BON NADAL I FELIÇ 2009

Us desitjo que passeu molt Bon Nadal i que tingueu un pròsper i feliç 2009. A la vostra disposició, com sempre.

Reflexions vespertines

Fa pocs dies em feia ressò en roda de premsa, de la pregunta que Rafel Lluís, regidor socialista a l'Ajuntament de Tortosa i conegut empresari, formulava en el ple, responent a les queixes d'empresaris del territori entorn de l'organització de la fira "Casainnova". Una fira que sembla que han coorganitzat l'Ajuntament i la Cambra de Comerç, i dic sembla perque a la pregunta en el ple, la resposta va ser confusa, i desconeixem si hi ha signat alguna mena de conveni entre totes dues institucions.

Aquesta fira sembla que l'ha organitzat finalment una empresa de Tarragona. Es pot discutir si calia externalitzar o n'hi havia prou amb els recursos humans i materials, de les dues institucions promotores i en cas de fer-ho, si hi havia aquí alguna empresa capacitada. Amb tot, però no es aquest el tema principal, la queixa que recollíem ve del fet que totes les contractacions, especialment en matèria de promoció es van fer a empreses de fora de les Terres de l'Ebre, quan aquí n'hi ha amb sobrada capacitat i experiència.

En els moments de crisi econòmica que estem patint, entenem la demada de les nostres empreses a les institucions, perquè puguin ser adjudicatàries de contractacions, que es fan en cas d'actuacions a l'Ebre. La pròpia Cambra de Comerç se n'ha fet ressó d'aquesta demanda, i per això no entenem el cas que ens ocupa.

El senyor José Luis Mora, com a president de la Cambra, es queixa que això es digui públicament, quan és un tema públic, és un tema que forma part de la "res pública" i, per tant, entra de ple en l'àmbit del govern de la "polis", per tant de la política. I és curiós que ho digui el senyor Mora, que per altra banda, és tan aficionat a pronunciarse sobre els pressupostos dels diferents governs entre altres temes de la "res pública".

Potser el que no li agrada és que els comentaris puguin tenir un to crític amb la seva gestió? Això lligaria amb el cúmul de despropòsits que afegeix en la carta pública que m'adreça. No tinc cap necessitat de justificar res, però mai no he estat un dirigent sindical, es públic i notori, i mai no he amenaçat ningú. Això sí, sempre he estat al costat dels més dèbils, soc treballador i fill de treballadors, he estat i estic al costat dels meus, dels més febles malgrat ser la majoria, com a socialista i com afiliat a la UGT. I així ha estat sempre en la meua trajectòria com a polític i com a persona. També al costat dels empresaris honestos, dels que posen la seva capacitat i arrisquen els seus recursos al servei de la societat, obtenint un benefici legítim. Mai ningú m'ha vist en un altra actitud.

He estat sempre contra la tirania i contra les actituds despòtiques, dictatorials i intolerants. Vaig estar contra la dictadura franquista en les seves acaballes. No tots hi érem. El meu treball polític sempre ha estat alineat en la lluita per la llibertat, la democràcia i la justicia social, valor aquest que encaixa perfectament en el treball que he fet, faig i faré en defensa del progrés econòmic de Tortosa i les Terres de l'Ebre. Perquè és necessari crear riquesa, per garantir la qualitat de vida dels nostres conciutadans, especialment dels més febles. Això sí, mai no me n'he refiat d'alguns empresaris que tenen por del creixement i de l'augment de la competència, por a que en una situació de creixement, les reivindicacions dels seus treballadors vagin a més, por a que altres més emprenedors potser vinguts de fora, els guanyen en la legítima competència que significa l'economia de mercat. Por en definitiva al progrés, potser perquè a ells ja els hi va bé. Democràticament en la legítima contesa política (les coses de la polis), aquests mai no em tindran al seu costat.

Aigua per al Catalunya Sud, aposta pel creixement

El debat sobre el necessari subministrament d'aigua al polígon Catalunya Sud torna a posar sobre la taula el tema en el meu entendre etern de la falta clara d'objectius per part d'alguns dirigents polítics del territori i lligat amb això la incapacitat o la falta de voluntat per situar les estratègies de creixement econòmic, d'impuls a l' economia i per tant de generació de benestar, en el centre de les nostres polítiques.

El polígon Catalunya Sud té una gran disponibilitat de sòl, sobretot per les possibilitats d'ampliació i està molt ben comunicat, té altres actius que es podrien implementar, però sobretot cal fer valdre la disponibilitat d'aigua propera, de qualitat i que es pot oferir a un preu molt competitiu. Així mateix el seu desenvolupament és la millor política per combatre els efectes de la crisi econòmica i possibles deslocalitzacions, que fa temps planegen sobre el territori. Hem de defensar la indústria existent i donar-li suport per garantir la seva activitat i els llocs de treball que en depenen, però alhora hem de treballar per generar nova activitat industrial, com la millor estratègia de futur per continuar vivint, natros i els nostres fills, a la nostra terra, i amb la qualitat de vida necessària.

El ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Marítim, que inicialment mitjançant la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, havia plantejat la disponibilitat dels pous que s'han de construir a Vinallop, com alternativa de subministrament en cas d'una emergència durant la descontaminació de Flix, per subministrar aigua a l'ampliació del Catalunya Sud, ha decidit clausurar els pous quan s'acabe l'obra. És una reacció lògica davant els dubtes que aquesta situació havia provocat als veïns afectats per aquesta situació i davant l'ambigüitat demostrada, en un fet tant transcendent, pel senyor Bel i Accensi, actual alcalde de Tortosa, el municipi més beneficiat per l'operació, que mentre defensava sota vocce els pous de Vinallop escenificava una negativa a la signatura de les actes d'expropiació. Tot això amb l'excusa peregrina esgrimida a posteriori de que no es garantia el subministrament de Jesús i l'Hospital de Tortosa, quan hauria de saber que els pous de que s'abasteix Jesús s'alimenten d'un aqüífer diferent del de l'Ebre i que, per tant, no estarien afectats en cas d'accident. El ministeri amb lògica impecable, ha dit si no ho voleu, cap problema, us garantim que els pous tal com estava previst inicialment, es clausuraran quan s'acabe l'obra de Flix.

El despropòsit, amb tot, no s'acaba aquí, ja que davant la moció que el grup socialista vàrem presentar a l'Ajuntament de Tortosa, instant a demanar conjuntament amb l'Aldea, una concessió d'aigua a la CHE, també ens han dit que no, que ja ho faran. I per què ens han dit que no? Doncs perquè ho presentàvem nosaltres, els socialistes, perquè hem volgut aportar una proposta seriosa a aquesta problemàtica per tal de donar solució, per una banda, als dubtes presentats pels veïns de Vinallop, i a la vegada garantir l'abastament del Polígon Catalunya Sud. I en això cal ser responsables, no actuar per reacció a l'oposició negant una solució que es considera bona, però que sap mal reconèixer perquè mentre els altres actuaven des de la responsabilitat hom ha estat jugant a despistar per aquí i per allà. Per això ens han dit que no a la proposta de Mancomunitat i posterior petició d'aigua a la CHE per al polígon. Però mentrestant no vull pensar que amb aquestes actituds erràtiques d'algunes institucions territorials, es pugui fer dubtar posssibles inversors de futur, que com sempre volen confiança i posicions fermes abans d'arriscar els seus recursos.

Continuem amb les obres de restauració de la Catedral de Tortosa

Dimecres passat dia cinc de novembre, vàrem tenir una reunió amb el subdirector de l'Institut del Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura per parlar de la continuïtat de les obres de la Catedral de Tortosa. A la reunió vàrem participar, per part tortosina, el Degà del Capítol de la Catedral Mossèn Josep Ma. Tomàs, l'arquitecte director de les obres de la basílica, Josep Lluís Ginovart i jo mateix.

La reunió va ser profitosa, és d'aquestes de les quals en surts amb la satisfacció de la feina feta. Vàrem aconseguir el compromís de reiniciar l'actuació de l'Estat mitjançant l'IPC, en la millora del que és, sense cap mena de dubte el monument més important de Tortosa i de les Terres de l'Ebre, a més de ser una catedral gòtica força interessant dintre del que és coneix com a gòtic català, i per tant amb importància a escala catalana i espanyola.

La quantitat inicial de 300.000€ en els propers tres exercicis, mirarem de millorar-la en els propers pressupostos i en qualsevol cas tenim el compromís de continuïtat més enllà del 2011. La nostra catedral de Santa Maria ha tingut ja importants actuacions de restauració, ara cal continuar amb la restauració dels pinacles i els contraforts. L' enderroc de les cases del davant del temple i la urbanització de la plaça resultant, integrant l'escalinata, permetran que més enllà de la irrenunciable conservació del nostre patrimoni artístic, tinguem un actiu turístic extraordinari. No fer-ho així seria una irresponsabilitat imperdonable.

Una setmana intensa

Els passats dies 2, 3 i 4 de novembre he pogut participar a l'assemblea de la COSAC, la conferència dels organismes especialitzats en assumptes comunitaris de la Unió Europea o sigui, la reunió de les delegacions dels parlaments nacionals de la Unió Europea, que es celebra semestralment al país que ostenta la presidència de torn de l'U.E. La delegació de les Corts Espanyoles la formàvem sis senadors i diputats, L'Alex Saez que presidia la delegació (GS), Juan Moscoso(GS), Soledad Becerril (GP), Jordi Xuclà (CiU), Iñaki Anasagasti (GSNV) i jo mateix(GECP).
La veritat és que el procés de construcció europea és un dels temes més apasionants que tenim avui entre mans, fins i tot amb les dificultats que varen impedir l'aprovació de la Constitució Europea o les dificultats actuals per ratificar el tractat de Lisboa, sobretot a partir del no irlandès. La pròpia magnitud del projecte d'avançar cap a la unitat política i no només econòmica dels vint-i-set estats membres, condiciona que sigui així.
La COSAC, té un caràcter exclusivament deliberant i no legislatiu, amb tot és força interesant poder compartir les reflexions amb representants parlamentaris dels diferents estats membres i així contribuir a millorar la cohesió europea i afavorir l'avenç cap a l'Europa federal que volem. Els temes sotmesos a debat no eren menors, la crisi econòmica, el canvi climàtic, la seguretat energètica, l'apropament de les institucions europees als ciutadans i la col·laboració en matèria de justícia i seguretat(EUROJUST i EUROPOL).
De tornada de París dues bones notícies, l'elecció de Barcelona com a seu permanent del Procés de Barcelona o Unió per la Mediterrània i l'elecció de Barack Obama com a president dels EUA. En un cas es fixen bases sòlides per al dialeg entorn del mediterràni, una zona d'alta sensibilitat en la política mundial i per altra s'obre un procés d'esperança en la primera potència mundial, que pot iniciar una nova època i que alimenta l'esperança que mai no hem de perdre en el progrés de les relacions humanes, malgrat la infinitat de problemes que ens assetgen en aquest mon globalitzat.

Segon congrés del PSC a les Terres de l'Ebre. L'aposta positiva

Aquest dissabte passat, a Móra d'Ebre, vàrem celebrar el segon congrés dels socialistes ebrencs, d'ençà la recuperació de la federació ara fa quatre anys en l'anterior congrés nacional. Aquest ha estat el congrés de consolidació de la nostra federació de l'Ebre, en un moment en què havent rebut un important suport popular en les darreres convocatòries electorals, hem d'administrar aquesta confiança i contribuir a que l'acció dels governs de la Generalitat i de l'Estat, on tenim els socialistes la màxima responsabilitat, es concrete amb les inversions i els serveis que la nostra gent reclama des de fa temps.

La ponència política aprovada en el congrés fa una clara aposta per un model de creixement sostenible per a les Terres de l'Ebre, un model que es basa en el lideratge del sector industrial, com a motor de desenvolupament i, això sí, fent una clara aposta per la recerca i la innovació, sense les quals és impossible avui, desenvolupar una indústria competitiva en el mercat globalitzat actual. El sector primari alhora és i ha d'ésser una garantia per al manteniment del paissatge i de tot el nostre medi i, per tant, requereix de tot el suport de les administracions. Una economia, per tant, diversificada, que amb la indústria com a motor i completada amb un sector serveis cada vegada més actiu i sobretot amb un subsector turístic amb enormes possibilitats de creixement, ha d'aprofitar les millores que s'estan produint en les nostres infraestructures de comunicació, gràcies a l'esforç inversors dels governs de Catalunya i Espanya.

Així mateix, el congrés ha aprovat una resolució reivindicant el reconeixement de l'especificitat cultural i lingüística ebrenca. Una especificitat derivada de la nostra posició geografica i del mestissatge cultural, fruit de segles de convivència amb les diferents cultures de la Mediterrània. Una especificitat que volem reconeguda en l'agenda i l'acció cultural del nostre govern i reflectida en els mitjans de comunicació públics. Més enllà del necessari reconeixement administratiu que ha de significar la vegueria, ens ha de situar als ebrencs en peu d'igualtat amb els nostres conciutadans catalans de qualsevol indret. Una reivindicació de la catalanitat des de la diversitat.

Un congrés que, en definitiva, fa una aposta per la proposta en positiu, per anar endavant. Les Terres de l'Ebre hem donat una lliçó a tot el país a l'hora de defensar el nostre territori i els nostres recursos, amb una mobilització cívica exemplar. Amb tot, no podem fer com l'exèrcit republicà durant la darrera guerra civil, que tots els experts coincideixen a dir que era molt bo en la defensa de posicions, per la valentia dels seus soldats i per la fermesa de les seves conviccions; però era incapaç d'organitzar de manera eficaç una ofensiva. Natros, que hem guanyat una batalla important defensant allò que és nostre, hem de ser capaços de guanyar la guerra del desenvolupament, la guerra del futur. És aquí on els socialistes tenim un important responsabilitat, per la confiança electoral rebuda i acceptem el repte de liderar en positiu les Terres de l'Ebre, sense oblidar el respecte degut a la resta de forces polítiques i comptant amb tothom a l'hora d'afrontar aquest repte, que és el nostre futur col·lectiu.

PREGÓ FESTES DE REMOLINS 2008

Remolins ha estat tradicionalment un barri de pagesos i alguns menestrals, paraula que avui no té sentit (en les meves classes d'història, sempre els explico als meus alumnes que una societat, on la majoria de la població era pagesa, necessitava i tenia una paraula per definir a aquells pocs que no ho eren i exercien altres oficis). Ma iaia Pepa, "la Machina", sempre m'explicava que el seu iaio Severino va ser alcalde de barri de Remolins, però no era això allò més remarcable. M'explicava que com era teixidor, i per tant menestral, era padrí de bona part dels xiquets nascuts al barri, ja que era costum batejar-los immediatament després de néixer, per la mortalitat infantil pròpia de l'època i, tenint en compte que la major part dels hómens eren a la muntanya, per tota la setmana o fent quinzena, el més habitual era anar a buscar a Severino, que s'hi prestava sense més problemes.
De pagesos n'hi havia en altres llocs de la ciutat, però no és casualitat que fóra aquí on, fa cent anys, va sorgir la Cooperativa de Santiago, que recentment ha estat la base de l'actual SOLDEBRE.
Per entendre la personalitat de Remolins, s'ha de recordar que era un barri extramurs, per això sempre "anem dins Tortosa". L'antic Call Jueu, on molts es varen quedar com a conversos després de l'expulsió de 1492.
Varen adoptar noms i cognoms nous, sovint referits als oficis que practicaven, Fuster, Ferrer, Carnisser, Sabater, entre altres.
Remolins s'ubicava entre la muralla de "La Cortadura" que el separava de Tortosa, i el Portal de Remolins a tocar del barranc del Cèlio, que era on tancava la muralla.
Un barri amb la gran Esplanada al recer de la Suda, un espai lliure d'edificacions per raons militars, el carrer Major i el de la Vilanova que estructuraven l'espai edificat.
Amb el temps, s'enderrocaren les muralles a finals dels segle XIX i s'obrí un petit eixample des del portal fins a les comportes del canal de l'esquerra, que s'inaugurà l'any 1913.
Una transformació important, vingué acabada "la guerra", no una guerra qualsevol, aquella que els iaios i els pares de la meva generació recordaven constantment.
S'enderrocà la plaça de bous, es construí la nova església de Sant Jaume a l'Esplanada i es redefiní urbanísticament el nou centre del barri, allí on històricament n'havia estat el límit. La meva memòria personal s'inicia aquí.
L'herència dels Remires, dels Bous, dels Borrassos, coneguts com Xalameres i dels Boixars, dels Pallafes i les Machines, que juntament amb la de Ximo de Porcar i els Xertes, amb la de Luís Geladó i d'Encarnació Masià, vinguts de Girona i de Sant Jaume d'Enveja, i que s'integraren al barri. Formen tots plegats l'herència de la meva dona Carme i la meva i per tant la dels nostres fills, que es fon i es mescla de manera indestriable amb la de tants parents i veïns del barri.
La sort del nostre barri ha estat en les darreres dècades i segurament com sempre, molt lligada a l'evolució de la ciutat.
El desenvolupament de Tortosa, al marge dret de l'Ebre, Ferreries i la Casota, iniciat després de la Guerra Civil, amb un important paper en el seu disseny urbanístic, d'aquell organisme públic de l'administració franquista, Regiones Devastadas, que també va actuar a Remolins, desmuntant la plaça de bous i construint entre altres la nova Església de Sant Jaume al vell mig de l'Esplanada.
Però com us deia, el creixement a l'oest i fins a cert punt lògic, en direcció sud, cap al Corredor del Mediterrani, que s'estava dibuixant i que deixava Tortosa més de deu quilometres de distància cap a l'interior, varen fer coincidir els interessos de molts antics o nous propietaris del sòl en aquests eixamples futurs amb les prescripcions del nou urbanisme.
Així ho varen marcar les prescripcions del Pla General de 1964, mai no desenvolupat en els seus trets essencials i que no responia a la realitat ni a les necessitats de la Tortosa de la segona meitat dels seixanta i dels setanta, si exceptuem entre altres el PERI del Temple o el Pla Parcial Ferreries Nord, executat més tardanament; i el Pla General d'Ordenació Urbana de 1986, aprovat ja en època democràtica i que estrangulaven el possible creixement de la ciutat cap al nord, condemnant el barri de Remolins a l'asfixia.
Aquesta realitat va marcar un progressiu envelliment de la població, en aquest sentit, és simptomàtica l'amenaça de tancament del col·legi públic a principis dels noranta, i el que és pitjor una certa desmoralització dels veïns.
Algú em dirà, ja m'ho han dit en moltes ocasions, que jo també vaig marxar del barri, cap a l'altre extrem de la ciutat, sense negar allò que és evident, també és ben cert que Carme i jo vàrem buscar un pis nou per comprar, a poder ser en les condicions que oferia la "Protecció Oficial" en aquell moment. Pràcticament no hi havia habitatges a Remolins que complissin cap d'aquelles condicions, i el que és pitjor, no s'albirava cap canvi previsible en un futur immediat.
L'any 1983 vàrem crear l'Associació de Veïns del barri, vaig poder-hi participar activament i ser-ne el primer secretari, amb tot vàrem arribar tard per poder presentar al·legacions en el període d'exposició pública del P.G.O.U. de 1986, iniciat l'any 1979.
Potser per l'atzar o potser no, el temps em va portar a tenir responsabilitats en el govern de la ciutat, i he tingut la sort de poder treballar en desenvolupar un model de ciutat més equilibrat i més harmònic, recuperant Remolins com un barri dinàmic i en creixement.
Vaig poder descobrir que el Doctor Manel Ribas Piera, director del P.G.O.U. de 1986, un dels urbanistes més prestigiosos de Catalunya en aquell moment, ja havia previst la necessitat d’un creixement equilibrat del nucli urbà de Tortosa, per les quatre parts, a dreta i esquerra de l'Ebre, a nord i a sud.
Però, com ell mateix reconeix en els textos de la memòria del Pla, els interessos dels propietaris del sòl i la falta de voluntat política del govern municipal del moment, portaren a concentrar el creixement al nord de la marge dreta i al sud de l'esquerra, abandonant el creixement per l'Horta de Sant Vicent al sud i per l'Horta de Pimpí al nord, el necessari eixample de Remolins.
A partir de 1992 i gràcies a l'esforç desinteressat d'un bon grapat de tècnics que s'agruparen al meu voltant en la Comissió Assessora de l'Àrea d'Urbanisme" a l'Ajuntament, vàrem recuperar el planejament de Ribas Piera i vàrem plantejar com a primera actuació, la construcció d'un gran equipament previst al Pla.
El nou recinte firal de la ciutat, previst en els terrenys de l'Hort de Figueres, la unitat d'actuació número 9 del Pla. Aviat ens vàrem adonar que l'espai era escàs i vàrem plantejar una operació més ambiciosa, que desenvolupava la nova idea de ciutat, que entre tots vàrem anar treballant.
Vàrem preveure el recinte firal més enllà del sòl urbà, requalificant tota una peça de sòl no urbanitzable de l'Horta de Pimpí. Més enllà del barranc i del desguàs del canal. Hi hauria sòl residencial, el gran Palau Firal i un pont, que en garantiria l'accés des de la marge dreta. El triangle de la Unitat d'Actuació número 9, esdevindria un gran parc, complementari del recinte firal, amb només un 15% d'aprofitament residencial, molt per sota del que és normal, al voltant del 50%, per finançar els costos d'urbanització.
No va ser difícil convèncer al Director General d'Urbanisme, Joan Anton Solans, un gran expert i un home honest, que va assumir la idea, convençut de la bondat d'allò que li estàvem proposant.
La història ha seguit molts alts i baixos, moments difícils, molta oposició. Però avui setze anys després, tenim un Pla d'Ordenació Urbanística Municipal, que recull íntegrament aquesta idea de ciutat equilibrada i el barri de Remolins, entretant, ha vist sorgir els nous habitatges de l'Hort de Figueres, allí on mun iaio Joan feia tomates i bajoques, cols i enciams en una tauleta d'hort, que tenia arrendada com tants altres veïns de Remolins. I un nou Recinte Firal i Polisportiu, un gran equipament de ciutat i alhora un gran edifici singular, que s'ha vist citat en moltes revistes tècniques d'arquitectura, obra de l'arquitecte argentí Mario Corea.
Però res no acaba aquí, queda per desenvolupar el Pla Parcial de l'Horta de Pimpí i construir el nou pont sobre l'Ebre. Mentrestant, veiem com s'aixeca el nou Campus de la Universitat Rovira i Virgili, per a les Terres de l'Ebre. La universitat pública de referència del sud de Catalunya i que vàrem aconseguir que s'ubiqués a Tortosa, durant el meu mandat com alcalde.
La solució d'ubicar el campus de la URV a Remolins i que vàrem acordar entre el Govern de la Generalitat, presidit per Pasqual Maragall, el rectorat de la Universitat i l'Ajuntament de Tortosa, ha de servir per injectar una energia revitalitzadora, fonamental per al barri, havent marcat un gir copernicà al destí, que fa poc més de vint anys se li assignava.
La meva família i jo hem decidit tornar a casa, al barri, a la casa dels meus pares, la que mun iaio Joan de Remires va comprar a la senyora Maria "La Pelada" poc després de la Guerra Civil. És el nostre granet de sorra.
En aquests dies i setmanes m'assalten els records dels llocs i especialment de les persones, dels amics d'infantesa, jugant per aquests carrers, de les vetllades amb els iaios a la fresca, de les nits d'estiu a l'Esplanada o a la Figuereta.
I les festes, les nostres festes sentides i viscudes, els carrers engalanats, la dolçaina i el tabal a primera hora, els córrers al matí, les carreres de cintes, la xocolatada, les carreres de sacs, la trencada d'olles i els balls a la nit, si podia ser amb vocalista. L'escenari, un entarimat amb barriques d'oli del "sindicat", al carrer Benifallet, a tocar de Pintor Casanova i de l'Esplanada.
I, el dia de la patrona, Santa Rosa, llavors el 30 d'agost, Missa Solemne i processó presidida pel rector, Mossèn Paco Also, i el vicari Mossèn Ernesto Tena, els meus amics i jo amb sotana d'escolans, els majordoms mudats i les majordomesses amb peineta i mantilla, i els sagristans i sagristanes lluint joventut. La festa de tots.
La festa avui ha canviat i és la mateixa, ganes de conviure sa, i de diversió, molta feina per als soferts responsables de la comissió de festes, i nous espais. Són les festes de Remolins, aquelles de les quals els que en som de remolinecs diem que són les millors festes de barri de Tortosa. Estic segur que al Raval de Sant Llàtzer i al Rastre, a Santa Clara i a Ferreries o al Temple deuen pensar el mateix de les seves festes i amb raó. Però tan s'hi val, hi ha un lloc per a tots a la Tortosa d'avui.
Lloc per a treballar i anar construint, no sense entrebancs, aquesta Tortosa dinàmica i oberta que volem. Aquesta ciutat que avui creix de manera més equilibrada i harmònica. Aquesta ciutat, que com deia el clàssic, de vegades fa un pas enrere per possibilitar l'empenta que permeti fes dues passes endavant.
I lloc per a la festa i l'esbarjo, i avui toca això. I ús crido, amb tot l'agraïment per haver-m'ho encomanat, a fer festa, a xalar fins no poder més.
Remolinencs i remolinenques i amb tots els tortosins i forasters que ens vulguen acompanyar, BONES FESTES¡¡¡

Congrés Internacional sobre la Batalla de l'Ebre

Aquest cap de setmana passat s’ha celebrat a Mora d’Ebre un congrés internacional sobre una de les batalles més importants de la darrera guerra civil (1936-39), la de l’Ebre. El congrés ha tingut també el format de curs de la URV-UETE.

Ha estat un èxit de participació, amb un públic heterogeni, entre professionals de la història, exsoldats i brigadistes i un nombrós grup de persones interessades pel tema. L’èxit principal però, ha estat el contingut d’algunes de les ponències i comunicacions. Perquè si bé és un tema del que darrerament s’ha escrit molt, encara queda molta feina per fer. Com deia el professor Júlio Arostegui, ara comença a ser el moment d’abordar una gran síntesi, basada en les nombroses monografies que s’han publicat els darrers anys.

Han estat força interessants les aportacions ben documentades sobre les brigades internacionals, el seu origen, la seva composició i el seu paper des del punt de vista militar. Corprenen encara relats com el del Dr. Robert Coale de la Universitat de París 8, quan explicava la desfeta i mort de tots els membres del batalló “La Comunne de París “ de la XV divisió internacional, en una maniobra de diversió, prèvia a l’inici de la gran ofensiva, per part de l’exèrcit republicà de l’Ebre, entre Campredó i la zona de la Carrova. Era un fet que ja coneixia, però no per això em deixà indiferent el seu relat.

Igualment interessants foren les explicacions sobre els aspectes militars feta pel Dr. Gabriel Cardona, la vida quotidiana en el front i la immediata reraguarda a càrrec del bon amic i Director del congrés el Dr. Josep Sanchez. I per suposat un dels plats forts, la ponència del professor Paul Preston, on desgranà la seva tesi sobre la voluntat de Franco d’allargar la guerra civil, per consolidar el seu poder entre els generals sublevats i, sobretot, per exterminar bona part dels quadres dirigents i afiliats de les forces polítiques, que donaven suport al govern legítim de la República, o sigui els seus enemics.

Dues coses sí que les voldria ressaltar de tot el congrés. En primer lloc, el context, que s’inscriu en la voluntat i la necessitat de recuperar la memòria històrica dels vençuts, dels defensors de la democràcia i la legalitat republicana, que són el mateix, i que encara resta, en bona part, per fer, com un gran deure col·lectiu de la nostra societat. Així mateix entre totes les aportacions del congrés voldria destacar la ponència inicial de la primera sessió, a càrrec del Dr. Alberto Reig Tàpia, professor de Ciència Política, de la URV, titulada “Els mites de la Guerra Civil, de la propaganda al revisionisme”. La seva aportació va servir per explicar i denunciar la manipulació de la història, que certs sectors, amb voluntat legitimadora de la sublevació, i amb nul respecte a les fonts historiogràfiques, estan fent els darrers anys. En concret es referí a dos autors, Ricardo de la Cierva i sense nomenar-lo directament a Pio Moa. Autors que amb la tesi peregrina que la Guerra Civil s’inicià amb una suposada sublevació de l’esquerra contra la República, amb els fets d’Astúries i de Catalunya de 1934, presenten la sublevació militar com una simple reacció lògica de resposta al desgavell i previsible deriva que seguiria la República, en mans de l’esquerra d’ençà de les eleccions de febrer del 1936.

El congrés ha estat una cita força interessant, que en absolut esgota el tema i que fóra interessant de repetir l’any vinent.

Bona Festa de Renaixement

Tortosa s’ha endinsat ja al segle XVI, a través de la Festa del Renaixement, sense cap dubte l’activitat que més notorietat ens dóna arreu del país. Seran quatre dies en què tots els tortosins i tortosines, però també ciutadans d’arreu del nostre territori i arribats de molt lluny farem nostre el carrer per gaudir de tots els aspectes d’una festa que vam aconseguir que fos declarada d’Interés Turístic Nacional.

Tortosa compta avui amb aquest producte turístic, fet des del rigor i la seriositat, que és un actiu clau per al nostre creixement econòmic, perquè implica molts dels sectors productius de la nostra ciutat. És un gran aparador en què cal esmerçar esforços per oferir la nostra millor imatge. A més, la Festa és també una reivindicació de la nostra ciutat històrica, que ha anat millorant la seva imatge gràcies a l’aposta que en el seu moment vam fer des de l’Ajuntament per a la seva recuperació de la mà del Govern de la Generalitat de Catalunya a través de la Llei de Barris.

La Festa és un motiu d’orgull per als tortosins per haver aconseguit fer-ne un capital important del qual en fem partíceps a totes les Terres de l’Ebre. Passejarem aquests dies pels carrers de Tortosa, tal qual fórem aquells tortosins i tortosines que van ajudar a convertir la nostra ciutat en un referent a la Catalunya del Renaixement. Celebrem, puny en alt com els tortosins i tortosines del campament de Les Quincalles, que amb encert reivindiquen la força del poble de Tortosa al segle XVI, que ja han arribat aquests quatre dies de Festa.

Bona Festa del Renaixement!!!

Més força per aconseguir la Vegueria

Aquest cap se setmana els socialistes catalans hem celebrat el nostre onzè congrés. Un congrés que s'ha desenvolupat en un clima d'unitat i de cohesió força remarcable. Els socialistes hem debatut i aprovat propostes força importants per a la governació del país, mentre que altres forces polítiques han dedicat els seus a debatre problemes interns i mirar de posar ordre a les pròpies files.

En clau de Terres de l'Ebre, voldria destacar la proposta d'avançar cap a una ordenació del país en set vegueries i que la primera i d'immediata creació sigui la de l'Ebre. És una antiga aspiració del nostre territori que ara de la mà del govern de l'Entesa Nacional de Progrés, presidit per José Montilla, agafa concreció a partir del marc, que crea l'Estatut de 2006, impulsat pel govern de Pascual Maragall. Després de 23 anys de governs, del nacionalisme conservador, presidits per Jordi Pujol, no ha estat fins l'arribada de governs d'esquerra amb presidència socialista, que s'ha encarat seriosament l'ordenació territorial del país, que va iniciar la Generalitat republicana i que va quedar truncada amb el franquisme. Ha fet falta la tornada de les esquerres al poder autonòmic a Catalunya per concretar el que també va ser una reivindicació de l'oposició clandestina i democràtica, durant la llarga nit del franquisme.

El nostre congrés ha permés que tinguem a la Núria Ventura a l'Executiva Nacional. Núria és una jove promesa del socialisme ebrenc, ja amb importants responsabilitats en aquest moment i que té un important futur al davant. Substitueix a Pepín Beltran un altre actiu molt important de la nostra federació i que recentment ha fet el salt a una important responsabilitat, al capdavant d'una Direcció del Departament d'Educació, a Barcelona.

Ara els socialistes ebrencs, esmerçarem tots els nostres esforços de cara a preparar el congrés de federació per a la tardor. Un congrés necessari per reforçar la nostra acció política, i consolidar la nostra posició de primera força del territori guanyada per golejada, en les darreres eleccions generals. Un congrés que s'esta preparant amb respecte a la diversitat del nostre territori i alhora, amb un bon clima d'unitat i cohesió, que ha de donar els millors fruits.

En record de Pepe Ramos

Voldria des d'aquí evocar el record de l'amic Pepe Ramos, recentment traspassat. El recordo de tota la vida, recordo el seu establiment de fotografia com part del paisatge del nostre Coll de Sant Joan. Tot i ser de la generació dels meus pares, vaig poder fer una bona amistat amb ell, per les inquietuds i les coviccions que compartíem. La relació, primer va ser al Casal Tortosí, on ell era un dels més actius responsables de Cantaires de l'Ebre-Delta i jo com molts altres joves estudiants i antifranquistes treballava intensament des de les files del Club Universitari.

Aviat vingué la militància al clandestí PSUC, ell ja era dels antics de la casa, i allí varem desenvolupar un treball polític ple d'il.lusions i esperances, que no sempre arribaren a ser realitat, però com diu el poeta, lo important no és arribar a la nostra Ítaca, lo important és fer el camí i aquest segur que el vàrem fer. Després varen venir temps de discrepància política, però sempre vàrem mantenir l'amistat. Em queda, ens queda el record d'un home senzill i alhora un gran home, per la grandesa dels seus ideals, un bon tortosí i un bon regidor de la nostra ciutat.

Descansi en pau.

Una Europa més democràtica, eficaç i transparent

Ahir vaig intervenir en el Ple del Senat en representacó de l'Entesa Catalana de Progrés en el debat sobre la ratificació del Tractat de Lisboa. Aquest tractat avança en una Europa més democràtica, eficaç i transparent a la vegada que passa a tenir una veu única en l’escena internacional.


Estem donant un pas endavant tot superant la crisi que va provocar la no aprovació del tractat de la Constitució europea. Ara, amb el Tractat de Lisboa recollim una aspiració secular: la construcció d’Europa. És el que Ortega va anomenar a La rebelión de las masas “el fons comú europeu”, un substrat comú dins de la diversitat. L'europeisme està molt arrelat al catalanisme d’esquerres i revalidem la nostra aposta per una Europa federal.

Amb aquest tractat, Europa passa a tenir personalitat unitària, amb una veu única en un món globalitzat, i s’avança en una Europa més democràtica i transparent. En aquest sentit, es reconeix la iniciativa ciutadana, es preveu la retirada de la Unió per a qualsevol estat membre, es dissenya una Europa més eficaç, es crea el càrrec de president del Consell europeu i es rebaixa la necessitat de la unanimitat en les grans decisions. El Tractat de Lisboa millora la capacitat d’actuació en matèries que afecten a la qualitat de vida dels ciutadans, és una Europa de drets i valors que avança també en seguretat, defensa i medi ambient.

L'Entesa va tenir llibertat de vot per decidir sobre aquesta ratificació. La majoria socialista vam vota-hi a favor, però som un grup plural i hi ha membres que veuen amb més gravetat algunes de les limitacions del Tractat, com l’excessiu paper dels estats i el limitat paper del Parlament Europeu i dels parlaments autonòmics.

Tres-cents anys de menys llibertats?

Dissabte passat, hem assistit a la commemoració de la caiguda de Tortosa, el 10 de juliol de 1708 a mans del Duc d'Orleans, comandant de les tropes de Felip Vè. L'acte estava organitzat per la Fundació Raimon Llull i forma part d'un seguit d'actes que han de cloure l'11 de setembre de 2014.

L'acte ha anat acompanyat de tots els tòpics comuns de l'ideari nacionalista que darrerament s'ha vingut en anomenar sobiranista, i la veritat és que ofèn el simplisme, en que es parla de la nostra història, deliberadament en uns casos i per simple ignorància en altres, a més a més de voler donar-li un caire institucional, no exempt de litúrgia medievalitzant en el marc de la nostra catedral de Santa Maria.

La commemoració pretén recordar "els tres-cents anys de la pèrdua de les llibertats dels pobles catalans" amb l'objectiu entre altres de "refermar la lluita per recuperar els drets i construir un futur en llibertat", amb l'afegit d'alguna il·lustre personalitat local que es tracta de "recuperar la identitat nacional".

La idea de recuperar les llibertats dels pobles catalans, es fonamenta en la premissa sorprenent, que abans de 1700 vivíem en un règim de llibertats superior a l'actual, i exactament el mateix en tot allò que es refereix a la recuperació de drets i construir un futur en (major?) llibertat. Premisses totes que només s'entenen si hi afegim el comentari de l'il.lustre edil tortosí, tot al·ludint a la recuperació de la identitat nacional.

I és clar, no estem parlant de les llibertats ni dels drets de les persones, estem parlant de la nació, allò que un il.lustre nacionalista espanyol va definir com "una unidad de destino en lo universal" predestinada ja des de la més remota antiguitat, i que s'ha anat obrint pas a tort i a dret al llarg del temps rebutjant les agressions dels seus enemics, entestats en impedir l'acompliment del seu destí sagrat. Perquè el concepte modern de nació, com a comunitat sobirana de ciutadans lliures, l'hauríem de datar amb la Revolució Francesa el 1789, i per tant alguns anys posteriors als fets que ens ocupen. Els historiadors Josep Ma. Salrach i Eulalia Duran, en el segon volum de la seva "Història del Països Catalans", expliquen molt bé, com el terme nació, que si és emprat en molts documents contemporanis, de la Guerra de Successió a la corona d'Espanya, ho és referint-se segons el moment, al Principat de Catalunya, a la corona d'Aragó o a tota la corona hispànica.

És ben cert que el Decret de Nova Planta de 1716, conseqüència de la guerra va significar la pèrdua de la majoria de les institucions catalanes d'origen medieval i la seva substitució per unes altres de matriu castellana o francesa. En alguns casos, com ara els corregiments que substituiran les antigues vegueries, tot s'ha de dir, més ben adaptats a les necessitats d'una administració moderna, ja que entre altres coses, no excloïen del seu abast els dominis senyorials.

Es dóna la paradoxa que després de coronar-se rei a Madrid l'any 1701, pocs mesos després Felip D'Anjou es corona rei a Barcelona, i reunint Les Corts, accepta totes les demandes que se li plantegen pels tres estaments, entre elles respectar els privilegis i les constitucions del Principat. Només l'esclat d'una guerra internacional entre les diferents potències europees l'any 1702, les maniobres del agents anglesos, austríacs i holandesos i el terreny adobat d'un malestar latent, entre pagesos i menestrals del Principat, d'origen clarament social i econòmic, farà que Catalunya es vegi immersa en una guerra, que com totes portarà morts, fam, destrucció i la repressió posterior contra els vençuts. No és una guerra nacional, com diu l'historiador Pierre Vilar, una vegada més Catalunya intervindrà per reconduir el destí d'Espanya, intentant sostreure's a les conseqüencies, de la ja llarga decadència castellana. Més paradoxal serà però, que la derrota militar, obrirà pas a un segle d'extraordinaria prosperitat demogràfica, agrícola i industrial del Principat.

L'any 1716, vàrem perdre unes institucions medievals, volgudes perquè formen part de la nostra història, amb tots els seus pros i contres. Però no deixen d'ésser Les Corts i la Diputació del General, institucions estamentals d'origen feudal, instruments dels estaments privilegiats, per contrapesar els poder dels monarques i evitar que afectés als seus privilegis, però res a veure amb les institucions modernes d'origen democràtic. Afortunadament l'origen democràtic de les nostres institucions nacionals actuals, El Parlament i la Generalitat, no té res a veure amb les institucions derogades el 1716 i sí tenen un precedent clar, en la Segona República espanyola i el seu origen directe en la constitució de 1978 i els estatuts d'autonomia de 1979 i 2006.

La manipulació i la tergiversació de la nostra història, utilitzant fins i tot les nostres institucions públiques, fa un mal servei a Catalunya i provoca vergonya aliena, per alguns governants que ens toca patir.

FOTOGRAFIA

Membres del govern de la República Espanyola i de la Generalitat de Catalunya en l'acte de signatura de la llei de l'Estatut de Catalunya, a Sant Sebastià: Marcel.lí Domingo,Luis de Zulueta,Niceto Alcalà Zamora,Jaume Carner,Indalecio Prieto,Gonzalo Queipo de LLano,J.Aiguader,Lluís Companys i Josep Tarradelles

XII MARXA NOCTURNA FREDES-PAÜLS

Aquest dissabte passat s'ha celebrat la dotzena edició, de la ja clàssica marxa nocturna Fredes-Paüls. Com tots els anys, excepte la desena edició, en que per raons familiars no hi vaig poder ser, hi he participat sempre des dels seus inicis.

Cal agrair a l'organització de UEC Tortosa, la seva eficàcia i l'esforç de molta gent, per fer-la possible. Com sempre passa en les activitats socials, és gràcies al treball d'uns quants que els demés en podem gaudir.

Es tracta d'una trobada del més pur estil excursionista tradicional, que UEC Tortosa, ha cuidat tan bé. Una excursió amb tot l'alicient de la diferència, com diu l'organització, a la llum de la lluna, gaudint de la fresca nocturna i en un bon ambient de companyonia i de respecte a la natura. Potser, els mitjans de comunicació, amb excepció del Diari de Tarragona, se'n fan poc ressó pel seu caràcter no competitiu, tot i l'elevadissima participació. És una llàstima, ja que és bo de fer-ne difusió especialment entre la gent jove. Una activitat esportiva així impulsa molts dels valors que hem de tenir cura de que la nostra societat no perdi. I la veritat ens ho vàrem passar molt bé.

Fins l'any vinent, en que mirarem de tornar-hi a ser.

La visita del President Montilla

Dissabte passat el Primer Secretari del PSC i President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, va visitar les Terres de l'Ebre, per assistir a l'assemblea que els socialistes de l'Ebre celebràvem a Tortosa. La visita la valorem com a molt important, per la rellevància de la persona i per l'oportunitat del moment.

No és cap secret que els darrers temps han estat força dificils. Després d'una victoria aclaparadora a les darreres eleccions del 9 de març, amb el 48% dels vots en el conjunt de la regió i amb resultats significatius a molts municipis com el 52% de Tortosa o el 64% a Sant Jaume d'Enveja, esclata la crisi de la sequera a les conques internes de Catalunya, amb la necessitat de transferir aigua des de l'Ebre, per garantir l'ús urbà davant d'una emergència que adquireix caràcter nacional.

Una transferència que des del primer moment es planteja com a puntual i sense cap nova concessió, aprofitant aigua estalviada de les concessions de regadiu aigües amunt, fins que entre en funcionament la nova planta dessalinitzadora del Prat de Llobregat. Tanmateix però rapidament s'aixequen veus, unes benintencionades i les altres d'oportunistes inqualificables, que fins fa poc i encara avui defensen la política de grans transvasaments, negant les dues premises bàsiques, a saber, que estem davant d'una emergència nacional i que el govern actuï de bona fe. Ni tan sols varen servir per a res les garanties jurídiques que establia el Reial-Decret 3/2008, fixant que només és podia transferir aigua mentre durés l'emmergència o fins que entrés en marxa la dessalinitzadora.

Avui després d'un maig excepcionalment plujós, s'ha aixecat el nivell d'excepcionalitat II i en compliment del Reial-Decret 3/2008, s'ha abandonat el projecte de transferència. S'ha evidenciat qui tenia raó i qui mentia. Els dos governs de Catalunya i d'Espanya, han complert amb els seus compromisos, i els socialistes hem demostrat una vegada més, que complim els nostres compromisos i fem alló que diem. No havent-hi emergència no hi ha transferència i el govern mereix confiança perquè ha complert, davant la desolació d'aquells que esperaven un llarg procés de desgast dels socialistes a l'Ebre i a la resta de Catalunya, més amunt del Coll de Balaguer.

El President Montilla va agrair a la federació ebrenca, la fermesa i la coherència demostrada al llarg d'aquest procés. Els socialistes de l'Ebre li vàrem agrair la convicció i fermesa antitransvasista demostrada, així com el compromís inversor del Govern amb l'Ebre demostrat en els darrers pressupostos. Amb tot, se li va demanar un esforç per accelerear l'execució de determinades inversions, com ara les obres del PIPDE, que depenen dels dos governs, a fi i efecte que la confiança dels ebrencs en el Govern i en general amb les administracions de govern socialista, evidenciada en les passades eleccions, es vegi reforçada, amb la visualització de l'acció de govern prevista.

Presentació d'un nou llibre de l'amic Subirats Piñana

Dilluns vinent tindré l'honor de participar en la presentació d'un nou llibre de l'amic Josep Subirats Piñana, fill predilecte de la ciutat de Tortosa i una de les personalitats polítiques i intel·lectuals més rellevants del nostre país. Es tracta d'una revisió i ampliació d'una publicació anterior, Pilatos, presó de Tarragona 1939-1941, i que l'ha convertit en una obra nova i que pren per títol La repressió franquista en la postguerra.
Us animo a que assistiu a aquesta acte organitzat pel Club Universitari de Tortosa, dilluns vinent, dia 9 de juny, a les 19.30 hores en un marc especial com és la Biblioteca, que amb el seu nom recorda i homenatja el mestre de Josep Subirats Piñana i referent polític de tots els progressistes del nostre país, Marcel·lí Domingo. Serà, segur, una d'aquelles cites imprescindibles per contribuir al manteniment de la memòria històrica tan necessària per construir més sòlidament el nostre futur comú en el si d'una societat democràtica. És un moment idoni per reflexionar sobre la postguerra civil quan assistim a fenòmens de revisionisme històric que oculten el caràcter profundament violent i genocida de la dictadura franquista.

El Grup Municipal del PSC denuncia les pressions de CiU perquè es faci el minitransvasament, tot i superar l’emergència

El Grup Municipal del PSC a l’Ajuntament de Tortosa hem denunciat aquest dilluns les pressions que està realitzant CiU perquè aquest divendres no es derogui el Reial Decret 3/2008, un cop s’ha superat l’excepcionalitat que va comportar la seva aprovació. Els socialistes volem denunciar una vegada més la demagògia de CiU al territori que s’ompli la boca amb declaracions contra el govern català, tot reclamant-li que faci, paradoxalment, allò que ja ha anunciat que faria, derogar el reial decret, manifestacions que cauen en un sac buit al seu propi partit. El que hauria de fer el senyor Bel és intentar convèncer als dirigents del seu partit perquè donin suport al govern en les polítiques de gestió hídrica que defugen els transvasaments estructurals i no fer comèdia amb posicionaments contra un govern que ja ha complert.

També lamentem que dilluns es dugués al Ple una moció que ja estava obsoleta i no s’hagués volgut anar més enllà i rebutjar unànimament tots els transvasaments estructurals, inclòs el del Roine. En aquest sentit, volem deixar constància que l’aprovació ahir de la moció de CiU al Congrés on demana que s’estudiï el transvasament del Roine forma part dels gestos de cortesia parlamentària als grups minoritaris que contribueixen a l’estabilitat del Govern, però aquest gest ha anat acompanyat durant el debat d’aquesta moció amb la manifestació clara per part de la portaveu socialista que el transvasament del Roine és incongruent amb la política racional que duu a terme el govern socialista i, per tant, que aquesta no és una opció prioritària.

Per tot plegat i en no acceptar que la moció presentada per l’Ajuntament de Tortosa anés més enllà i s’oposés a tots els transvasaments estructurals, inclòs el del Roine, el grup socialista vam optar per l’abstenció perquè no volem participar en aquest tipus de pantomimes que només busquen rendibilitat a curt termini i que només serveixen per fer política d’aparador. El nostre partit ja ha demostrat clarament que no aposta pels transvasaments estructurals. Ara emplacem al senyor Bel a que es reuneixi, com hem fet nosaltres, amb el seu partit, que els reclami que no donin suport als transvasaments, perquè són CiU i el PP els grans defensors de les tesis transvasistes. Si el senyor Bel vol treballar per Tortosa el que ha de fer és posar-se al servei dels tortosins i tortosines, deixar de fer demagògia, i fer pedagogia al seu partit.

L'Entesa es reuneix amb el president Montilla

L’ENTESA ACORDA AMB MONTILLA REFORÇAR LA COORDINACIÓ AMB EL GOVERN I CANALITZAR EN EL SENAT ELS INTERESSOS CATALANS

Els 16 senadors i senadores de l’Entesa s'han reunit aquest matí amb el President de la Generalitat.

El grup parlamentari de l’Entesa Catalana de Progrés, tercer grup del Senat, s'ha reunit aquest matí en el Parlament de Catalunya amb el President del Govern, José Montilla. L’Entesa s'ha ofert al President a ser el vehicle dels interessos catalans a Madrid, ja que aquest grup és expressió del Govern de Catalunya (PSC, ERC, ICV-EUiA). També han acordat amb Montilla que es determini un responsable del Govern com a interlocutor amb l’Entesa per coordinar les iniciatives en el Senat. El grup parlamentari i el President han parlat dels temes que l’Entesa ha plantejat en el Senat, i que interessen a la Generalitat, com són la negociació del finançament, la reforma del Senat i l'ús normalitzat del català en la Cambra alta.

Complir amb els compromisos

El PSC de l’Ebre vol mostrar la seva satisfacció per les declaracions realitzades ahir pel president José Montilla en què va anunciar que davant del previsible augment del nivell dels embassaments s’aixecarà d’immediat l’estat d’excepcionalitat que comportarà que no es construeixi la canonada.

Per al PSC de l’Ebre, aquestes declaracions demostren la coherència i responsabilitat del president Montilla i del govern que des de l’inici de la crisi ja havien anunciat que aquestes mesures només responien a un cas concret d’excepcionalitat, mai a polítiques estructurals.Tal com vam valorar en el seu moment, el Reial Decret era la millor garantia conjuntament amb la voluntat clarament antitransvasista del govern espanyol i català per garantir que l’abastiment de l’àrea metropolitana de Barcelona amb recursos procedents de fora de la conca només es farien en cas d’emergència.

Es tracta de l’expressió d’una voluntat política clara i contundent d’un president i un govern antitransvasista, que està compromès amb tot el país i, per tant, també amb el nostre territori, en contraposició a altres formacions que continuen avui demanant transvasaments estructurals, entre ells el manteniment de la canonada, tot i superar l’estadi d’emergència.

El PSC de l’Ebre hem confiat des del primer moment en el nostre govern convençuts del seu tarannà clarament antitransvasista, hem donat suport a les mesures excepcionals adoptades per evitar les restriccions a l’àrea metropolitana, convençuts tal com ja vam anunciar, que mai ens podem oposar a garantir l’aigua potable a 5 milions i mig de persones, i ho farem sempre que sigui necessari des de la nostra responsabilitat de govern.

Per aquest motiu, i tal com ja vam avançar fa unes setmanes, si es produïa aquesta millora dels embassaments, això comportaria l’aixecament d’aquesta excepcionalitat, i, per tant, abandonar les mesures previstes en el Reial Decret 3/2008. Per aquest motiu, valorem molt positivament que des del Govern català, des de la responsabilitat i coherència en les seves posicions antitransvasistes, prevegin aixecar en breu aquesta excepcionalitat, d’acord amb la millora dels embassaments, i deixar sense vigència aquest reial decret i continuar treballant amb les mesures que ja fa temps que havien encetat com la dessalinització, l’estalvi i l’aprofitament dels recursos en la línia clara de la Nova Cultura de l’Aigua.

Des del PSC, continuem treballant pel futur de les Terres de l’Ebre perquè l’aposta que han fet els dos governs d’invertir al nostre territori, i que es visualitza en els diferents pressupostos, es mantingui i s’incrementi per superar la discriminació històrica que hem patit.

Reflexió

La situació de sequera que viu el nostre país ha conduït als nostres governs, espanyol i català, a prendre un seguit de mesures per tal de garantir el subministrament d’aigua a l’àrea del Ter-Llobregat d’acord amb la responsabilitat que cal esperar d’un govern seriós i representatiu democràticament. Des de l’any 2004, tots dos governs han desenvolupat una sèrie de polítiques en el marc de la Nova Cultura de l’Aigua que han permès gestionar millor la demanda, afavorir l’estalvi i la reutilització, millorar l’aprofitament dels aqüífers subterranis i l’inici de la construcció d’una gran planta dessalinitzadora al Prat de Llobregat, més enllà dels projectes d’ampliació de la planta de la Tordera i el disseny d’una nova planta a Cunit, al Baix Penedès.
Tammateix la situació d’emergència fruit de la sequera ha arribat abans que la dessalinitzadora del Prat pugui entrar en funcionament, això ha obligat a plantejar-se la possible aportació puntual de recursos hídrics procedents de fora de les conques internes de Catalunya, decisió que s’ha concretat amb el Reial Decret Llei 3/2008 que preveu connectar les xarxes de subministrament del CAT-ATLL, un text legislatiu que fixa aquesta transferència com una mesura temporal i d’emergència fins que entri en funcionament la dessalinitzadora del Prat. Un reial decret aprovat per un govern de convicció antitransvasista i previst per una situació d’emergència, solució que comparteixo plenament.
Aquesta solució ha aixecat un ampli debat i reaccions socials i polítiques diverses, entre partidaris i detractors de tot tipus. Entre aquests darrers, ens trobem amb els que reclamen aigua a dojo en direcció sud i altres que han estès la malfiança en les intencions del govern, tot donant per fet que la transferència esdevindrà permanent.
Els darrers dies, però, s’està produint un increment fort de la pluviometria que té com a conseqüència l’inici de la recuperació dels recursos emmagatzemats als embassaments de les conques del Ter-Llobregat. Aquesta situació, no només allarga la possible entrada en vigor de les indesitjades restriccions sinó que allunya la sensació d’emergència entre la ciutadania. En aquest sentit, ja la setmana passada des del PSC de l’Ebre vam instar al govern de la Generalitat que si continuava la tendència d’increment dels recursos als embassaments es paral·litzés l’enviament d’aigua per vaixells a Barcelona.
Però aquest cap de setmana ha continuat plovent, afortunadament, amb la qual cosa la situació ha millorat una mica més, tot i reconèixer que encara estem lluny de les reserves necessàries per garantir l’abastament de l’àrea del Ter-Llobregat. Per aquest motiu, considero oportú tenir en compte les reflexions encetades ja la setmana passada pels científics de la Fundació Nova Cultura de l’Aigua, que per a mi tenen tot el meu respecte intel·lectual i personal, reflexions que ahir mateix també feia seves la mateixa ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa. És el moment de plantejar-se una moratòria en el projecte de perllongació de la xarxa del CAT i la seva connexió amb la xarxa ATLL, per veure si l’increment de reserves hídriques fa innecessària la seva construcció. Entenem que aquesta és una decisió que han de prendre els dos governs, però que afavoriria la recuperació de la plena credibilitat dels governs de convicció antitransvasista davant els sectors socials més crítics en aquests moments, especialment a les Terres de l’Ebre, expressat en la manifestació de diumenge passat a Amposta, a l’hora que frenaria les demandes transvasistes del PP i de CiU, els grans defensors de polítiques de gestió d’aigua basades en transvasaments estructurals. El govern ha demostrat una gran responsabilitat desenvolupant mesures per donar solucions a aquesta problemàtica amb polítiques concretes i no fiant-ho tot a si plourà o no plourà com van fer durant 23 anys els governs de CiU.
Superada aquesta crisi conjuntural, la posada en marxa de les dessalinitzadores del Prat i de Cunit ha de garantir en el futur immediat l’abastament tant de l’entorn metropolità de Barcelona com de Tarragona i culminaran amb èxit les polítiques desenvolupades pel govern socialista a Madrid i el govern de l’Entesa Nacional de Progrés a Catalunya. Aquestes dessalinitzadores, connectades a les dues xarxes són la millor garantia d’abastament amb vista als propers anys. I la millor garantia de manteniment dels cabals de l’Ebre, necessaris per mantenir tot el nostre ecosistema i la nostra esperança positiva de futur.

Suspendre les transferències si continuen augmentant les reserves hídriques

La Federació del PSC de l’Ebre ha fet avui una petició al Govern de la Generalitat perquè si continuen augmentant les reserves hídriques de l’àrea Ter-Llobregat al ritme actual, que es prengui d’immediat la mesura de suspendre les transferències d’aigua de l’Ebre per vaixell a Barcelona. Des del PSC de l’Ebre es manté la confiança i el suport al Govern de la Generalitat en totes les mesures que ha adoptat en la gestió de la crisi de la sequera per garantir l’abastiment de Barcelona i la seva àrea metropolitana en cas que sigui necessari, de la mateixa manera que valora positivament l’anunci del president, José Montilla, que es mantindran les restriccions, tot i haver superat la fase d’excepcionalitat 2. D’aquesta manera el PSC ebrenc considera aquesta mesura força lògica i de sentit comú. D’aquesta manera, els socialistes de l’Ebre consideren que cal que Barcelona continuï fent un esforç important d’estalvi per mantenir els recursos hídrics actuals, de la mateixa manera que des de l’Ebre es garantirà la solidaritat sempre que així es requereixi.

Condemna de l'atemptat a Legutiano

Crida a la unitat de les forces democràtiques i suport a la tasca dels Cossos i Forces de Seguretat

El Partit dels Socialistes de Catalunya expressa la seva contundent condemna per l´atemptat que es va produir ahir a Legutiano (Àlaba), que va costar la vida a un agent de la Guàrdia Civil i va ferir companys seus. Així mateix, vol mostrar la seva solidaritat amb els familiars de la víctima mortal i la confiança que els ferits es podran recuperar aviat de les lesions.La unitat de totes les forces polítiques és clau per lluitar contra el terrorisme, i en aquest sentit el PSC fa una crida a tota la societat a fer costat al Govern espanyol per acabar amb ETA. Els socialistes catalans també volem mostrar el nostre suport a la tasca que estan desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l´Estat a favor de la pau i en defensa de les llibertats.

Cap detracció més del riu Ebre

La Federació del PSC de les Terres de l’Ebre volem manifestar la nostra posició clara i contundent contra els transvasaments i refermar la nostra aposta pels principis de la Nova Cultura de l’Aigua. Els socialistes de l’Ebre volem deixar constància que ens mantenim ferms en el rebuig a la política de fer transvasaments com a model de gestió de l’aigua. En cap cas donarem suport a qualsevol nova detracció d’aigua de l’Ebre.

La situació actual que viu el país és una “emergència nacional” ja que patim la pitjor sequera dels darrers anys. En aquest sentit, des de la Federació de l’Ebre del PSC volem mostrar el nostre suport a la gestió que de la crisi està duent a terme el Govern de la Generalitat per tal de fer front a aquesta situació. També volem deixar constància de la bona feina feta pel Govern de la Generalitat amb la implementació de les diferents mesures d’estalvi i eficiència, reutilització i recuperació d’aqüífers i antics pous, construcció de dessaladores ... per garantir els recursos hídrics necessaris per a Catalunya.

No obstant això i donat que, com dèiem, ens trobem davant d’una situació excepcional, estem al costat del Govern de la Generalitat en la recerca de les millors solucions per fer front a la crisi. Això sí, des de l’exigència clara i rotunda que no es tregui ni una gota d’aigua més del riu Ebre i que la gestió de la crisi es faci amb els recursos i concessions existents.

Finalment volem recordar a la nostra ciutadania el paper dut a terme pels socialistes de l’Ebre en la lluita contra els transvasaments previstos en el PHN i en la seva derogació. Els socialistes ebrencs ens mantindrem ferms en aquesta posició.

La ineficàcia en la recollida selectiva i els càrrecs de confiança

En el ple extraordinari de l'ajuntament de Tortosa d'ahir dimecres, es va aprovar una modificació dels estatuts del consorci de residus del Baix Ebre(REBE). No és cap secret que la gestió de la recollida selectiva de residus a Tortosa, que l'Ajuntament té delegada en el consorci és un desastre que ve ja de l'anterior mandat. Els contenidors de recollida selectiva a Tortosa sovint apareixen plens i envoltats de residus no recollits. Ja en l'anterior mandat, essent alcalde, ens vàrem queixar reiteradament i de manera discreta, per no generar polèmiques gratuïtes, perquè el nostre objectiu era millorar el servei i no l'enfrontament institucional. El resultat va ser decebedor. Una pèssima gestió de la gerència del consell comarcal, que presidia el Sr. Bel i Accensi, que a més gestionava el consorci i que s'ha mantingut en el mandat actual. La meva sorpresa ha estat que com a solució se'ns proposa nomenar un gerent específic del consorci, com a càrrec de confiança. Creen un lloc de treball per a algú de la seva corda, sense cap canvi en la prestació del servei, cap revisió del contracte, ni cap millora en la infrastructura, que almenys permeti suposar ganes de millorar el servei que al cap i la fi és el que mos interessa als ciutadans.

Tot això és produeix en un ple on el Sr. Bel i Accensi torna a fer una exhibició de prepotència i de menyspreu a la representativitat democràtica dels grups municipals de l'oposició, no contestant moltes de les intervencions dels portaveus d'aquets grups i tancant a correcuita el ple, defugint el legítim i necessari debat democràtic, que el substitueix per declaracions a la premsa. Igual que l'Ajuntament i la seva pàgina web, ignoren que el passat dia nou, hi varen haver eleccions, també a la ciutat de Tortosa, tal com si fora un capítol de 1984 d'Orwell. Tot plegat fa regust a époques passades on és evident que s'hi haguera sentit més a gust.

El meu compromís, com a senador, pel territori i pel país

Aquest matí, en una jornada solemne al Parlament de Catalunya he estat nomenat senador en representació del Parlament de Catalunya a proposta del PSC. Un nomenament que ha estat aprovat per unanimitat. Des d'aquestes ratlles vull manifestar l'orgull que per a mi representa assumir aquest càrrec i també ratificar-vos el meu compromís per continuar treballant des del Senat per les Terres de l'Ebre i per Catalunya.

Victòria socialista en el record d'Isaías Carrasco

Els socialistes avui estem contents, i alhora en el record molt present Isaias Carrasco, el nostre company de Mondragón vil i traïdorament assassinat pels etarres. El nostre record està avui amb la seva memòria i amb la seva dona i els seus fills. Estem dolguts i convençuts que qualsevol de nosaltres podria avui ésser Isaias. Tanmateix la meva condemna sense pal·liatius a l'actitud majoritària del públic de l'estadi de Sant Mamés a Bilbao, no hi ha excusa ni perdó per als que no respecten la vida humana i als que els justifiquen. Matar mai està justificat i per suposat no ho està fer-ho en nom d'un ideari nacionalista, fonamentat en la idea d'una pàtria mítica, sostinguda sobre una bona quantitat de falsedats històriques, només vàlides per als que se les volen creure i que ofenen la intel·ligència més elemental, i el coneixement històric d'un poble el Basc. Els homes del qual, han nodrit històricament les files dels exercits i la marina castellana, com per parlar ara de "territori ocupat" i que ens ho diguin als catalans que varem veure com a partir del 1938 ens ocupaven els requetés alabesos i navarresos a les ordres de Camilo Alonso Vega i Garcia Valiño. Per cert avui algun ajuntament molt proper, amb un pacte de govern estrany no ha convocat els cinc minuts de silenci que han demanat les entitats municipalistes.

Però certament avui estem contents perquè democràticament ha triomfat el projecte socialista liderat per José Luís Rodríguez Zapatero. Una victòria neta, que significa una aposta clara per continuar avançant en les polítiques socials, per millorar la qualitat de vida de tots, en un context de polítiques de creixement econòmic i per tant de creació de riquesa, alhora que aprofundim les polítiques d'igualtat i avancem cap a l'estat federal des del reconeixement al caràcter plurinacional d'Espanya. Una victòria que ens reforça en el compromís responsable de treballar fort, per respondre a les legitimes aspiracions que la majoria de la ciutadania a posat en nosaltres.

Aquesta victòria a tota Espanya ha vingut acompanyada d'una gran victòria del PSC a Catalunya, superant les pròpies expectatives i igualant els resultats de la gran victòria de 1982. Ha triomfat la Catalunya optimista sobre el tòpic del català emprenyat. Ha estat la victòria del projecte que lidera el President Montilla i amb l'impuls inqüestionable de la Carme Chacón. Una vegada més Catalunya es situa a l'avantguarda progressista d'Espanya, evitant el triomf d'un projecte retrògrad, més que conservador, que mira enrere més que endavant i que sintonitza amb les forces més atàviques, alhora que es fonamenta en un nacionalisme espanyolista clarament agressiu amb Catalunya. Catalunya ha donat suport al projecte socialista i del catalanisme federalista. El que representa amb una opció de futur renovada, el sentir majoritari dels catalans des de fa més d'un segle.

La victòria socialista s'ha completat amb un excel·lent resultat a totes les Terres de l'Ebre, on hem obtingut el 48% dels vots guanyant a les quatre comarques i a la gran majoria dels municipis. hem revalidat la primera posició i amb una millora espectacular de les nostres posicions, que ens ha convertit de nou en la primera força política del territori amb molta diferència respecte a la segona. Així mateix a Tortosa el resultat ha estat espectacular, un 52% dels vots, hem sumat més que tota la resta junts. Difícilment avui es pot sostenir el tòpic de que Tortosa és una ciutat de dretes, quan a més a més hem guanyat totes les convocatòries electorals d'ençà l'any 2000, amb l'excepció de les darreres municipals, on es confirma que una excessiva abstenció diferencial, deguda a un excés de confiança entre altres raons, malgrat mantenir percentatge de vots i nombre de regidors, ens va apartar del govern i de l'alcaldia. El resultat d'ahir tor i no ser extrapolable ens esperona a continuar treballant, per construir l'alternativa i tornar a un govern, que sense posar en dubte la legitimitat de l'actual, respongue molt millor al sentiment polític dels tortosins. Treballarem fort reforçant la proximitat a les persones, escoltant tothom, corregint errors i convençuts que treballlem amb la majoria per tothom. Tot plegat queden tres anys.

Gràcies a totes i tots els que heu fet possible la victòria, no us defraudarem.

Rebuig i condemna a la barbàrie terrorista

Des del PSC de les Terres del'Ebre volem expressar el nostre total rebuig i condemna a la barbàrie terrorista que s’ha endut la vida d’un demòcrata en el darrer dia de la campanya electoral.

Refermem el nostre suport al Govern espanyol en la lluita contra el terrorisme i volem fer arribar als socialistes bascos i a la família de l'exregidor Isaías Carrasco el nostre condol.

Els socialistes catalans considerem que la millor resposta a aquest atemptat és la fermesa i la unitat de tots els demòcrates, així com una alta participació en els comicis de diumenge com a exercici per refermar el sistema democràtic i el funcionament de les institucions.

"Indecís? Escolta la Cope cada matí"

M'ha semblat força adient el nou lema de campanya del PSC que ha presentat el secretari d'Organització, el company José Zaragoza. Perquè cal tenir en compte el paper que ha jugat la COPE en reverberar els atacs del PP i Rajoy a Catalunya. Fins i tot, si se'm permet l'expressió, han sigut més papistes que el Papa en estendre el llenguatge de la crispació i l'enfrontament durant aquests quatre anys de govern socialista. I també, perquè jo mateix, com alcalde de Tortosa, i el nostre partit, vam ser també el blanc perfecte durant el meu darrer mandat per part d'una televisió (alegal) que va saber com repetir mil i un cops els missatges enviats per CiU. Potser aleshores ens hauria anat bé advertir als indecisos de com les gasta la dreta a l'hora de teledirigir i manipular determinats mitjans, a cop de taló, i que, com el cas de la Cope, que curiós, també a Tortosa tenia alguna cosa a veure amb determinats poders fàctics. De fet, si volen, poden continuar veient aquesta televisió per adonar-se'n que, en contra de qualsevol criteri periodísic, plural i democràtic, un dia si, i l'altre també, només CiU repeteix un i altre cop els seus missatges. Mireu-la per adonar-vos de fins on pot quedar retallada la llibertat d'expressió amb el poder de la dreta i determinats sectors.

Perquè avui els socialistes afrontem la recta final de la campanya amb optimisme, però conscients que no val a badar. El nostre president ha guanyat contundentment Rajoy en els dos debats que hi ha hagut. Però ara hem de guanyar en vots. I ho hem de fer massivament sobretot a Catalunya perquè una victòria àmplia en el nostre país influirà decisivament en el resultat global de les eleccions. Zapatero va donar la cara per Catalunya davant de tota Espanya en els dos debats mentre Rajoy matenia el seu discurs anticatalanista per obtenir vots amb l'enfrontament i la mentida (no es penalitza per retolar en castellà, es vetlla perquè es retoli també en català). Zapatero va trenar un discurs sòlid, incisiu, aportant solucions, presentant propostes, demostrant dades, front a un Rajoy amb un argumentari ja massa enquistat basat només en la mentida i l'enfrontament. El president va revalidar la seva aposta per Catalunya, per l'Estatut, per la immersió lingüística, ratificant el seu compromís per la Nova Cultura de l'Aigua i el no al transvasament, front a un Rajoy que si el PP torna a governar ja ens ha advertit que hi haurà transvasament, que no hi haurà Estatut i que tornarà a deixar Catalunya i les Terres de l'Ebre a la cua de les seves prioritats.

Demà, més d'un miler de persones de les Terres de l'Ebre assistirem al míting central a Barcelona amb José Luis Rodríguez Zapatero, Felipe González, Carme Chacón i José Montilla. La nostra convocatòria per participar en aquesta cita, m'atreveixo a dir històrica, ha estat un èxit. Ho ha sigut perquè tenim un programa clar, perquè les Terres de l'Ebre han guanyat amb el govern socialista, però sobretot perquè la nostra gent sap que per continuar avançant, només pot passar una cosa el pròxim 9 de març: que José Luis Rodríguez Zapatero continuï sent el president del Govern. Com deia avui Zaragoza: "Un diputat més a CiU, ERC o ICV no decideix res; en canvi un diputat més del PP pot ser la diferència entre guanyar o perdre". No ho oblidem.

La campanya electoral i l'etern debat de l'aigua

Dimarts passat vam celebrar l'acte central de campanyadel PSC de les Terres de l'Ebre a Tortosa, un èxit d'assistència de públic, més de vuit-centes persones al Pavelló Firal, en un dia feiner i a les 19,30, en horari encara comercial. La nostra primera candidata i ministra Carme Chacón va fer una intervenció extraordinària, que va arrossegar al públic a un veritable estat d'eufòria. Sobretot va ratificar la posició dels socialistes davant les propostes transvasistes de la dreta i va assegurar amb rotunditat i sense cap mena d'ambigüetat, que la continuïtat del govern socialista de J.L. Rodríguez Zapatero és l'única garantia que el projecte de transvasament, continuï ben guardat en un calaix.

De fet el debat de l'aigua, malauradament no s'ha esgotat. L'ajuntament de Tarragona, ha aprovat posar a disposició de l'ACA uns pous per si es dona una situació d'emergència a Barcelona i se n'ha de garantir l'abastament, de manera puntual i per aquest any, mentre no entren en funcionament les dessaladores de Cunit i del Llobregat. Immediatament surten els mercaders de l'aigua, els dirigents de les comunitats de regants, entitats que varen negociar el minitransvasament regulat per la llei 18/1981 a canvi de compensacions econòmiques per a les seves organitzacions i que mentre va durar el debat sobre el PHN de PP i CiU sempre varen dir que no volien un transvasament de l'Ebre, perquè volien de nou vendre aigua de les seves concessions.

Els dirigents d'unes entitats que agrupen als propietaris del Delta i on voten les hectàrees i no les persones, encapçalats per un exregidor tortosí del franquisme el Sr. Lluís Pegueroles, pretenen liderar un moviment territorial i que els segueixin els ajuntaments, en contra de l'acord i amenaçant amb accions judicials. Immediatament i com no podia ser d'altra manera, ha sortit el Sr. Bel i Accensi, alcalde de Tortosa en la mateixa línia i amenaçant amb una declaració institucional. Seria sobrer recordar, si no fora per que de vegades es perd la memòria, que el senyor Bel i Accensi es dirigent de CiU, partit que va recolzar el PHN del sr Aznar, i no recordo cap declaració institucional seva d'aquella època, ni recordo haver coincidit amb ell a Brusel.les, Barcelona, Palma, València, Barcelona, Saragossa, Tortosa o Amposta entre altres de les moltes mobilitzacions liderades per les plataformes en defensa de l'Ebre. Això si, ara el seu candidat el Sr. Duran i Lleida, a Tortosa diu que es varen equivocar, però no per que la política de l'aigua que defensaven fos equivocada, si no perquè els hi va anar malament en vots. Perquè aquests dies en campanya els Srs. Jordi pujol i jordi Jané estan atacant els socialistes al Camp de Tarragona recordant que en els seu moment, vàrem votar en contra de la llei del minitransvasament.

Que tota aquesta colla neguen ara, una actuació estrictament solidària de l'ajuntament de Tarragona, ofen la intel·ligència. Els socialistes en la nostra oposició als transvasaments de l'Ebre, sempre hem mantingut la nostra negativa a utilitzar l'escassa aigua de l'Ebre, per atorgar concessions permanents destinades a sostenir creixements desequilibrats i desequilibradors fora de la conca. Però sempre hem dit que si era necessari, puntualment i per consum humà, quan fora necessari seríem solidaris.

Míting de Carme Chacón aquesta tarda al pavelló firal

Carme Chacón, ministra d'Habitatge i candidata de PSC per Barcelona, serà la protagonista aquesta tarda del míting central dels socialistes a les Terres de l'Ebre. Hi esteu convidats tots i totes. L'acte començarà a les 19.30 hores al pavelló firal de Tortosa. Chacón ha defensat clarament durant aquesta campanya que els socialistes som la principal garantia per enterrar definitivament el transvasament de l'Ebre.

Si tu no hi vas, ells tornen

Ja estem en plena campanya electoral, hi ha qui pensa que és un ritual repetitiu i potser innecessari, amb tot és consubstancial a la democràcia i es un bon moment per a la reflexió política. Malgrat lo denostat que està el sistema de democràcia parlamentaria per alguns, és ben cert que és el millor que fins ara hem trobat, per garantir la convivència respectant els drets humans, alhora que serveix per garàntir els drets socials i la qualitat de vida que les persones ens mereixem.
Aquestes eleccions, presenten un confrontació neta entre dreta esquerra, entre socialistes i conservadors, entre PSOE i PP, sense menystenir les altres opcions minoritaries, el que està en joc és continuar la política de drets socials, d'universalització de l'estat del benestar, i de reconeixement a la pluralitat de pobles i nacions que configuren Espanya, continuar amb el que ha estat la tasca dels governs socialistes, o tornar a les polítiques socials neoliberals privatitzant els serveis bàsics, com ara la salut i l'educació, recuperant la imposició des del govern d'un codi moral, que en el millor dels casos no hauria de sortir de l'àmbit privat dels sectors més ultra conservadors de l'episcopat, i fent marxa enrera en el nostre estatut.
És obvi que no és un tema menor i que motivacions per anar a votar no en falten, amb tot encara hi ha qui segueix amb el tòpic poc elaborat del "tots son iguals". A casa nostra i en àmbits propers, uns des de l'esquerra diuen que la política feta pel govern, no és prou d'esquerres, i d'altres que lo important no és si dreta o esquerra (alguns recordaran allò de "ni de derechas ni de izquierdas sinó todo lo contrario" proclamat per José A. Primo de Rivera), que lo important és la patria. Però en realitat només hi ha dues opcions molt ben delimitades, i cal escollir, és molt senzill Zapatero o Rajoy, amb tort el que comporta l'elecció, i no val a quedarse a casa. Cal assumir la responsabilitat i sortir a votar. L'abstenció, una vegada més seria un vot a la dreta, per omissió, i després una vegada més, necessitem quatre anys per intentar esmenar-ho.

L'energia, una aposta per al nostre futur

APOSTA INDEFUGIBLE PER LA RECERCA I LA INNOVACIÓ

L’energia, una aposta per al nostre futur

Dijous passat dia 7 de febrer, es va celebrar a Barcelona, la Segona Jornada de Clústers Urbans, organitzada per 22@. . I la veritat és que va ser força interessant, la immersió de tota una jornada al voltant de les estratègies de creixement de determinades àrees metropolitanes d’arreu d’aquest món globalitzat, i molt especialment de les de Barcelona i els quatre clústers sectorials (xarxa d’empreses, ubicades preferentment en un mateix territori, i institucions especialment del món universitari i de la recerca, que entre altres comparteixen l’impuls a la innovació, i es beneficien respectivament de la seva activitat) , que impulsa 22@.
Crec que és important, que estem atents a les estratègies de creixement de les regions metropolitanes capdavanteres, perquè salvant totes les distàncies, puguem dissenyar les nostres pròpies per a l’àmbit regional de les Terres de l’Ebre i sobretot treure’n benefici de les dinàmiques de creixement de les més properes. La nostra Vegueria no pot jugar en la primera divisió d’aquesta economia globalitzada, però no estem mal posicionats si atenem, com afirmava Alfonso Vegara, president de la Fundació Metròpoli, que l’influencia positiva d’una àrea central que estira, arriba fins a quatre hores de distància, molta més de la que ens separa de Barcelona. Una metròpoli que per altra banda tots els ponents, varen assegurar que es troba molt ben posicionada, tan per les iniciatives en innovació lligades a una llarga tradició industrial, un bon atractiu per caçar talents, unes infraestructures de tot tipus adequades i fins i tot un bon clima. Bona part d’aquests actius son aplicables a bona part de la zona costanera de Catalunya arribant fins a Tortosa.
Dels quatre clústers que impulsa 22@, Media(mitjans de comunicació),TIC(tecnologies de la informació i la comunicació,Tecmed(tecnologies de sanitat i farmàcia) i Energia; només aquest darrer ens dóna possibilitats reals de fer una aposta per la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació des del nostre territori, participant del clúster que impulsa Barcelona. Això reforçaria el creixement industrial del sector, generaria un important valor afegit al nostre sol industrial, i de retruc, impulsaria la resta de sectors especialment el dels serveis. Tenim una implantació industrial important en el sector energètic i continua creixent, tenim empreses del sector disposades a invertir en R­+D+I, en el territori, possibilitats reals de que alguna universitat s’hi involucre, i trobaríem les complicitats necessàries en les administracions de la Generalitat i de l’Estat per tirar-ho endavant. En la sessió de la tarda i en l’àmbit específic de la energia, Antoni Martínez, director del Parc de l’Energia, fundació b_TEC (antic directiu d’ECOTECNIA, empresa que va construir el parc eòlic de PEBESA a Tortosa), va afirmar clarament que la voluntat del seu parc era no estar concentrat a Barcelona sinó descentralitzar-lo. A tot això cal afegir-hi el projecte Castor de magatzem i planta de gas al municipi de Vinaròs, que tal i com ens informava a la Cambra de Comerç de Tortosa, el passat mes d’ocubre el Secretari d’Energia del Ministeri d’Indústria l’Ignasi Nieto, hauria d’anar lligat a un centre de recerca i voldrien desenvolupar un hub d’empreses gasístiques que sigui referència internacional per al preu del gas.
Tenim les condicions, ara podem no perdre el tren de la nova revolució industrial, la nostra posició a l’Arc Mediterrani i el desenvolupament de les infraestructures que han reduït la nostra distància en temps a les zones metropolitanes de Barcelona, València i Saragossa, entre altres factors positius per a la localització industrial ho fan possible i jo diria que inexcusable. Es l’hora d’apostar per la innovació amb estratègies que incorporen valor afegit al nostre territori, com a destinatari d’inversions, el futur de la industria passa inexcusablement per aquí, en tot l`àmbit de la Unió Europea, i hem d’estar preparats i anticipar-nos a la previsible deslocalització de industries que basen la seva competitivitat en l’ús intensiu de ma d’obra. Hem de treballar fort i fer-ho amb el màxim consens dels sectors socioeconòmics, de les diferents formacions polítiques amb responsabilitats de govern i amb la implicació de totes les administracions. Ara és l’hora i no s’hi val a badar.

L'hospital de les Terres de l'Ebre

Divendres passat dia 1 de febrer, es signava el conveni per al nou hospital de les Terres de l’Ebre, és un document de compromís polític que concreta i referma l’anunci fet per la consellera de salut del govern de la Generalitat de Catalunya la senyora Marina Geli, el catorze d’agost de 2006 i que ha ratificat reiteradament en les seves visites a Tortosa i en les seves compareixences al Parlament de Catalunya. Aquestes ratificacions reiterades no li han evitat les constants desqualificacions dels senyors Sancho i Bel, en tant que portaveus al Parlament i a l’Ajuntament de Tortosa, acusant-la de mentir i desqualificant la ubicació proposada per l’Ajuntament de Tortosa, tot dient que no hi havia prou metres en el sòl ofertat al pla parcial de la Farinera, o fins i tot que era un hospital excessivament urbà i per tant insolidari amb el territori. Afortunadament sembla que el sr. Bel i Accensi, en el seu nou paper d’alcalde ara veu les coses diferents i no té inconvenient en signar un conveni que preveu la mateixa ubicació sense haver-ne plantejat cap d’alternativa. No cal esperar cap rectificació ni autocrítica que no n’hi haurà, tot s’hi val si condueix al poder. Fins i tot ell mateix ha acceptat, que ara li toca aparentar seriositat i fer d’alcalde.
La inversió de l’hospital és la més important que es produirà a Tortosa, per part del govern de la Generalitat en molt de temps, conjuntament amb la inversió per al nou campus de la URV signifiquen una clara aposta per equipaments i serveis de primera magnitud en els dos sectors fonamentals per a la qualitat de vida en qualsevol estat del benestar. Dos temes que vàrem negociar i acordar en el mandat municipal 2003-2007 i que marquen un salt endavant determinant per al conjunt de les Terres de l’Ebre i reforcen clarament el paper de Tortosa com a centre de serveis de referència i per tant el paper de capital de la futura vegueria. Aquesta és la propera fita a aconseguir. La declaració recent del president José Montilla en la seva visita a Tortosa, dient que es un compromís per a la present legislatura, n’és la millor garantia.
Seguim amb un alcalde que no té cap model de Tortosa al cap, que s’ha instal·lat en el poder pel poder i que passa de la desqualificació més barroera a l’acceptació acrítica sense cap tipus de raonament. Amb tot, entre tots i totes haurem de continuar fent avançar Tortosa i les Terres de l’Ebre. Tenim el model, tenim definits els objectius i estem disposats a treballar tot el que calgui.