divendres, 15 de febrer de 2008

L'energia, una aposta per al nostre futur


APOSTA INDEFUGIBLE PER LA RECERCA I LA INNOVACIÓ

L’energia, una aposta per al nostre futur

Dijous passat dia 7 de febrer, es va celebrar a Barcelona, la Segona Jornada de Clústers Urbans, organitzada per 22@. . I la veritat és que va ser força interessant, la immersió de tota una jornada al voltant de les estratègies de creixement de determinades àrees metropolitanes d’arreu d’aquest món globalitzat, i molt especialment de les de Barcelona i els quatre clústers sectorials (xarxa d’empreses, ubicades preferentment en un mateix territori, i institucions especialment del món universitari i de la recerca, que entre altres comparteixen l’impuls a la innovació, i es beneficien respectivament de la seva activitat) , que impulsa 22@.
Crec que és important, que estem atents a les estratègies de creixement de les regions metropolitanes capdavanteres, perquè salvant totes les distàncies, puguem dissenyar les nostres pròpies per a l’àmbit regional de les Terres de l’Ebre i sobretot treure’n benefici de les dinàmiques de creixement de les més properes. La nostra Vegueria no pot jugar en la primera divisió d’aquesta economia globalitzada, però no estem mal posicionats si atenem, com afirmava Alfonso Vegara, president de la Fundació Metròpoli, que l’influencia positiva d’una àrea central que estira, arriba fins a quatre hores de distància, molta més de la que ens separa de Barcelona. Una metròpoli que per altra banda tots els ponents, varen assegurar que es troba molt ben posicionada, tan per les iniciatives en innovació lligades a una llarga tradició industrial, un bon atractiu per caçar talents, unes infraestructures de tot tipus adequades i fins i tot un bon clima. Bona part d’aquests actius son aplicables a bona part de la zona costanera de Catalunya arribant fins a Tortosa.
Dels quatre clústers que impulsa 22@, Media(mitjans de comunicació),TIC(tecnologies de la informació i la comunicació,Tecmed(tecnologies de sanitat i farmàcia) i Energia; només aquest darrer ens dóna possibilitats reals de fer una aposta per la Recerca, el Desenvolupament i la Innovació des del nostre territori, participant del clúster que impulsa Barcelona. Això reforçaria el creixement industrial del sector, generaria un important valor afegit al nostre sol industrial, i de retruc, impulsaria la resta de sectors especialment el dels serveis. Tenim una implantació industrial important en el sector energètic i continua creixent, tenim empreses del sector disposades a invertir en R­+D+I, en el territori, possibilitats reals de que alguna universitat s’hi involucre, i trobaríem les complicitats necessàries en les administracions de la Generalitat i de l’Estat per tirar-ho endavant. En la sessió de la tarda i en l’àmbit específic de la energia, Antoni Martínez, director del Parc de l’Energia, fundació b_TEC (antic directiu d’ECOTECNIA, empresa que va construir el parc eòlic de PEBESA a Tortosa), va afirmar clarament que la voluntat del seu parc era no estar concentrat a Barcelona sinó descentralitzar-lo. A tot això cal afegir-hi el projecte Castor de magatzem i planta de gas al municipi de Vinaròs, que tal i com ens informava a la Cambra de Comerç de Tortosa, el passat mes d’ocubre el Secretari d’Energia del Ministeri d’Indústria l’Ignasi Nieto, hauria d’anar lligat a un centre de recerca i voldrien desenvolupar un hub d’empreses gasístiques que sigui referència internacional per al preu del gas.
Tenim les condicions, ara podem no perdre el tren de la nova revolució industrial, la nostra posició a l’Arc Mediterrani i el desenvolupament de les infraestructures que han reduït la nostra distància en temps a les zones metropolitanes de Barcelona, València i Saragossa, entre altres factors positius per a la localització industrial ho fan possible i jo diria que inexcusable. Es l’hora d’apostar per la innovació amb estratègies que incorporen valor afegit al nostre territori, com a destinatari d’inversions, el futur de la industria passa inexcusablement per aquí, en tot l`àmbit de la Unió Europea, i hem d’estar preparats i anticipar-nos a la previsible deslocalització de industries que basen la seva competitivitat en l’ús intensiu de ma d’obra. Hem de treballar fort i fer-ho amb el màxim consens dels sectors socioeconòmics, de les diferents formacions polítiques amb responsabilitats de govern i amb la implicació de totes les administracions. Ara és l’hora i no s’hi val a badar.

3 comentaris:

EMILI NIETO ALCOVER ha dit...

L'entrada em sembla interesant i hi ha qüestions que caldria considerar seriosament, però, quan parlem d'energia de què parlem? D'indústria d'equipaments aerogeneradors i cèl.lules fotovoltaiques? D'investigació en nous combustibles? De fabricació de bateries de liti o de piles d'hidrógen?

Em temo que no. Avui, per avui, parlem d'implantació de plantes fotovoltaiques, aerogenedors, dìpòsits de gas i magatzems temporals de combustible.

Em temo que ningú ens garantirà que dien sí, a una cosa (assumint perjudicis) se'n derivi l'establiment de l'altra cosa (gaudint dels beneficis).

emili nieto ha dit...

Aquesta és una prova de funcionament del blog.
Ahir vaig penjar un post que avui no apareix al teu blog. L'has rebut? Has decidit no penjar-lo?

Joan-Sabaté ha dit...

Emili, sento no haver vist el teu post abans, però tinc per costum publicarlos tots.
Quan a la pregunta que planteges, te de dir que mai ningú ens garantirà tot el nostre desenvolupament en un paquet. Una cosa porta a una altra, cal ser agosarats i fer apostes de futur que encara que tinguin costos ens obren portes decisives. Sense costos no hi ha beneficis.