Canàries, Zona de Cultura de Pau

Aquest dies passats he assistit a l'illa de Fuerteventura a la reunió del Comité de Seguiment del Senat, de la declaració de Canàries com a zona de Cultura de Pau. El passat més de juliol al Senat vàrem aprovar una moció, impulsant aquesta declaració, ara estem treballant perquè això sigui una realitat. La Cultura de Pau és una iniciativa de la UNESCO i el seu exdirector general, Federico Mayor Zaragoza, actualment president de la Fundación Para la Cultura de Paz, ha donat suport a aquesta iniciativa canària, des del primer moment.

La sensibilitat del poble canari pels temes relacionats amb la pau i la posició geoestratègica de les illes, com a pont entre Europa, Àfrica i Amèrica, les converteixen en un espai idoni per una iniciativa d'aquest tipus i que hauria d'anar relacionada amb la proposta que en el seu dia feu Miguel Ángel Moratinos, com a ministre d'Afers Exteriors, de crear una Mesa de Diàleg de l'Atlàntic Sud, que també podria tenir la seva seu a Canàries.

L'existència avui de no menys de trenta-tres conflictes armats arreu del món, així com les sovintejades violacions dels drets humans, fan molt necessàries aquestes iniciatives que vinculen defensa de la pau i dels drets humans. El nostre compromís, una vegada el Parlament Canari hagi aprovat la iniciativa, que té el suport del Senat d'Espanya i de cabildos i ajuntaments, és portar la iniciativa a la Unió Europea i al Consell d'Europa, organisme encarregat específicament de vetllar per la defensa dels drets humans i de la democràcia, en un espai que va des de Rússia fins a l'Atlàntic.

El meu compromís per Tortosa

Els resultats de les darreres eleccions municipals han estat molt dolents per al nostre partit, per al Partit dels Socialistes de Catalunya, tret d'algunes excepcions en què, fins i tot, hem aconseguit millorar la nostra representativitat. Els socialistes hem reconegut la nostra derrota arreu del país, i jo vull fer-ho concretament en el cas de Tortosa. Estem en una conjuntura dolenta per a l’esquerra i, més concretament, per al socialisme democràtic. Només cal veure l’enorme taca blava que identifica els governs de dretes arreu de la Unió Europea. A aquest context, cal aferir el càstig electoral que estan rebent tots els governs europeus com a conseqüència de la crisi. Amb tot, hi ha circumstàncies locals que no s’han d’ignorar. En el cas de Tortosa segurament vàrem cometre errors que ens varen portar a perdre l’alcaldia ara fa quatre anys i potser no hem encertat en la tasca d’oposició en el darrer mandat. Cal assumir la responsabilitat política del resultat i així ho he fet renunciant a l’acta de regidor electe, per donar pas a una renovació profunda del grup municipal socialista i del nostre lideratge municipal.

Hem reconegut el mal resultat i també la victòria dels nostres contrincants, CiU, i els hem felicitat. Amb tot, reconèixer els resultats i acceptar-los com expressió de la voluntat majoritària de la ciutadania, no vol dir pensar que és la millor opció per a Tortosa. Hem rebut el suport de 2.200 ciutadans i ciutadanes amb dret al vot i que l’han exercit, que democràticament han fet confiança a la nostra proposta i que esperen que la defensem. I això és el que farem. Ho farem des del grup municipal i ho farem des del partit i des de les diferents responsabilitats institucionals que tenim. Personalment ho garanteixo com a primer secretari de l’agrupació local del PSC i és el meu compromís com a senador. Al llarg del mandat municipal exercirem una oposició rigurosa i responsable i posarem totes les nostres energies en reforçar l’alternativa socialista a Tortosa. Som una sòlida opció de futur i una de les essències de la democràcia és l’alternança en el govern. Estarem a punt perquè els tortosins i tortosines ens puguin tornar a fer confiança d’aquí a quatre anys.

Venen temps difícils, no només per les conseqüències de la crisi econòmica, sobretot l’atur, també per les retallades en l’estat del benestar que ens està aplicant el govern de CiU. Estarem al costat de la nostra gent, en defensa de la continuïtat dels drets socials assolits al llarg de molts anys de lluita democràtica, en la que els socialistes hem estat en primera línia. Treballarem per donar resposta a la confiança dels nostres electors i, més enllà, al que la societat espera de nosaltres.

Tanco 20 anys a l'Ajuntament, vuit dels quals com alcalde, i ho faig amb agraïment als tortosins i tortosines per haver-me permès dedicar-me a la ciutat durant aquest temps. Per a un polític, la màxima satisfacció és servir a les persones des de l'administració municipal, la més propera, i ser alcalde de la seva ciutat. Treballar per Tortosa ha estat des de sempre la meva gran passió. I ho continua sent. Per això, avui revalido el meu compromís polític amb la meva ciutat per ajudar a construir un futur molt millor. Gràcies.

Joan Sabaté Borràs
Primer secretari del PSC de Tortosa i senador

ENTRE TOTS ESCRIVIM EL FUTUR

Arribem a la recta final d’una campanya electoral, que coincideix amb un moment de dificultats importants a la nostra societat i malauradament Tortosa no n’és una excepció. És un moment en que aquells que tenim responsabilitat i aspirem a tenir-ne més en la gestió de la cosa pública, posem tots els nostres esforços, el nostre treball intens i sense mirar hores i sobretot la nostra passió, per resoldre els problemes que més preocupen als tortosins, la crisi i la seva principal conseqüència l’atur.

La nostra principal prioritat, com a socialistes tortosins, és impulsar l’economia. Treballem, hem treballat i treballarem per impulsar la nostra indústria, com a motor principal de la nostra economia. De la mateixa manera que en mandats anteriors vàrem crear el polígon Catalunya Sud i vàrem portar la universitat pública la URV, avui ampliarem el sòl industrial i impulsarem la recerca i la innovació. No som ni l’esquerra testimonial que s’oposa al creixement industrial, al·legant raons ecològiques, ni som la dreta que ens governa, que mentre deixa completament de banda les polítiques de promoció econòmica, tolera malifetes urbanístiques amb l’excusa peregrina i totalment rebutjable de donar suport als emprenedors, deixant fer, ignorant l’ordenament legal vigent.

Hem explicat a bastament en els darrers mesos, que estem aquí i demanem el suport electoral dels tortosins, per treballar molt fort i donar solució a les necessitats de les persones i les famílies. La nostra no és una política d’aparador buida de contingut i d'improvisació constant, aparentant eficàcia sense nord ni direcció alguna. Al llarg dels vuit anys que vàrem tenir la responsabilitat de l’alcaldia, vàrem establir les bases del futur creixement i prosperitat de Tortosa. Al llarg dels darrers quatre anys s’han limitat a executar la planificació heretada i a gastar els diners enviats pel govern Zapatero, 10 milions d’euros al marge d’altres inversions de l’Estat i de la Generalitat a Tortosa, alhora que portaven Tortosa al nivell d’endeutament més elevat de la nostra història.

Hem renovat el nostre projecte, les persones i les idees i hem escoltat molt al llarg dels darrers quatre anys i molt especialment les darreres setmanes. Tenim un programa extens, com ningú, ben travat i realista, a mida del moment de dificultats que vivim. L’hem fet pensant en les persones, som un equip preparat, capaç i sobretot som treballadors i treballadores, que coneixem els problemes dels nostres veïns. Venim disposats a treballar més que mai, la nostra passió és la política entesa com a servei, no anem a buscar cap rendiment personal, venim a servir als tortosins.

La nostra passió que estic segur és compartida, és portar Tortosa cap al futur, donant solució als nostres problemes immediats, problemes de les persones, de les famílies, i com he dit aquí hi abocarem tots els recursos públics i el nostre treball. Alhora volem també la Tortosa capital, líder de la nostra regió ebrenca, la Tortosa que és i ha de ser cada dia més el motor positiu i solidari de la nostra vegueria. Gràcies a la millora de les comunicacions, que hem anat dissenyant els darrers anys, avui podem no perdre el tren del creixement que s’inicia a Catalunya i que s’incrementarà en el futur immediat. Volem més i podem més, convertirem la dificultat en una oportunitat, és el nostre compromís i nosaltres complim. Diumenge 22 de maig, el suport electoral, democràtic i que volem entusiasta, ha de fer que entre tots, comencem a escriure un futur millor.

UN GOVERN MUNICIPAL AL SERVEI DE LES PERSONES, PER IMPULSAR L’ECONOMIA I COMBATRE L’ATUR

Diumenge passat vam celebrar el primer de maig, convocats pels sindicats majoritaris UGT i CC.OO, en un ambient reivindicatiu motivat pel context de crisi econòmica i amb un fort malestar provocat pels anuncis de retallades en serveis socials bàsics de l’estat del benestar, com la salut i l’educació, per part del govern de Convergència i Unió. És greu que s’aprofiti la situació de crisi i el dèficit de les administracions públiques, derivat de la disminució d’ingressos, per fer marxa enrere en aquells avenços socials que tant ens han costat d’aconseguir, introduint receptes neoliberals de les més dures. L’equip d’Artur Mas al govern està mostrant la pitjor cara de la dreta, en matèria social i econòmica i cal donar una resposta social i política contundent. No s'hi val l’excusa que s’ha de reduir la despesa pública, que s’ha de fer, però no es pot matar tot el que és gras. És un problema de prioritats. Avui hi ha determinades inversions en obra pública que poden esperar tranquil·lament tres o quatre anys, però el que no pot esperar és la salut o l’educació. Fins i tot posats a tocar la despesa sanitària, caldria entrar en la reducció de la despesa farmacèutica, per via de racionalitzar el consum de medicaments, tema en el que el govern de CiU no hi entra seriosament, no sé si per la seva excel.lent relació amb el sector de la indústria farmacèutica, tan potent a Catalunya i el més important d’Espanya, alhora que s’afavoreix clarament els interessos de la salut privada, dirigida fins fa poc per l’avui conseller del ram, senyor Boi Ruiz.

El primer de maig després de la manifestació sindical, la UGT, el PSC i ICV-EUA, vàrem fer, com ve essent tradicional els darrers anys, l’ofrena floral al monument a Rafael Vidiella, situat al Parc de la Fira de Tortosa. La reivindicació de la seva memòria agafa plenamente sentit en aquest context actual. La seva trajectòria sindical en defensa dels drets dels treballadors i el seu ferm compromís polític com a demòcrata i home d’esquerres i conseller de la Generalitat en els moments difícils de la Guerra Civil, és un referent necessari, a l'hora de defensar els drets socials aconseguits al llarg de més d’un segle. Enrere no s’hi ha d’anar ni tan sols per agafar impuls.

El proper dia 22 d’aquest mes de maig, celebrarem eleccions municipals, és hora d'expressar, amb contundència democràtica, que volem politiques que s’orientin fonamentalment a la dinamització econòmica i a la creció de llocs de treball. Que volem polítiques que donin resposta al principal neguit de les famílies, la desocupació. Que no volem polítiques d’aparador i de màrqueting electoral al llarg dels propers quatre anys, de somriures i de copets a l’esquena. És l’hora de treballar, a favor de la majoria, perquè totes les administracions, també els ajuntaments, hi tenen molt a fer. Ara que s’inicia la recuperació econòmica, a Tortosa no podem deixar passar de nou el tren del creixement, com tradicionalment i fins avui ha fet la dreta local. L’aposta per la industrialització, com a motor de la nostra econòmia, és el principal objectiu dels socialistes tortosins, així mateix expresem la fermesa del nostre compromís en defensa de l’estat del benestar i en contra de les retallades en els serveis bàsics, i cal orientar el vot en aquesta direcció, tal i com demanava el manifest sindical conjunt del Primer de Maig.

Joan Sabaté Borràs
Candidat a l'alcaldia del PSC de Tortosa i senador

Festa del PSC de Tortosa

Els socialistes de Tortosa us convidem a la festa que hem organitzat dissabte dia 26 de març, a la plaça Barcelona, al costat del Mercat. Fes-nos arribar les teves inquietuts per construir el millor projecte per Tortosa i comparteix amb nosaltres una tarda lúdica en que hi haurà baldanada i actuació musical a càrrec de Los Maleantes.

La cançó del PSC de Tortosa

Avui us proposo aquesta cançó que David Espinós ha composat per al PSC de Tortosa, interpretada per Cristina Espinós, als quals vull agrair l'extraordinària feina feta. És una bona peça que espero que us agradi. És una cançó que serà el fons de la nostra campanya, que serà l'element comú de tot el missatge, que recull i sintentitza amb molta força i claredat el nostre esperit de campanya. Al·ludeix a la identitat, a la raó de ser dels tortosins i tortosines, a tot allò que compartim, que és el nostre passat comú, i sobretot parla de futur compartit. Així, la cançó reflexa precisament la crida que fem a la ciutadania, volem + podem + , una voluntat d'anar més endavant perquè Tortosa és una ciutat amb força i amb futur.

Dos anys i mig tard

El polígon Catalunya Sud, situat entre Tortosa i l’Aldea, inicialment amb 110 Ha. de sòl industrial i amb capacitat per ampliar fins a 300Ha, és la peça de sòl industrial més important de les Terres de l’Ebre, i si tenim en compte la seva ubicació estratègica al corredor del Mediterrani, esdevé la gran oportunitat de futur de la nostra regió.

Més enllà de la ubicació privilegiada i de la disponibilitat de sòl abundant, un dels grans actius del nostre polígon ha de ser disposar d’aigua de qualitat, abundant i barata, un actiu que moltes empreses valoren especialment a l’hora de decidir les seves inversions.

El polígon té des de la seva posada en funcionament una concessió d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona, que ha permès atendre les necessitats immediates. Amb tot, des del principi ha estat present la necessitat d’aconseguir una garantia estable de subministrament d’aigua. En un primer moment vàrem tindre l’oferiment de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per poder disposar del pous que s’havien de construir a Vinallop, com a garantia de subministrament en cas d’accident en la neteja de l’embassament de Flix. La contestació veïnal a la construcció del pous va provocar l’anunci del ministeri de Medi Ambient, Rural i Marítim que els pous, finalitzada l’obra, es segellarien, la qual cosa obligava a cercar un nou subministrament alternatiu.

Davant d’aquesta situació, immediatament, al mes de novembre de 2008, el grup municipal socialista de Tortosa vàrem presentar una moció al ple, demanant que es constituís una mancomunitat amb l’Aldea, única forma legal de poder subministrar al sòl ubicat en els dos municipis alhora, i també instant la demanda a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre d’una concessió d’aigua per abastir el polígon, solució que m’havia donat el secretari d’estat de medi Rural i Aigua, en Josep Pucheu. L’alcalde Bel i el seu govern s’hi van oposar i ens van dir de tot, que no ens pertocava, que ells ho anaven a fer d’immediat i que de manera infantil intentàvem agafar protagonisme, que el subministrament el garantirien mitjançant pous a la zona de Sant Onofre, etc... Ara, gairebé dos anys i mig després, han iniciat l’expedient per subministrar aigua al polígon, finançat amb 4,5 milions d’euros del fons de 10 milions que el govern d’Espanya ha destinat per a la reindustrialització de l’Ebre i demanaran una concessió a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Ara està tot per començar, dos anys i mig perduts, ignorant la preocupació de la ciutadania per la crisi econòmica i el patiment de les famílies per la seva principal conseqüència, l’atur. Dos anys i mig de passivitat incomprensible, una situació que mai no s’hauria d’haver produït i no sabem si en aquest temps hem perdut alguna inversió, de les que valoren la disponibilitat d’aigua, com un dels factors de localització industrial més importants.

EMD'S DE CAMPREDÓ I BÍTEM

Divendres, com ja he comentat en una entrada anterior, es van constituir les comissions gestores que hauran de regir les Entitats Municipals Descentralitzades de Campredó i Bítem fins les properes eleccions municipals del 22 de maig. És la culminació d'un procés llarg, que ha portat a un avenç en la descentralització del municipi de Tortosa, donant resposta a la voluntat popular expressada en referèndum i amb la unanimitat de les forces polítiques municipals. El procés es va iniciar amb la creació de l'EMD de Jesús el 1995, en aquell moment essent primer tinent d'alcalde amb l'alcalde Beguer, quan em va tocar presidir i lidiar en una assemblea popular per convèncer als veïns de Jesús de la bondat de la proposta que els fèiem des del govern municipal i amb un grup ben organitzat de jesusencs, que legítimimament s'hi oposaven. Finalment l'exitosa experiència de Jesús ha estat un bon referent.

Al llarg dels anys hi ha hagut molts alts i baixos en el camí, la voluntat segregacionista de part del poble de Campredó ha estat una circumstància que s'ha de tenir en compte en analitzar el procés d'aquests anys i recordar per exemple que jo mateix vaig presentar una moció l'any 1991, a partir d'un acord signat amb la Junta de Segregació, per constituir l'EMD. El procés no ha estat senzill, però els socialistes tenim clar que és una bona fórmula que combina descentralització i unitat del municipi. Ara, Bítem i Campredó veuran molt més ben respectada i reconeguda la seva voluntat i identitat com a pobles i per això tots ens hem de felicitar i especialment felicitar els veïns i veïnes dels dos pobles, i desitjar-los el millor per al futur.

Exposició del mestre Roberto Escoda a Jesús

Dissabte vam inaugurar a Jesús, en el marc de la Fira de l'Oli, una exposició de Roberto Escoda que recull obra de la seva sèrie sobre oliveres. Una obra contundent, amb un toc expressionista, que representa, de la mà d'un dels nostres millors artistes i mestre, la força d'un arbre que mostra millor que ningú el nostre paisatge i la determinació i el treball de generacions d'ebrencs.

El menyspreu de Bel a les formes democràtiques

Avui s'han constituït les juntes gestores fins a les eleccions del 22 de maig, de les EMD's de Campredó i de Bítem. Hem assistit a dos actes d'exhibició impúdica de l'alcalde Bel, evidenciant una manca de respecte absolut a les formes democràtiques i una evident manca de respecte institucional.

En la fotografia, encara que defectuosa per ser feta amb el mòbil, es pot veure a Bel al mig de la taula, presidint la constitució de la junta gestora del nou ens local de Bítem. L'alcalde de Tortosa no és membre de la nova corporació. Aquesta, com totes les corporacions locals, s'ha de constituir en un acte amb una mesa d'edat, formada pels membres de més i menys edat, dels designats per formar-ne part, sota la presidència del primer d'aquests, una altra qüestió és que a l'alcalde del municipi se li reservi un lloc protocolàriament destacat. L'evidència que era conscient de la irregularitat greu que estava protagonitzant la tenim en que, mentre ha relegat al president de la mesa d'edat a un paper subsidiari, en ser escollits els nous presidents en tots dos casos de CiU, s'ha fet a un costat, cedint la presidència.

Això que explico pot semblar irrellevant, però el fet que quan es constitueix una corporació d'electes democràticament, fins que no s'escull la presidència, aquesta l'ostenta la mesa d'edat, respon a la voluntat de garantir la neutralitat i la imparcialitat del procés, aspectes que de ben segur a Bel li semblen irrellevants. Si a tot això li afegim uns dicursos sectaris i mancats de respecte i de sentit institucional, definim un quadre que a més de ser deplorable, afegeix un esglaó més a l'escalada autoritària i intolerant del mandat de Bel al capdavant de l'alcaldia de Tortosa.

Per Tortosa Volem + Podem +

Un PSC amb perfil propi

Un PSC amb perfil propi

El PSC ha d’adoptar canvis profunds en el contingut de les seves propostes i en les formes de fer política més que no pas en el projecte que continua essent vàlid. Durant els anys que hem governat Catalunya, hem transformat el país, l’hem millorat des de tots els punts de vista, l’hem modernitzat i l’hem cohesionat socialment i territorial. Deixem sense cap mena de dubte, un país millor del que vàrem rebre.

Però amb la mera gestió de govern no n’hi ha prou. Això vol dir que haurem d’esforçar-nos per tornar a construir un perfil propi. Un perfil que ha quedat desdibuixat pels efectes de la crisi econòmica mundial que ens ha fet adoptar mesures de difícil comprensió i perquè, a Catalunya, hem estat incapaços de superar el marc de discussió política que ens ha delimitat la dreta nacionalista, basat en l'exaltació dels símbols nacionals i els trets identitaris i en l’apel·lació permanent al greuge en les relacions Catalunya-Espanya.

La situació actual és greu. Els poders financers han pres la iniciativa en funció només dels seus interessos més immediats, i tant ells com la dreta política, mediàtica i ideològica proclamen la difuminació de la resta de les ideologies i de la política. Això comportaria una societat sense pluralisme ni alternatives, menys lliure i menys justa. Però els ciutadans, a través del teixit associatiu cívic i especialment socioeconòmic i els governs han de recuperar el control de la situació. Perquè la resta de poders – financers, mediàtics o ideològics– no poden continuar desbocats; han de subjectar-se al bé comú per damunt del seu propi.

Ens cal, doncs, un projecte renovat; amb idees i valors que permetin recuperar un perfil nítid de progrés, que té en compte que les càrregues es repartiran equitativament i que, aquells que més puguin, hauran d’ajudar més; que persegueix l’obertura dels catalans al món i que considera l’educació, l’atenció a la salut i a la dependència, el medi ambient i la recerca com a signes distintius del nostre poble.

Aquest és el catalanisme que més sentit té per nosaltres, el centrat en i per a les persones que viuen i viuran a Catalunya. Però, naturalment, també ens han preocupat sempre els problemes de Catalunya com a nació. El PSC ha contribuït en primera línia a la construcció de la nostra identitat nacional, a la recuperació de la Generalitat, a l’afirmació i ampliació de la nostra voluntat d’autogovern i, alhora també, a la cohesió social evitant fractures perilloses. Avui la nostra aportació és més necessària: les llibertats individuals i col·lectives i la igualtat d’oportunitats han esdevingut molt fràgils i, sense cohesió social, la pròpia existència de Catalunya se’n veuria ressentida.


Precisament per aquesta necessitat de preservar la unitat civil dels catalans i perquè, en un món globalitzat, cal establir mecanismes de cooperació en tots els àmbits, apostem decididament pel federalisme en una Espanya diversa i plural, que ha d’acceptar sense reserves i sense complexos la realitat nacional de Catalunya expressada en el nostre Estatut. Som i serem on es puguin resoldre els problemes del nostre país: a Espanya, a Europa i en qualsevol racó del planeta on calgui, per raons econòmiques, socials o ambientals. Per als catalans i per a les persones a qui puguem ajudar, siguin on siguin, perquè també volem que ens ajudin quan ho necessitem.

El món canvia a cada moment i hem de ser capaços d’adaptar-nos a les noves realitats. Som una opció garantista de l’Estat del benestar conquerit amb molt d’esforç per milions de treballadors, però també reconeixem que no tot es pot resoldre des dels poders públics. Caldrà apel·lar a l’esforç individual i col·lectiu, amb noves formes d’organització, participació i assumpció d’obligacions.

Finalment, també haurem d’ampliar les nostres propostes cap a noves sensibilitats i demandes socials que, per un excés de responsabilitats de govern, no hem atés suficientment, com la igualtat de drets i deures, especialment la de gènere, el canvi climàtic, el model energètic, el consum, el voluntariat, l’oci, o les noves tecnologies.

Aquest nou perfil del PSC, el definim federalista, europeista, d’esquerres i catalanista. Exigirà primer concretar-lo i renovar mètodes per fer-lo més obert, més permeable a la societat, més proper, més modern i més adaptat a les exigències i les necessitats dels ciutadans. I només després podrem decidir quins en seran els seus lideratges. Agregant molta gent, amb noves responsabilitats, però sense prescindir de ningú. I caldrà treballar molt: la política és una de les activitats més nobles i exigents perquè decideix sobre la vida dels ciutadans que demanen, amb raó, una dedicació com la que correspon a la importància de la tasca.

Des d’aquestes posicions els socialistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre ens plantegem la nostra participació al proper Congrés del PSC. Amb un projecte global i integrador per al conjunt de Catalunya i els catalans. Amb la voluntat de definir un projecte renovat, engrescador i il·lusionant, i també de prestar les millors persones de què disposem per dirigir el PSC, un instrument que, en un món on hem esdevingut més dependents i fràgils, ha de tornar a ser de transformació i de canvi per donar satisfacció a les necessitats de realització personal i col·lectiva.

I ho farem defensant tots els avenços socials i nacionals què hem aconseguit durant tots aquests anys, amb coratge renovat per construir un futur millor

El català al Senat

Ahir vaig tiner l'oportunitat d'adreçar-me al Ple del Senat per primera vegada en català. Tractant-se d'un moment històric, permeteu-me que reprodueixi la meva primera interveció íntegra en la nostra llengua. Es tractava del suport en nom de l'Entesa Catalana de Progrés a la moció socialista demanant avançar en la reforma del sistema financer espanyol.

El señor SABATÉ BORRÀS:

Gràcies, senyor president.
Em permetran que, en primer lloc, com han fer altres senadors i senadores en el decurs d’aquesta sessió, manifesti la meva satisfacció per poder emprar el català, la meva llengua materna, llengua pròpia de la comunitat autònoma de Catalunya, a la qual represento aquí, al Senat. Certament, estem vivint moments històrics de cara al reconeixement de la pluralitat cultural i nacional de l’Estat espanyol, d’Espanya.
Senyores i senyors senadors: la crisi que estem vivint, una crisi financera en origen i que ha esdevingut una crisi econòmica global, es caracteritza, en part, per ser una crisi de confiança; una crisi de confiança del consum intern i una crisi de confiança en els sistemes financers. En aquest context, la Unió Europea està avançant en el camí d’una veritable unió econòmica, no només monetària, de la zona euro. Es vol avançar cap a una veritable governació econòmica de la Unió. De fet, aquest és un dels veritables dèficits de la Unió: la incapacitat, després de la creació de l’euro, d’haver avançat cap a aquesta veritable governació, cap a aquesta veritable unió econòmica.

De moment, la Unió Europea ha fet passos endavant, més enllà dels rescats de Grècia i Irlanda, amb la constitució del Fons Europeu d’Estabilitat Financera, el FEEF. L’objectiu d’aquest fons és preservar l’estabilitat, la unitat i la integritat financera de la unió econòmica i monetària. Es tracta d’evitar que les dificultats financeres d’un estat membre puguin posar en perill l’estabilitat financera de la Unió Europea. Més enllà de la possibilitat de disposar immediatament de tots els recursos del fons i de la seva possible ampliació, és important la seva consolidació, a partir del 2013, amb el seu substitut: el Mecanisme Europeu d’Estabilització.

El Mecanisme Europeu d’Estabilització, el MEE, seguirà prestant assistència als estats de la zona euro que ho sol•licitin i complementarà el nou marc de governació econòmica reforçada de la Unió Europea, amb l’aspiració de reduir substancialment la probabilitat de crisis futures mitjançant una supervisió econòmica eficaç i rigorosa centrada en la prevenció.
Quant al sistema financer espanyol, que és el que ens ocupa, tal com ha reconegut reiteradament el Banc d’Espanya, i també s’ha dit al llarg d’aquest debat, ha demostrat un elevat grau de solidesa. Així mateix, s’ha fet un important esforç de reforma del sistema, especialment en el sector de les caixes d’estalvis. S’havia de resoldre l’excés de capacitat i augmentar la massa crítica de les entitats. En aquest moment, com deia, fa dos mesos, el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va dir: “s’ha de completar el procés de reestructuració del sistema bancari espanyol”. Fins i tot aquelles entitats que no necessiten ajudes han de reaccionar davant d’un entorn que cada vegada pressiona més a la baixa els beneficis. La digestió de l’ajut immobiliari, l’encariment del finançament extern i intern i el reduït nivell de tipus de bona part de l’actiu, així com una recuperació de l’activitat econòmica, que inevitablement serà gradual, com a conseqüència d’un llarg i desequilibrat cicle expansiu, confirmen un escenari en què, si les entitats no reaccionen ràpidament, ho patiran en el nivell de qualitat dels seus comptes de resultats.

És per tot això que ara cal completar la reestructuració bancària, clarificar l’autèntica situació de bancs i caixes d’estalvis, millorant els tests d’estrès, en línia amb els acords de la reunió d’ahir mateix de l’Ecofin, que es va reunir a Brussel·les. És necessari, si fora precís, injectar més recursos públics per reforçar la capitalització d'algunes entitats, tot i que hi haurà molts casos diferents, com reconeixia fa uns dies el president del Govern, senyor José Luis Rodríguez Zapatero. Així mateix, tal i com demana el sector, cal millorar la prevenció amb nous criteris de regulació i supervisió, i també és precís tenir capacitat d'anticipació -fan falta noves competències i facultats d'intervenció ràpida.

Tal i com deia fa uns dies el president del Govern, el senyor Rodríguez Zapatero, a qui acabo d'esmentar fa un moment, Espanya ha de culminar el procés de reestructuració del sistema financer perquè no hi hagi cap ombra de dubte quant a la solvència espanyola, en un procés de reforma que el president titllava de la més ambiciosa dels darrers vint anys. De la mateixa manera que afirmava el president, i demana també el president de la CECA –la Confederación Española de Cajas de Ahorros-, s'ha de possibilitar la captació de capital privat per part de les caixes en un percentatge que, òbviament, no faci perdre la seva condició de públiques, tal i com també ha comentar el senador Hurtado. Amb totes aquestes mesures assegurarem la restauració de la confiança internacional en la nostra economia, clau per assegurar les bases de la recuperació i del creixement.

Per tant, anem a votar la moció del Grup Socialista i hem subscrit l'esmena transaccional.

Senyories, valorem el consens obtingut, un consens molt ampli, sinó absolut, és el més necessari, la unitat en la defensa de la solidesa de la nostra economia.

Pels mateixos motius, són totalment rebutjables les declaracions com les que el senyor José María Aznar va realitzar fa uns dies quan deia que l'economia espanyola era una economia intervinguda. És una mostra d'escassa alçada política, que només reflecteix el tarannà de qui la formula.

Moltes gràcies.

Creixement per crear llocs de treball

Foto: El nou campus universitari

A penes estem tancant les darreres eleccions autonòmiques, quan coincidint amb l'inici del 2011, enfilem la recta de les eleccions municipals. En els darrers comicis, els socialistes hem suportat la factura de la greu crisi econòmica que estem patint i segurament d’algunes de les errades que hem comès en el govern. Ha servit de poc, malauradament, l'evidència d’una important acció de govern, que a les Terres de l’Ebre ha significat, entre moltes altres inversions, el pont del Passador al Delta o l’arribada de la Universitat Rovira i Virgili, amb el nou edifici del campus a Tortosa o la important actuació mitjançant la Llei de Barris al nucli històric de Tortosa. Amb tot, les eleccions municipals es presenten amb una expectativa nova i molt depenent de les circumstàncies locals.

El repte socialista avui, en l’àmbit local, és presentar un projecte que ofereixi solucions a les conseqüències de la crisi. Donar solucions als problemes de les famílies i de les persones, fent un esforç en la millora dels serveis socials i, sobretot, impulsant la promoció econòmica per crear llocs de treball. La crisi és global però moltes de les solucions s’han de donar en clau local, parafrasejant aquella frase dels mediambientalistes, “cal pensar global i actuar local”.

En l'etapa d’alcaldia socialista a Tortosa (1999-2007), en un context de creixement econòmic, conscients que després s’esdevindria una etapa de recessió, tot i que era imprevisible la seva magnitud, vàrem treballar fort per asseure les bases d’un creixement estructuralment sòlid. Vàrem negociar amb el govern de la Generalitat la creació del gran polígon Catalunya Sud, una gran reserva de sòl industrial ben comunicat, que havia de disposar d’aigua abundant i ampliable amb vista al futur. Vàrem aconseguir la ubicació de la Universitat Pública de referència, la Rovira i Virgili, a Tortosa, entenent que la qualificació dels nostres joves, el coneixement i la recerca són claus en la nostra competitivitat com a territori, i vàrem aconseguir incloure en la planificació de les infraestructures amb vista al futur immediat: el desdoblament de l’Eix de l’Ebre i el pas de la nova autovia del Mediterrani per l’interior del Baix Ebre i el Montsià, més concretament pel terme municipal de Tortosa, aconseguint aquí el creuament dels dos eixos, el de la vall de l’Ebre i el de la Mediterrània, recuperant el valor estratègic del nostre territori.

Han passat quatre anys d’ensopiment i de paràlisi esterilitzant, en la millor tradició de la dreta tortosina, que res no es mogui, una ciutat petiteta, ben controlada pels de sempre i sense que vingui competència de fora per a alguns empresaris i comerciants, de mirada curta i llarga ambició. Es podria citar a Lampedusa, “es tracta d’aparentar que tot canvia perquè res no canvie”.

Ara és l’hora de treballar fort, de treballar pels nostres veïns de Tortosa, de generar empenta i il·lusió. No es tracta de fer focs d’artifici, ni de vendre fum amb pràctiques de màrqueting comercial com fins ara. Es tracta de planificar i treballar i tenir molt clar on hem d’anar. Els socialistes sí que tenim model de ciutat i el desenvoluparem.

El futur del PSC

Després de les eleccions del passat dia 28 de novembre, en el PSC s'ha obert un necessari procés de reflexió que ha de desembocar en un congrés nacional a la propera tardor, després de les eleccions municipals del maig.

És evident que un mal resultat com el que vàrem obtenir primer s'ha de reconèixer sense embuts, com va fer el president Montilla la mateixa nit de les eleccions. Després és necessari obrir un procés per introduir els canvis necessaris, de cara a resituar al partit en la nova etapa, i preparar-lo per ser alternativa al govern del nacionalisme conservador de CiU, alhora que s'ha de mantenir una forta presència municipal en les properes eleccions de la primavera, condició necessària per continuar essent un partit central en el mapa polític català.

La reflexió ha de ser a fons, però evitant que siguin altres els que marquen les pautes del debat. Hem d'adaptar el partit a les necessitats de la societat i donar resposta a les demandes de la ciutadania, especialment a les dels treballadors que són el sector social bàsic de la força del socialisme, tot mirant, però, d'entendre els canvis en la societat i d'adaptar el discurs a la nova realitat.

No es pot afirmar avui que el discurs del socialisme democràtic a Catalunya s'ha de canviar completament, ignorant que només fa dos anys amb aquest mateix programa i discurs vàrem obtenir el millor resultat de la nostra història. Cal adaptar el nostre discurs, canviar allò que sigui necessari i sobretot donar resposta al neguit i a la por de sectors amplis de la societat davant les incerteses de futur que ha provocat la crisi econòmica. Hem de donar respostes clares, esperança de futur i confiança. Hem de fer que la societat recupere la confiança en el projecte socialista base de l'estat del benestar, generant la convicció que podem fer que l'economia creixi i que els beneficis del creixement repercuteixin en una millor qualitat de vida per a tothom, sabedors que el projecte de la dreta liberal, només significa més desigualtat i més injustícia.

En el PSC ens hem de deixar de falsos debats i centrar-nos en afirmar allò que som, el partit socialista a Catalunya i, com a tal, som catalans i catalanistes i, per tot això, federalistes i europeïstes. Altra cosa ens fa abandonar l'espai polític que ens és propi i desorienta al nostre electorat.

Després de les eleccions

Han passat les eleccions autonòmiques amb una victòria destacada de CiU, una clara majoria de dretes al Parlament, sumant als primers, els divuit diputats del PP, i els quatre de SI. Cal felicitar als guanyadors i reconèixer la derrota del PSC, i dels nostres socis de govern dels darrers set anys.

A partir de la constatació dels resultats, cal esperar una política conseqüent amb el projecte de Mas i el discurs liberal de CiU. Aprimament de l'administració, debilitament de l'estat del benestar, amb una progressiva tendència privatitzadora de la sanitat i l'educació públiques, més enllà de l'abandó del projecte d'organització veguerial de Catalunya i el canvi de model urbanístic, anul·lant entre altres el Pla Territorial de les Terres de l'Ebre i apostant per un creixement sense gaires limitacions, com demanen molts alcaldes de la federació nacionalista a l'Ebre.

Segurament la victòria de CiU i la derrota, per tant, del PSC i les altres formacions d'esquerres, que formaven el govern de l'Entesa Nacional de Progrés, es deu a una munió de causes acumulades que han format el que el president Montilla ha anomenat la tempesta perfecta. Amb tot, estic segur que, com tot bon decàleg, es resumeix en dos. Dues causes, com ara el context de la crisi econòmica més greu dels darrers vuitanta anys i l'exigència legítima de la ciutadania de solucions amb un govern fort, que contrastava amb la idea estesa mediàticament del govern de Catalunya com un guirigall mancat de cohesió i de lideratge. Que aquesta imatge no respongués en absolut a la realitat i ignorés la més que evident important acció de govern dels darrers set anys, ha importat poc. A Mas, només li ha calgut fer el mateix que els assessors li recomanen a Rajoy, parlar poc de programa, no sigui que l'electoral s'espanti, i esperar que la fruita caigui madura de l'arbre pel seu natural. En època de crisi, els ciutadans tendeixen majoritàriament a creure que la dreta sabrà respondre millor a les necessitats de l'economia. Ara, en l'acció de govern, si els resultats no responen a les espectatives creades, el manual els diu que només cal al·ludir a l'herència rebuda i als mals que com sempre venen de Madrid.

Tenim una bona feina al davant, rearticular l'alternativa de progrés a Catalunya. L'alternativa que representa el socialisme democràtic i que és l'única que a mig termini ens permetrà recuperar el creixement i que els beneficis d'aquest repercuteixin en el benestar de la majoria, i cal fer-ho formant part del projecte d'Espanya i d'Europa, que hem anat creant els últims anys, amb un model federal que respecti la diversitat, però es reforci per la suma, abandonant el nacionalisme caduc i fragmentador de la societat catalana.

Que ningú s'enganyi, els socialistes catalans sabrem renovar el nostre projecte, renovant lideratges i actualitzant el nostre programa, un programa que fa només dos anys ens va donar la victòria electoral més gran de la nostra història. El PSC és un partit de llarg recorregut, ben arrelat en la història i en la societat catalana i ens tornarem a situar aviat en l'espai central i majoritari de la nostra societat. Allò altre és l'alternança legítima i necessària en democràcia i base del sistema parlamentari modern.

En la recta final de la campanya

Dimarts dia vint-i-tres, vàrem fer un gran míting socialista a Tortosa. Montserrat Tura , consellera de justícia de la Generalitat de Catalunya i número dos de la candidatura del PSC per Barcelona, va substituir al President Montilla, que no va poder assistir perquè hi havia previst el cara a cara amb Mas, que finalment no es va realitzar. Més de vuit-centes persones en un molt bon ambient i amb moltes ganes de revalidar en la presidència i el govern de la Generalitat. Vàrem intervenir també Xavier Sabaté i Núria Ventura, els dos primers candidats de la llista per la circunscripció de Tarragona, i jo mateix en nom de la federació ebrenca i de l'agrupació de Tortosa que feiem d'amfitrions de l'acte.

La crida unànim que vàrem fer va ser a escollir l'opció de progrés que representa el PSC, enfront del retorn de la dreta nacionalista de CiU. Vàrem recordar l'extraordinària obra de govern feta a Catalunya i especialment a les Terres de l'Ebre, comparada amb l'oblit dels vint-i-tres anys de CiU, que varen culminar amb l'opció transvassista del tàndem Pujol-Mas, donant suport al Plan Hidrológico Nacional del PP. Vàrem deixar clar que l'exemple de govern de CiU a Tortosa La Recepta Tortosina de Mas-Bel, significa autoritarisme, nepotisme, malifetes urbanístiques, pèssima gestió econòmica i més deute, i que només això és un motiu suficient per anar a votar massivament el diumenge i optar per continuar la via del progrés i de la justícia social "perquè en la sortida de la crisi, ningú no es quedi enrera" com va dir Montserrar Tura.

Enfront del projecte de CiU basat en un lideratge messiànic de Mas, segurament enyorant l'época Pujol, cal un projecte com el que lidera el president Montilla, un projecte col.lectiu, d'esquerres i catalanista, sense por a la convivència amb la resta d'Espanya, en un estat federal i profundament europeïsta. Un projecte capaç de treure'ns de la crisi sense que una part de la nostra societat, la més feble, ho hagi de pagar. Un projecte pensant en les persones i amb la prioritat de garantir la justícia social i la igualtat d'oportunitats. Un projecte d'equip pensat i preparat per governar el país comptant amb tots els ciutadans, molt ben exemplificat per la cita de Montserrat Tura en recordar la cita dels representants a les Corts catalanes medievals, quan es dirigien al monarca tot dient: Cada ú de nos som tan com vos, e tots junts molt més que vos.

Avui dijous omplirem el Palau Sant Jordi més que mai, i amb la mobilització de la ciutadania assegurarem una Garantia de Progrés per a Catalunya, amb la victòria del PSC diumenge.

La profunda convició democràtica del president Montilla

Dilluns passat vaig assistir a la conferència del President Montilla al Fórum Europa de Barcelona. Vam assistir a una exposició a les quals ens té acostumat el President, rigor, claredat d'idees i rotunditat en les conviccions.

Ha estat una clara, alhora que concisa, per raons de temps, reivindicació de l'obra de govern. Una obra de govern com no s'havia produït mai en la Generalitat contemporània. Una obra de govern que ha girat al voltant de tres prioritats, les persones, la societat i el país, per aquest ordre. Una obra de govern que ha reforçat extraordinàriament la cohesió social, que ha fet una gran inversió en infraestructures, sentant les bases per al creixement, i que ha portat l'autogovern del país, inclòs un nou sistema de finançament, a màxims històrics.

Amb tot, cal destacar la profunda convicció democràtica expressada pel President, en afirmar: "No accepto la derrota anticipada... la democràcia la fan els ciutadans i no les enquestes d'opinió". És l'expressió de la confiança profunda en la persona, en la seva condició de ciutadà, dipositari de drets i deures, és la vella convicció republicana, en el sentit etimològic del terme, que omple de sentit el sistema democràtic i que està en la base ideològica que sustenta el socialisme democràtic.

La mobilització democràtica dels ciutadans el dia 28 de novembre, per sobre del desànim que la conjuntura econòmica comporta, ha de permetre una majoria socialista i catalanista que respon a la realitat del país i que ha de permetre la recuperació econòmica i el progrés de l'autogovern de la mà del President Montilla.

XXII MARXA DEL PORT

Diumenge passat va tenir lloc la XXII Marxa del Port, organitzada per la UEC de Tortosa. Més de sis-cents participants, un dia excel·lent per caminar pel Port i, com sempre, molt bon ambient.

La caminada va discórrer per la zona de la Vall del terme del Mas de Barberans, passant entre altres indrets per l'Airosa i per la Cova del Vidre, amb unes vistes immillorables i amb alguna grimpadeta amb suport de cordes, baixant cap al Coll de Lloret, la qual cosa va retardar la marxa de molta gent, però és inevitable si es volen fer sortides interessants, i aquesta ho era. Un bon encert de Joan Tiron com a responsable de l'activitat.

Vaig poder col.laborar amb l'organització formant part de l'equip d'escombra de la marxa llarga, mirant que no hi hagués ningú endarrerit per problemes i retirant les cintes de senyalització del recorregut, fins i tot vaig pegar un parell de voltes de campana, en un coster, en fallar-me una petjada, però sense majors conseqüències. En arribar, un bon dinar de fesols, baldana, llonganissa i pastisset, ens va fer recuperar les energies emprades.

Un dia excel·lent, de molt bon record i un encert de nou de la UEC de Tortosa, que ressalta l'afició per l'excursionisme que hi ha a casa nostra, i que permet transmetre als més joves els valors del respecte a la natura, i el valor profundament democràtic de la solidaritat, consubstancials a les activitats de muntanya.

És l'hora d'anar a votar

El nostre país, Catalunya, està vivint una certa paradoxa. Per una banda estem en un moment de màxim autogovern, amb el millor finançament que mai no hem tingut i amb una bona expectativa de futur per la nostra ubicació al bell mig de l’euroregió de l’Arc Mediterrani, una de les regions europees amb major expectativa de futur, gràcies al conjunt d’infraestructures projectades. Tanmateix, estem en un moment difícil fruit de la greu crisi econòmica que patim, la més greu dels darrers vuitanta anys i que iniciada per l’avarícia dels sectors financers, ens ha perjudicat greument als treballadors, provocant elevades taxes d’atur.

Les polítiques socials, gràcies a la coincidència del govern socialista a Madrid i un govern d’esquerres a Catalunya, han rebut un impuls extraordinari amb la Llei de la dependència i l’extraordinari esforç en educació i salut que ha fet el govern de la Generalitat i la clara millora de les pensions, especialment les mínimes, que s’ha fet en els sis anys de govern de Rodríguez Zapatero. Amb tot, fruit de la convivència de les dues situacions al·ludides, hi ha el risc clar que l’electorat, com ha passat en altres situacions de crisi, faci un escorament cap a la dreta, cap a polítiques conservadores que comporten una greu agressió als drets i interessos dels més febles, des de polítiques agressives de caire neoliberal, com ha passat ara als EUA.

A les Terres de l’Ebre, la paradoxa d’una hipotètica victòria de la dreta de CiU, significa, a més, ignorar no només l’abandonament del territori, amb amenaça de transvasament inclosa, en els vint-i-tres anys de govern de CiU, sinó també l’extraordinària inversió en infraestructures que ha fet el govern de l’Entesa Nacional de Progrés, com ara en el nou pont del Delta o les carreteres i els regadius de la Terra Alta, i la nova carretera de Vinallop a Ulldecona, passant per Santa Bàrbara, i la d'Horta a Xerta, i un gran equipament com el nou campus universitari de la URV a Tortosa.

Les enquestes, amb tot, no donen un gran transvasament de vots del PSC cap a CiU, el que donen és una extraordinària mobilització de l’electorat conservador, que veuen la necessitat inel·ludible de recuperar el poder, aprofitant el desgast que per a tot governant té el context de crisi, i alhora una forta incertesa sobre la mobilització de l’electorat socialista. Ara, més que mai cal una gran mobilització de l’electorat progressista i especialment dels electors socialistes, per assegurar una sortida eficaç de la crisi en línia amb l’estratègia 2020 de la Unió Europea i sobretot amb les polítiques socials necessàries, perque una vegada més no haguem de suportar els costos de l’ajustament, només els treballadors.

Si governa CiU, amb un hipotètic suport del PP, es veurà com un primer pas cap a la victòria del PP, que comptaria amb el suport de CiU a Espanya i tornarem a veure les polítiques de privatització de serveis com ara els sanitaris, la retallada efectiva de les pensions i una clara involució en matèria de drets civils. És l’hora de la responsabilitat cívica, de la responsabilitat democràtica, d’exercir el principi de la sobirania popular. És l’hora d’anar a votar massivament, perquè com ha de passar en democràcia, els drets de la majoria siguin els que prevaleixin.