dijous, 6 de desembre de 2007

Entorn del constitucionalisme

Per primera vegada d'ençà l'any 1979, any en que es varen constituir els primers ajuntaments democràtics després de la dictadura franquista, l'ajuntament de Tortosa no ha fet cap tipus de celebració amb motiu del dia de la Constitució. Podriem estar davant d'un fet irrellevant si no fos per que te elements inquietants. Segurament no es casualitat si tenim en compte el perfil de l'actual alcalde el senyor Bel i Accensi militant d'una formació com CiU, situada en l'àmbit de la dreta nacionalista, que està fent una deriva cap a la radicalitat sobiranista, tot i tenint en compte que els seus predecessors del mateix partit senyors Beguer i Curto, es varen mostrar sempre més que respectuosos amb el marc constitucional.
Quan la dreta es mostra anticonstitucional, cosa que ha passat sovint en els dos darrers segles, que son tot el periode de la història constitucional d'Espanya d'ençà la constitució de 1912, els ciutadans d'esquerres ens comencem a inquietar força, per que qüestionar la constitució, és qüestionar el marc regulador de l'estat de dret, allò que és la garantia de l'exercici de les llibertats democràtiques. Fer-ho des de posicions nacionalistes, encara que a alguns els ho pugui semblar, tampoc es nou. Els constitucionalistes del segle dinou, liberals en sentit genèric, es varen trobar amb una oposició ferotge per part dels carlins, de forta tradició a les nostres terres, alguns dels actuals dirigents de la dreta local tenen fortes i recents vinculacions familiars amb aquest corrent ideològic, que aixecaren la bandera de la defensa de la terra, dels furs, de les lleis tradicionals i de la religió, que tingueren una especial implantació a Catalunya, el Païs Basc i Navarra.
Avui ens tornem a trobar amb determinats dirigents polítics de la dreta local i de tarannà profundament conservador que tornen a anteposar la idea de patria a la del marc constitucional. No puc evitar que em recorde allò de que abans és la terra que els drets civils, la nació com un ens predestinat i determinat des de la més remota antiguetat, abans que l'estat format per ciutadans lliures i iguals en drets i deures, que estableixen democraticament el seu marc de convivència entorn d'un gran pacte, que es concreta en la constitució i que es va adaptant constantment als canvis de la societat.
Carlins, liberals, afortunadament avui encara només és un mal record del passat.

1 comentari:

Un opinador més ha dit...

El govern del senyor Bel esta tenin uns tics que no m'agraden gens.
S'ha carregat el festival entrecultures, s'ha carregat l'ordenança civica (per fer-ne una de més dura, ja sabem contra qui), ara no celebra la Constitució.
Que serà el proper montar una manifestació per algun dret a decidir?