Si tu no hi vas, ells tornen

Ja estem en plena campanya electoral, hi ha qui pensa que és un ritual repetitiu i potser innecessari, amb tot és consubstancial a la democràcia i es un bon moment per a la reflexió política. Malgrat lo denostat que està el sistema de democràcia parlamentaria per alguns, és ben cert que és el millor que fins ara hem trobat, per garantir la convivència respectant els drets humans, alhora que serveix per garàntir els drets socials i la qualitat de vida que les persones ens mereixem.
Aquestes eleccions, presenten un confrontació neta entre dreta esquerra, entre socialistes i conservadors, entre PSOE i PP, sense menystenir les altres opcions minoritaries, el que està en joc és continuar la política de drets socials, d'universalització de l'estat del benestar, i de reconeixement a la pluralitat de pobles i nacions que configuren Espanya, continuar amb el que ha estat la tasca dels governs socialistes, o tornar a les polítiques socials neoliberals privatitzant els serveis bàsics, com ara la salut i l'educació, recuperant la imposició des del govern d'un codi moral, que en el millor dels casos no hauria de sortir de l'àmbit privat dels sectors més ultra conservadors de l'episcopat, i fent marxa enrera en el nostre estatut.
És obvi que no és un tema menor i que motivacions per anar a votar no en falten, amb tot encara hi ha qui segueix amb el tòpic poc elaborat del "tots son iguals". A casa nostra i en àmbits propers, uns des de l'esquerra diuen que la política feta pel govern, no és prou d'esquerres, i d'altres que lo important no és si dreta o esquerra (alguns recordaran allò de "ni de derechas ni de izquierdas sinó todo lo contrario" proclamat per José A. Primo de Rivera), que lo important és la patria. Però en realitat només hi ha dues opcions molt ben delimitades, i cal escollir, és molt senzill Zapatero o Rajoy, amb tort el que comporta l'elecció, i no val a quedarse a casa. Cal assumir la responsabilitat i sortir a votar. L'abstenció, una vegada més seria un vot a la dreta, per omissió, i després una vegada més, necessitem quatre anys per intentar esmenar-ho.