dijous, 30 de juliol del 2009
El PSC condemna enèrgicament l'atemptat mortal a Calvià
dimecres, 22 de juliol del 2009
Condol per la mort de quatre bombers en les tasques d'extinció del foc que crema al Port
divendres, 17 de juliol del 2009
La sortida viaria de l'Aragó al corredor del Mediterrani
Amb tot, més enllà dels portaveus de la dreta local, especialment els nacionalistes de CiU, que havent estat els darrers en haver-se afegit a la defensa d'aquesta opció i alguns l'han tractat sempre com si el tema no fos per ells, i que ara s'estripen les vestimentes com a cor de planyideres contractades en un funeral, el compromís reiterat pel govern de la Generalitat ens fa mantenir la convicció que a no tardar la sortida d'Alcanyís al port dels Alfacs serà una realitat.
Cal continuar treballant, i ara més que mai, i aquest és el compromís dels socialistes, com l'ha expressat el conseller Nadal en nom del govern i recollint l'afirmació del ministre Blanco en la mateixa roda de premsa, on afirmava que el govern d'Espanya garantirà la connexió pel Delta de l'Ebre. Cal fixar el desdoblament de la N-420 com una de les prioritats en la revisió del Plan Estatal de Infrastructuras de Transporte, que s'ha de fer aquest segon semestre de 2009 i incloure el seu finançament a càrrec de les partides que preveu l'adicional tercera de l'Estatut i que pot gestionar el govern de la Generalitat, en el pressupost del 2010.
Més enllà de llàgrimes de cocodril, el treball i la voluntat de servei a la societat ebrenca, faran que aquesta autovia amb el desdoblament de l'Eix de l'Ebre (C-12) i la construcció de l'A-7, donen al nostre territori de nou el paper estratègic de cruïlla, que és la nostra raó històrica de ser i una de les claus del nostre futur.
Un bon finançament per a Catalunya
Avui l'acord entre el govern socialista d'Espanya, presidit per Rodríguez Zapatero, i el govern d'Entesa a Catalunya presidit per Montilla, derivat de l'Estatut elaborat sota la presidència de Maragall, ens ha portat a un model just que reconeix a Catalunya un finançament per sobre de la mitjana, que reconeix més autonomia i per tant més capacitat normativa en materia tributàtia al govern de la Generalitat i, sobretot, que permet atendre les necessitats en serveis públics de la societat catalana o, dit d'una altra manera, que garanteix l'estat del benestar, un model que a més a més es podrà anar actualitzant periòdicament i per tant garanteix el present i el futur.
Aquest model ha estat rebut amb satisfacció per la majoria de forces polítiques catalanes i per la totalitat dels agents econòmics i socials. Només el sectarisme partidista de la dreta(CiU i PP), avui a l'oposició, ha fet que aquests s'hi mostren contraris. Amb aquestes actituds, tot fa preveure que els hi queden molts anys d'oposició.
dimecres, 24 de juny del 2009
Indiferència davant l'assassinat

Un altre assassinat de la banda terrorista ETA, un altre assassinat fet en nom de l'ultranacionalisme messiànic, fanàtic per ignorant i intolerant per totalitari. Un assassinat vil, fet amb traïdoria, d'un funcionari públic que treballava en condicions molt difícils, per garantir-nos la seguretat als seus conciutadans. Un assassinat que per la forma amb què ha estat fet hagués pogut costar la vida a la seva dona o als seus fills, en pujar al cotxe, tot sortint de casa al matí. Els assassins d'això en solen dir, danys col.laterals.
Em sorprèn que el Sr. Bel i Accensi, alcalde de Tortosa, no hagi convocat la ciutadania, per fer cinc minuts de silenci, en clara manifestació del rebuig que els demòcrates, per ser persones de bé, mostrem davant les minories de tipus feixista, en la seva accepció literal (per radicalitat nacionalista, amb pretensions teòricament socials, i amb pràctica d'imposició violenta del seu ideari) i els seus actes més execrables, tal i com han fet la gairebé totalitat de corporacions democràtiques del país. Dissabte davant l'absència de convocatòria vaig estar temptat de convocar per SMS als socialistes tortosins, com a primer secretàri del PSC, però mai no he volgut que cap gest de repulsa per l'assassinat terrorista, i de defensa de la democràcia, es pugui interpretar en clau partidista i que trenqui la necessària unitat. Avui però, vull expressar la meva preocupació davant una actitud, que junt amb altres que van degotejant, dibuixen una actitud del sr. Bel i el seu govern, que Tortosa no es mereix i que estic segur que majoritàriament no vol.
divendres, 19 de juny del 2009
Condol per la mort de Vicente Ferrer
Des del PSC lamentem la mort del cooperant català Vicente Ferrer i volem expressar el nostre condol als familiars i als col•laboradors i col•laboradores que durant tots aquests anys l’han acompanyat en la seva tasca. Les i els socialistes catalans destaquem la seva gran humanitat i l’abnegat treball i dedicació a favor de les persones més necessitades de la Índia.També volem destacar el seu treball desinteressat al capdavant de la Fundació Vicente Ferrer que és un exemple de solidaritat i dedicació en la lluita contra la pobresa i la injustícia, que converteix Vicente Ferrer en un referent universal dels millors valors de catalans i catalanes.
Condemna a l'atemptat d'aquest matí a Arrigorriaga (Biscaia)
Així mateix, els socialistes catalans volem expressar la nostra solidaritat amb els familiars de la víctima i el suport a la tasca que desenvolupen les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat en favor de la pau i en defensa de les llibertats.
L'Estació de l'Aldea-Tortosa-Amposta, una aposta estratègica
El grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats, a petició dels socialistes de l’Ebre, va incloure una esmena al projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2009 de 500.000€ per elaborar l’estudi informatiu de la transformació de l’estació, dintre de l’addicional III, que inclou les inversions que d’acord amb l’Estatut, el govern central es compromet a fer a Catalunya.
dimecres, 10 de juny del 2009
Condol per la mort de l'amic Carlos Curto
Eleccions europees 2009
En clau catalana, hi ha una victòria clara del PSC, tot i una lleugera remuntada de CiU. Tenint en compte, la situació de crisi i el problema no resolt del finançament, a més que CiU fa quatre anys va treure un resultat especialment dolent, valoració que és aplicable als resultats a l'Ebre i a Tortosa, no s'entén l'aparent satisfacció de CiU, que respon més a la necessitat de mantenir mobilitzada a la pròpia militància de cara al futur immediat, que no a un estat d'ànim realment existent.
A l'Ebre, després de la contundent victòria de les passades generals, tornem a guanyar amb un bon marge, que evidencia el bon treball de la nostra gent i dels nostres responsables municipals arreu de les quatre comarques. De la mateixa manera, a Tortosa hem tornat a guanyar com en totes les eleccions d'ençà l'any 2000, amb la important excepció de les darreres municipals, on vàrem patir una forta abstenció diferencial del nostre electorat. Tanmateix així com els socialistes una vegada guanyada l'alcaldia vàrem acabar amb el vot diferenciat, segons les eleccions que s'havien produit fins al moment a Tortosa, aconseguint la victòria en totes les convocatòries després del 2000, el senyor Bel i Accensi i el seu partit han perdut per golejada les dues convocatòries posteriors. Es confirma l'evolució progressista de l'electorat tortosí i sabem que treballant fort i mobilitzant la ciutadania podem recuperar l'hegemonia a les properes municipals de 2011.
Fredes-Paüls 09
divendres, 5 de juny del 2009
Per una Europa de Progrés

Les institucions europees, a més, cada cop tenen més pes en la nostra vida quotidiana. En aquest sentit, aquí a l'Ebre l'activitat agrària és encara molt important. I la major part del pressupost comunitari es destina a la PAC (Política Agrària Comuna) que es tradueix en subvencions per als conreus de l'arròs, l'olivera i els cítrics, a més de sufragar bona part de les infraestructures bàsiques del món rural: camins i regadius, però també ajuts per al nostre important teixit agroindustrial i cooperatiu. Europa cofinança els programes Leader per al desenvolupament rural i, a més, hi ha moltes línies d'ajut als pagesos i pageses. Els socialistes europeus i els catalans som conscients que l'agricultura és una activitat estratègica i cal millorar encara més les condicions dels que viuen i treballen al món rural. Per tot això, també és important no perdre de vista la incidència que Europa té en la nostra forma de vida.
Les properes eleccions al Parlament Europeu necessiten de tots i cadascun de nosaltres. No podem restar-ne aliens. El resultat pot marcar un punt d'inflexió i garantir una majoria progressista. Un punt d'inflexió que els EUA ja han aconseguit amb Barak Obama. Ara aquest partit es juga a Europa. El canvi és possible i l'aconseguirem.
dimarts, 26 de maig del 2009
dimecres, 13 de maig del 2009
XLI COFERÈNCIA DE LA COSAC A PRAGA

Els temes de l'ordre del dia han estat els que ocupen l'atenció europea en aquest moment, la crisi econòmica, la defensa dels drets humans, el control parlamentari d'Europol i Eurojust i el partenariat oriental o política de veïnatge cap a l'est.
Quant a la crisi econòmica, cal destacar l'èmfasi en reforçar la protecció dels treballadors i els lllocs de treball, defensada de manera especial per tots aquells que formem part del PSE (Partit Socialista Europeu).
En el debat de la política de defensa dels drets humans i de la democràcia, em va correspondre intervenir en nom de la delegació espanyola i vaig poder agrair la defensa de l'Aliança de Civilitzacions que havia fet el ponent, el ministre txec dels drets de l'home i de les minories, Michael Kocáb ( l'anècdota és que ens va explicar que es músic rockero, de professió), impulsada per Tayyic Erdogan i Rodríguez Zapatero, primer ministre de Turquia i president del govern espanyol, respectivament. Així mateix vaig remarcar la necessitat de defensar la validesa global de la Decleració Universal dels Drets Humans, per sobre de tradicions culturals i religioses. Com vaig poder expresar el suport espanyol a la proposta de resolució que es presentava, defensant la recuperació de la memòria històrica entorn als diferents règims totalitaris que hi ha hagut a la Europa del segle XX, remarcant que a Espanya recentment hem aprovat una llei de recuperació de la memòria històrica, de la guerra civil i del franquisme.
En el tema del control d'Europol i Eurojust, els organismes de cooperació europea en matèria policial i judicial, es va insistir en la necessitat de garantir el control en l'aplicació del principi de subsidiarietat per part dels parlaments dels estats membres.
Finalment, en el tema del partenariat oriental es va posar de manifest l'interès del membres més recents de la Unió i que formen la frontera de l'est, en garantir unes relacions sòlides i estables amb els nostres veïns orientals, entre altres coses per garantir la seguretat en el subministrament energètic, una de les principals preocupacions de la Unió en aquest moment.
Cal remarcar, però, la molt diferent idea d'Europa que hi ha entre els socis més antics, inclosa Espanya, partidaris d'avançar cap a una unió política més forta i els recels, per la possible pèrdua de sobirania, que tenen els socis més recents, antics membres del bloc de l'est. Europa avança però no sense dificultats, com ho evidencia la difícil ratificació del Tractat de Lisboa. Per això, entre altres coses, és tan important, des de la nostra perspectiva, reforçar les institucions de la Unió, enfront dels antics nacionalismes de via estreta, que tant mal han fet al nostre continent en el passat, i per això és tan important la participació en les properes eleccions europees del 7 de juny, mirant a Europa i no al nostre melic, i fent una aposta per una opció de progrés com la que representem els membres del Partit Socialista Europeu.
dimecres, 15 d’abril del 2009
La revisió de l'Estratègia de Lisboa
Estem davant d'una ministra molt capaç tècnicament, i amb bones arrels en els valors del socialisme democràtic, tot plegat una bona garantia per un futur que d'antuvi es presentava incert.
dimecres, 1 d’abril del 2009
El futur d'Europa en un context de crisi
Aquests darrers mesos, a les Corts Generals, en el si de la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la Unió Europea, estem debatint per elaborar un informe sobre l'aplicació a Espanya de l'anomenada “Estratègia de Lisboa” que va aprovar el Consell Europeu de primavera, a la capital portuguesa l'any 2000. L'objectiu que es van fixar i que després s'ha anat revisant era el creixement sostenible i la plena ocupació i de qualitat per al 2010. Les polítiques a impulsar, entre altres, eren la incentivació de la formació, l'impuls a la R+D+i, i les polítiques de protecció mediambiental.
El grau de compliment de l'agenda de Lisboa ha estat clarament insuficient i ara la crisi financera i econòmica ha alterat substancialment l'escenari. Cal revisar l'estratègia i adaptar-la. Segurament els grans objectius continuen sent vàlids, ara bé cal modificar els instruments i molt especialment la pròpia Unió i les seves institucions fonamentals. La pròpia “Estratègia de Lisboa” estava dissenyada per a ser aplicada pels estats de la Unió i no per aquesta, que com s'ha dit moltes vegades, té una política monetària comuna en l'àmbit de la zona euro però no té política econòmica. Cal més Europa, cal avançar en la ratificació i posada en funcionament del Tractat de Lisboa, que reformarà la Unió, permetent unes polítiques unitàries de molta més eficàcia i millorarà el paper d'Europa en el context internacional.
En el tractament immediat de la crisi, és clau la cimera del G-20 que es celebra demà a Londres. Ja coneixem les línies mestres de la proposta de l'administració nordamericana, exposades pel president Obama en un article publicat fa pocs dies a diferents mitjans, on proposa estimular el creixement, restablir el crèdit, reforçar la solidaritat amb els països i les persones més febles, acabar amb l'especulació i el consum per sobre de la renda i vigilar fermament el sistema financer. Propostes que coincideixen, al meu entendre, en allò fonamental amb les que va aprovar el darrer Consell Europeu de Brussel·les els passats 19 i 20 de març, de cara a la cimera de Londres, on es proposa liderar l'actuació internacional per possibilitar un creixement sostenible, reformar les institucions financeres internacionals, millorar la regulació dels mercats financers i reforçar el suport als països en vies de desenvolupament davant els reptes de la crisi.
divendres, 27 de març del 2009
"Rigorós, generós, humà"
S'ha parlat molt de l'exigència professionals de Ricard, que no tolerava la mediocritat, però hem de recordar la seva tremenda generositat. Estava convençut de la necessitat de posar remei a la memòria històrica i a les injustícies que encobreix. Va dedicar molta energia a difondre el treball dels que van haver de sortir del país patint a conseqüència de vides professionals truncades i d'un oblit difícil de conciliar amb la idea que tenim d'un país que es voldria considerar modern i sensible.
Tot el món sap la seva enorme aportació al teatre català, però el seu interès mai va ser provincià. Per Ricard, el teatre era una manera de conèixer i reconèixer-nos. I això ho feia especialment sensible al món social. El seu interès pel teatre de més enllà està ben documentat a la revista Assaig de teatre, on hi ha monogràfics del món sencer.
Va ser durant els tres anys del Festival Internacional de Teatre Entrecultures de Tortosa quan, sota la seva direcció, es reunia el teatre de les tres cultures tradicionals (islàmica, jueva i cristiana), convidant cada any un país africà i un o dos d'asiàtics, on ens ha fet conèixer les preocupacions d'un món global, proporcionant-nos a la vegada un millor coneixement de l'època que ens ha tocat viure. Entrecultures va ser un intent, a través de la cultura, de mitigar l'horror i la sang que infligeixen els uns als altres. I també una mostra més de la gran humanitat de Ricard Salvat.
dimecres, 25 de març del 2009
En el record de Ricard Salvat

dimecres, 4 de març del 2009
El campus de la URV a les Terres de l'Ebre

dilluns, 16 de febrer del 2009
Autovia A-68
L'Ajuntament de Tortosa ja ens havíem pronunciat en el mateix sentit el 5 de febrer del 2007. Ara calia tornar-ho a fer perquè és a punt de publicar-se l'estudi de traçat encarregat pel ministeri i s'ha generat un intens debat polític i social al País Valencià i a l'Aragó, intentant portar legítimament l'aigua al seu molí.
Les Terres de l'Ebre i, per tant, també Tortosa, ens hi juguem molt en aquest projecte. Donada la llunyania que tenim respecte als grans centres industrials de Barcelona, València i també Saragossa, necessitem com a gran prioritat territorial millorar les comunicacions recuperant el notre paper històric de cruïlla i posant en valor l'interés logístic de la nostra posició. Hem de ser claus en les comunicacions de la Vall de l'Ebre amb el corredor mediterrani i oferir un nou port, el dels Alfacs, dintre del front portuari mediterrani. Això no obstant, cal donar suport a la demanda de desdoblament de la N-420 fins al Port de Tarragona per evitar que part de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre no en surtin perjudicades, tal i com ja vàrem demanar els socialistes de l'Ebre i del Camp l'any 2007.
Avui aquest tema és una de les grans prioritats de les Terres de l'Ebre i sembla que alguns responsables polítics no hi donen importància o estan adormits, com quan l'Ajuntament de Tortosa vàrem demanar l'autovia de l'interior A-7, gairebé en solitari, enfront de la proposta de desdoblament de la N-340, iniciativa i èxit que avui molts reclamen per a ells. Entre altres el Sr. Bel i Accensi, l'actual alcalde de Tortosa, que va voler mostrar un evident desinterès mentre es debatia la proposta i que, a més, darrerament ha dit, en relació a la construcció del tercer pont, que espera un canvi de conjuntura política, segurament un nou pacte del Majestic. Déu mos en guard.