dimecres, 22 d’octubre de 2008

Segon congrés del PSC a les Terres de l'Ebre. L'aposta positiva


Aquest dissabte passat, a Móra d'Ebre, vàrem celebrar el segon congrés dels socialistes ebrencs, d'ençà la recuperació de la federació ara fa quatre anys en l'anterior congrés nacional. Aquest ha estat el congrés de consolidació de la nostra federació de l'Ebre, en un moment en què havent rebut un important suport popular en les darreres convocatòries electorals, hem d'administrar aquesta confiança i contribuir a que l'acció dels governs de la Generalitat i de l'Estat, on tenim els socialistes la màxima responsabilitat, es concrete amb les inversions i els serveis que la nostra gent reclama des de fa temps.

La ponència política aprovada en el congrés fa una clara aposta per un model de creixement sostenible per a les Terres de l'Ebre, un model que es basa en el lideratge del sector industrial, com a motor de desenvolupament i, això sí, fent una clara aposta per la recerca i la innovació, sense les quals és impossible avui, desenvolupar una indústria competitiva en el mercat globalitzat actual. El sector primari alhora és i ha d'ésser una garantia per al manteniment del paissatge i de tot el nostre medi i, per tant, requereix de tot el suport de les administracions. Una economia, per tant, diversificada, que amb la indústria com a motor i completada amb un sector serveis cada vegada més actiu i sobretot amb un subsector turístic amb enormes possibilitats de creixement, ha d'aprofitar les millores que s'estan produint en les nostres infraestructures de comunicació, gràcies a l'esforç inversors dels governs de Catalunya i Espanya.

Així mateix, el congrés ha aprovat una resolució reivindicant el reconeixement de l'especificitat cultural i lingüística ebrenca. Una especificitat derivada de la nostra posició geografica i del mestissatge cultural, fruit de segles de convivència amb les diferents cultures de la Mediterrània. Una especificitat que volem reconeguda en l'agenda i l'acció cultural del nostre govern i reflectida en els mitjans de comunicació públics. Més enllà del necessari reconeixement administratiu que ha de significar la vegueria, ens ha de situar als ebrencs en peu d'igualtat amb els nostres conciutadans catalans de qualsevol indret. Una reivindicació de la catalanitat des de la diversitat.

Un congrés que, en definitiva, fa una aposta per la proposta en positiu, per anar endavant. Les Terres de l'Ebre hem donat una lliçó a tot el país a l'hora de defensar el nostre territori i els nostres recursos, amb una mobilització cívica exemplar. Amb tot, no podem fer com l'exèrcit republicà durant la darrera guerra civil, que tots els experts coincideixen a dir que era molt bo en la defensa de posicions, per la valentia dels seus soldats i per la fermesa de les seves conviccions; però era incapaç d'organitzar de manera eficaç una ofensiva. Natros, que hem guanyat una batalla important defensant allò que és nostre, hem de ser capaços de guanyar la guerra del desenvolupament, la guerra del futur. És aquí on els socialistes tenim un important responsabilitat, per la confiança electoral rebuda i acceptem el repte de liderar en positiu les Terres de l'Ebre, sense oblidar el respecte degut a la resta de forces polítiques i comptant amb tothom a l'hora d'afrontar aquest repte, que és el nostre futur col·lectiu.

3 comentaris:

Mc Calan ha dit...

Senyor Sabaté; trobo perfecte i fins i tot cortès per part seva que faci referència al respecte entre totes les forces politiques. El que li vull dir penso que no transgredeix aquest respecte al que vostè al•ludeix.
De fet nomes volia dir-li que la defensa del territori ( com a vostè li agrada repetir), no ha estat una labor de partit sinó de la mateixa societat ebrenca. Li dic això perquè ni el PSC, ni ERC, ni CiU ni ningú esta per sobre de la gent. Vostè mateix haurà comprovat que quan la gent del territori diu allà anem, no hi han partits que valguin...
Tampoc era la meva intenció en questes línies abordar el sectarisme en que determinats il•luminats (siguin del partit que siguin ) promouen corrents de pensament endògenes i gens obertes a construir país.
Es cert que vostès com partit majoritari a la Generalitat tenen la responsabilitat de governar, i vostè sap que les inversions públiques i privades ja no es poden fer d’esperar. La situació d’espoli tant en el que es refereix a capital humà, com la de recursos naturals, fa vital i “in extremis”una política que prioritzi el territori. Diguem-li Pla d’Urgent Industrialització,diguem-li el que vulguem...Ampliem el que s’hagi d’ampliar. Posem les infraestructures a l’abast.
Vostè sap del que parlo.... Però no em voti mai mes a favor del espoli...!

Joan-Sabaté ha dit...

Senyor mc calan, li agraeixo el seu to, fins i tot com en alguna altra ocasió comparteixo bona part del que diu. Tanmateix li dic que jo no he votat mai a favor de cap espoli, quan altres ho varen fer al Senat, jo en coherència amb el que sempre he defensat i d'acord a l'interés del nostre territori vaig defensar i en conseqüència votar en contra del P.H.N.

alferza31 ha dit...

Aquest mc calan ja `m'agrada més ...

Aquesta vegada compartim pràcticament tots els raonaments...

Si entre tots (ho llegiu bé)... entre tots ... treballem pel territori ebrenc, amb polítiques industrials, agroalimentàries, mediambientals, etc., i mirem de posar les infraestructures necessàries al nostre abast (sense posicions moltes vegades demagògiques de la cultura del NO A TOT) potse les Terres de l'Ebre deixaran de patir aquesta situació endèmica de mancances i/o expoli ...

Que així sigui ....