dijous, 15 de desembre de 2011

PSC: un congrés per a la renovació, amb el lideratge de Pere Navarro


Els socialistes catalans abordem aquest cap de setmana el nostre congrés, amb la clara necessitat de renovar el nostre partit i renovar el missatge per a la societat catalana, en un moment de tantes dificultats per a la major part de la població. Un moment en que la ciutadania demana un missatge clar, fermesa en les conviccions i, per damunt de tot, solucions.

Tinc la convicció que l'ideari socialdemòcrata està plenament viu i amb capacitat per donar resposta a les extraordinàries dificultats de la nostra societat. La defensa de la democràcia en el sentit més etimològic del terme, de la justícia social i de la igualtat d'oportunitats, des de la convicció que totes les persones som iguals quant a drets i deures, són principis que no tenen data de caducitat. Malgrat els intents reiterats de molts de presentar-los com a caducs i contradictoris amb la "desigualtat natural" entre les persones, avui, i més en un context d'extraordinàries dificultats, en què cal reforçar les mesures de protecció social per als sectors més febles de la societat, cal mantenir-los com a base inspiradora del nostre projecte i del nostre programa polític.

És necessari avui, i més després d'un cicle electoral molt negatiu, renovar el discurs del PSC per donar solucions a la ciutadania que ens les reclama, renovar el funcionament del partit, fent-lo més participatiu, com exigeix la nostra societat i consolidar una direcció forta amb un lideratge potent, per presentar una clara alternativa als governs de la dreta a Catalunya i Espanya, perquè la sortida de la crisi es faci avançant en drets socials i millorant les condicions de vida de la majoria, de les classes populars.

Valoro molt positivament el procés precongressual de debat obert que hem estat fent, valoració positiva que faig extensiva als candidats a la primera secretaria, Joan Ignasi Elena i Àngel Ros, amb els quals comparteixo molts dels plantejaments i de les solucions que proposen. Amb tot, penso que avui qui reuneix les millors condicions per liderar el nostre partit és Pere Navarro. És qui millor pot dirigir un partit que ha de reforçar la seva presència en el mapa polític català, apostant clarament per ocupar l'espai del centre esquerra socialdemòcrata. Som i hem de ser encara més, el partit socialista de Catalunya. Tots el països desenvolupats, tenen un gran partit laborista socialista o socialdemòcrata, i Catalunya és un país normal i ho ha de seguir essent, també en aquest sentit. Això no obstant, el nostre partit, per ser català, per convicció i per tradició és, a més, catalanista, i incorporem en el nostre ideari la voluntat de formar part d'Espanya, una Espanya que la volem diferent, federal i per tant respectuosa, amb la pluralitat. Per això Navarro ha de ser el líder del partit que representa l'alternativa a la dreta nacionalista, per dreta i per nacionalista. És qui pot aglutinar la majoria del partit al seu voltant i alhora estic segur que garantirà la democràcia interna i el respecte als sectors minoritaris .

divendres, 25 de novembre de 2011

Ètica i política


Des del PSC, en tots els àmbits, tan nacional com territorial, i en el nostre cas, des de la federació de les Terres de l’Ebre, hem reconegut i felicitat a CiU com els guanyadors de les darreres eleccions generals a Catalunya. Tot i això, és molt greu l’anunci que ha fet el president de la Generalitat, senyor Artur Mas, només quaranta-vuit hores després de les eleccions, que el govern aplicarà tota una sèrie de mesures que inclouen retallades greus en matèria de drets bàsics, com ara la salut, introduint el copagament; increment d’impostos indirectes (sobre el consum, no sobre la renda o el patrimoni), que són els que graven tothom i no són progressius; increment del cànon de l’aigua, i com a cirera d’un pastís letal, l'increment extraordinari de les taxes universitàries, minant una de les millors garanties de la igualtat d’oportunitats i, per tant, de la cohesió social que tenim en el nostre país.

No vull obviar la gravetat de la situació econòmica que estem vivint, amb la disminució dels ingressos tributaris de les administracions i el conseqüent increment del dèficit públic. Amb tot, no és de rebut la constant apel·lació al “forat” deixat per l’anterior govern”. El deute públic de les administracions espanyoles, inclosa la Generalitat, està dintre dels paràmetres mitjans de la Unió Europea, altra cosa és el deute privat. I la metàfora de la caixa buida, correspon més al govern del Mul·là Omar, a l’Afganistan, que tenia els diners en un cofre i ell mateix els entregava en mà als dirigents territorials. A les administracions modernes, la salut dels pressupostos es fonamenta en la relació entre la capacitat d’ingressar i el seu equilibri amb la despesa. Per tant, la solució per als pressupostos de la Generalitat passa per una política fiscal adequada, gravant més les rendes més altes, no suprimint l'impost de successions als que més hereten, i una contenció de la despesa, que no afecti als drets bàsics de l’estat del benestar, reduint per exemple l’obra pública, per molt que incomodi a les grans empreses del sector.

Les mesures anunciades per Mas són polítiques pròpies d’un govern de dretes, conservador en allò social i en matèria de drets civils, que envia els homosexuals al psiquiatre, i liberal en extrem en matèria econòmica. Ara bé, tot i no compartir aquestes polítiques, tenen la millor legitimació en democràcia, el vot. Tanmateix, però, apel·len a la legitimació de la victòria en les eleccions generals, tot i estar segur que en cas de perdre haurien dit que no es podien extrapolar els resultats i interpretar-ho com un càstig al govern autònom. I en aquest cas, reconeixent com ho ha fet el portaveu del govern, el senyor Homs, que no s’han comunicat les mesures abans de les eleccions per evitar la polèmica, se m'acudeix que podíem estar davant d’un frau polític, no condemnat per la llei, però si mancat de l’ètica necessària en l’exercici del poder en una societat democràtica.

divendres, 28 d’octubre de 2011

Un corredor estratègic per al nostre futur

La decisió de la Comissió Europea, feta pública la setmana passada, sobre el nou mapa de prioritats de la xarxa transeuropea de transport de mercaderies, amb un pronunciament favorable al corredor mediterrani des d'Algesires a França per connectar amb altres corredors europeus fins a Hamburg i Estocolm, ha estat una gran notícia per al país i també per a les Terres de l'Ebre.

Sóc dels que fa temps vinc insistint, en diferents escrits i pronunciaments públics, en un aspecte que pel fet de ser obvi no deixa de ser important que el repetim, la importància de les infraestructures de comunicacions per al futur de la nostra economia.

El del Mediterrani és un corredor europeu, per tant, important per al marc territorial en que es mou la nostra economia, el marc europeu, i alhora millora substancialment el transport de mercaderies, ja que el transport ferroviari és el més econòmic i, per tant, el més eficient, exceptuant el transport marítim. Algú es pot imaginar una indústria potent del nostre territori que no tingui una bona opció de transport ferroviari i les corresponents connexions portuàries? Anem fent els deures i bé. Ara tots es volen apuntar l'autoria, però només cal recordar que aquesta no va ser una opció defensada pels governs recents del Partit Popular amb suport parlamentari de Convergència i Unió.

La determinació dels governs socialista a Espanya i d'esquerres a Catalunya ha estat determinant. Com també és molt important el Pla Territorial de les Terres de l'Ebre, aprovat per l'anterior govern, on es feia una aposta clara pel desdoblament de l'Eix de l'Ebre per connectar per autovia Lleida, i això vol dir tota la Vall del l'Ebre, i el nord peninsular amb el corredor del Mediterrani (Ap-7 i A-7) perllongant-lo després de comunicar amb el polígon Catalunya Sud, fins al port dels Alfacs a Alcanar. El pla preveu, així mateix, una importantíssima reserva de sòl, per a àrees logístiques vinculades al ferrocarril, 700 hectàrees entre l'Aldea i Camarles; 150 hectàrees en el reraport d'Alcalnar, i 90 entre Móra la Nova i Garcia, en la línia ferroviària que uneix Saragossa amb Tarragona i Barcelona i que, per tant, connecta amb el corredor ferroviari mediterrani i la connexió ferroviària de l'estació de l'Aldea amb el port dels Alfacs.

Ara caldrà elaborar el projecte, definir els apartadors i aquí és inexcusable i fonamental el de l'Aldea i, òbviament, garantir les inversions necessàries.

Per això és molt important el resultat de les properes eleccions del 20 de novembre, si tenim en compte els precedents als que al·ludia abans. Alhora cal que des de les Terres de l'Ebre siguem capaços d'actuar amb el major consens possible i que no alimentem cap dubte sobre el futur de la nostra economia i, per tant, del nostre territori. Un futur que passa perquè la indústria sigui el sector punter, sense menystenir l'agricultura i el turisme que han de tenir un paper creixent, especialment en el segon cas.

Tot això s'ha de fer tenint present sempre el context europeu de referència i les orientacions de l'estratègia 2020 de la Unió Europea, amb l'aposta per l'R+D+i, per la formació i el coneixement, per la seguretat energètica i també per l'economia verda. Ara més que mai no som una illa, som una de les cruïlles de l'Euroreregió de l'Arc Mediterrani i amb la priorització del nou corredor aquesta posició es posa més que mai en valor.

dijous, 8 de setembre de 2011

ESTABILITAT PRESSUPOSTÀRIA. UNA REFORMA CONSTITUCIONAL NECESSÀRIA

Foto: compareixença dels senadors autonòmics al Parlament de Catalunya

El ple del Senat va aprovar definitivament dimecres 7 de setembre la reforma de l’article 135 de la Constitució Espanyola. Ha estat una reforma que ha aixecat molta pols, degut en bona part al context de crisi financera i econòmica que estem vivint els darrers quatre anys.

Aquesta reforma de la Constitució ha estat necessària i inevitable. Es pot argumentar en contra tot el que es vulgui, però la responsabilitat política ho feia inexcusable. El mes d’agost hem viscut unes turbulències gravíssimes en l’economia mundial i especialment en els mercats del deute, que ha afectat especialment a la Unió Europea i concretament a alguns països com Espanya i Itàlia. La intervenció del Banc Central Europeu ha estat important per poder suportar la pressió i evitar el risc de caure en situació de rescat, però això ha exigit determinades condicions com modificar les constitucions dels països més afectats, fixant normativament el principi d’estabilitat pressupostària tal i com ho havia fet Alemanya fa un parell d’anys.

Alemanya és la principal potència econòmica de la Unió, el principal motor econòmic d’Europa i el principal puntal del Banc Central Europeu, però els seus contribuents i, per extensió, les seves forces polítiques parlamentàries recelen cada vegada més de finançar els dèficits d’altres països, com ara Grècia i Irlanda que, amb pressions fiscals molt més baixes que la pròpia Alemanya, han mantingut una elevadíssima despesa pública, generant uns dèficits impossibles.

Es tracta d’una reforma que com ha dit el vicepresident del Senat i catedràtic de dret constitucional, Isidre Molas, és necessària i urgent. Davant dels que parlen d’imposició europea, cal recordar que construir Europa amb una organització federal, aquesta Europa que tants beneficis ens ha generat, significa cedir parcel·les de sobirania i com defensava Javier Pérez Royo el passat dia 6 de setembre en el diari El País “La reforma de la Constitució per incloure el principi d’estabilitat pressupostaria i fixar el límit del dèficit de totes les administracions públiques és l’expressió de la voluntat de l’Estat de seguir avançant en el procés de construcció de la Unió Europea...”

Hi ha qui associa la reforma a una marxa enrere de l’estat del benestar. Res més lluny de la realitat. Només unes finances sanejades en el marc d’una economia sòlida poden garantir la prestació dels serveis públics que són garantia de cohesió i de justícia social. No estem parlant de dèficit zero com demanava el PP, estem parlant d’estabilitat a assolir en el marc d’una legislatura, que admet, per tant, un cert endeutament si les circumstàncies ho requereixen i que se n'haurà de quantificar el seu límit mitjançant una llei orgànica. Així mateix, cal abordar una reforma tributària important, perquè és mitjançant una política fiscal progressista com millor garantirem l’equitat i la igualtat d’oportunitats.

En darrera instància no són admissibles els arguments dels que parlen que la reforma va contra l’autonomia de Catalunya, no només per la legitimitat de les Corts Generals per actuar i legislar per tota Espanya, també perquè davant Europa i els agents que actuen en l’economia globalitzada la imatge de l’economia catalana va lligada totalment a la de l’economia espanyola i si una cau en situació de rescat l’altra també. Així mateix, el sostre de dèficit que es preveu per les autonomies és superior al vigent actualment, pactat en el Consell de Política Fiscal i Financera.

Finalment, hi ha qui demana un referèndum. És una proposta formalment legítima, però no oportuna en un moment en què és urgent actuar per evitar mals majors, anar a un referèndum en un context de campanya electoral de cara a les eleccions generals, augmentaria les incerteses i, per tant, els riscos , i avui l’interès dels ciutadans catalans i de tota Espanya requereix polítiques que donin estabilitat, confiança i garanties de futur. És l’interès de tots i, especialment, dels sectors més febles de la nostra societat.

dijous, 16 de juny de 2011

Canàries, Zona de Cultura de Pau


Aquest dies passats he assistit a l'illa de Fuerteventura a la reunió del Comité de Seguiment del Senat, de la declaració de Canàries com a zona de Cultura de Pau. El passat més de juliol al Senat vàrem aprovar una moció, impulsant aquesta declaració, ara estem treballant perquè això sigui una realitat. La Cultura de Pau és una iniciativa de la UNESCO i el seu exdirector general, Federico Mayor Zaragoza, actualment president de la Fundación Para la Cultura de Paz, ha donat suport a aquesta iniciativa canària, des del primer moment.

La sensibilitat del poble canari pels temes relacionats amb la pau i la posició geoestratègica de les illes, com a pont entre Europa, Àfrica i Amèrica, les converteixen en un espai idoni per una iniciativa d'aquest tipus i que hauria d'anar relacionada amb la proposta que en el seu dia feu Miguel Ángel Moratinos, com a ministre d'Afers Exteriors, de crear una Mesa de Diàleg de l'Atlàntic Sud, que també podria tenir la seva seu a Canàries.

L'existència avui de no menys de trenta-tres conflictes armats arreu del món, així com les sovintejades violacions dels drets humans, fan molt necessàries aquestes iniciatives que vinculen defensa de la pau i dels drets humans. El nostre compromís, una vegada el Parlament Canari hagi aprovat la iniciativa, que té el suport del Senat d'Espanya i de cabildos i ajuntaments, és portar la iniciativa a la Unió Europea i al Consell d'Europa, organisme encarregat específicament de vetllar per la defensa dels drets humans i de la democràcia, en un espai que va des de Rússia fins a l'Atlàntic.

divendres, 10 de juny de 2011

El meu compromís per Tortosa



Els resultats de les darreres eleccions municipals han estat molt dolents per al nostre partit, per al Partit dels Socialistes de Catalunya, tret d'algunes excepcions en què, fins i tot, hem aconseguit millorar la nostra representativitat. Els socialistes hem reconegut la nostra derrota arreu del país, i jo vull fer-ho concretament en el cas de Tortosa. Estem en una conjuntura dolenta per a l’esquerra i, més concretament, per al socialisme democràtic. Només cal veure l’enorme taca blava que identifica els governs de dretes arreu de la Unió Europea. A aquest context, cal aferir el càstig electoral que estan rebent tots els governs europeus com a conseqüència de la crisi. Amb tot, hi ha circumstàncies locals que no s’han d’ignorar. En el cas de Tortosa segurament vàrem cometre errors que ens varen portar a perdre l’alcaldia ara fa quatre anys i potser no hem encertat en la tasca d’oposició en el darrer mandat. Cal assumir la responsabilitat política del resultat i així ho he fet renunciant a l’acta de regidor electe, per donar pas a una renovació profunda del grup municipal socialista i del nostre lideratge municipal.

Hem reconegut el mal resultat i també la victòria dels nostres contrincants, CiU, i els hem felicitat. Amb tot, reconèixer els resultats i acceptar-los com expressió de la voluntat majoritària de la ciutadania, no vol dir pensar que és la millor opció per a Tortosa. Hem rebut el suport de 2.200 ciutadans i ciutadanes amb dret al vot i que l’han exercit, que democràticament han fet confiança a la nostra proposta i que esperen que la defensem. I això és el que farem. Ho farem des del grup municipal i ho farem des del partit i des de les diferents responsabilitats institucionals que tenim. Personalment ho garanteixo com a primer secretari de l’agrupació local del PSC i és el meu compromís com a senador. Al llarg del mandat municipal exercirem una oposició rigurosa i responsable i posarem totes les nostres energies en reforçar l’alternativa socialista a Tortosa. Som una sòlida opció de futur i una de les essències de la democràcia és l’alternança en el govern. Estarem a punt perquè els tortosins i tortosines ens puguin tornar a fer confiança d’aquí a quatre anys.

Venen temps difícils, no només per les conseqüències de la crisi econòmica, sobretot l’atur, també per les retallades en l’estat del benestar que ens està aplicant el govern de CiU. Estarem al costat de la nostra gent, en defensa de la continuïtat dels drets socials assolits al llarg de molts anys de lluita democràtica, en la que els socialistes hem estat en primera línia. Treballarem per donar resposta a la confiança dels nostres electors i, més enllà, al que la societat espera de nosaltres.

Tanco 20 anys a l'Ajuntament, vuit dels quals com alcalde, i ho faig amb agraïment als tortosins i tortosines per haver-me permès dedicar-me a la ciutat durant aquest temps. Per a un polític, la màxima satisfacció és servir a les persones des de l'administració municipal, la més propera, i ser alcalde de la seva ciutat. Treballar per Tortosa ha estat des de sempre la meva gran passió. I ho continua sent. Per això, avui revalido el meu compromís polític amb la meva ciutat per ajudar a construir un futur molt millor. Gràcies.

Joan Sabaté Borràs
Primer secretari del PSC de Tortosa i senador

divendres, 20 de maig de 2011

ENTRE TOTS ESCRIVIM EL FUTUR







Arribem a la recta final d’una campanya electoral, que coincideix amb un moment de dificultats importants a la nostra societat i malauradament Tortosa no n’és una excepció. És un moment en que aquells que tenim responsabilitat i aspirem a tenir-ne més en la gestió de la cosa pública, posem tots els nostres esforços, el nostre treball intens i sense mirar hores i sobretot la nostra passió, per resoldre els problemes que més preocupen als tortosins, la crisi i la seva principal conseqüència l’atur.

La nostra principal prioritat, com a socialistes tortosins, és impulsar l’economia. Treballem, hem treballat i treballarem per impulsar la nostra indústria, com a motor principal de la nostra economia. De la mateixa manera que en mandats anteriors vàrem crear el polígon Catalunya Sud i vàrem portar la universitat pública la URV, avui ampliarem el sòl industrial i impulsarem la recerca i la innovació. No som ni l’esquerra testimonial que s’oposa al creixement industrial, al·legant raons ecològiques, ni som la dreta que ens governa, que mentre deixa completament de banda les polítiques de promoció econòmica, tolera malifetes urbanístiques amb l’excusa peregrina i totalment rebutjable de donar suport als emprenedors, deixant fer, ignorant l’ordenament legal vigent.

Hem explicat a bastament en els darrers mesos, que estem aquí i demanem el suport electoral dels tortosins, per treballar molt fort i donar solució a les necessitats de les persones i les famílies. La nostra no és una política d’aparador buida de contingut i d'improvisació constant, aparentant eficàcia sense nord ni direcció alguna. Al llarg dels vuit anys que vàrem tenir la responsabilitat de l’alcaldia, vàrem establir les bases del futur creixement i prosperitat de Tortosa. Al llarg dels darrers quatre anys s’han limitat a executar la planificació heretada i a gastar els diners enviats pel govern Zapatero, 10 milions d’euros al marge d’altres inversions de l’Estat i de la Generalitat a Tortosa, alhora que portaven Tortosa al nivell d’endeutament més elevat de la nostra història.

Hem renovat el nostre projecte, les persones i les idees i hem escoltat molt al llarg dels darrers quatre anys i molt especialment les darreres setmanes. Tenim un programa extens, com ningú, ben travat i realista, a mida del moment de dificultats que vivim. L’hem fet pensant en les persones, som un equip preparat, capaç i sobretot som treballadors i treballadores, que coneixem els problemes dels nostres veïns. Venim disposats a treballar més que mai, la nostra passió és la política entesa com a servei, no anem a buscar cap rendiment personal, venim a servir als tortosins.

La nostra passió que estic segur és compartida, és portar Tortosa cap al futur, donant solució als nostres problemes immediats, problemes de les persones, de les famílies, i com he dit aquí hi abocarem tots els recursos públics i el nostre treball. Alhora volem també la Tortosa capital, líder de la nostra regió ebrenca, la Tortosa que és i ha de ser cada dia més el motor positiu i solidari de la nostra vegueria. Gràcies a la millora de les comunicacions, que hem anat dissenyant els darrers anys, avui podem no perdre el tren del creixement que s’inicia a Catalunya i que s’incrementarà en el futur immediat. Volem més i podem més, convertirem la dificultat en una oportunitat, és el nostre compromís i nosaltres complim. Diumenge 22 de maig, el suport electoral, democràtic i que volem entusiasta, ha de fer que entre tots, comencem a escriure un futur millor.

divendres, 6 de maig de 2011

UN GOVERN MUNICIPAL AL SERVEI DE LES PERSONES, PER IMPULSAR L’ECONOMIA I COMBATRE L’ATUR



Diumenge passat vam celebrar el primer de maig, convocats pels sindicats majoritaris UGT i CC.OO, en un ambient reivindicatiu motivat pel context de crisi econòmica i amb un fort malestar provocat pels anuncis de retallades en serveis socials bàsics de l’estat del benestar, com la salut i l’educació, per part del govern de Convergència i Unió. És greu que s’aprofiti la situació de crisi i el dèficit de les administracions públiques, derivat de la disminució d’ingressos, per fer marxa enrere en aquells avenços socials que tant ens han costat d’aconseguir, introduint receptes neoliberals de les més dures. L’equip d’Artur Mas al govern està mostrant la pitjor cara de la dreta, en matèria social i econòmica i cal donar una resposta social i política contundent. No s'hi val l’excusa que s’ha de reduir la despesa pública, que s’ha de fer, però no es pot matar tot el que és gras. És un problema de prioritats. Avui hi ha determinades inversions en obra pública que poden esperar tranquil·lament tres o quatre anys, però el que no pot esperar és la salut o l’educació. Fins i tot posats a tocar la despesa sanitària, caldria entrar en la reducció de la despesa farmacèutica, per via de racionalitzar el consum de medicaments, tema en el que el govern de CiU no hi entra seriosament, no sé si per la seva excel.lent relació amb el sector de la indústria farmacèutica, tan potent a Catalunya i el més important d’Espanya, alhora que s’afavoreix clarament els interessos de la salut privada, dirigida fins fa poc per l’avui conseller del ram, senyor Boi Ruiz.

El primer de maig després de la manifestació sindical, la UGT, el PSC i ICV-EUA, vàrem fer, com ve essent tradicional els darrers anys, l’ofrena floral al monument a Rafael Vidiella, situat al Parc de la Fira de Tortosa. La reivindicació de la seva memòria agafa plenamente sentit en aquest context actual. La seva trajectòria sindical en defensa dels drets dels treballadors i el seu ferm compromís polític com a demòcrata i home d’esquerres i conseller de la Generalitat en els moments difícils de la Guerra Civil, és un referent necessari, a l'hora de defensar els drets socials aconseguits al llarg de més d’un segle. Enrere no s’hi ha d’anar ni tan sols per agafar impuls.

El proper dia 22 d’aquest mes de maig, celebrarem eleccions municipals, és hora d'expressar, amb contundència democràtica, que volem politiques que s’orientin fonamentalment a la dinamització econòmica i a la creció de llocs de treball. Que volem polítiques que donin resposta al principal neguit de les famílies, la desocupació. Que no volem polítiques d’aparador i de màrqueting electoral al llarg dels propers quatre anys, de somriures i de copets a l’esquena. És l’hora de treballar, a favor de la majoria, perquè totes les administracions, també els ajuntaments, hi tenen molt a fer. Ara que s’inicia la recuperació econòmica, a Tortosa no podem deixar passar de nou el tren del creixement, com tradicionalment i fins avui ha fet la dreta local. L’aposta per la industrialització, com a motor de la nostra econòmia, és el principal objectiu dels socialistes tortosins, així mateix expresem la fermesa del nostre compromís en defensa de l’estat del benestar i en contra de les retallades en els serveis bàsics, i cal orientar el vot en aquesta direcció, tal i com demanava el manifest sindical conjunt del Primer de Maig.

Joan Sabaté Borràs
Candidat a l'alcaldia del PSC de Tortosa i senador

divendres, 18 de març de 2011

Festa del PSC de Tortosa


Els socialistes de Tortosa us convidem a la festa que hem organitzat dissabte dia 26 de març, a la plaça Barcelona, al costat del Mercat. Fes-nos arribar les teves inquietuts per construir el millor projecte per Tortosa i comparteix amb nosaltres una tarda lúdica en que hi haurà baldanada i actuació musical a càrrec de Los Maleantes.

La cançó del PSC de Tortosa

Avui us proposo aquesta cançó que David Espinós ha composat per al PSC de Tortosa, interpretada per Cristina Espinós, als quals vull agrair l'extraordinària feina feta. És una bona peça que espero que us agradi. És una cançó que serà el fons de la nostra campanya, que serà l'element comú de tot el missatge, que recull i sintentitza amb molta força i claredat el nostre esperit de campanya. Al·ludeix a la identitat, a la raó de ser dels tortosins i tortosines, a tot allò que compartim, que és el nostre passat comú, i sobretot parla de futur compartit. Així, la cançó reflexa precisament la crida que fem a la ciutadania, volem + podem + , una voluntat d'anar més endavant perquè Tortosa és una ciutat amb força i amb futur.
video

divendres, 4 de març de 2011

Dos anys i mig tard


El polígon Catalunya Sud, situat entre Tortosa i l’Aldea, inicialment amb 110 Ha. de sòl industrial i amb capacitat per ampliar fins a 300Ha, és la peça de sòl industrial més important de les Terres de l’Ebre, i si tenim en compte la seva ubicació estratègica al corredor del Mediterrani, esdevé la gran oportunitat de futur de la nostra regió.

Més enllà de la ubicació privilegiada i de la disponibilitat de sòl abundant, un dels grans actius del nostre polígon ha de ser disposar d’aigua de qualitat, abundant i barata, un actiu que moltes empreses valoren especialment a l’hora de decidir les seves inversions.

El polígon té des de la seva posada en funcionament una concessió d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona, que ha permès atendre les necessitats immediates. Amb tot, des del principi ha estat present la necessitat d’aconseguir una garantia estable de subministrament d’aigua. En un primer moment vàrem tindre l’oferiment de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre per poder disposar del pous que s’havien de construir a Vinallop, com a garantia de subministrament en cas d’accident en la neteja de l’embassament de Flix. La contestació veïnal a la construcció del pous va provocar l’anunci del ministeri de Medi Ambient, Rural i Marítim que els pous, finalitzada l’obra, es segellarien, la qual cosa obligava a cercar un nou subministrament alternatiu.

Davant d’aquesta situació, immediatament, al mes de novembre de 2008, el grup municipal socialista de Tortosa vàrem presentar una moció al ple, demanant que es constituís una mancomunitat amb l’Aldea, única forma legal de poder subministrar al sòl ubicat en els dos municipis alhora, i també instant la demanda a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre d’una concessió d’aigua per abastir el polígon, solució que m’havia donat el secretari d’estat de medi Rural i Aigua, en Josep Pucheu. L’alcalde Bel i el seu govern s’hi van oposar i ens van dir de tot, que no ens pertocava, que ells ho anaven a fer d’immediat i que de manera infantil intentàvem agafar protagonisme, que el subministrament el garantirien mitjançant pous a la zona de Sant Onofre, etc... Ara, gairebé dos anys i mig després, han iniciat l’expedient per subministrar aigua al polígon, finançat amb 4,5 milions d’euros del fons de 10 milions que el govern d’Espanya ha destinat per a la reindustrialització de l’Ebre i demanaran una concessió a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre. Ara està tot per començar, dos anys i mig perduts, ignorant la preocupació de la ciutadania per la crisi econòmica i el patiment de les famílies per la seva principal conseqüència, l’atur. Dos anys i mig de passivitat incomprensible, una situació que mai no s’hauria d’haver produït i no sabem si en aquest temps hem perdut alguna inversió, de les que valoren la disponibilitat d’aigua, com un dels factors de localització industrial més importants.

dilluns, 28 de febrer de 2011

EMD'S DE CAMPREDÓ I BÍTEM




Divendres, com ja he comentat en una entrada anterior, es van constituir les comissions gestores que hauran de regir les Entitats Municipals Descentralitzades de Campredó i Bítem fins les properes eleccions municipals del 22 de maig. És la culminació d'un procés llarg, que ha portat a un avenç en la descentralització del municipi de Tortosa, donant resposta a la voluntat popular expressada en referèndum i amb la unanimitat de les forces polítiques municipals. El procés es va iniciar amb la creació de l'EMD de Jesús el 1995, en aquell moment essent primer tinent d'alcalde amb l'alcalde Beguer, quan em va tocar presidir i lidiar en una assemblea popular per convèncer als veïns de Jesús de la bondat de la proposta que els fèiem des del govern municipal i amb un grup ben organitzat de jesusencs, que legítimimament s'hi oposaven. Finalment l'exitosa experiència de Jesús ha estat un bon referent.

Al llarg dels anys hi ha hagut molts alts i baixos en el camí, la voluntat segregacionista de part del poble de Campredó ha estat una circumstància que s'ha de tenir en compte en analitzar el procés d'aquests anys i recordar per exemple que jo mateix vaig presentar una moció l'any 1991, a partir d'un acord signat amb la Junta de Segregació, per constituir l'EMD. El procés no ha estat senzill, però els socialistes tenim clar que és una bona fórmula que combina descentralització i unitat del municipi. Ara, Bítem i Campredó veuran molt més ben respectada i reconeguda la seva voluntat i identitat com a pobles i per això tots ens hem de felicitar i especialment felicitar els veïns i veïnes dels dos pobles, i desitjar-los el millor per al futur.

Exposició del mestre Roberto Escoda a Jesús


Dissabte vam inaugurar a Jesús, en el marc de la Fira de l'Oli, una exposició de Roberto Escoda que recull obra de la seva sèrie sobre oliveres. Una obra contundent, amb un toc expressionista, que representa, de la mà d'un dels nostres millors artistes i mestre, la força d'un arbre que mostra millor que ningú el nostre paisatge i la determinació i el treball de generacions d'ebrencs.

divendres, 25 de febrer de 2011

El menyspreu de Bel a les formes democràtiques


Avui s'han constituït les juntes gestores fins a les eleccions del 22 de maig, de les EMD's de Campredó i de Bítem. Hem assistit a dos actes d'exhibició impúdica de l'alcalde Bel, evidenciant una manca de respecte absolut a les formes democràtiques i una evident manca de respecte institucional.

En la fotografia, encara que defectuosa per ser feta amb el mòbil, es pot veure a Bel al mig de la taula, presidint la constitució de la junta gestora del nou ens local de Bítem. L'alcalde de Tortosa no és membre de la nova corporació. Aquesta, com totes les corporacions locals, s'ha de constituir en un acte amb una mesa d'edat, formada pels membres de més i menys edat, dels designats per formar-ne part, sota la presidència del primer d'aquests, una altra qüestió és que a l'alcalde del municipi se li reservi un lloc protocolàriament destacat. L'evidència que era conscient de la irregularitat greu que estava protagonitzant la tenim en que, mentre ha relegat al president de la mesa d'edat a un paper subsidiari, en ser escollits els nous presidents en tots dos casos de CiU, s'ha fet a un costat, cedint la presidència.

Això que explico pot semblar irrellevant, però el fet que quan es constitueix una corporació d'electes democràticament, fins que no s'escull la presidència, aquesta l'ostenta la mesa d'edat, respon a la voluntat de garantir la neutralitat i la imparcialitat del procés, aspectes que de ben segur a Bel li semblen irrellevants. Si a tot això li afegim uns dicursos sectaris i mancats de respecte i de sentit institucional, definim un quadre que a més de ser deplorable, afegeix un esglaó més a l'escalada autoritària i intolerant del mandat de Bel al capdavant de l'alcaldia de Tortosa.

dilluns, 14 de febrer de 2011

dissabte, 12 de febrer de 2011

Un PSC amb perfil propi

Un PSC amb perfil propi

El PSC ha d’adoptar canvis profunds en el contingut de les seves propostes i en les formes de fer política més que no pas en el projecte que continua essent vàlid. Durant els anys que hem governat Catalunya, hem transformat el país, l’hem millorat des de tots els punts de vista, l’hem modernitzat i l’hem cohesionat socialment i territorial. Deixem sense cap mena de dubte, un país millor del que vàrem rebre.

Però amb la mera gestió de govern no n’hi ha prou. Això vol dir que haurem d’esforçar-nos per tornar a construir un perfil propi. Un perfil que ha quedat desdibuixat pels efectes de la crisi econòmica mundial que ens ha fet adoptar mesures de difícil comprensió i perquè, a Catalunya, hem estat incapaços de superar el marc de discussió política que ens ha delimitat la dreta nacionalista, basat en l'exaltació dels símbols nacionals i els trets identitaris i en l’apel·lació permanent al greuge en les relacions Catalunya-Espanya.

La situació actual és greu. Els poders financers han pres la iniciativa en funció només dels seus interessos més immediats, i tant ells com la dreta política, mediàtica i ideològica proclamen la difuminació de la resta de les ideologies i de la política. Això comportaria una societat sense pluralisme ni alternatives, menys lliure i menys justa. Però els ciutadans, a través del teixit associatiu cívic i especialment socioeconòmic i els governs han de recuperar el control de la situació. Perquè la resta de poders – financers, mediàtics o ideològics– no poden continuar desbocats; han de subjectar-se al bé comú per damunt del seu propi.

Ens cal, doncs, un projecte renovat; amb idees i valors que permetin recuperar un perfil nítid de progrés, que té en compte que les càrregues es repartiran equitativament i que, aquells que més puguin, hauran d’ajudar més; que persegueix l’obertura dels catalans al món i que considera l’educació, l’atenció a la salut i a la dependència, el medi ambient i la recerca com a signes distintius del nostre poble.

Aquest és el catalanisme que més sentit té per nosaltres, el centrat en i per a les persones que viuen i viuran a Catalunya. Però, naturalment, també ens han preocupat sempre els problemes de Catalunya com a nació. El PSC ha contribuït en primera línia a la construcció de la nostra identitat nacional, a la recuperació de la Generalitat, a l’afirmació i ampliació de la nostra voluntat d’autogovern i, alhora també, a la cohesió social evitant fractures perilloses. Avui la nostra aportació és més necessària: les llibertats individuals i col·lectives i la igualtat d’oportunitats han esdevingut molt fràgils i, sense cohesió social, la pròpia existència de Catalunya se’n veuria ressentida.


Precisament per aquesta necessitat de preservar la unitat civil dels catalans i perquè, en un món globalitzat, cal establir mecanismes de cooperació en tots els àmbits, apostem decididament pel federalisme en una Espanya diversa i plural, que ha d’acceptar sense reserves i sense complexos la realitat nacional de Catalunya expressada en el nostre Estatut. Som i serem on es puguin resoldre els problemes del nostre país: a Espanya, a Europa i en qualsevol racó del planeta on calgui, per raons econòmiques, socials o ambientals. Per als catalans i per a les persones a qui puguem ajudar, siguin on siguin, perquè també volem que ens ajudin quan ho necessitem.

El món canvia a cada moment i hem de ser capaços d’adaptar-nos a les noves realitats. Som una opció garantista de l’Estat del benestar conquerit amb molt d’esforç per milions de treballadors, però també reconeixem que no tot es pot resoldre des dels poders públics. Caldrà apel·lar a l’esforç individual i col·lectiu, amb noves formes d’organització, participació i assumpció d’obligacions.

Finalment, també haurem d’ampliar les nostres propostes cap a noves sensibilitats i demandes socials que, per un excés de responsabilitats de govern, no hem atés suficientment, com la igualtat de drets i deures, especialment la de gènere, el canvi climàtic, el model energètic, el consum, el voluntariat, l’oci, o les noves tecnologies.

Aquest nou perfil del PSC, el definim federalista, europeista, d’esquerres i catalanista. Exigirà primer concretar-lo i renovar mètodes per fer-lo més obert, més permeable a la societat, més proper, més modern i més adaptat a les exigències i les necessitats dels ciutadans. I només després podrem decidir quins en seran els seus lideratges. Agregant molta gent, amb noves responsabilitats, però sense prescindir de ningú. I caldrà treballar molt: la política és una de les activitats més nobles i exigents perquè decideix sobre la vida dels ciutadans que demanen, amb raó, una dedicació com la que correspon a la importància de la tasca.

Des d’aquestes posicions els socialistes del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre ens plantegem la nostra participació al proper Congrés del PSC. Amb un projecte global i integrador per al conjunt de Catalunya i els catalans. Amb la voluntat de definir un projecte renovat, engrescador i il·lusionant, i també de prestar les millors persones de què disposem per dirigir el PSC, un instrument que, en un món on hem esdevingut més dependents i fràgils, ha de tornar a ser de transformació i de canvi per donar satisfacció a les necessitats de realització personal i col·lectiva.

I ho farem defensant tots els avenços socials i nacionals què hem aconseguit durant tots aquests anys, amb coratge renovat per construir un futur millor

dijous, 20 de gener de 2011

El català al Senat

Ahir vaig tiner l'oportunitat d'adreçar-me al Ple del Senat per primera vegada en català. Tractant-se d'un moment històric, permeteu-me que reprodueixi la meva primera interveció íntegra en la nostra llengua. Es tractava del suport en nom de l'Entesa Catalana de Progrés a la moció socialista demanant avançar en la reforma del sistema financer espanyol.

El señor SABATÉ BORRÀS:
Gràcies, senyor president.
Em permetran que, en primer lloc, com han fer altres senadors i senadores en el decurs d’aquesta sessió, manifesti la meva satisfacció per poder emprar el català, la meva llengua materna, llengua pròpia de la comunitat autònoma de Catalunya, a la qual represento aquí, al Senat. Certament, estem vivint moments històrics de cara al reconeixement de la pluralitat cultural i nacional de l’Estat espanyol, d’Espanya.

Senyores i senyors senadors: la crisi que estem vivint, una crisi financera en origen i que ha esdevingut una crisi econòmica global, es caracteritza, en part, per ser una crisi de confiança; una crisi de confiança del consum intern i una crisi de confiança en els sistemes financers. En aquest context, la Unió Europea està avançant en el camí d’una veritable unió econòmica, no només monetària, de la zona euro. Es vol avançar cap a una veritable governació econòmica de la Unió. De fet, aquest és un dels veritables dèficits de la Unió: la incapacitat, després de la creació de l’euro, d’haver avançat cap a aquesta veritable governació, cap a aquesta veritable unió econòmica.

De moment, la Unió Europea ha fet passos endavant, més enllà dels rescats de Grècia i Irlanda, amb la constitució del Fons Europeu d’Estabilitat Financera, el FEEF. L’objectiu d’aquest fons és preservar l’estabilitat, la unitat i la integritat financera de la unió econòmica i monetària. Es tracta d’evitar que les dificultats financeres d’un estat membre puguin posar en perill l’estabilitat financera de la Unió Europea. Més enllà de la possibilitat de disposar immediatament de tots els recursos del fons i de la seva possible ampliació, és important la seva consolidació, a partir del 2013, amb el seu substitut: el Mecanisme Europeu d’Estabilització.

El Mecanisme Europeu d’Estabilització, el MEE, seguirà prestant assistència als estats de la zona euro que ho sol•licitin i complementarà el nou marc de governació econòmica reforçada de la Unió Europea, amb l’aspiració de reduir substancialment la probabilitat de crisis futures mitjançant una supervisió econòmica eficaç i rigorosa centrada en la prevenció.
Quant al sistema financer espanyol, que és el que ens ocupa, tal com ha reconegut reiteradament el Banc d’Espanya, i també s’ha dit al llarg d’aquest debat, ha demostrat un elevat grau de solidesa. Així mateix, s’ha fet un important esforç de reforma del sistema, especialment en el sector de les caixes d’estalvis. S’havia de resoldre l’excés de capacitat i augmentar la massa crítica de les entitats. En aquest moment, com deia, fa dos mesos, el governador del Banc d’Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va dir: “s’ha de completar el procés de reestructuració del sistema bancari espanyol”. Fins i tot aquelles entitats que no necessiten ajudes han de reaccionar davant d’un entorn que cada vegada pressiona més a la baixa els beneficis. La digestió de l’ajut immobiliari, l’encariment del finançament extern i intern i el reduït nivell de tipus de bona part de l’actiu, així com una recuperació de l’activitat econòmica, que inevitablement serà gradual, com a conseqüència d’un llarg i desequilibrat cicle expansiu, confirmen un escenari en què, si les entitats no reaccionen ràpidament, ho patiran en el nivell de qualitat dels seus comptes de resultats.

És per tot això que ara cal completar la reestructuració bancària, clarificar l’autèntica situació de bancs i caixes d’estalvis, millorant els tests d’estrès, en línia amb els acords de la reunió d’ahir mateix de l’Ecofin, que es va reunir a Brussel·les. És necessari, si fora precís, injectar més recursos públics per reforçar la capitalització d'algunes entitats, tot i que hi haurà molts casos diferents, com reconeixia fa uns dies el president del Govern, senyor José Luis Rodríguez Zapatero. Així mateix, tal i com demana el sector, cal millorar la prevenció amb nous criteris de regulació i supervisió, i també és precís tenir capacitat d'anticipació -fan falta noves competències i facultats d'intervenció ràpida.

Tal i com deia fa uns dies el president del Govern, el senyor Rodríguez Zapatero, a qui acabo d'esmentar fa un moment, Espanya ha de culminar el procés de reestructuració del sistema financer perquè no hi hagi cap ombra de dubte quant a la solvència espanyola, en un procés de reforma que el president titllava de la més ambiciosa dels darrers vint anys. De la mateixa manera que afirmava el president, i demana també el president de la CECA –la Confederación Española de Cajas de Ahorros-, s'ha de possibilitar la captació de capital privat per part de les caixes en un percentatge que, òbviament, no faci perdre la seva condició de públiques, tal i com també ha comentar el senador Hurtado. Amb totes aquestes mesures assegurarem la restauració de la confiança internacional en la nostra economia, clau per assegurar les bases de la recuperació i del creixement.

Per tant, anem a votar la moció del Grup Socialista i hem subscrit l'esmena transaccional.

Senyories, valorem el consens obtingut, un consens molt ampli, sinó absolut, és el més necessari, la unitat en la defensa de la solidesa de la nostra economia.

Pels mateixos motius, són totalment rebutjables les declaracions com les que el senyor José María Aznar va realitzar fa uns dies quan deia que l'economia espanyola era una economia intervinguda. És una mostra d'escassa alçada política, que només reflecteix el tarannà de qui la formula.

Moltes gràcies.

dimecres, 19 de gener de 2011

Creixement per crear llocs de treball

Foto: El nou campus universitari
A penes estem tancant les darreres eleccions autonòmiques, quan coincidint amb l'inici del 2011, enfilem la recta de les eleccions municipals. En els darrers comicis, els socialistes hem suportat la factura de la greu crisi econòmica que estem patint i segurament d’algunes de les errades que hem comès en el govern. Ha servit de poc, malauradament, l'evidència d’una important acció de govern, que a les Terres de l’Ebre ha significat, entre moltes altres inversions, el pont del Passador al Delta o l’arribada de la Universitat Rovira i Virgili, amb el nou edifici del campus a Tortosa o la important actuació mitjançant la Llei de Barris al nucli històric de Tortosa. Amb tot, les eleccions municipals es presenten amb una expectativa nova i molt depenent de les circumstàncies locals.

El repte socialista avui, en l’àmbit local, és presentar un projecte que ofereixi solucions a les conseqüències de la crisi. Donar solucions als problemes de les famílies i de les persones, fent un esforç en la millora dels serveis socials i, sobretot, impulsant la promoció econòmica per crear llocs de treball. La crisi és global però moltes de les solucions s’han de donar en clau local, parafrasejant aquella frase dels mediambientalistes, “cal pensar global i actuar local”.

En l'etapa d’alcaldia socialista a Tortosa (1999-2007), en un context de creixement econòmic, conscients que després s’esdevindria una etapa de recessió, tot i que era imprevisible la seva magnitud, vàrem treballar fort per asseure les bases d’un creixement estructuralment sòlid. Vàrem negociar amb el govern de la Generalitat la creació del gran polígon Catalunya Sud, una gran reserva de sòl industrial ben comunicat, que havia de disposar d’aigua abundant i ampliable amb vista al futur. Vàrem aconseguir la ubicació de la Universitat Pública de referència, la Rovira i Virgili, a Tortosa, entenent que la qualificació dels nostres joves, el coneixement i la recerca són claus en la nostra competitivitat com a territori, i vàrem aconseguir incloure en la planificació de les infraestructures amb vista al futur immediat: el desdoblament de l’Eix de l’Ebre i el pas de la nova autovia del Mediterrani per l’interior del Baix Ebre i el Montsià, més concretament pel terme municipal de Tortosa, aconseguint aquí el creuament dels dos eixos, el de la vall de l’Ebre i el de la Mediterrània, recuperant el valor estratègic del nostre territori.

Han passat quatre anys d’ensopiment i de paràlisi esterilitzant, en la millor tradició de la dreta tortosina, que res no es mogui, una ciutat petiteta, ben controlada pels de sempre i sense que vingui competència de fora per a alguns empresaris i comerciants, de mirada curta i llarga ambició. Es podria citar a Lampedusa, “es tracta d’aparentar que tot canvia perquè res no canvie”.

Ara és l’hora de treballar fort, de treballar pels nostres veïns de Tortosa, de generar empenta i il·lusió. No es tracta de fer focs d’artifici, ni de vendre fum amb pràctiques de màrqueting comercial com fins ara. Es tracta de planificar i treballar i tenir molt clar on hem d’anar. Els socialistes sí que tenim model de ciutat i el desenvoluparem.