Homenatge a la gent que va lluitar contra el transvasament

Diumenge vaig assistir a l’acte organitzat amb motiu de la inauguració del monument a la lluita de la gent contra el transvasament. Ho vaig fer acompanyat d’un bon nombre de socialistes que al llarg dels gairebé cinc anys vam estar al costat de la gent de l’Ebre, que vam sortir a les manifestacions, que ens vam abocar a defensar en totes les instàncies públiques els arguments que mostraven perquè no podíem acceptar un atemptat tant greu contra el nostre principal recurs, l’aigua. Hi vam ser presents perquè volíem manifestar el nostre homenatge més sincer a tots aquells i aquelles que van fer possible una lluita que es va esdevenir en modèlica. Ho vam fer des de la nostra convicció que vam treballar fort i dur, però que va valer la pena. Un esforç, una tenacitat i una aposta per la Nova Cultura de l’Aigua, que va ser escoltada ràpidament pel nou govern socialista amb José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant, que entre les primeres decisions que va prendre en accedir a la presidència va ser derogar aquest transvasament tant nociu per als nostres interessos. Ho vam fer perquè els ebrencs i les ebrenques mereixen molt més encara que aquest bell monument que recordarà per sempre la lluita d’un poble.
Però lamentablement vam haver de mostrar una vegada més que no tot val en la política i que hi havia d’haver algú que aixequés la veu davant la hipocresia de veure com els que en el seu moment van defensar aquest transvasament, els polítics de CiU, ara ocupaven un lloc d’honor i s’encarregaven d’inaugurar un monument erigit en record als que van lluitar precisament contra un transvasament que va comptar amb la malaurada complicitat de CiU i el seu vot favorable al transvasament a les Corts Generals. Per cert, formació amb qui em vaig haver d’esbatussar de valent al Senat per frenar aquest espoli. Per això, com no podia ser de cap altra manera, i d’acord amb la nostra convicció, per dignitat i justícia històrica, vam haver d’abandonar l’acte en el moment en què el senyor Bel, l’alcalde convergent de Tortosa va iniciar el seu discurs. On era el senyor Bel mentre ens marejàvem dalt d’un catamarà cap a Mallorca? On era el senyor Bel i Convergència mentre el fred ens calava els ossos a Brussel·les? On era mentre cridàvem fort i clar El Riu és Vida a Barcelona? Hi era a la Marxa Blava o a Son Port? Què feia mentre a Tortosa, Amposta, Deltebre i Móra d’Ebre la gent, els seus conciutadans ebrencs, ens manifestàvem contra l’espoli previst pel PP amb connivència amb CiU? El senyor Bel, com el senyor Panisello, per cert, a qui vam haver de portar als tribunals pel seu entossudiment de formar part del Cpide, institució encarregada d’administrar la venda del nostre riu, el senyor Bel i el senyor Panisello i molts altres càrrecs de CiU presents a l’acte de diumenge no van moure ni un dit per aquest territori aleshores. Potser ho han fet ara, perquè el territori va guanyar gràcies al suport del govern socialista de Madrid. I ara, com que els costa poc, han decidit fer el paperot i gastar-se uns quants euros amb el monument, que per cert, per part de Tortosa ja ho vam deixar enllestit amb el nostre govern, i així rentar el seus pecats. Però a nosaltres no se’ns compra ni tampoc oblidem i, per això, hem volgut boicotejar un discurs hipòcrita i sense sentiment del nostre actual alcalde.