XLIV COSAC A BRUSSEL·LES

La mesa i els portaveus de la comissió mixta per a la Unió Europea de les Corts Generals vam participar diumenge, dilluns i dimarts passats a Brussel·les en la XLIV reunió de la COSAC, la coordinació dels organismes especialitzats en afers comunitaris dels parlaments dels estats membres de la Unió Europea. Els temes a debat han estat força interessants, l'Estratègia 2020 i la possibilitat d'un creixement sostenible, el propi futur de la COSAC i el control parlamentari de la PSDC, la política de seguretat i defensa comunes, així com debatre l'estratègia de control financer i d'establiment d'una governació econòmica europea, que planteja l'informe de la Task Force presentat pel propi Herman Van Rompuy, president permanent del Consell Europeu, que ha liderat el grup de treball, i que s'ha de debatre i aprovar en el Consell Europeu d'avui dijous i demà divendres.

El comú denominador de tots els debats en el si de la COSAC és el paper dels parlaments nacionals dins de la Unió Europea i una certa rivalitat amb el Parlament Europeu, que també participa amb una delegació en les reunions de la COSAC, apel·lant a la representació de la sobirania popular dels primers. En el fons, una pressió constant dels països més euroescèptics, per limitar les competències de les institucions de la Unió, enfront dels que apostem per construir una Europa més forta, que garanteixi la llibertat, la seguretat i el benestar dels seus ciutadans i sigui un factor d'estabilitat i de defensa dels drets humans en el context internacional.

Vaig intervenir en nom de la delegació espanyola, en el debat sobre el control parlamentari de la PSDC, on vaig defensar la necessitat d'una política de seguretat i defensa comunes forta, vinculada a la nova PESC, la política exterior i de seguretat comuna, que es deriva de l'aplicació del Tractat de Lisboa, com la millor garantia de l'espai de llibertat, seguretat i justícia que impulsa la UE (Programa d'Estocolm), així com la millor garantia d'una intervenció eficaç en defensa de la democràcia i dels drets humans, en el context internacional. Aquesta política de seguretat i defensa, serà més eficaç com millor sigui el control democràtic de la mateixa. Els parlaments nacionals és bo que hi participin i ho han de fer mitjançant la COSAC, essent innecessària la creació d'un nou organisme ad hoc. Ara bé, es necessari que aquesta sigui una veritable política europea, no la suma de les polítiques de seguretat i defensa de cadascun dels vint-i-set, com fins ara. I si és així, és el Parlament Europeu qui ha de tenir un paper rellevant en el seu control. De no ser-ho, el paper d'Europa en el concert internacional, es pot veure molt disminuït en un futur immediat.

Setanta anys de l'assassinat del president Lluís Companys

Fa setanta anys de l'execució del president Lluís Companys i és necessari mantenir-ho present en el record, no hem d'oblidar. Companys, president democràtic i per tant legítim de Catalunya, va ser assassinat pel general Franco, l'únic president legítim executat, en el context de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. La mort de Companys és l'exemple més clar de la voluntat d'extermini dels demòcrates defensors de la Republica, que el general Franco va executar amb una constància i una eficàcia esfereïdores, tant durant la guerra com després. Mantenir el record de Companys, i de la injustícia de la seva mort, forma part de la necessitat de mantenir i de recuperar la memòria històrica recent, com homenatge als demòcrates que varen perdre la vida en defensa dels seus ideals i, sobretot, com a garantia que la memòria en les noves generacions impedirà que ens ho tornen a fer.

Lluís Companys era un home i no un déu i, per tant, amb tot els seus defectes i les seves virtuts, que com a governant, es mereixen l'anàlisi de la historiografia. Lluís Companys també, i sobretot, era el president escollit democràticament pels catalans i això li dóna tot el valor a la seva personalitat, i una indiscutible legitimitat. Per tot això, són abominables i totalment rebutjables els intents del revisionisme històric de sectors de la dreta espanyola, amb històriadors com Ricardo de la Cierva i Pio Moa, que pretenen acusar als dirigents de la Segona República, entre ells a Lluís Companys, de ser els causants de la guerra i de tots els mals que se'n derivaren. La guerra, la va iniciar qui tots sabem, un grup de militars, majoritàriament africanistes, clarament conservadors i alguns vinculats a Falange Espanyola de clara orientació feixista, seguint el model de Mussolini i altres vinculats al carlisme, els dos sectors polítics que, juntament amb sectors amplis de la jerarquia catòlica, de la banca i dels grans terratinents, varen donar suport a la rebel·lió militar i a la dictadura que se'n derivà.

Lluís Companys i Jover va ser un polític honest, amb una trajectòria que té molt a veure amb la convulsió política dels primers quaranta anys del segle XX. Va ser un home d'esquerres, advocat, defensor de sindicalistes, company de Marcel·lí Domingo, republicà i federalista, en la millor tradició del republicacisme federal català, que ve del segle XIX i no va tenir res a veure amb la imatge de nacionalista radical, que alguns d'un sector i altre li volen adjudicar.

Reconeixem al president Companys i honorem la seva memòria, i amb ell honorem a tots els demòcrates, que varen patir la repressió franquista. És de justicia i els ho devem.

Commemoració de la restauració de l'ermita del Coll de l'Alba

Balanç de l'acció de govern organitzat pel Col·legi de Periodistes

El passat dissabte dia 2 d'octubre vaig poder assistir al, no sé si dir debat, perquè el format era estrany, de les actuacions fetes pel Govern de la Generalitat, durant la legislatura que ara s'acaba, a les Terres de l'Ebre. L'acte estava organitzat per la demarcació de l'Ebre del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Presentava el delegat del govern Lluís Salvadó, acompanyat dels delegats de Política Territorial i de Medi ambient, Antoni Sabaté i Víctor Gimeno, respectivament. Assistien i preguntaven al final, des de l'escenari, quatre coneguts periodistes, amb una pregunta cadascú. Amb tot, abans intervenien dos diputats de l'oposició, Paco Sancho, de CiU, i Joan Bertomeu, del PP, i després preguntaven una sèrie de representants de sectors econòmics i socials que estaven asseguts entre el públic, per donar pas finalment a preguntes del públic. La moderació corria a càrrec de la senyora Amparo Moreno Sardà, suposo que en qualitat de presidenta de l'entitat organitzadora.

Els representants del govern van fer una bona exposició de l'acció de govern i varen respondre a les preguntes d'uns i altres que no entraré a valorar, perquè exigiria un altre mitjà i un altre format. Els diputats de l'oposició, més enllà del seu posicionament sobre l'acció de govern que puc entendre, però que per raons òbvies no comparteixo, es varen queixar del format que no acabaven d'entendre. En realitat, el format de l'acte era molt alambicat, rígid i amb un excés d'intervinents previstos, que va fer que part de l'escàs públic assistent marxés abans de finalitzar.

Amb tot, el que em va cridar més l'atenció fou l'actuació de la moderadora, la senyora Moreno Sardà. Va limitar amb excés de zel l'escàs temps atribuït als intervinents, quan ella no va parar de fer intervencions mal argumentades, que en general no varen aportar res i varen allargar innecessàriament un acte, ja per ell mateix excessiu, i va demostrar una ignorància sorprenent repecte al funcionament de les institucions i el paper dels seus membres. Afirmacions, com les que va dirigir als diputats de l'oposició, per contestar les seves queixes sobre el format, reiterada en vàries ocasions, dient que se'ls havia convidat per explicar la seva acció de govern, entre altres perles, demostren que es desconeix quin és el paper d'un parlament en el nostre entramat institucional, on té com a funció principal legislar i alhora aquesta funció es complementa amb la d'impuls i control de l'acció de govern. La primera funció es fa impulsant projectes o proposicions de llei i la segona via mocions o proposicions no de llei segons el cas i via interpel·lacions i preguntes en comissió o al ple.

El desconeixement del paper de les institucions, que els alumnes de secundària del nostre país ja coneixen, no només va violentar el debat, sinó que va ofendre la intel·ligència dels presents i va desvirtuar en bona part la finalitat de l'acte, a més de comprometre la imatge d'un col.lectiu com és el dels periodistes, no només respectable, sinó que tenen a les Terres de l'Ebre molt ben acreditada la seva professionalitat, que han de desenvolupar en unes condicions no sempre fàcils.

Inauguració Caserna dels Mossos d'Esquadra a Tortosa

Un llibre valent

Dissabte 18, en un dels sopars tertúlia del Club Universitari de Tortosa, es va presentar el llibre En defensa d'Espanya i del Catalanisme, del que en són autors Daniel Fernàndez, advocat i secretari general adjunt del grup Socialista al Congrés dels Diputats, i Joaquim Coll, historiador, comissionat de la història institucional de la Diputació de Barcelona. La presentació, la va fer el catedràtic de Filosofia del Dret i rector de la Universitat Pompeu Fabra, Josep Joan Moreso.

El llibre és un al·legat valent en contra del tòpic pueril que tots els mals de Catalunya venen de la nostra vinculació espanyola. Fan un bon repàs històric d'ençà la transició, evidenciant els enormes avenços que ha fet el nostre país en aquest període, en un bon marc de convivència marcat per la Constitució i els dos estatuts d'autonomia. El rector Moreso va insistir en les virtuts del model federal d'organització de l'estat, un model que tal i com també reconeixien els autors, més enllà que no se li digui així en la constitució, des del punt de vista català es podria donar per assolit amb el desenvolupament de l'estatut de 2006 i amb la reforma del Senat per convertir-lo en la cambra de les autonomies, una veritable cambra federal. Moreso va posar èmfasi també en el caràcter federal del catalanisme progressista, al llarg dels dos darrers segles, des de Valentí Almirall i Rovira i Virgili, amb un punt d'erudició tortosinista, llegint el poema Absència d'Abu Bakr Al-Turtuxí del segle XI i citant fragments dels Col·loquis de la Insigne Ciutat de Tortosa de Cristòfol Despuig del segle XVI.

Una presentació que va omplir la sala de l'Hotel Corona on es va celebrar, amb un excel.lent nivell dels ponents i que una vegada més evidencia l'encert del Club Universitari Tortosa en organitzar aquests sopars tertúlia, seguint un model que es dóna en altres ciutats i que Tortosa necessitava.

Inauguració de la seu de TV3 i Catalunya Ràdio a les Terres de l'Ebre

Ahir es va realitzar la inauguració de la nova seu a les Terres de l'Ebre de TV3 i Catalunya Ràdio, que s'ha ubicat a Roquetes. Inauguració, amb presència del president del Parlament de Catalunya, del Conseller de Cultura i del president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, i important no nómés per aquesta presència, sinó perquè ha estat la concreció d'una antiga reivindicació, que no es va aconseguir amb els vint-i-tres anys de govern de CiU.
Aquesta delegació, com comentàvem amb l'Enric Marin, el president de la CCMAV abans d'iniciarse l'acte, significa un nou reconeixement de l'entitat territorial diferenciada de les Terres de l'Ebre.

D'un acte força positiu per a la nostra vegueria, només hi ha un acte negatiu a destacar, l'absència, per no dir el boicot, de la majoria dels dirigents de CiU, que amb l'excepció d'un regidor d'Amposta, el meu vell amic Pere Vidal, no hi varen assistir. La seva obssessió d'estar en campanya quan encara no s'ha disolt el Parlament de Catalunya, i la voracitat amb què s'estan repartint els càrrecs de govern abans que ni tan sols s'hagin convocat eleccions, fa que perdin el més mínim sentit del respecte institucional i la seva capacitat per valorar el que és important per al territori. Tant de bo continuïn un llarg temps conreant el noble art de la política, des dels escons de l'oposició.

Foto: ACN

La dreta nacionalista inicia una nova guerra carlista

El context preelectoral pot explicar algunes coses, però d'altres simplement responen a realitats més profundes que ara afloren amb més facilitat. Fa pocs dies l'eurodiputat de CiU Ramon Tremosa ens obsequiava amb unes declaracions dient que el president de Catalunya José Montilla seria el candidat preferit de Franco i ara, en clau local de Tortosa, el convergent i actual alcalde Ferran Bel, acusa als responsables del govern que han impulsat la revisió del Pla Territorial de les Terres de l'Ebre d'actuar com els dirigents de les repúbliques soviètiques, o sigui com a autèntics comunistes que ataquen la nostra pàtria.

Hom es pot preguntar; és que se'ls ha escalfat la boca? No, és que són així, és la dreta catalana, que com totes les dretes s'emmascaren en la defensa de la pàtria, per no confessar els seus veritables interessos. L'al·lusió de Tremosa és pròpia d'aquells que tergiversant la història i, per tant, la realitat, expliquen a les noves generacions que Franco va fer una guera contra Catalunya perquè odiava el nostre país, obviant que Franco va fer una guerra d'extermini contra totes les esquerres espanyoles, inclosa la catalana, que governaven democràticament, acompanyat dels carlins catalans del "Tercio de Nuestra Senyora de Montserrat"amb qui, presumptament el senyor Tremosa i molts dels seus companys es deuen emmirallar, com a defensors de Catalunya i de les seves essències més profundes, combatent l'esquerra sense misericòrdia. Com ha dit Miquel Iceta, el president Montilla és el president de Catalunya amb un pedigrí democràtic inqüestionable, que incorpora entre altres la lluita antifranquista, lluita en la que el senyor Tremosa, el senyor Mas i d'altres dels seus ni hi eren, ni se'ls esperava.

El senyor Bel i Accensi apunta amb aires de croada contra la conspiració comunista, que va contra els interessos de Tortosa. O són els interessos del senyor Bel? A qui és pretén beneficiar reclamant menys tutela de les autoritats autonòmiques sobre l'urbanime local? No seria paradoxal, si no els coneguéssim, que en un moment que arran dels molts escàndols urbanístics, arreu es demana més control sobre l'urbanisme municipal, ell demani mans lliures per fer i desfer sense control, apel·lant al principi de l'autonomia local i a un mal entès, si més no mal citat, principi de subsidiarietat?La dreta nacionalista (els nacionals?), de la tradició i de les essències, de la pàtria, de les mans lliures a l'hora de fer negoci (en això es reclamen liberals) i en combat actiu contra els antipatriotes de l'esquerra. Com diu l'Eclesiastés c. 1,v. 9, "no hi ha res de nou sota el Sol".

Electoralisme?

Vull deixar clara la meva convicció sobre la necessitat que el govern d'Espanya construeixi, el més aviat millor, un magatzem temporal centralitzat de residus nuclears, MTC. Es tracta de donar una solució a mig termini, mentre la tecnologia en permet de millors, a un problema greu que afecta a tot el país i, especialment, als municipis veïns i propers de les centrals nuclears, que hem de conviure amb els residus que avui hi són depositats.

Tanmateix, també vull deixar clara la meva convicció i el meu compromís perquè així sigui, que en cap cas aquest MTC ha d'anar ubicat al municipi d'Ascó. Les Terres de l'Ebre ja hem assolit a bastament la nostra quota solidària quant a instal·lacions energètiques, entre altres tres nuclears en actiu, una de desmantellada i una central de cicle combinat. Dit això, vull expressar la meva preocupació per l'actitud d'ERC, en aquest cas amb una iniciativa del senador Muñoz, acompanyat en declaracions públiques del candidat al parlament i actual delegat del Govern a les Terres de l'Ebre, Lluís Salvadó. Em refereixo a la moció que en nom de l'Entesa Catalana de Progrés han presentat al Senat, instant al govern en aquesta matèria, a vincular qualsevol decisió al consens social i institucional especialment als acords dels parlaments autonòmics respectius.

Em sembla evident que en una matèria que aixeca tants recels és impossible arribar a consensos absoluts i més dificil encara arrencar acords favorables dels parlaments autonòmics, quan alguns, com el català, ja s'han pronunciat en sentit negatiu. Davant de tot això, què aconseguim? Com és evident que sigui impossible disposar d'un MTC en algun lloc d'Espanya i, aleshores, com a conseqüència inevitable, els residus dipositats a les nostres centrals, més els de Vandellòs I, que tornaran aviat de França i els que s'hi afegiran derivats de l'activitat de les centrals, es mantidran per molt de temps a casa nostra. No seria millor fer una negociació discreta sense tan soroll, permetent al govern d'Espanya que faci la seva feina i construeixi un MTC en algun lloc d'Espanya que no sigui Ascò? Els d'ERC ens volien fer la prova del cotó als senadors del PSC, que hem explicat reiteradament la nostra posició, i que hem votat l'emena transaccional que s'ha pactat, per tots els grups, demanant al govern que prengui una decisió el més aviat possible i cercant el màxim consens.

A què es deu l'actitud d'ERC? Electoralisme pur? Irresponsabilitat? Per què no diuen la veritat del que hi ha en joc a la població ebrenca? La resposta l'han de donar ells, però tots ens la podem imaginar.

FESTES DE LA CINTA 2010

Les festes majors d'aquest any a Tortosa, segurament són millorables, més enllà d'excuses poc consistents referents a l'avanç de l'inici del curs escolar o el rerafons de crisi econòmica, que no impedeix altres despeses. Tanmateix però, allò que és més important i que no falta, és la voluntat dels tortosins de gaudir de la festa, de participar, i especialment les penyes que nodreixen els nostres joves, i la il.lusió de les pubilles i pubilletes. Tenim festes i les aprofitem, i ho hem de fer per què ens ho mereixem i per que així iniciem millor, després, l'activitat on hi posarem els nostres millors esforçós.

A passar-ho bé i a xalar. Bones festes a tothom.

EL CANVI REAL

Alguns pretenen començar el “canvi” sense voler adonar-se'n que aquest ja és una realitat en marxa. I és que la ironia en política pot ser un recurs no menyspreable, si no fóra perquè sovint, quan parlem de política, ens referim a l'acció de govern, la gestió de l'interès col.lectiu, i amb això poques bromes.

La Convergència i Unió del senyor Mas ha encetat la precampanya amb vista a les properes eleccions autonòmiques d'aquesta tardor prometent el canvi. Segurament és un intent poc afortunat de copiar l'eslògan socialista de 1982, sense entendre que seguint aquest símil ell fa el paper de la UCD i l'Adolfo Suarez, els socialistes, aleshores amb Felipe González, igual que a Catalunya el 2003 amb Pasqual Maragall i el 2006 i el 2011 amb José Montilla representem l'alternativa de progrés front al desgast de l'opció de dretes que en aquest cas la representen el 23 anys de pujolisme, on Mas fou conseller i, fins i tot, en el darrer govern agònic, sostingut pel PP de José Ma. Aznar, conseller en Cap.

Catalunya, amb set anys de presidència socialista, ha iniciat un procés d'avenç clar en l'autogovern, amb un nou estatut, que malgrat la retallada del constitucional, que esperem poder refer modificant la legislació estatal, ens ha aportat competències de govern molt superiors a les de l'Estatut de 1979. Així mateix, s'ha negociat un sistema de finançament molt més satisfactori, que representa rebre de l'estat 2.150 mil.lions d'euros en lloc dels 290 del darrer any de govern de Pujol i Mas, i s'ha aprovat la llei de vegueries, que permet desenvolupar un nou model d'ordenació territorial molt més adaptat a la realitat del nostra país, una llei que cal recordar que CiU ha votat en contra. Més enllà de l'elevadíssim nivell d'inversió en infraestructures i en equipaments, especialment educatius i sanitaris: 63.520 places de guarderia front a les 23.830 del 2003; 66.570 mestres front a 49.160 del període convergent, i 3,8 mesos de mitjana en les llistes d'espera hospitalàries davant dels 5,6 de l'any 2003.

Les Terres de l'Ebre, en aquest període, han vist una atenció del govern i una inversió impensable en el període anterior. S'ha de millorar i ho farem, però és obvi que el canvi amb presidència socialista ha estat evident, molt superior a l'atenció rebuda pel territori durant 23 anys de CiU. Les carreteres de Batea a Maella, Xerta a Prat de Compte, Horta de Sant Joan i Vinallop-Ulldecona fins a Vinaròs, així com el nou pont al Delta entre Deltebre i Sant Jaume, la millora de les condicions del sòl industrial del polígon Catalunya Sud, la creació dels de Camposines i el Motllò a la Terra Alta i Ribera d'Ebre respectivament, l'arribada de la Universitat Rovira i Virgili i la costrucció del nou campus, l'ampliació de regadius a la Terra Alta i la posada en marxa del Xerta-Sénia, així com l'aplicació de la Llei de Barris per recuperar els nuclis antics de Tortosa i Mora d'Ebre, entre moltes altres inversions impossibles de citar en un text necessàriament breu. Tot això s'ha de confrontar amb una llarga desatenció culminada amb el suport de Pujol-Mas al projecte de transvasament del govern Aznar.

El “canvi” que se'ns anuncia és un dejà vu i, la veritat, és que volem continuar endavant i no anar enrere, ens ho devem a nosaltres mateixos i, sobretot, a les noves generacions. Els ebrencs, si més no els que vulguin, podem perdonar, però mai no hem d'oblidar, sinó ens tocarà repetir una etapa trista de la nostra història. El del PSC ha estat i és el canvi real.

EL CANVI REAL

El Partit dels Socialistes de Catalunya hem posat en marxa aquesta setmana la campanya explicativa “El canvi real”. A través de més de 500 tanques, cartells i publicitat als autobusos arreu del territori català, el PSC reivindiquem la feina dels governs d’esquerres liderats per presidents socialistes en la transformació de Catalunya des del passat 2003. Sobre la base de les dades i dels fets, des del PSC subratllem la més que evident transformació del país en infraestructures, polítiques socials, economia, educació, salut o agricultura, i advoquem per continuar avançant en aquest camí de reformes per assolir una Catalunya més justa i socialment avançada.

I és que el canvi real s’està produint i només s’aturarà si torna el projecte que va governar Catalunya fins el 2003 i que ara pretén presentar-se com quelcom nou. El canvi són les obres, els nous quilòmetres d’autopista i noves estacions de metro, els nous regadius, el nou model de finançament… El canvi, sens dubte, ve de la mà dels qui, com el President Montilla, han transformat els carrers i les places de Catalunya, les seves escoles i hospitals, els serveis als ciutadans, i no de la mà dels qui es van estar al govern durant més de 23 anys i que ara pretenen aparèixer renovats, sense vincles amb el passat. L’atribut del canvi no té res a veure amb els qui ara intenten adjudicar-se’l mitjançant falses imatges d’optimisme que només intenten amagar més del mateix.

Hem transformat el país. Hem transformat Catalunya.

Us convido a veure les tanques de la campanya 'El canvi real'

BONA FESTA DEL RENAIXEMENT!!!

Patrimoni i Festa del Renaixement

Mil torxes van il·luminar aquest cap de setmana passat el castell de la Suda i les avançades de Sant Joan. Reivindicàvem el nostre patrimoni històric. Amb aquest acte simbòlic, que ens va emocionar a tots i totes, Amics dels Castells van celebrar el seu quinzè aniversari demostrant una vegada més que són una entitat imprescindible per preservar i revaloritzar els nostres principals actius històrics.

És ben cert que a Tortosa tenim un patrimoni monumental d’una riquesa extraordinària, i cal destacar entre altres elements tot el conjunt de l’arquitectura militar, que és el motiu fundacional d’Amics dels Castells. Un conjunt que, com ja s’ha dit, té més de sis quilòmetres de llargada, potser el més gran de la Península Ibèrica, però sobretot un conjunt que més enllà de la fortalesa de la Suda del segle X i dels trams de muralla del segle XIV, incorpora tot el conjunt de defenses del model Vauban, que tot i no ésser úniques en el nostre entorn, sí que m’atreveixo a dir que n’és el conjunt més important.

Els darrers anys a Tortosa hem fet un esforç important de recuperació que mitjançant diferents escoles taller i altres fórmules ocupacionals ens han permès recuperar part del conjunt i, per tant, cal continuar amb aquesta feina. Hi ha, però, una tasca pendent que és la de la neteja i senyalització turística del conjunt, que donaria una projecció i un valor afegit extraordinari a la nostra oferta turística.

Aquesta promoció patrimonial i turística de Tortosa té avui des de fa quinze anys, el seu principal actiu en la Festa del Renaixement, festa que va iniciar el regidor i bon amic Ramon Cardús i que va tenir el seu zenit en la desena edició l’any 2005 amb el reconeixement per part de la Generalitat com Festa Local d’Interès Turístic, any en que també vàrem rebre la Placa d’Honor del Turisme Català i el reconeixement per part del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, del que n’era titular José Montilla, de Fiesta de Interés Turístico Nacional.

La festa no ha estat exempta de polèmica però sempre he defensat, i ho continuo fent, que cal fer tots els esforços possibles, inclosos els econòmics per potenciar-la. No es tracta tant d’un moment de diversió col·lectiva, que també, sinó d’un acte de promoció turística i, per tant, econòmica, en que els tortosins hi esmercem molts esforços i treball, especialment els treballadors de l’ajuntament, els voluntaris, les entitats i els comerciants, amb els restauradors inclosos, per a convertir-la en una imatge de Tortosa per tot l’any i que genera interès per tot allò que podem oferir als turistes, més enllà de la pròpia festa. Cal continuar garantint el seu rigor històric, que és el fet diferencial amb altres festes de recreació històrica i fent la inversió necessària, perquè continuï sent motiu d’orgull per a tortosines i tortosins.

Aquest és el nostre repte. Dissabte passats Amics dels Castells ens van ensenyar que si posem llum al nostre patrimoni, Tortosa en sortirà guanyant. Si continuem apostant per la nostra ciutat històrica, Tortosa en el seu conjunt en rebrà els fruits. Ahir vam inaugurar una quinzena edició de la Festa del Renaixement que reivindica precisament el nostre passat esplendorós, com una forma molt activa de treballar pel present i, sobretot, pel futur. Us encoratjo a continuar lluitant i treballar per una Tortosa molt millor, més viva, més de les persones, més oberta.

Permeteu-me, finalment, que aprofiti per desitjar-vos a tots una molt bona Festa del Renaixement.

Terra d’aigua, terra d’un riu, visca la vegueria de Tortosa!

Idees i reformes per guanyar el futur

El socialisme democràtic és el moviment político ideològic del que forma part el Partit dels Socialistes de Catalunya. Es tracta de l'adaptació al marc polític i institucional democràtic al segle XX, del socialisme sorgit del sindicalisme i de diferents aportacions complementàries al llarg del segle XIX, que en conjunt reclamen una societat més igualitària i, per tant, més justa, com a resposta a la situació de la classe obrera sorgida amb la revolució industrial. Amb tot, podem trobar arrels del socialisme més antigues com ara els moviments populars de la baixa edat mitjana o les aportacions teòriques de diferents autors especialment vinculats a l'humanisme renaixentista. Així mateix, hi ha dues característiques clares del moviment socialdemòcrata, la lluita per una societat més justa i la capacitat d'adaptació de les propostes a una societat que canvia a un ritme cada cop més accelerat.

Dissabte ens reuníem a Lleida un miler de delegats socialistes per debatre i aprovar el nou programa marc del PSC. D'aquí sortiran, entre altres iniciatives, el programa electoral proper. El context econòmic, social i polític és complex. Crisi econòmica global, una societat canviant fruit d'uns processsos migratoris mai vistos en la història i una situació política global marcada per l'evolució cap a la multipolaritat, amb una Europa en procés de construcció, però fortament amenaçada de veure's reduïda a ser un actor secundari en l'escena política global. Hi ha, a més, la percepció creixent per part de la societat, que el veritable poder polític no recau en les institucions democràtiques, sinó que està en mans de grans corporacions econòmiques, de caràcter transnacional o multinacional, que dominen això que s'anomenen els mercats, una realitat que neguiteja per l'enorme poder que se'ls suposa, i a l'hora per la imposibilitat de visualitzar qui hi ha darrere i, per tant, la impossibilitat d'intentar-ne un control democràtic.

Els reptes del moment exigeixen noves propostes fonamentades en els valors de sempre i per això sota el lideratge potent del President Montilla, ens hem reunit sota el lema IDEES I REFORMES PER GUANYAR EL FUTUR. Un futur plantejat des de la centralitat política a Catalunya allunyats de l'involucionisme d'alguns i de l'aventurisme d'altres. Fem una proposta per un projecte que preserve la unitat civil del poble català, que enforteixi l'autogovern en el marc d'una Espanya federal, dintre d'una Europa més forta, que en aplicació del principi de subsidiarietat enforteix el paper dels ajuntaments com administració més propera als ciutadans.

Com deia el president Montilla en la cloenda, es tracta de construir la Catalunya social, la Catalunya inclusiva, la Catalunya de tots i totes.

En plena sintonia amb el que es preveu a l'estratègia 2020 de la Unió Europea, fem una aposta per l'educació i la cultura com a fonament d'una societat més competitiva i que permeti una economia basada en la indústria, amb un gran esforç en la recerca i la innovació i amb una clara aposta per la sostenibilitat social i mediambiental. Un nou model econòmic que incremente el control sobre el sistema financer, que el volem compromès amb l'economia real, controlant les pràctiques especulatives i amb una clara aposta pel creixement, creant llocs de treball en major quantitat i qualitat.

Revalidem l'aposta per l'estat del benestar, una de les grans aportacions del socialisme democràtic. Més enllà de les polítiques clàssiques en salut, educació i pensions, fem una clara aposta per les polítiques d'igualtat, d'integració i d'atenció a les dependències.

Finalment, fem una aposta clara per un ús sostenible i equilibrat del territori i de l'explotació dels seus recursos, posant un èmfasi especial en la gestió sostenible i responsable de l'aigua i del tractament dels residus.

Estem en una bona posició per guanyar el debat de les idees com sempre i centrarem ara els nostres esforços per guanyar democràticament la batalla política revalidant el mandat del president Montilla; la millor opció per Catalunya.

Marxa Noctura Fredes-Paüls 2010

Un any més hem fet la marxa nocturna ja clàssica de Fredes a Paüls en una nit. La veritat és que impresiona la xifra de participants, ni més ni menys que 700, però cal reconèixer que als que ens agrada la muntanya, ens enganxa. Com diu molta gent, si fóra obligat potser no ho faríem, però és una activitat de muntanya voluntària i molt gratificant, un plaer.

Cal agrair, com sempre, l'esforç de l'organització de la UEC Tortosa, i el treball de tots els voluntaris i voluntàries perquè hagi estat possible.

L'activitat de muntanya sense competició consolida valors d'amistat i solidaritat en situacions difícils que val la pena de conrear. Fins l'any vinent.

Declaració del president de la Generalitat

José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya Declaració institucional de José Montilla, president de la Generalitat amb motiu de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut

Benvolguts conciutadans,

Avui, pocs dies després del quart aniversari de l'aprovació en referèndum del nostre Estatut, hem conegut la notícia que el Tribunal Constitucional ha dictat sentència en relació amb el recurs presentat pel Partido Popular, fa més de tres anys, contra la nostra llei fonamental. Un Tribunal Constitucional que, com hem dit de forma reiterada, està lamentablement desacreditat i moralment deslegitimat per dictar aquesta sentència.

La indignació que sentim no ens ha d'impedir afirmar amb rotunditat que l'Estatut que varem votar segueix vigent i ha estat declarat constitucional molt majoritàriament.

La Sentència no ha donat la raó al Partido Popular que, recordem-ho, va impugnar 129 preceptes que afectaven a 201 qüestions del nostre Estatut. La sentència, certament, incorpora limitacions que caldrà analitzar i superar a través dels mecanismes polítics, jurídics i institucionals més adients. El Partido Popular no podrà amagar el seu fracàs polític. No han pogut liquidar l'Estatut, malgrat les seves continuades agressions i continuades pressions sobre el Tribunal.

L'Estatut és ben viu però s'ha vist afectat. Tot indica, amb la informació de la que disposem hores d'ara, que cap dels aspectes més fonamentals ha estat anul·lat. El PP no ha assolit el seu objectiu polític. No podrà limitar les nostres aspiracions d'autogovern. Persistirem en les nostres conviccions i en la voluntat democràtica del poble de Catalunya.

El Tribunal Constitucional ha comès una gran irresponsabilitat. No ha fet honor a la seva alta missió i ha escrit una de les més tristes pàgines de la seva història política i jurídica.

El Tribunal ha estat més obsessionat en dictar sentència que en fer Justícia i vetllar pel compliment del pacte constitucional. Serà recordat com el tribunal amb menys visió d'Estat que mai ha tingut la democràcia espanyola. Ha fet un mal servei a Catalunya, a Espanya i a l'esperit inclusiu de la Constitució del 78 que ningú pot segrestar.

Per aquesta raó, he volgut comparèixer immediatament davant vostre per dir-vos quina és la conducta que mantindré en els propers dies i què és el que demano i proposo al poble de Catalunya.

Com a President de Catalunya, en tot moment he manifestat -i avui ho reitero- que ens correspon a tots, com a senyal de respecte a l'Estat de Dret, acatar aquesta sentència. Però acatar no vol dir compartir. I no comparteixo el contingut d'aquesta sentència, en allò que qüestiona l'Estatut, convençut com he estat sempre de la constitucionalitat íntegra de l'Estatut acordat entre el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles, i referendat majoritàriament pel poble de Catalunya.

Acatar no vol dir renunciar. No renunciarem a res del que s'ha pactat, signat i votat.
Ens hem sentit maltractats en aquest procés però, ara, en cap cas ens sentim vençuts. Tot el contrari.

No hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments ni la nostra voluntat. Som una nació.
No renunciarem a la satisfacció plena de les aspiracions d'autogovern contingudes en l'Estatut que vàrem votar.

Malgrat la indignació que el coneixement de la sentència m'ha produït, i que no vull amagar-vos, crec que ara cal actuar amb serenitat i intel·ligència.

Les institucions catalanes i el poble de Catalunya han de poder expressar, serenament, la voluntat de no renunciar a cap de les seves aspiracions i exigir el respecte a la nostra dignitat com a país. Tan bon punt he tingut coneixement de la notícia, n'he parlat amb el President del Parlament, amb el cap de l'oposició, amb els presidents de les forces que donen suport al Govern i amb els dels altres partits que conformen el nostre arc parlamentari.

A tots ells, els he traslladat la meva reacció inicial i els he comunicat que penso convocar una sèrie d'accions, que es desenvoluparan els propers dies, i que ara vull anunciar públicament.
Primer.- He proposat que els grups polítics que volen defensar l'Estatut votat pel poble intentin acordar una resposta conjunta a la Sentència. Per tal de treballar en aquesta direcció, he demanat a un grup d'experts juristes una anàlisi d'urgència del contingut de la Sentència i que avaluïn els seus efectes sobre el nostre autogovern. A partir d'aquesta anàlisi, intentarem formular, de la manera més unitària possible, les propostes necessàries per assolir plenament els objectius fixats a l'Estatut, alguns dels quals han estat ara qüestionats.

Segon.- Convocaré els presidents dels grups parlamentaris, al llarg d'aquesta setmana, per valorar la Sentència i les seves conseqüències jurídiques i polítiques.

Tercer.- Demanaré comparèixer davant el Parlament de Catalunya, per expressar la meva posició política i el capteniment de la Generalitat i per donar compte davant la cambra de les actuacions dutes a terme i de les que consideri convenient impulsar en els propers dies. I compareixeré també per establir la millor resposta política i institucional possible, per defensar l'Autogovern de Catalunya, del qual l'Estatut n'és la seva expressió màxima i al que els catalans no pensem renunciar.

Quart.- He parlat amb el President del Govern d'Espanya. Li he traslladat, sense ambigüitats, la nostra decepció per un procés i una sentència que mai no s'hauria d'haver produït. Aquesta sentència no pot derivar cap a una crisi de confiança. Tenim un problema que només la voluntat política i la determinació conjunta de les institucions polítiques catalanes i espanyoles podrem superar, si ens comprometem junts a desenvolupar tot el que hem pactat, acordat, votat i referendat. Caldrà refer el pacte polític que va possibilitar l'Estatut per superar les conseqüències polítiques i jurídiques d'aquesta sentència.

Cinquè.- Convençut que el nostre poble ha de fer sentir la seva veu per expressar el seu sentiment d'afirmació nacional i la seva voluntat de governar-se, us vull demanar, benvolguts conciutadans, que respongueu massivament a la proposta de manifestació que forces polítiques i socials han d'organitzar per poder expressar cívica i democràticament la nostra voluntat d'autoafirmació i d'autogovern. Caminem junts, units, tots els que estimem el país i defensem l'autogovern. Fem de la senyera, la nostra pancarta unitària. I demostrem que som una nació i que formem un sol poble.

I encara us vull demanar, com a President, que eviteu traslladar la decepció i la indignació d'aquests moments, que jo sento com ningú, cap a una confrontació negativa amb els altres pobles d'Espanya.

Insisteixo: som davant d'una sentència que és responsabilitat exclusiva d'un tribunal. No som davant d'un judici de la resta d'Espanya contra Catalunya. L'Estatut es va fer amb ànim de concòrdia. Un ànim que Catalunya ha de mantenir, però que exigeix també el respecte i el compromís dels altres.

Ciutadans i ciutadanes de Catalunya:

Defensaré íntegrament el contingut del nostre Estatut.

L'Estatut es l'expressió majoritària de la unitat civil i política del poble de Catalunya.

Hi ha d'altres opcions legítimes, però aquesta es la majoritària i la que més cohesiona la nostra societat.

L'Estatut és la nostra Llei de lleis. Tot allò que conté, com a expressió jurídica d'una voluntat política compartida, ens ho hem guanyat a pols i ho farem valer a través dels instruments més adients.

Ara és el moment d'expressar la grandesa de Catalunya.

De demostrar tot el que ens uneix i d'oblidar el que ens separa.

De manifestar la nostra indignació amb la serenitat d'un poble madur i que sap el que vol.

D'afirmar la nostra voluntat d'autogovern amb determinació.

De treballar amb intel·ligència i passió per assolir tot el que ens havíem proposat quan varem pactar l'Estatut.

D'exigir el compliment del pacte polític que va fer possible el nou Estatut i de posar, per tant, a totes les institucions que el van subscriure davant de les seves responsabilitats.

Tot això no serà fàcil.

No us vull enganyar.

Tots sabem que vivim temps difícils en que s'encavalquen una profunda crisi econòmica i la incertesa que pot obrir aquesta sentència.

Per això, hem d'actuar combinant la màxima determinació amb la màxima serenor.

No és temps de foguerades ni de gesticulacions que duren el que duren, però que no canvien res i porten a la frustració.

Creieu-me, la fórmula d'èxit és mantenir inamovible la nostra unitat al servei d'un objectiu tan assenyat com el d'exigir el compliment d'un pacte i mantenir alhora la voluntat democràtica expressada pel poble de Catalunya.

Estic convençut que podem superar aquesta prova.

Que aquest propòsit és possible.

Que Catalunya en sortirà enfortida, si tots sabem estar a l'alçada de les nostres responsabilitats.
Tenim més determinació política i més instruments per assolir tots els objectius que ens havíem marcat, sense cap mena de renúncia. Aquest Estatut és fort perquè el país és fort. Alguns el volen fer trontollar, però no podran perquè els seus fonaments són sòlids.

La immensa majoria, més del 95% del text estatutari, ha estat confirmat com a constitucional. Aquesta és la realitat, però no ens conformem. El volem tot, íntegre, desplegat en plenitud, perquè és el que va voler el poble de Catalunya.

Però vosaltres teniu la paraula. A les properes eleccions al Parlament de Catalunya serà el moment en que vosaltres, ciutadanes i ciutadans de Catalunya, podreu decidir en quina direcció cal continuar.

Mentrestant, jo, com a President, defensaré l'Estatut. El nostre Estatut.

Amb aquest esperit actuaré, determinat més que mai a fer honor al compromís que vaig adquirir en prometre el càrrec de President de la Generalitat.

Aquesta es la meva paraula. Aquest es el meu compromís.

Visca Catalunya.

El Remolins-Bítem, a Preferent

Diumenge passat, la victòria del Remolins-Bítem contra la penya Blaugrana Anguera, confirmava el seu ascens de categoria, a Regional Preferent. Una excel.lent notícia. Felicitats a tots i totes, començant per Joaquim Roda, el president, els membres de junta i tots els socis, tècnics i especialment els jugadors, que ho han fet possiblé, així com a tota l'afició.

Una bona notícia esportiva, que adquireix més dimensió si tenim en compte que estem parlant d'un equip modest, on tot surt de l'esforç voluntari i desinteressat d'un grup de persones que fan possible amb el seu treball aconseguir una nodrida pedrera futbolística i mantenir la passió dels socís i dels aficionats del poble de Bítem i del nostre barri de Remolins. Estic segur que el camp municipal de gespa arificial que vàrem fer i dotar en l'anterior mandat municipal aquesta propera temporada lluirà més si cap.

Felicitats i per molts anys d'èxits!!!

Construïm l'Ebre amb Fets

XLIII COSAC A MADRID

Dilluns i ahir dimarts es va celebrar a Madrid la XLIII assemblea de la COSAC, que agrupa a les comissions especialitzades en afers comunitaris del 27 països de la Unió Europea.El centre dels debats de l'assemblea giren en torn de l'aplicació del Tractat de Lisboa, el nou paper dels parlaments nacionals en el debat europeu i el control de la subsidiarietat, per mirar que no s'envaixin competències nacionals per part de la Comissió Europea i el Parlament Europeu. La veritat és que és important el respecte a la subsidiarietat, com una forma de prioritzar les administracions properes als ciutadans, però hi veig, en l'actitud de molts delegats, especialment els dels països que s'han incorporar més recentment de l'Europa de l'est, una actitud molt euroescèptica i un recel cap a la cessió de competències a les institucions europees, com volem els europeïstes. A més, tot el sistema de control de la subsidiarietat corre el risc de generar molta més burocràcia i dificultar la governabilitat d'Europa.

En iniciar-se l'assemblea, ens vàrem trobar amb les notícies dels morts i ferits de la flota humanitària que anava cap a Gaza. En la meva intervenció del matí, com ho va fer abans la presidenta de la delegació sueca, vaig demanar que es prengués una resolució clara al respecte. Finalment, hi ha hagut un lament per les víctimes i una expressió de suport a la posició expressada per Catherine Ashton, d'exigència en nom de la Unió Europea, perquè hi hagi una investigació independent i que s'aixequi el bloqueig de Gaza per material humanitari. S'hagués pogut anar més enllà en la condemna, però la necessitat de cercar el consens no ho ha permès.

Un any per a les eleccions municipals

D’aquí a un any, en concret diumenge 29 de maig de 2011, es celebraran de nou eleccions municipals. Entrem, per tant, en la recta final de l’actual mandat dels ajuntaments. Un mandat que a Tortosa ha significat el retorn de CiU al govern municipal i a l’alcaldia i amb ells, les velles pràctiques i les velles actituds.

CiU va governar Tortosa entre 1979 i 1999, vint anys d’una política conservadora faltada de qualsevol ambició de ciutat, que va fer que Tortosa quedés al marge del Canvi que van experimentar la majoria de ciutats mitjanes i grans de Catalunya, governades pels socialistes.

L’any 1999 vàrem arribar al govern els socialistes i fins el 2007 vàrem impulsar un nou model de ciutat, basat en la promoció econòmica, impulsant el nou polígon industrial Catalunya Sud, que el govern anterior havia rebutjat explícitament, i vàrem redactar un Pla d’Orientació d’Equipament Comercials, amb la previsió de 15.000 m2 nous de superfície comercial útil en sòl urbà, essent l’única població ebrenca amb un planejament d’aquest tipus. Vam treballar per garantir l’accés al coneixement del nostre territori, signant amb la Universitat Rovira i Virgili l’acord per a la seva implantació a Tortosa. Vàrem aprovar un nou planejament urbanístic, que desenvolupa un nou model de ciutat més equilibrada, retornant al centre històric el caràcter de centre urbà, alhora que de la mà de la Llei de Barris impulsada pel govern de Pasqual Maragall, iniciàvem la tan necessària recuperació del nucli antic. Tot això va permetre canalitzar bé el creixement econòmic que vàrem viure i que va significar entre altres indicadors, un increment en aquest període del 60% en els inscrits a la seguretat social del nostre municipi.

Avui tenim un govern municipal sense ambició per Tortosa, més enllà de la seva ambició electoral, que retorna al vell model d’anar menjant i fregint, sense cap tipus d’interès per les infraestructures de comunicació al territori. Un govern que ha abandonat qualsevol intenció per impulsar la R+D+i, com a clau per al creixement econòmic basat en el coneixement i la competitivitat, que han modificat el POEC, desplaçant 9.000 m2 de superfície comercial fora del nucli urbà i que en el context de greu crisi econòmica que vivim es queda al marge de la promoció del sòl industrial dels municipis catalans que es fa a Madrid. L’alcalde Bel, en lloc de fer un esforç de promoció, com els principals alcaldes de Catalunya, es queda a casa.. Així mateix, la majoria de les obres que ha fet, corresponen a les de la Llei de Barris o a les obres finançades pel govern de l’Estat, això sí, amb un endeutament superior en tres anys al dels vuit anys anteriors i sense pagar als proveïdors des de fa més d’un any.

Fins al 29 de maig de 2011 continuarem treballant fort, perquè Tortosa torni a tenir un govern de progrés, un govern socialista que permeti rellançar el nostre municipi, prioritzant allò que convé a la majoria: la promoció econòmica, per crear llocs de treball i de qualitat; continuar millorant l’espai urbà de Tortosa, guanyant qualitat amb la transformació dels terrenys recuperats a RENFE i construint aparcament en el seu subsòl, i impulsant la construcció del nou pont sobre l’Ebre, alhora que tornem a fer de motor del territori ebrenc en matèria d'infraestructures de comunicació. Per a tot això, estem i estarem més a prop dels ciutadans escoltant-los per millorar la nostra proposta, evitant errors del passat i per garantir la mobilització de la majoria de tortosins, que és una majoria de progrés, perquè Tortosa no es quede al marge del creixement del país.

Perquè Tortosa és Capital.