dilluns, 5 de maig del 2014

El canvi comença per Europa



El proper dia 25 de maig es celebraran eleccions europees per elegir el nou Parlament Europeu. Certament, com estem sentint darrerament, són unes eleccions europees especialment importants per vàries raons. El Tractat de Lisboa de 2008 que té caràcter de tractat constituent, ha obert un nou marc institucional que aprofundeix en la democratització d eles institucions europees, un parlament amb moltes més competències i un paper més determinant, entre altres per escollir el nou president de la Comissió Europea, fins ara designat pel Consell Europeu (l’òrgan que agrupa als caps d’estat i de govern dels països de la Unió)-

El Tractat de Lisboa en reforçar en paper de les institucions europees i, entre altres coses eliminar la necessitat d’unanimitat en moltes de les decisions del Consell Europeu, significa un pas endavant molt important en el desenvolupament del marc federal en què es fonamenta la Unió.

Ara, el repte és aprofitar els mecanismes democràtics, començant pel vot ciutadà i el reforçament de les institucions federals comunes per avançar en una Europa més social. El gran debat de la darrera legislatura, amb una Unió Europea en mans dels partits conservadors, ha estat a l’entorn de les mesures per sortir de la crisi: austeritat o creixement.  S’han marcat unes polítiques econòmiques i socials basades en criteris liberals que han prioritzat la moderació de la despesa pública, la retallada de serveis socials, la limitació del creixement i les reduccions salarials, mentre veiem que els EUA, amb unes polítiques més expansives, reduïa l’atur i sortia abans de la crisi. Cal un canvi de polítiques fent que el Banc Central Europeu (BCE) i el Banc Europeu d’Inversions (BEI) injectin recursos a les empreses per afavorir la inversió, el creixement i la creació de llocs de treball, tot reforçant les polítiques que garanteixin els drets socials. I fer-ho  en el marc dels objectius de l’estratègia 2020 del que s’ha dotat la Unió Europea, és a dir, aposta prioritària pel coneixement i la innovació, creixement sostenible, eficàcia en la gestió dels recursos i més competitivitat, és en aquest marc on cal centrar la defensa de l’Ebre, i l’impuls a un creixement integrador, orientat a reforçar l’ocupació i la cohesió social i territorial. Per això, cal una victòria de l’esquerra, una victòria dels socialistes europeus, que canviï el rumb de la Unió.

Una victòria del socialisme europeu significaria també un fre al creixement dels nacionalismes euròfobs, contraris a reforçar les institucions europees i, fins i tot, en molts casos, contraris a la pròpia Unió. El discurs que tots els mals vénen de les institucions de Brussel·les es contradiu amb la nostra pròpia experiència, conscients dels molts beneficis que ens ha portat pertànyer a la Europa Unida d’ençà el nostre ingrés el 1986 de la mà de Felipe González.

Una cosa és voler canviar les polítiques de la Unió i l’altra combatre la Unió, defensant els reforçament de les competències nacionals i aixecant més fronteres. La disjuntiva és més federalisme o més nacionalisme, els socialistes apostem clarament per la primera opció des d’una ferma convicció europeista.

Volem una Europa més democràtica, més federal i més social. 

*Article publicat a Un cop d'Ull (maig 2014)