El proper dia 25 de
maig es celebraran eleccions europees per elegir el nou Parlament Europeu. Certament, com estem sentint darrerament, són
unes eleccions europees especialment importants per vàries raons. El Tractat de
Lisboa de 2008 que té caràcter de tractat constituent, ha obert un nou marc
institucional que aprofundeix en la democratització d eles institucions
europees, un parlament amb moltes més competències i un paper més determinant,
entre altres per escollir el nou president de la Comissió Europea, fins ara
designat pel Consell Europeu (l’òrgan que agrupa als caps d’estat i de govern
dels països de la Unió)-
El Tractat de
Lisboa en reforçar en paper de les institucions europees i, entre altres coses
eliminar la necessitat d’unanimitat en moltes de les decisions del Consell
Europeu, significa un pas endavant molt important en el desenvolupament del
marc federal en què es fonamenta la Unió.
Ara, el repte és
aprofitar els mecanismes democràtics, començant pel vot ciutadà i el
reforçament de les institucions federals comunes per avançar en una Europa més
social. El gran debat de la darrera legislatura, amb una Unió Europea en mans
dels partits conservadors, ha estat a l’entorn de les mesures per sortir de la
crisi: austeritat o creixement. S’han
marcat unes polítiques econòmiques i socials basades en criteris liberals que
han prioritzat la moderació de la despesa pública, la retallada de serveis
socials, la limitació del creixement i les reduccions salarials, mentre veiem
que els EUA, amb unes polítiques més expansives, reduïa l’atur i sortia abans
de la crisi. Cal un canvi de polítiques fent que el Banc Central Europeu (BCE)
i el Banc Europeu d’Inversions (BEI) injectin recursos a les empreses per
afavorir la inversió, el creixement i la creació de llocs de treball, tot
reforçant les polítiques que garanteixin els drets socials. I fer-ho en el marc dels objectius de l’estratègia 2020
del que s’ha dotat la Unió Europea, és a dir, aposta prioritària pel
coneixement i la innovació, creixement sostenible, eficàcia en la gestió dels
recursos i més competitivitat, és en aquest marc on cal centrar la defensa de
l’Ebre, i l’impuls a un creixement integrador, orientat a reforçar l’ocupació i
la cohesió social i territorial. Per això, cal una victòria de l’esquerra, una
victòria dels socialistes europeus, que canviï el rumb de la Unió.
Una victòria del socialisme
europeu significaria també un fre al creixement dels nacionalismes euròfobs,
contraris a reforçar les institucions europees i, fins i tot, en molts casos,
contraris a la pròpia Unió. El discurs que tots els mals vénen de les
institucions de Brussel·les es contradiu amb la nostra pròpia experiència,
conscients dels molts beneficis que ens ha portat pertànyer a la Europa Unida
d’ençà el nostre ingrés el 1986 de la mà de Felipe González.
Una cosa és voler
canviar les polítiques de la Unió i l’altra combatre la Unió, defensant els
reforçament de les competències nacionals i aixecant més fronteres. La
disjuntiva és més federalisme o més nacionalisme, els socialistes apostem
clarament per la primera opció des d’una ferma convicció europeista.
Volem una Europa
més democràtica, més federal i més social.
*Article publicat a Un cop d'Ull (maig 2014)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada