals i es convoquen eleccions per al 9 de març, els ebrencs i les ebrenques tenim ja alguns dels principals arguments per decidir què fem en aquestes eleccions. Podem triar entre la modernitat, el progrés i la Nova Cultura de l’Aigua per la qual apostem els socialistes, o per l’antiguitat, el conservadurisme i els transvasaments pels que aposta el PP, amb la complicitat de CiU. Tots dos partits van estar a punt de condemnar sense pal·liatius el nostre futur. Permetrem que torni a passar?

Inici d'any molt gris

Els darrers sis mesos i mig hem estat expectants per veure quin camí prenia el nou govern de Tortosa, sobretot per les moltes promeses realitzades, per les crítiques destructives al nostre treball que buscaven mostrar un panorama falsament efereïdor de la nostra ciutat, per la demagògia en què es van instal·lar per vendre que tot s'havia fet malament i ara s'anava a arranjar tot d'una plomada. I vet aquí que després de sis mesos, no hi ha cap nova expectativa,. CiU continua sense tenir ni model ni projecte de ciutat. Res de res. Fum. Van fer de destralers, els va anar bé, i ara continua sent la seva principal arma.

Això sí, han tingut la gran sort de poder recollir la nostra acció de govern anterior, donant continuïtat a les inversions ja encetades o plantejades (Centre Cultural de l'Escorxador, Centre de Tecnificiació Ciclista, Pincat...). En aquest sentit, celebrem que no puguin fer marxa enrere a la recuperació de la nostra ciutat històrica, deixada de la mà de Déu durant els 20 anys de CiU al govern de Tortosa.

Tot i el bon moment que passa l'Ajuntament, el seu primer pressupost no podia estar més mal fet perquè atempta contra els criteris a l'ús, incrementant més d'un 16% la despesa corrent i reduint les amortitzacions en més d'un 25%. Han hagut d'admetre que han trobat un Ajuntament força sanejat però el fet de reduir l'índex de retorn posa en perill aquesta dada que encara és bona, però que pot ser negativa si baixa més. I, sobretot, el que més clama al cel: un pressupost que inclou una important pujada del capítol de personal. Estarem atents en aquest sentit perquè CiU no converteixi l'Ajuntament en una oficina de col·locació com ha fet amb altres administracions on governa. El que hem constatat ja és el sectarisme d'aquest govern en relació a la política de personal, passant el rodet sense contemplacions, sense tremolar-los un dit a l'hora de no renovar una dona embarassada, necessària al seu lloc de treball, competent i preparada, sense que ni ERC hagi dit ni mut, tot i tenir un destacat dirigent sindical a les seves files. A això cal afegir la no renovació de contractes a aquells que consideren que estan allunyats del seu ideari polític.

Assistim a un inici d'any sense novetats, sense conèixer encara què vol fer aquest govern, amb l'únic canvi constatable d'una actitut prepotent, despòtica, triomfalista i, de vegades, insultant cap a la resta de formacions polítiques que formem part de l'oposició.

La grisor d'aquest govern la podem veure amb successius ordres del dia dels plens que no aporten res de nou a la nostra ciutat, que són tràmits purament, molts dels quals són la continuïtat a projectes encetats anteriorment.

Ahir ja denunciava un portaveu de l'oposició l'incompliment de bona part de les promeses electorals, massa, d'aquest govern que ho va prometre tot.

En definitiva, inici d'any molt gris.

Bisbes i democràcia

La imatge de diumenge passat a la plaça de Colon de Madrid, on diferents bisbes de mitra i bàcul, arengaven a desenes de milers de manifestants, no m'atreveixo a qualificar-la de preocupant, per mi resulta esfereidora. Que avui, a començaments del segle XXI, pastors de l'esglesia, dels de solideu vermell, més concretament per tant princeps de 'esglesia de Crist, els cardenals arquebisbes de Madrid, Toledo i Valéncia entre altres, arenguen als fidels contra el govern democràtic d'Espanya, és aterridor. No és nova la intromisió de sectors de l'esglesia en la política, és tan antiga com l'Edicte de Milà, però la història recent d'Espanya n'està plagada d'exemples, els més greus les quatre guerres civils que hem patit els darrers dos segles. Es per això que es fa dificil romandre impassible davant les denuncies dels prelats contra el govern acusant-lo d'actuacions antidemocràtiques i fins i tot anticonstitucionals. Vull pensar que es tracta només d'escalfament preelectoral, intentant recolzar un PP amb escasses possibilitats d'èxit, si es aixì la resposta, cal donar-la a les urnes, amb un vot massiu democràtic, progressista i constitucional, que tot és un i el mateix, la reelecció de José Luís Rodriguez Zapatero com a President del Govern.
Amb tot com a catòlic, m'agradaria saber el posicionament del meu bisbe, Monsenyor Javier Salinas. En moments de tribulació és bo sentir l'opinió dels pastors, i en tocar coses del govern temporal no perdre de vista l'ensenyament dels evangelis (Mt 22,15-22;Mc 12,13-17 i Lc 20,20-26).

Bones festes i un 2008 esplèndid

Aprofito el meu bloc personal per desitjar-vos unes bones festes i un 2008 esplèndid. I ho faig amb aquestes imatges del nou Mercat del Peix. És la mostra de com la voluntat, la tenacitat, el treball i la lluita són elements necessaris per tirar endavant els nostres projectes de futur. Ens hem de felicitar plegats d'una obra que ha permès recuperar per a la ciutadania un espai per passejar, per xerrar amb els amics, per estar-s'hi, a la vegada que embelleix el centre de la nostra ciutat.

Aprofitant aquesta bona notícia us reitero el meu desig sincer d'un any 2008 pròsper i ple d'alegries.

Homenatge a la gent que va lluitar contra el transvasament

Diumenge vaig assistir a l’acte organitzat amb motiu de la inauguració del monument a la lluita de la gent contra el transvasament. Ho vaig fer acompanyat d’un bon nombre de socialistes que al llarg dels gairebé cinc anys vam estar al costat de la gent de l’Ebre, que vam sortir a les manifestacions, que ens vam abocar a defensar en totes les instàncies públiques els arguments que mostraven perquè no podíem acceptar un atemptat tant greu contra el nostre principal recurs, l’aigua. Hi vam ser presents perquè volíem manifestar el nostre homenatge més sincer a tots aquells i aquelles que van fer possible una lluita que es va esdevenir en modèlica. Ho vam fer des de la nostra convicció que vam treballar fort i dur, però que va valer la pena. Un esforç, una tenacitat i una aposta per la Nova Cultura de l’Aigua, que va ser escoltada ràpidament pel nou govern socialista amb José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant, que entre les primeres decisions que va prendre en accedir a la presidència va ser derogar aquest transvasament tant nociu per als nostres interessos. Ho vam fer perquè els ebrencs i les ebrenques mereixen molt més encara que aquest bell monument que recordarà per sempre la lluita d’un poble.
Però lamentablement vam haver de mostrar una vegada més que no tot val en la política i que hi havia d’haver algú que aixequés la veu davant la hipocresia de veure com els que en el seu moment van defensar aquest transvasament, els polítics de CiU, ara ocupaven un lloc d’honor i s’encarregaven d’inaugurar un monument erigit en record als que van lluitar precisament contra un transvasament que va comptar amb la malaurada complicitat de CiU i el seu vot favorable al transvasament a les Corts Generals. Per cert, formació amb qui em vaig haver d’esbatussar de valent al Senat per frenar aquest espoli. Per això, com no podia ser de cap altra manera, i d’acord amb la nostra convicció, per dignitat i justícia històrica, vam haver d’abandonar l’acte en el moment en què el senyor Bel, l’alcalde convergent de Tortosa va iniciar el seu discurs. On era el senyor Bel mentre ens marejàvem dalt d’un catamarà cap a Mallorca? On era el senyor Bel i Convergència mentre el fred ens calava els ossos a Brussel·les? On era mentre cridàvem fort i clar El Riu és Vida a Barcelona? Hi era a la Marxa Blava o a Son Port? Què feia mentre a Tortosa, Amposta, Deltebre i Móra d’Ebre la gent, els seus conciutadans ebrencs, ens manifestàvem contra l’espoli previst pel PP amb connivència amb CiU? El senyor Bel, com el senyor Panisello, per cert, a qui vam haver de portar als tribunals pel seu entossudiment de formar part del Cpide, institució encarregada d’administrar la venda del nostre riu, el senyor Bel i el senyor Panisello i molts altres càrrecs de CiU presents a l’acte de diumenge no van moure ni un dit per aquest territori aleshores. Potser ho han fet ara, perquè el territori va guanyar gràcies al suport del govern socialista de Madrid. I ara, com que els costa poc, han decidit fer el paperot i gastar-se uns quants euros amb el monument, que per cert, per part de Tortosa ja ho vam deixar enllestit amb el nostre govern, i així rentar el seus pecats. Però a nosaltres no se’ns compra ni tampoc oblidem i, per això, hem volgut boicotejar un discurs hipòcrita i sense sentiment del nostre actual alcalde.

Alerta a les amenaces de transvasament del PP

Fa pocs dies La Verdad de Murcia publicava una informació que ens ha de fer estar alerta una vegada més davant l’amenaça constant del Partit Popular de reprendre el projecte de transvasament de l’Ebre en cas que torni a governar Espanya. Així, aquest mitjà recollia en portada que “Aznar assegura que el PP reprendrà el transvasament de l’Ebre”. Fins i tot, aquest diari recull unes declaracions que encara van més enllà d’aquesta promesa i que són tota una provocació. Així hi trobem en paraules d’Aznar: “Alguna vegada tindrem l’oportunitat d’acabar allò que vam començar a Abarán”, en referència al 18 de febrer de 2004, dia en què es va col·locar la primera pedra del transvasament de l’Ebre. Ara més que mai és necessari que la ciutadania no oblidi els partits que van donar suport al que hauria pogut estar el major espoli del territori i actuï en conseqüència. No baixem la guàrdia, ja que cal estar a l’aguait d’un possible pacte CiU i PP a Madrid en la mateixa línia de col·laboració que tots dos partits han mantingut respecte al veto als pressupostos generals de l’Estat al Senat.
Cal que recordem el paper clau que va jugar el president José Luis Rodríguez Zapatero en derogar aquest transvasament, una de les primeres decisions que va prendre en arribar a la presidència del Govern, i sobretot no ens deixem enganyar per aquells que a través de mitjans públics continuen agredint al nostre territori amb publicitat (més aviat propaganda política pura i dura) que vol avalar el que científicament és inavalable.

Pressupostos Generals de l'Estat 2008

Aquesta setmana en el ple del Senat, hem assistit a una situació política que és bona d'analitzar. Em refereixo al veto a la secció 27 del projecte de llei dels Pressupostos Generals de l'Estat, referida al Ministeri de l'Habitatge, que bloqueja la tramitació i obliga a retornar-los al Congrés dels Diputats, on serà necessaria la majoria absoluta, es a dir 176 vots per aprovar-lo.Aquest veto ha estat presentat pel grup de CiU, però si tenim en compte que aquest grup només consta de 6 senadors, entendrem que la seva victoria amb 137 vots es va deure de manera principal, al supot incondicional del grup del PP, i al suport irrellevant des del punt de vista quantitatiu, però preocupant des del punt de vista polític dels quatre senadors d'ERC, que formen part del grup de l'Entesa Catalana de Progrés, amb dos senadors de IC-IU i deu senadors del PSC, que varem votar en contra del veto. Quin era l'objectiu ce CiU? qué volia evidenciar que quan els interessa pacten amb el PP, digui el que digui el senyor notari? potser si, ara bé el que han aconsseguit és, que si el govern no aconsegueix la majoria absoluta al Congrés, els 4365 mil.lions d'€, que en l'acord Solbes-Castells, desenvolupant allò que preveu l'estatut van destinats a finaçar les inversions que Catalunya necessita, quedin sense efecte.Torna a rondar en l'horitzó un possible pacte PP-CiU, si els resultats electorals ho permeten, a Catalunya i molt especialment a les Terres de l'Ebre ja sabem quin pa s'hi dona. Aviat d'aqui tres mesos se'ns convocarà a eleccions generals on podrem exercir el veritable "dret a decidir". Es necessari que en aquell moment ho fem tenint fresca la memòria i no oblidant qui ens pot tornar a vendre, per un plat de llenties.

Entorn del constitucionalisme

Per primera vegada d'ençà l'any 1979, any en que es varen constituir els primers ajuntaments democràtics després de la dictadura franquista, l'ajuntament de Tortosa no ha fet cap tipus de celebració amb motiu del dia de la Constitució. Podriem estar davant d'un fet irrellevant si no fos per que te elements inquietants. Segurament no es casualitat si tenim en compte el perfil de l'actual alcalde el senyor Bel i Accensi militant d'una formació com CiU, situada en l'àmbit de la dreta nacionalista, que està fent una deriva cap a la radicalitat sobiranista, tot i tenint en compte que els seus predecessors del mateix partit senyors Beguer i Curto, es varen mostrar sempre més que respectuosos amb el marc constitucional.
Quan la dreta es mostra anticonstitucional, cosa que ha passat sovint en els dos darrers segles, que son tot el periode de la història constitucional d'Espanya d'ençà la constitució de 1912, els ciutadans d'esquerres ens comencem a inquietar força, per que qüestionar la constitució, és qüestionar el marc regulador de l'estat de dret, allò que és la garantia de l'exercici de les llibertats democràtiques. Fer-ho des de posicions nacionalistes, encara que a alguns els ho pugui semblar, tampoc es nou. Els constitucionalistes del segle dinou, liberals en sentit genèric, es varen trobar amb una oposició ferotge per part dels carlins, de forta tradició a les nostres terres, alguns dels actuals dirigents de la dreta local tenen fortes i recents vinculacions familiars amb aquest corrent ideològic, que aixecaren la bandera de la defensa de la terra, dels furs, de les lleis tradicionals i de la religió, que tingueren una especial implantació a Catalunya, el Païs Basc i Navarra.
Avui ens tornem a trobar amb determinats dirigents polítics de la dreta local i de tarannà profundament conservador que tornen a anteposar la idea de patria a la del marc constitucional. No puc evitar que em recorde allò de que abans és la terra que els drets civils, la nació com un ens predestinat i determinat des de la més remota antiguetat, abans que l'estat format per ciutadans lliures i iguals en drets i deures, que estableixen democraticament el seu marc de convivència entorn d'un gran pacte, que es concreta en la constitució i que es va adaptant constantment als canvis de la societat.
Carlins, liberals, afortunadament avui encara només és un mal record del passat.

Barrar el pas a l'electoralisme del PP

El 21 de novembre passat, el Ple del Senat va debatre i aprovar el projecte "Ley de protección de los consumidores en la contratación de bienes con oferta de restitución del precio", la llei destinada a evitar en un futur fraus com el de les empreses Forum Filatélico y Afinsa. En aquesta sessió vaig intervenir com a portaveu del nostre grup de l’Entesa Catalana de Progrés en un debat referit fonamentalment a un frau que ha afectat, segons s’ha dit, a unes 460.000 persones, moltes d’elles de Catalunya.
El debat va ser dur i amb molta pressió dels afectats amb cartes massives, trucades als grups parlamentaris i manifestacions al carrer amb bronca inclosa a les tribunes d’invitats a la Cambra. Curiosament el Partit Popular, amb el suport inicial de CiU, PNB i Eusko Alkartasuna, demanava que el Govern, en nom de l’Estat, assumís la responsabilitat subsidiària del frau i que entre tots (en lloc d’assumir-ho les empreses) paguéssim les quantitats estafades a uns inversors, amb perdó, una mica innocents.
Afortunadament, la posició del Govern amb suport del grup Socialista i de l’Entesa es va poder pactar amb CiU i PNB, i finalment es va aprovar la llei, fixant garanties perquè en un futur no es torni a repetir una situació així; i, quant als afectats, es van aprovar ajuts no per compensar, sinó intentant ajudar a aquells que tenien situacions personals difícils (jubilats, aturats...) mitjançant crèdits ICO i acceptar com aval els béns intervinguts a les empreses. Crec que s’ha imposat el seny i hem barrat el pas a l’electoralisme del PP, sense cedir a pressions que només haguessin fet que repercutís el cost de tot plegat al conjunt dels ciutadans, fent-ho pagar a l'erari públic. http://www.senado.es/legis8/plenos/index.html
Ple Número 128. Dia 21-11-07. Hores d'intervenció: 19.59 i 20.41

Volem el consens territorial, però per què sempre hem de cedir des de Tortosa?

El grup municipal Socialista participem de la unanimitat aconseguida a l’Ajuntament de Tortosa per presentar al·legacions al traçat de l’autovia A-7 i evitar que aquest transcorri entre Campredó i Font de Quinto. Per aquest motiu, participem del consens per demanar que el traçat es desviï 500 metres al sud. Tot i això, des d’aquestes ratlles voldríem deixar constància de dos aspectes a considerar i que, malgrat que no ens agraden i els considerem defectuosos en la forma, no han impedit exercir la nostra responsabilitat per consensuar una decisió sobre una infraestructura estratègica per a la nostra ciutat i territori. En aquest sentit, vam ser els primers en demostrar aquesta voluntat de consens en retirar una petició de ple extraordinari en que presentàvem unes al·legacions amb la proposta de traçat alternatiu per Soldevila per evitar l’impacte negatiu sobre Campredó. Vam retirar la proposta arran del compromís adoptat en junta de portaveus de l’Ajuntament tortosí perquè tots plegats, els grups que conformem el consistori, trobéssim una solució conjunta que permetés el consens de la resta del territori. I hem de lamentar no haver trobat el paral·lelisme entre la nostra manera d’actuar amb la de l’alcalde, senyor Bel i Accensi, que en contra del que vam acordar, primer es reuneix amb la resta de municipis i hi acaba anant a remolc, ja que en el moment que els diferents grups de l’Ajuntament de Tortosa vam ser convidats a treballar aquesta situació, l’Ajuntament d’Amposta ja estava aprovant les al·legacions. Per tant, com podia aquesta junta de portaveus debatre altres paràmetres si amb l’al·lusió al consens un altre dels municipis ja s’havia manifestat? Era evident, doncs, que només podíem caminar cap a la decisió ja presa per Amposta. En aquest sentit, ens sembla que per a alguns partits, quan en aquest territori es fa una proposta, si aquesta es vol consensuar, sempre ha d’acabar sent Tortosa la que cedeixi, i això ens inquieta. Perquè nosaltres assumim una decisió final que allunya l’autovia de Tortosa uns metres en ares d’aquest consens. Però no podem evitar preguntar-nos, per què altres municipis no poden cedir aquests mateixos metres també en la recerca d’aquest consens? En aquest sentit, vull recordar que si al desembre del 2003 no haguéssim presentat les al·legacions oportunes per aconseguir aquesta autovia de l’interior, si ens hagués espantat emprendre aquesta iniciativa pràcticament en solitari, hauríem perdut una oportunitat extraordinària per a les Terres de l’Ebre i Tortosa, ja que el que alguns volien era un desdoblament de la N-340 pràcticament impossible de realitzar i que en absolut contribuïa a una millor connectivitat de tots els municipis de les Terres de l’Ebre, i d’una manera especial de Tortosa.
Finalment, un altre aspecte que ens inquieta de tot plegat és que les al·legacions actuals van en la línia de les que ja vam presentar a l’octubre de 2005 i que van ser rebutjades i afecten, en la seva proposta de traçat i pel que fa a l’entrada a Amposta, a un espai del seu terme que té una qualificació de sòl no urbanitzable protegit que caldria que l’Ajuntament d’aquest municipi requalifiqués perquè s’hi pugui produir el pas de l’autovia.
Tot plegat, una situació que ens inquieta, però que esperem que acabi donant els millors fruits per als interessos de tots plegats. Per això hem actuat des del consens, tot esperant que aquesta nova concessió de Tortosa cap al territori, hagi valgut la pena.