El futur del PSC

Després de les eleccions del passat dia 28 de novembre, en el PSC s'ha obert un necessari procés de reflexió que ha de desembocar en un congrés nacional a la propera tardor, després de les eleccions municipals del maig.

És evident que un mal resultat com el que vàrem obtenir primer s'ha de reconèixer sense embuts, com va fer el president Montilla la mateixa nit de les eleccions. Després és necessari obrir un procés per introduir els canvis necessaris, de cara a resituar al partit en la nova etapa, i preparar-lo per ser alternativa al govern del nacionalisme conservador de CiU, alhora que s'ha de mantenir una forta presència municipal en les properes eleccions de la primavera, condició necessària per continuar essent un partit central en el mapa polític català.

La reflexió ha de ser a fons, però evitant que siguin altres els que marquen les pautes del debat. Hem d'adaptar el partit a les necessitats de la societat i donar resposta a les demandes de la ciutadania, especialment a les dels treballadors que són el sector social bàsic de la força del socialisme, tot mirant, però, d'entendre els canvis en la societat i d'adaptar el discurs a la nova realitat.

No es pot afirmar avui que el discurs del socialisme democràtic a Catalunya s'ha de canviar completament, ignorant que només fa dos anys amb aquest mateix programa i discurs vàrem obtenir el millor resultat de la nostra història. Cal adaptar el nostre discurs, canviar allò que sigui necessari i sobretot donar resposta al neguit i a la por de sectors amplis de la societat davant les incerteses de futur que ha provocat la crisi econòmica. Hem de donar respostes clares, esperança de futur i confiança. Hem de fer que la societat recupere la confiança en el projecte socialista base de l'estat del benestar, generant la convicció que podem fer que l'economia creixi i que els beneficis del creixement repercuteixin en una millor qualitat de vida per a tothom, sabedors que el projecte de la dreta liberal, només significa més desigualtat i més injustícia.

En el PSC ens hem de deixar de falsos debats i centrar-nos en afirmar allò que som, el partit socialista a Catalunya i, com a tal, som catalans i catalanistes i, per tot això, federalistes i europeïstes. Altra cosa ens fa abandonar l'espai polític que ens és propi i desorienta al nostre electorat.

Després de les eleccions

Han passat les eleccions autonòmiques amb una victòria destacada de CiU, una clara majoria de dretes al Parlament, sumant als primers, els divuit diputats del PP, i els quatre de SI. Cal felicitar als guanyadors i reconèixer la derrota del PSC, i dels nostres socis de govern dels darrers set anys.

A partir de la constatació dels resultats, cal esperar una política conseqüent amb el projecte de Mas i el discurs liberal de CiU. Aprimament de l'administració, debilitament de l'estat del benestar, amb una progressiva tendència privatitzadora de la sanitat i l'educació públiques, més enllà de l'abandó del projecte d'organització veguerial de Catalunya i el canvi de model urbanístic, anul·lant entre altres el Pla Territorial de les Terres de l'Ebre i apostant per un creixement sense gaires limitacions, com demanen molts alcaldes de la federació nacionalista a l'Ebre.

Segurament la victòria de CiU i la derrota, per tant, del PSC i les altres formacions d'esquerres, que formaven el govern de l'Entesa Nacional de Progrés, es deu a una munió de causes acumulades que han format el que el president Montilla ha anomenat la tempesta perfecta. Amb tot, estic segur que, com tot bon decàleg, es resumeix en dos. Dues causes, com ara el context de la crisi econòmica més greu dels darrers vuitanta anys i l'exigència legítima de la ciutadania de solucions amb un govern fort, que contrastava amb la idea estesa mediàticament del govern de Catalunya com un guirigall mancat de cohesió i de lideratge. Que aquesta imatge no respongués en absolut a la realitat i ignorés la més que evident important acció de govern dels darrers set anys, ha importat poc. A Mas, només li ha calgut fer el mateix que els assessors li recomanen a Rajoy, parlar poc de programa, no sigui que l'electoral s'espanti, i esperar que la fruita caigui madura de l'arbre pel seu natural. En època de crisi, els ciutadans tendeixen majoritàriament a creure que la dreta sabrà respondre millor a les necessitats de l'economia. Ara, en l'acció de govern, si els resultats no responen a les espectatives creades, el manual els diu que només cal al·ludir a l'herència rebuda i als mals que com sempre venen de Madrid.

Tenim una bona feina al davant, rearticular l'alternativa de progrés a Catalunya. L'alternativa que representa el socialisme democràtic i que és l'única que a mig termini ens permetrà recuperar el creixement i que els beneficis d'aquest repercuteixin en el benestar de la majoria, i cal fer-ho formant part del projecte d'Espanya i d'Europa, que hem anat creant els últims anys, amb un model federal que respecti la diversitat, però es reforci per la suma, abandonant el nacionalisme caduc i fragmentador de la societat catalana.

Que ningú s'enganyi, els socialistes catalans sabrem renovar el nostre projecte, renovant lideratges i actualitzant el nostre programa, un programa que fa només dos anys ens va donar la victòria electoral més gran de la nostra història. El PSC és un partit de llarg recorregut, ben arrelat en la història i en la societat catalana i ens tornarem a situar aviat en l'espai central i majoritari de la nostra societat. Allò altre és l'alternança legítima i necessària en democràcia i base del sistema parlamentari modern.

En la recta final de la campanya

Dimarts dia vint-i-tres, vàrem fer un gran míting socialista a Tortosa. Montserrat Tura , consellera de justícia de la Generalitat de Catalunya i número dos de la candidatura del PSC per Barcelona, va substituir al President Montilla, que no va poder assistir perquè hi havia previst el cara a cara amb Mas, que finalment no es va realitzar. Més de vuit-centes persones en un molt bon ambient i amb moltes ganes de revalidar en la presidència i el govern de la Generalitat. Vàrem intervenir també Xavier Sabaté i Núria Ventura, els dos primers candidats de la llista per la circunscripció de Tarragona, i jo mateix en nom de la federació ebrenca i de l'agrupació de Tortosa que feiem d'amfitrions de l'acte.

La crida unànim que vàrem fer va ser a escollir l'opció de progrés que representa el PSC, enfront del retorn de la dreta nacionalista de CiU. Vàrem recordar l'extraordinària obra de govern feta a Catalunya i especialment a les Terres de l'Ebre, comparada amb l'oblit dels vint-i-tres anys de CiU, que varen culminar amb l'opció transvassista del tàndem Pujol-Mas, donant suport al Plan Hidrológico Nacional del PP. Vàrem deixar clar que l'exemple de govern de CiU a Tortosa La Recepta Tortosina de Mas-Bel, significa autoritarisme, nepotisme, malifetes urbanístiques, pèssima gestió econòmica i més deute, i que només això és un motiu suficient per anar a votar massivament el diumenge i optar per continuar la via del progrés i de la justícia social "perquè en la sortida de la crisi, ningú no es quedi enrera" com va dir Montserrar Tura.

Enfront del projecte de CiU basat en un lideratge messiànic de Mas, segurament enyorant l'época Pujol, cal un projecte com el que lidera el president Montilla, un projecte col.lectiu, d'esquerres i catalanista, sense por a la convivència amb la resta d'Espanya, en un estat federal i profundament europeïsta. Un projecte capaç de treure'ns de la crisi sense que una part de la nostra societat, la més feble, ho hagi de pagar. Un projecte pensant en les persones i amb la prioritat de garantir la justícia social i la igualtat d'oportunitats. Un projecte d'equip pensat i preparat per governar el país comptant amb tots els ciutadans, molt ben exemplificat per la cita de Montserrat Tura en recordar la cita dels representants a les Corts catalanes medievals, quan es dirigien al monarca tot dient: Cada ú de nos som tan com vos, e tots junts molt més que vos.

Avui dijous omplirem el Palau Sant Jordi més que mai, i amb la mobilització de la ciutadania assegurarem una Garantia de Progrés per a Catalunya, amb la victòria del PSC diumenge.

La profunda convició democràtica del president Montilla

Dilluns passat vaig assistir a la conferència del President Montilla al Fórum Europa de Barcelona. Vam assistir a una exposició a les quals ens té acostumat el President, rigor, claredat d'idees i rotunditat en les conviccions.

Ha estat una clara, alhora que concisa, per raons de temps, reivindicació de l'obra de govern. Una obra de govern com no s'havia produït mai en la Generalitat contemporània. Una obra de govern que ha girat al voltant de tres prioritats, les persones, la societat i el país, per aquest ordre. Una obra de govern que ha reforçat extraordinàriament la cohesió social, que ha fet una gran inversió en infraestructures, sentant les bases per al creixement, i que ha portat l'autogovern del país, inclòs un nou sistema de finançament, a màxims històrics.

Amb tot, cal destacar la profunda convicció democràtica expressada pel President, en afirmar: "No accepto la derrota anticipada... la democràcia la fan els ciutadans i no les enquestes d'opinió". És l'expressió de la confiança profunda en la persona, en la seva condició de ciutadà, dipositari de drets i deures, és la vella convicció republicana, en el sentit etimològic del terme, que omple de sentit el sistema democràtic i que està en la base ideològica que sustenta el socialisme democràtic.

La mobilització democràtica dels ciutadans el dia 28 de novembre, per sobre del desànim que la conjuntura econòmica comporta, ha de permetre una majoria socialista i catalanista que respon a la realitat del país i que ha de permetre la recuperació econòmica i el progrés de l'autogovern de la mà del President Montilla.

XXII MARXA DEL PORT

Diumenge passat va tenir lloc la XXII Marxa del Port, organitzada per la UEC de Tortosa. Més de sis-cents participants, un dia excel·lent per caminar pel Port i, com sempre, molt bon ambient.

La caminada va discórrer per la zona de la Vall del terme del Mas de Barberans, passant entre altres indrets per l'Airosa i per la Cova del Vidre, amb unes vistes immillorables i amb alguna grimpadeta amb suport de cordes, baixant cap al Coll de Lloret, la qual cosa va retardar la marxa de molta gent, però és inevitable si es volen fer sortides interessants, i aquesta ho era. Un bon encert de Joan Tiron com a responsable de l'activitat.

Vaig poder col.laborar amb l'organització formant part de l'equip d'escombra de la marxa llarga, mirant que no hi hagués ningú endarrerit per problemes i retirant les cintes de senyalització del recorregut, fins i tot vaig pegar un parell de voltes de campana, en un coster, en fallar-me una petjada, però sense majors conseqüències. En arribar, un bon dinar de fesols, baldana, llonganissa i pastisset, ens va fer recuperar les energies emprades.

Un dia excel·lent, de molt bon record i un encert de nou de la UEC de Tortosa, que ressalta l'afició per l'excursionisme que hi ha a casa nostra, i que permet transmetre als més joves els valors del respecte a la natura, i el valor profundament democràtic de la solidaritat, consubstancials a les activitats de muntanya.

És l'hora d'anar a votar

El nostre país, Catalunya, està vivint una certa paradoxa. Per una banda estem en un moment de màxim autogovern, amb el millor finançament que mai no hem tingut i amb una bona expectativa de futur per la nostra ubicació al bell mig de l’euroregió de l’Arc Mediterrani, una de les regions europees amb major expectativa de futur, gràcies al conjunt d’infraestructures projectades. Tanmateix, estem en un moment difícil fruit de la greu crisi econòmica que patim, la més greu dels darrers vuitanta anys i que iniciada per l’avarícia dels sectors financers, ens ha perjudicat greument als treballadors, provocant elevades taxes d’atur.

Les polítiques socials, gràcies a la coincidència del govern socialista a Madrid i un govern d’esquerres a Catalunya, han rebut un impuls extraordinari amb la Llei de la dependència i l’extraordinari esforç en educació i salut que ha fet el govern de la Generalitat i la clara millora de les pensions, especialment les mínimes, que s’ha fet en els sis anys de govern de Rodríguez Zapatero. Amb tot, fruit de la convivència de les dues situacions al·ludides, hi ha el risc clar que l’electorat, com ha passat en altres situacions de crisi, faci un escorament cap a la dreta, cap a polítiques conservadores que comporten una greu agressió als drets i interessos dels més febles, des de polítiques agressives de caire neoliberal, com ha passat ara als EUA.

A les Terres de l’Ebre, la paradoxa d’una hipotètica victòria de la dreta de CiU, significa, a més, ignorar no només l’abandonament del territori, amb amenaça de transvasament inclosa, en els vint-i-tres anys de govern de CiU, sinó també l’extraordinària inversió en infraestructures que ha fet el govern de l’Entesa Nacional de Progrés, com ara en el nou pont del Delta o les carreteres i els regadius de la Terra Alta, i la nova carretera de Vinallop a Ulldecona, passant per Santa Bàrbara, i la d'Horta a Xerta, i un gran equipament com el nou campus universitari de la URV a Tortosa.

Les enquestes, amb tot, no donen un gran transvasament de vots del PSC cap a CiU, el que donen és una extraordinària mobilització de l’electorat conservador, que veuen la necessitat inel·ludible de recuperar el poder, aprofitant el desgast que per a tot governant té el context de crisi, i alhora una forta incertesa sobre la mobilització de l’electorat socialista. Ara, més que mai cal una gran mobilització de l’electorat progressista i especialment dels electors socialistes, per assegurar una sortida eficaç de la crisi en línia amb l’estratègia 2020 de la Unió Europea i sobretot amb les polítiques socials necessàries, perque una vegada més no haguem de suportar els costos de l’ajustament, només els treballadors.

Si governa CiU, amb un hipotètic suport del PP, es veurà com un primer pas cap a la victòria del PP, que comptaria amb el suport de CiU a Espanya i tornarem a veure les polítiques de privatització de serveis com ara els sanitaris, la retallada efectiva de les pensions i una clara involució en matèria de drets civils. És l’hora de la responsabilitat cívica, de la responsabilitat democràtica, d’exercir el principi de la sobirania popular. És l’hora d’anar a votar massivament, perquè com ha de passar en democràcia, els drets de la majoria siguin els que prevaleixin.

XLIV COSAC A BRUSSEL·LES

La mesa i els portaveus de la comissió mixta per a la Unió Europea de les Corts Generals vam participar diumenge, dilluns i dimarts passats a Brussel·les en la XLIV reunió de la COSAC, la coordinació dels organismes especialitzats en afers comunitaris dels parlaments dels estats membres de la Unió Europea. Els temes a debat han estat força interessants, l'Estratègia 2020 i la possibilitat d'un creixement sostenible, el propi futur de la COSAC i el control parlamentari de la PSDC, la política de seguretat i defensa comunes, així com debatre l'estratègia de control financer i d'establiment d'una governació econòmica europea, que planteja l'informe de la Task Force presentat pel propi Herman Van Rompuy, president permanent del Consell Europeu, que ha liderat el grup de treball, i que s'ha de debatre i aprovar en el Consell Europeu d'avui dijous i demà divendres.

El comú denominador de tots els debats en el si de la COSAC és el paper dels parlaments nacionals dins de la Unió Europea i una certa rivalitat amb el Parlament Europeu, que també participa amb una delegació en les reunions de la COSAC, apel·lant a la representació de la sobirania popular dels primers. En el fons, una pressió constant dels països més euroescèptics, per limitar les competències de les institucions de la Unió, enfront dels que apostem per construir una Europa més forta, que garanteixi la llibertat, la seguretat i el benestar dels seus ciutadans i sigui un factor d'estabilitat i de defensa dels drets humans en el context internacional.

Vaig intervenir en nom de la delegació espanyola, en el debat sobre el control parlamentari de la PSDC, on vaig defensar la necessitat d'una política de seguretat i defensa comunes forta, vinculada a la nova PESC, la política exterior i de seguretat comuna, que es deriva de l'aplicació del Tractat de Lisboa, com la millor garantia de l'espai de llibertat, seguretat i justícia que impulsa la UE (Programa d'Estocolm), així com la millor garantia d'una intervenció eficaç en defensa de la democràcia i dels drets humans, en el context internacional. Aquesta política de seguretat i defensa, serà més eficaç com millor sigui el control democràtic de la mateixa. Els parlaments nacionals és bo que hi participin i ho han de fer mitjançant la COSAC, essent innecessària la creació d'un nou organisme ad hoc. Ara bé, es necessari que aquesta sigui una veritable política europea, no la suma de les polítiques de seguretat i defensa de cadascun dels vint-i-set, com fins ara. I si és així, és el Parlament Europeu qui ha de tenir un paper rellevant en el seu control. De no ser-ho, el paper d'Europa en el concert internacional, es pot veure molt disminuït en un futur immediat.

Setanta anys de l'assassinat del president Lluís Companys

Fa setanta anys de l'execució del president Lluís Companys i és necessari mantenir-ho present en el record, no hem d'oblidar. Companys, president democràtic i per tant legítim de Catalunya, va ser assassinat pel general Franco, l'únic president legítim executat, en el context de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. La mort de Companys és l'exemple més clar de la voluntat d'extermini dels demòcrates defensors de la Republica, que el general Franco va executar amb una constància i una eficàcia esfereïdores, tant durant la guerra com després. Mantenir el record de Companys, i de la injustícia de la seva mort, forma part de la necessitat de mantenir i de recuperar la memòria històrica recent, com homenatge als demòcrates que varen perdre la vida en defensa dels seus ideals i, sobretot, com a garantia que la memòria en les noves generacions impedirà que ens ho tornen a fer.

Lluís Companys era un home i no un déu i, per tant, amb tot els seus defectes i les seves virtuts, que com a governant, es mereixen l'anàlisi de la historiografia. Lluís Companys també, i sobretot, era el president escollit democràticament pels catalans i això li dóna tot el valor a la seva personalitat, i una indiscutible legitimitat. Per tot això, són abominables i totalment rebutjables els intents del revisionisme històric de sectors de la dreta espanyola, amb històriadors com Ricardo de la Cierva i Pio Moa, que pretenen acusar als dirigents de la Segona República, entre ells a Lluís Companys, de ser els causants de la guerra i de tots els mals que se'n derivaren. La guerra, la va iniciar qui tots sabem, un grup de militars, majoritàriament africanistes, clarament conservadors i alguns vinculats a Falange Espanyola de clara orientació feixista, seguint el model de Mussolini i altres vinculats al carlisme, els dos sectors polítics que, juntament amb sectors amplis de la jerarquia catòlica, de la banca i dels grans terratinents, varen donar suport a la rebel·lió militar i a la dictadura que se'n derivà.

Lluís Companys i Jover va ser un polític honest, amb una trajectòria que té molt a veure amb la convulsió política dels primers quaranta anys del segle XX. Va ser un home d'esquerres, advocat, defensor de sindicalistes, company de Marcel·lí Domingo, republicà i federalista, en la millor tradició del republicacisme federal català, que ve del segle XIX i no va tenir res a veure amb la imatge de nacionalista radical, que alguns d'un sector i altre li volen adjudicar.

Reconeixem al president Companys i honorem la seva memòria, i amb ell honorem a tots els demòcrates, que varen patir la repressió franquista. És de justicia i els ho devem.

Commemoració de la restauració de l'ermita del Coll de l'Alba

Balanç de l'acció de govern organitzat pel Col·legi de Periodistes

El passat dissabte dia 2 d'octubre vaig poder assistir al, no sé si dir debat, perquè el format era estrany, de les actuacions fetes pel Govern de la Generalitat, durant la legislatura que ara s'acaba, a les Terres de l'Ebre. L'acte estava organitzat per la demarcació de l'Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Presentava el delegat del govern Lluís Salvadó, acompanyat dels delegats de Política Territorial i de Medi ambient, Antoni Sabaté i Víctor Gimeno, respectivament. Assistien i preguntaven al final, des de l'escenari, quatre coneguts periodistes, amb una pregunta cadascú. Amb tot, abans intervenien dos diputats de l'oposició, Paco Sancho, de CiU, i Joan Bertomeu, del PP, i després preguntaven una sèrie de representants de sectors econòmics i socials que estaven asseguts entre el públic, per donar pas finalment a preguntes del públic. La moderació corria a càrrec de la senyora Amparo Moreno Sardà, suposo que en qualitat de presidenta de l'entitat organitzadora.

Els representants del govern van fer una bona exposició de l'acció de govern i varen respondre a les preguntes d'uns i altres que no entraré a valorar, perquè exigiria un altre mitjà i un altre format. Els diputats de l'oposició, més enllà del seu posicionament sobre l'acció de govern que puc entendre, però que per raons òbvies no comparteixo, es varen queixar del format que no acabaven d'entendre. En realitat, el format de l'acte era molt alambicat, rígid i amb un excés d'intervinents previstos, que va fer que part de l'escàs públic assistent marxés abans de finalitzar.

Amb tot, el que em va cridar més l'atenció fou l'actuació de la moderadora, la senyora Moreno Sardà. Va limitar amb excés de zel l'escàs temps atribuït als intervinents, quan ella no va parar de fer intervencions mal argumentades, que en general no varen aportar res i varen allargar innecessàriament un acte, ja per ell mateix excessiu, i va demostrar una ignorància sorprenent repecte al funcionament de les institucions i el paper dels seus membres. Afirmacions, com les que va dirigir als diputats de l'oposició, per contestar les seves queixes sobre el format, reiterada en vàries ocasions, dient que se'ls havia convidat per explicar la seva acció de govern, entre altres perles, demostren que es desconeix quin és el paper d'un parlament en el nostre entramat institucional, on té com a funció principal legislar i alhora aquesta funció es complementa amb la d'impuls i control de l'acció de govern. La primera funció es fa impulsant projectes o proposicions de llei i la segona via mocions o proposicions no de llei segons el cas i via interpel·lacions i preguntes en comissió o al ple.

El desconeixement del paper de les institucions, que els alumnes de secundària del nostre país ja coneixen, no només va violentar el debat, sinó que va ofendre la intel·ligència dels presents i va desvirtuar en bona part la finalitat de l'acte, a més de comprometre la imatge d'un col.lectiu com és el dels periodistes, no només respectable, sinó que tenen a les Terres de l'Ebre molt ben acreditada la seva professionalitat, que han de desenvolupar en unes condicions no sempre fàcils.

Inauguració Caserna dels Mossos d'Esquadra a Tortosa

Un llibre valent

Dissabte 18, en un dels sopars tertúlia del Club Universitari de Tortosa, es va presentar el llibre En defensa d'Espanya i del Catalanisme, del que en són autors Daniel Fernàndez, advocat i secretari general adjunt del grup Socialista al Congrés dels Diputats, i Joaquim Coll, historiador, comissionat de la història institucional de la Diputació de Barcelona. La presentació, la va fer el catedràtic de Filosofia del Dret i rector de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso.

El llibre és un al·legat valent en contra del tòpic pueril que tots els mals de Catalunya venen de la nostra vinculació espanyola. Fan un bon repàs històric d'ençà la transició, evidenciant els enormes avenços que ha fet el nostre país en aquest període, en un bon marc de convivència marcat per la Constitució i els dos estatuts d'autonomia. El rector Moreso va insistir en les virtuts del model federal d'organització de l'estat, un model que tal i com també reconeixien els autors, més enllà que no se li digui així en la constitució, des del punt de vista català es podria donar per assolit amb el desenvolupament de l'estatut de 2006 i amb la reforma del Senat per convertir-lo en la cambra de les autonomies, una veritable cambra federal. Moreso va posar èmfasi també en el caràcter federal del catalanisme progressista, al llarg dels dos darrers segles, des de Valentí Almirall i Rovira i Virgili, amb un punt d'erudició tortosinista, llegint el poema Absència d'Abu Bakr Al-Turtuxí del segle XI i citant fragments dels Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa de Cristòfol Despuig del segle XVI.

Una presentació que va omplir la sala de l'Hotel Corona on es va celebrar, amb un excel.lent nivell dels ponents i que una vegada més evidencia l'encert del Club Universitari Tortosa en organitzar aquests sopars tertúlia, seguint un model que es dóna en altres ciutats i que Tortosa necessitava.

Inauguració de la seu de TV3 i Catalunya Ràdio a les Terres de l'Ebre

Ahir es va realitzar la inauguració de la nova seu a les Terres de l'Ebre de TV3 i Catalunya Ràdio, que s'ha ubicat a Roquetes. Inauguració, amb presència del president del Parlament de Catalunya, del Conseller de Cultura i del president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i important no nómés per aquesta presència, sinó perquè ha estat la concreció d'una antiga reivindicació, que no es va aconseguir amb els vint-i-tres anys de govern de CiU.
Aquesta delegació, com comentàvem amb l'Enric Marin, el president de la CCMAV abans d'iniciarse l'acte, significa un nou reconeixement de l'entitat territorial diferenciada de les Terres de l'Ebre.

D'un acte força positiu per a la nostra vegueria, només hi ha un acte negatiu a destacar, l'absència, per no dir el boicot, de la majoria dels dirigents de CiU, que amb l'excepció d'un regidor d'Amposta, el meu vell amic Pere Vidal, no hi varen assistir. La seva obssessió d'estar en campanya quan encara no s'ha disolt el Parlament de Catalunya, i la voracitat amb què s'estan repartint els càrrecs de govern abans que ni tan sols s'hagin convocat eleccions, fa que perdin el més mínim sentit del respecte institucional i la seva capacitat per valorar el que és important per al territori. Tant de bo continuïn un llarg temps conreant el noble art de la política, des dels escons de l'oposició.

Foto: ACN

La dreta nacionalista inicia una nova guerra carlista

El context preelectoral pot explicar algunes coses, però d'altres simplement responen a realitats més profundes que ara afloren amb més facilitat. Fa pocs dies l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ens obsequiava amb unes declaracions dient que el president de Catalunya José Montilla seria el candidat preferit de Franco i ara, en clau local de Tortosa, el convergent i actual alcalde Ferran Bel, acusa als responsables del govern que han impulsat la revisió del Pla Territorial de les Terres de l'Ebre d'actuar com els dirigents de les repúbliques soviètiques, o sigui com a autèntics comunistes que ataquen la nostra pàtria.

Hom es pot preguntar; és que se'ls ha escalfat la boca? No, és que són així, és la dreta catalana, que com totes les dretes s'emmascaren en la defensa de la pàtria, per no confessar els seus veritables interessos. L'al·lusió de Tremosa és pròpia d'aquells que tergiversant la història i, per tant, la realitat, expliquen a les noves generacions que Franco va fer una guera contra Catalunya perquè odiava el nostre país, obviant que Franco va fer una guerra d'extermini contra totes les esquerres espanyoles, inclosa la catalana, que governaven democràticament, acompanyat dels carlins catalans del "Tercio de Nuestra Senyora de Montserrat"amb qui, presumptament el senyor Tremosa i molts dels seus companys es deuen emmirallar, com a defensors de Catalunya i de les seves essències més profundes, combatent l'esquerra sense misericòrdia. Com ha dit Miquel Iceta, el president Montilla és el president de Catalunya amb un pedigrí democràtic inqüestionable, que incorpora entre altres la lluita antifranquista, lluita en la que el senyor Tremosa, el senyor Mas i d'altres dels seus ni hi eren, ni se'ls esperava.

El senyor Bel i Accensi apunta amb aires de croada contra la conspiració comunista, que va contra els interessos de Tortosa. O són els interessos del senyor Bel? A qui és pretén beneficiar reclamant menys tutela de les autoritats autonòmiques sobre l'urbanime local? No seria paradoxal, si no els coneguéssim, que en un moment que arran dels molts escàndols urbanístics, arreu es demana més control sobre l'urbanisme municipal, ell demani mans lliures per fer i desfer sense control, apel·lant al principi de l'autonomia local i a un mal entès, si més no mal citat, principi de subsidiarietat?La dreta nacionalista (els nacionals?), de la tradició i de les essències, de la pàtria, de les mans lliures a l'hora de fer negoci (en això es reclamen liberals) i en combat actiu contra els antipatriotes de l'esquerra. Com diu l'Eclesiastés c. 1,v. 9, "no hi ha res de nou sota el Sol".

Electoralisme?

Vull deixar clara la meva convicció sobre la necessitat que el govern d'Espanya construeixi, el més aviat millor, un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears, MTC. Es tracta de donar una solució a mig termini, mentre la tecnologia en permet de millors, a un problema greu que afecta a tot el país i, especialment, als municipis veïns i propers de les centrals nuclears, que hem de conviure amb els residus que avui hi són depositats.

Tanmateix, també vull deixar clara la meva convicció i el meu compromís perquè així sigui, que en cap cas aquest MTC ha d'anar ubicat al municipi d'Ascó. Les Terres de l'Ebre ja hem assolit a bastament la nostra quota solidària quant a instal·lacions energètiques, entre altres tres nuclears en actiu, una de desmantellada i una central de cicle combinat. Dit això, vull expressar la meva preocupació per l'actitud d'ERC, en aquest cas amb una iniciativa del senador Muñoz, acompanyat en declaracions públiques del candidat al parlament i actual delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó. Em refereixo a la moció que en nom de l'Entesa Catalana de Progrés han presentat al Senat, instant al govern en aquesta matèria, a vincular qualsevol decisió al consens social i institucional especialment als acords dels parlaments autonòmics respectius.

Em sembla evident que en una matèria que aixeca tants recels és impossible arribar a consensos absoluts i més dificil encara arrencar acords favorables dels parlaments autonòmics, quan alguns, com el català, ja s'han pronunciat en sentit negatiu. Davant de tot això, què aconseguim? Com és evident que sigui impossible disposar d'un MTC en algun lloc d'Espanya i, aleshores, com a conseqüència inevitable, els residus dipositats a les nostres centrals, més els de Vandellòs I, que tornaran aviat de França i els que s'hi afegiran derivats de l'activitat de les centrals, es mantidran per molt de temps a casa nostra. No seria millor fer una negociació discreta sense tan soroll, permetent al govern d'Espanya que faci la seva feina i construeixi un MTC en algun lloc d'Espanya que no sigui Ascò? Els d'ERC ens volien fer la prova del cotó als senadors del PSC, que hem explicat reiteradament la nostra posició, i que hem votat l'emena transaccional que s'ha pactat, per tots els grups, demanant al govern que prengui una decisió el més aviat possible i cercant el màxim consens.

A què es deu l'actitud d'ERC? Electoralisme pur? Irresponsabilitat? Per què no diuen la veritat del que hi ha en joc a la població ebrenca? La resposta l'han de donar ells, però tots ens la podem imaginar.

FESTES DE LA CINTA 2010

Les festes majors d'aquest any a Tortosa, segurament són millorables, més enllà d'excuses poc consistents referents a l'avanç de l'inici del curs escolar o el rerafons de crisi econòmica, que no impedeix altres despeses. Tanmateix però, allò que és més important i que no falta, és la voluntat dels tortosins de gaudir de la festa, de participar, i especialment les penyes que nodreixen els nostres joves, i la il.lusió de les pubilles i pubilletes. Tenim festes i les aprofitem, i ho hem de fer per què ens ho mereixem i per que així iniciem millor, després, l'activitat on hi posarem els nostres millors esforçós.

A passar-ho bé i a xalar. Bones festes a tothom.

EL CANVI REAL

Alguns pretenen començar el “canvi” sense voler adonar-se'n que aquest ja és una realitat en marxa. I és que la ironia en política pot ser un recurs no menyspreable, si no fóra perquè sovint, quan parlem de política, ens referim a l'acció de govern, la gestió de l'interès col.lectiu, i amb això poques bromes.

La Convergència i Unió del senyor Mas ha encetat la precampanya amb vista a les properes eleccions autonòmiques d'aquesta tardor prometent el canvi. Segurament és un intent poc afortunat de copiar l'eslògan socialista de 1982, sense entendre que seguint aquest símil ell fa el paper de la UCD i l'Adolfo Suarez, els socialistes, aleshores amb Felipe González, igual que a Catalunya el 2003 amb Pasqual Maragall i el 2006 i el 2011 amb José Montilla representem l'alternativa de progrés front al desgast de l'opció de dretes que en aquest cas la representen el 23 anys de pujolisme, on Mas fou conseller i, fins i tot, en el darrer govern agònic, sostingut pel PP de José Ma. Aznar, conseller en Cap.

Catalunya, amb set anys de presidència socialista, ha iniciat un procés d'avenç clar en l'autogovern, amb un nou estatut, que malgrat la retallada del constitucional, que esperem poder refer modificant la legislació estatal, ens ha aportat competències de govern molt superiors a les de l'Estatut de 1979. Així mateix, s'ha negociat un sistema de finançament molt més satisfactori, que representa rebre de l'estat 2.150 mil.lions d'euros en lloc dels 290 del darrer any de govern de Pujol i Mas, i s'ha aprovat la llei de vegueries, que permet desenvolupar un nou model d'ordenació territorial molt més adaptat a la realitat del nostra país, una llei que cal recordar que CiU ha votat en contra. Més enllà de l'elevadíssim nivell d'inversió en infraestructures i en equipaments, especialment educatius i sanitaris: 63.520 places de guarderia front a les 23.830 del 2003; 66.570 mestres front a 49.160 del període convergent, i 3,8 mesos de mitjana en les llistes d'espera hospitalàries davant dels 5,6 de l'any 2003.

Les Terres de l'Ebre, en aquest període, han vist una atenció del govern i una inversió impensable en el període anterior. S'ha de millorar i ho farem, però és obvi que el canvi amb presidència socialista ha estat evident, molt superior a l'atenció rebuda pel territori durant 23 anys de CiU. Les carreteres de Batea a Maella, Xerta a Prat de Compte, Horta de Sant Joan i Vinallop-Ulldecona fins a Vinaròs, així com el nou pont al Delta entre Deltebre i Sant Jaume, la millora de les condicions del sòl industrial del polígon Catalunya Sud, la creació dels de Camposines i el Motllò a la Terra Alta i Ribera d'Ebre respectivament, l'arribada de la Universitat Rovira i Virgili i la costrucció del nou campus, l'ampliació de regadius a la Terra Alta i la posada en marxa del Xerta-Sénia, així com l'aplicació de la Llei de Barris per recuperar els nuclis antics de Tortosa i Mora d'Ebre, entre moltes altres inversions impossibles de citar en un text necessàriament breu. Tot això s'ha de confrontar amb una llarga desatenció culminada amb el suport de Pujol-Mas al projecte de transvasament del govern Aznar.

El “canvi” que se'ns anuncia és un dejà vu i, la veritat, és que volem continuar endavant i no anar enrere, ens ho devem a nosaltres mateixos i, sobretot, a les noves generacions. Els ebrencs, si més no els que vulguin, podem perdonar, però mai no hem d'oblidar, sinó ens tocarà repetir una etapa trista de la nostra història. El del PSC ha estat i és el canvi real.

EL CANVI REAL

El Partit dels Socialistes de Catalunya hem posat en marxa aquesta setmana la campanya explicativa “El canvi real”. A través de més de 500 tanques, cartells i publicitat als autobusos arreu del territori català, el PSC reivindiquem la feina dels governs d’esquerres liderats per presidents socialistes en la transformació de Catalunya des del passat 2003. Sobre la base de les dades i dels fets, des del PSC subratllem la més que evident transformació del país en infraestructures, polítiques socials, economia, educació, salut o agricultura, i advoquem per continuar avançant en aquest camí de reformes per assolir una Catalunya més justa i socialment avançada.

I és que el canvi real s’està produint i només s’aturarà si torna el projecte que va governar Catalunya fins el 2003 i que ara pretén presentar-se com quelcom nou. El canvi són les obres, els nous quilòmetres d’autopista i noves estacions de metro, els nous regadius, el nou model de finançament… El canvi, sens dubte, ve de la mà dels qui, com el President Montilla, han transformat els carrers i les places de Catalunya, les seves escoles i hospitals, els serveis als ciutadans, i no de la mà dels qui es van estar al govern durant més de 23 anys i que ara pretenen aparèixer renovats, sense vincles amb el passat. L’atribut del canvi no té res a veure amb els qui ara intenten adjudicar-se’l mitjançant falses imatges d’optimisme que només intenten amagar més del mateix.

Hem transformat el país. Hem transformat Catalunya.

Us convido a veure les tanques de la campanya 'El canvi real'

BONA FESTA DEL RENAIXEMENT!!!

Patrimoni i Festa del Renaixement

Mil torxes van il·luminar aquest cap de setmana passat el castell de la Suda i les avançades de Sant Joan. Reivindicàvem el nostre patrimoni històric. Amb aquest acte simbòlic, que ens va emocionar a tots i totes, Amics dels Castells van celebrar el seu quinzè aniversari demostrant una vegada més que són una entitat imprescindible per preservar i revaloritzar els nostres principals actius històrics.

És ben cert que a Tortosa tenim un patrimoni monumental d’una riquesa extraordinària, i cal destacar entre altres elements tot el conjunt de l’arquitectura militar, que és el motiu fundacional d’Amics dels Castells. Un conjunt que, com ja s’ha dit, té més de sis quilòmetres de llargada, potser el més gran de la Península Ibèrica, però sobretot un conjunt que més enllà de la fortalesa de la Suda del segle X i dels trams de muralla del segle XIV, incorpora tot el conjunt de defenses del model Vauban, que tot i no ésser úniques en el nostre entorn, sí que m’atreveixo a dir que n’és el conjunt més important.

Els darrers anys a Tortosa hem fet un esforç important de recuperació que mitjançant diferents escoles taller i altres fórmules ocupacionals ens han permès recuperar part del conjunt i, per tant, cal continuar amb aquesta feina. Hi ha, però, una tasca pendent que és la de la neteja i senyalització turística del conjunt, que donaria una projecció i un valor afegit extraordinari a la nostra oferta turística.

Aquesta promoció patrimonial i turística de Tortosa té avui des de fa quinze anys, el seu principal actiu en la Festa del Renaixement, festa que va iniciar el regidor i bon amic Ramon Cardús i que va tenir el seu zenit en la desena edició l’any 2005 amb el reconeixement per part de la Generalitat com Festa Local d’Interès Turístic, any en que també vàrem rebre la Placa d’Honor del Turisme Català i el reconeixement per part del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, del que n’era titular José Montilla, de Fiesta de Interés Turístico Nacional.

La festa no ha estat exempta de polèmica però sempre he defensat, i ho continuo fent, que cal fer tots els esforços possibles, inclosos els econòmics per potenciar-la. No es tracta tant d’un moment de diversió col·lectiva, que també, sinó d’un acte de promoció turística i, per tant, econòmica, en que els tortosins hi esmercem molts esforços i treball, especialment els treballadors de l’ajuntament, els voluntaris, les entitats i els comerciants, amb els restauradors inclosos, per a convertir-la en una imatge de Tortosa per tot l’any i que genera interès per tot allò que podem oferir als turistes, més enllà de la pròpia festa. Cal continuar garantint el seu rigor històric, que és el fet diferencial amb altres festes de recreació històrica i fent la inversió necessària, perquè continuï sent motiu d’orgull per a tortosines i tortosins.

Aquest és el nostre repte. Dissabte passats Amics dels Castells ens van ensenyar que si posem llum al nostre patrimoni, Tortosa en sortirà guanyant. Si continuem apostant per la nostra ciutat històrica, Tortosa en el seu conjunt en rebrà els fruits. Ahir vam inaugurar una quinzena edició de la Festa del Renaixement que reivindica precisament el nostre passat esplendorós, com una forma molt activa de treballar pel present i, sobretot, pel futur. Us encoratjo a continuar lluitant i treballar per una Tortosa molt millor, més viva, més de les persones, més oberta.

Permeteu-me, finalment, que aprofiti per desitjar-vos a tots una molt bona Festa del Renaixement.

Terra d’aigua, terra d’un riu, visca la vegueria de Tortosa!

Idees i reformes per guanyar el futur

El socialisme democràtic és el moviment político ideològic del que forma part el Partit dels Socialistes de Catalunya. Es tracta de l'adaptació al marc polític i institucional democràtic al segle XX, del socialisme sorgit del sindicalisme i de diferents aportacions complementàries al llarg del segle XIX, que en conjunt reclamen una societat més igualitària i, per tant, més justa, com a resposta a la situació de la classe obrera sorgida amb la revolució industrial. Amb tot, podem trobar arrels del socialisme més antigues com ara els moviments populars de la baixa edat mitjana o les aportacions teòriques de diferents autors especialment vinculats a l'humanisme renaixentista. Així mateix, hi ha dues característiques clares del moviment socialdemòcrata, la lluita per una societat més justa i la capacitat d'adaptació de les propostes a una societat que canvia a un ritme cada cop més accelerat.

Dissabte ens reuníem a Lleida un miler de delegats socialistes per debatre i aprovar el nou programa marc del PSC. D'aquí sortiran, entre altres iniciatives, el programa electoral proper. El context econòmic, social i polític és complex. Crisi econòmica global, una societat canviant fruit d'uns processsos migratoris mai vistos en la història i una situació política global marcada per l'evolució cap a la multipolaritat, amb una Europa en procés de construcció, però fortament amenaçada de veure's reduïda a ser un actor secundari en l'escena política global. Hi ha, a més, la percepció creixent per part de la societat, que el veritable poder polític no recau en les institucions democràtiques, sinó que està en mans de grans corporacions econòmiques, de caràcter transnacional o multinacional, que dominen això que s'anomenen els mercats, una realitat que neguiteja per l'enorme poder que se'ls suposa, i a l'hora per la imposibilitat de visualitzar qui hi ha darrere i, per tant, la impossibilitat d'intentar-ne un control democràtic.

Els reptes del moment exigeixen noves propostes fonamentades en els valors de sempre i per això sota el lideratge potent del President Montilla, ens hem reunit sota el lema IDEES I REFORMES PER GUANYAR EL FUTUR. Un futur plantejat des de la centralitat política a Catalunya allunyats de l'involucionisme d'alguns i de l'aventurisme d'altres. Fem una proposta per un projecte que preserve la unitat civil del poble català, que enforteixi l'autogovern en el marc d'una Espanya federal, dintre d'una Europa més forta, que en aplicació del principi de subsidiarietat enforteix el paper dels ajuntaments com administració més propera als ciutadans.

Com deia el president Montilla en la cloenda, es tracta de construir la Catalunya social, la Catalunya inclusiva, la Catalunya de tots i totes.

En plena sintonia amb el que es preveu a l'estratègia 2020 de la Unió Europea, fem una aposta per l'educació i la cultura com a fonament d'una societat més competitiva i que permeti una economia basada en la indústria, amb un gran esforç en la recerca i la innovació i amb una clara aposta per la sostenibilitat social i mediambiental. Un nou model econòmic que incremente el control sobre el sistema financer, que el volem compromès amb l'economia real, controlant les pràctiques especulatives i amb una clara aposta pel creixement, creant llocs de treball en major quantitat i qualitat.

Revalidem l'aposta per l'estat del benestar, una de les grans aportacions del socialisme democràtic. Més enllà de les polítiques clàssiques en salut, educació i pensions, fem una clara aposta per les polítiques d'igualtat, d'integració i d'atenció a les dependències.

Finalment, fem una aposta clara per un ús sostenible i equilibrat del territori i de l'explotació dels seus recursos, posant un èmfasi especial en la gestió sostenible i responsable de l'aigua i del tractament dels residus.

Estem en una bona posició per guanyar el debat de les idees com sempre i centrarem ara els nostres esforços per guanyar democràticament la batalla política revalidant el mandat del president Montilla; la millor opció per Catalunya.