divendres, 7 de novembre de 2008

Una setmana intensa

Els passats dies 2, 3 i 4 de novembre he pogut participar a l'assemblea de la COSAC, la conferència dels organismes especialitzats en assumptes comunitaris de la Unió Europea o sigui, la reunió de les delegacions dels parlaments nacionals de la Unió Europea, que es celebra semestralment al país que ostenta la presidència de torn de l'U.E. La delegació de les Corts Espanyoles la formàvem sis senadors i diputats, L'Alex Saez que presidia la delegació (GS), Juan Moscoso(GS), Soledad Becerril (GP), Jordi Xuclà (CiU), Iñaki Anasagasti (GSNV) i jo mateix(GECP).
La veritat és que el procés de construcció europea és un dels temes més apasionants que tenim avui entre mans, fins i tot amb les dificultats que varen impedir l'aprovació de la Constitució Europea o les dificultats actuals per ratificar el tractat de Lisboa, sobretot a partir del no irlandès. La pròpia magnitud del projecte d'avançar cap a la unitat política i no només econòmica dels vint-i-set estats membres, condiciona que sigui així.
La COSAC, té un caràcter exclusivament deliberant i no legislatiu, amb tot és força interesant poder compartir les reflexions amb representants parlamentaris dels diferents estats membres i així contribuir a millorar la cohesió europea i afavorir l'avenç cap a l'Europa federal que volem. Els temes sotmesos a debat no eren menors, la crisi econòmica, el canvi climàtic, la seguretat energètica, l'apropament de les institucions europees als ciutadans i la col·laboració en matèria de justícia i seguretat(EUROJUST i EUROPOL).
De tornada de París dues bones notícies, l'elecció de Barcelona com a seu permanent del Procés de Barcelona o Unió per la Mediterrània i l'elecció de Barack Obama com a president dels EUA. En un cas es fixen bases sòlides per al dialeg entorn del mediterràni, una zona d'alta sensibilitat en la política mundial i per altra s'obre un procés d'esperança en la primera potència mundial, que pot iniciar una nova època i que alimenta l'esperança que mai no hem de perdre en el progrés de les relacions humanes, malgrat la infinitat de problemes que ens assetgen en aquest mon globalitzat.

2 comentaris:

Mc Calan ha dit...

Senyor Sabaté, van parlar d’un exercit d’actuació conjunta? Un exercit es quelcom comparable a la moneda única....Si no va ésser així deixem-ho córrer..

Joan-Sabaté ha dit...

Sr. mc calan, gràcies una vegada més, per seguir les meves reflexions. No varem parlar de defensa comuna, no hi era en l'ordre del dia, però crec que coincideixo amb vosté si li dic que també crec que cal avançar en la idea d'una força militar conjunta, amb força disuassòria i que sigui un element d'equilibri i per tant de pau en el context internacional.