divendres, 1 d’agost de 2008

Congrés Internacional sobre la Batalla de l'Ebre



Aquest cap de setmana passat s’ha celebrat a Mora d’Ebre un congrés internacional sobre una de les batalles més importants de la darrera guerra civil (1936-39), la de l’Ebre. El congrés ha tingut també el format de curs de la URV-UETE.

Ha estat un èxit de participació, amb un públic heterogeni, entre professionals de la història, exsoldats i brigadistes i un nombrós grup de persones interessades pel tema. L’èxit principal però, ha estat el contingut d’algunes de les ponències i comunicacions. Perquè si bé és un tema del que darrerament s’ha escrit molt, encara queda molta feina per fer. Com deia el professor Júlio Arostegui, ara comença a ser el moment d’abordar una gran síntesi, basada en les nombroses monografies que s’han publicat els darrers anys.

Han estat força interessants les aportacions ben documentades sobre les brigades internacionals, el seu origen, la seva composició i el seu paper des del punt de vista militar. Corprenen encara relats com el del Dr. Robert Coale de la Universitat de París 8, quan explicava la desfeta i mort de tots els membres del batalló “La Comunne de París “ de la XV divisió internacional, en una maniobra de diversió, prèvia a l’inici de la gran ofensiva, per part de l’exèrcit republicà de l’Ebre, entre Campredó i la zona de la Carrova. Era un fet que ja coneixia, però no per això em deixà indiferent el seu relat.
Igualment interessants foren les explicacions sobre els aspectes militars feta pel Dr. Gabriel Cardona, la vida quotidiana en el front i la immediata reraguarda a càrrec del bon amic i Director del congrés el Dr. Josep Sanchez. I per suposat un dels plats forts, la ponència del professor Paul Preston, on desgranà la seva tesi sobre la voluntat de Franco d’allargar la guerra civil, per consolidar el seu poder entre els generals sublevats i, sobretot, per exterminar bona part dels quadres dirigents i afiliats de les forces polítiques, que donaven suport al govern legítim de la República, o sigui els seus enemics.

Dues coses sí que les voldria ressaltar de tot el congrés. En primer lloc, el context, que s’inscriu en la voluntat i la necessitat de recuperar la memòria històrica dels vençuts, dels defensors de la democràcia i la legalitat republicana, que són el mateix, i que encara resta, en bona part, per fer, com un gran deure col·lectiu de la nostra societat. Així mateix entre totes les aportacions del congrés voldria destacar la ponència inicial de la primera sessió, a càrrec del Dr. Alberto Reig Tàpia, professor de Ciència Política, de la URV, titulada “Els mites de la Guerra Civil, de la propaganda al revisionisme”. La seva aportació va servir per explicar i denunciar la manipulació de la història, que certs sectors, amb voluntat legitimadora de la sublevació, i amb nul respecte a les fonts historiogràfiques, estan fent els darrers anys. En concret es referí a dos autors, Ricardo de la Cierva i sense nomenar-lo directament a Pio Moa. Autors que amb la tesi peregrina que la Guerra Civil s’inicià amb una suposada sublevació de l’esquerra contra la República, amb els fets d’Astúries i de Catalunya de 1934, presenten la sublevació militar com una simple reacció lògica de resposta al desgavell i previsible deriva que seguiria la República, en mans de l’esquerra d’ençà de les eleccions de febrer del 1936.

El congrés ha estat una cita força interessant, que en absolut esgota el tema i que fóra interessant de repetir l’any vinent.

2 comentaris:

nguyen ha dit...

Coi els del PsoE, ara que recordes la Guerra Civil, resulta curiós que ara il·legalitzeu ANB, partit que va lluitar contra les forces feixistes a la guerra, participant en el front popular, i va perdre centenars dels seus membres lluitant als batallons de gudaris bascos al costat de la república

ara us heu aliat amb els hereus del feixisme, amb el PP, per il·legalitzar-los, prosseguint amb la follia antibasca

Joan-Sabaté ha dit...

No se que es el que et resulta curios. Aquests d'ANB als que et refereixes son part de l'entramat d'ETA, que estan assassinant persones de manera vil i totalment immisericorde. Aquesta gent no tenen res a veure amb els democràtes, que varen defensar la República espanyola davant l'agressió feixista dels franquistes.
Els etarres, que assassinen en nom de la pàtria, a persones innocents, si se semblen a algú és obviament als franquistes i a tots els nacionalismes que des de la dreta, han defensat la seva idea tronada de patria, se me'n fot quina sigui aquesta patria, de manera violenta i assassina, i han estat un dels cancers de l'Europa del segle XX i per extensió de tot el mon.
No ofenguis el nom dels defensors de la Segona República espanyola, comparantlos amb aquesta banda de terroristes.