Els joves mereixen un darrer concert a la Llotja

Aquesta setmana hem rebut una petició del fotolog Estimo Tortosa per tal d'adherir-nos a la iniciativa de realitzar un concert de comiat a la Llotja del Parc, que com bé s'ha explicat vol ser un acte d'homenatge a aquest emblemàtic espai tortosí que durant anys ha servit de lloc de reunió per a esdeveniments culturals i lúdics. És per aquest motiu que des del grup municipal del PSC ens adherim a aquesta proposta per tal que el dia 12 de setembre l'actuació dels grups tortosins amb motiu de les Festes de la Cinta es faci a la Llotja per tal de tancar una etapa i obrir-ne una altra. Des del PSC ens hem compromès amb els promotors d'aquesta iniciativa tant a fer arribar una petició formal com a grup al govern de la ciutat com d'altra banda a informar del contingut de la mateixa a través dels nostres mitjans a la xarxa.

Forma part del nostre ideari tenir en compte el parer dels més joves a l'hora de posar en marxa activitats adreçades principalment a aquest col·lectiu, però més enllà considerem que el seu paper i aportacions és crucial en tots els àmbits de la vida quotidiana que ajuden a fer una ciutat millor. Sense cap dubte, el suport institucional a aquesta iniciativa seria una bona mostra que escoltem els nostres joves, que volem que participin i que els donem suport, més enllà de discursos ben intencionats. Des d'aquí el nostre suport. Si voleu més informació us emplacem a que consulteu el següent enllaç: http://www.fotolog.com/estimotortosa/50505099

Agost al Port

Per a mi és un privilegi poder passar les vacances durant el mes d'agost al Port. He escrit al Port i no als Ports, o cap de les altres denominacions que darreramet proliferen més per una certa ignorància, amb tot el respecte, que per mala fe. La denominació Port és la que ha emprat sempre la nostra gent i la que recull la documentació històrica, malgrat que administrativament en crearse el parc natural es va emprar el plural. Això és degut segurament com diu el meu bon amic i professor expert Jordi Beltran, a una denominació que va iniciar algun autor castellà parlant i pensant en el nom comú en castellà de "los puertos de montaña" .

La nostra muntanya és per a tots el que l'estimem molt especial, segurament com altres muntanyes per als que se les estimen. Però aquesta és la nostra. S'aixeca imponent a pocs quilòmetres del mar, amb un relleu càrstic trencat i majestuos, que conserva el seu aspecte més natural en molts de casos, malgrat que les masies i els pastors i pagesos que les habitaven fa molt temps que no hi són i això aumenta la brossa del sotabosc i incrementa molt perillosament el risc d'incendi. Hem d'extremar la cura i la precaució i vetllar per que els altres també ho fassen, és massa greu el risc que correm.

Caminar molt i llegir molt, en companyia de la familia, amb visites sovintejades dels amics i rodejats de la petita comunitat de veïns, molts dels quals fa anys que estiuejen al Port i amb els que et saludes i parles diariament, com deia al principi és un privilegi. Un privilegi que ajuda a trencar la rutina de la feina i que sobretot permet assolir una bona forma física i mental, imprescindible per afrontar una tardor política que vé carregada i que alhora significarà l'inici d'una seqüència electoral, qué s'iniciarà amb les autonomiques i que donarà pas a les municipals i a les generals amb una cadència anual, i que ens exigira la millor feina per mantenir el lideratge socialista als governs de Catalunya i Espanya, i recuperar-lo a Tortosa.

La foto, feta per la meva neboda Laura, està situada dalt la mola de Catí, a prop de les moletes de Venanci, anant cap a la font de Bunyol. Molt aprop hi ha un paissatge d'una extraordinaria bellesa amb Terranyes en primer terme, al costat el barranc de la Paridora, capçalera del riu Algars, al darrera es veu Penyagalera i de teló de fons bona part de la comarca del Matarranya. Al darrera meu a la foto el que podria ser el nostre particular pi de les tres branques, les de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, l'eslògan de la Revolució Francesa i que s'ha convertit des del seu origen en un eslògan revolucionari de validesa universal.

Bones vacances als que en podeu fer i bon estiu a totes i tots.

Minut de silenci en rebuig a l'atemptat d'ahir a Calvià

L'Ajuntament de Tortosa ha realitzat aquest matí un minut de silenci en rebuig a l'atemptat terrorista d'ahir a la població mallorquina de Calvià, on van morir dos agents de la Guàrdia Civil. Els socialistes de Tortosa hem participat en aquest acte de comdemna al terrorisme criminal d'ETA des de la convicció que és important la unitat dels demòcrates i que aquesta s'expresse per totes les institucions com un reflex d'una actitud compartida per la immensa majoria de la nostra societat.

Així mateix, el PSC de Tortosa volem mostrar la nostra solidaritat amb els familiars de les víctimes i mostrar el nostre suport a la tasca que desenvolupen les forces de seguretat de l'Estat i molt especialment el cos de la Guàrdia Civil. La lluita contra el terrorisme és tasca de tots, però la Guàrdia Civil està en primera línia i la seva tasca constant i eficaç és important per acabar amb el terrorisme i garantir la defensa de la democràcia, la llibertat i l'estat de dret garantit per la Constitució.

Foto: Ajuntament de Tortosa

El PSC condemna enèrgicament l'atemptat mortal a Calvià

La Comissió Executiva del PSC vol expressar la seva més enèrgica condemna i repulsa per l'atemptat que ha acabat amb la vida de dos agents de la Guàrdia Civil al municipi mallorquí de Calvià. Els socialistes catalans també volen manifestar el seu sentit condol als familiars de les víctimes.

El PSC vol comunicar el seu suport a la tasca que estan desenvolupant els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat a favor de la pau i en defensa de les llibertats. Al mateix temps, vol mostrar el seu recolzament als ferits i als seus familiars.

Els socialistes catalans reiteren amb contundència que el soroll de les armes no aconseguirà cap dels seus objectius i insisteixen a fer una crida a la unitat de les forces democràtiques en la lluita contra ETA.

Condol per la mort de quatre bombers en les tasques d'extinció del foc que crema al Port

El Grup Municipal Socialista a l'Ajuntament de Tortosa volem manifestar el nostre condol als familiars dels quatre bombers que van morir ahir en acte de servei durant les tasques d'extinció del foc que crema al Parc Natural del Port, a la vegada que desitgem la ràpida recuperació dels ferits. Des del Grup també volem traslladar el nostre condol i suport a l'Ajuntament d'Horta de Sant Joan i al cos de Bombers de la Generalitat, que de manera exemplar participa en les tasques d'extinció de l'incendi que amenaça el Parc Natural del Port i que continuen treballant incansablement per resoldre aquesta situació que ens preocupa a tots.

La sortida viaria de l'Aragó al corredor del Mediterrani

La notícia donada per José Blanco, ministre de Foment, que la sortida de l'eix Saragossa-Alcanyís fins al corredor del Mediterràni es farà pel País Valencià, no m'ha agradat. Portem massa temps treballant aquest tema, en concret la defensa de que la sortida es fes per Catalunya i sobretot per les Terres de l'Ebre, que ara aquesta no ha estat una bona notícia.

Amb tot, més enllà dels portaveus de la dreta local, especialment els nacionalistes de CiU, que havent estat els darrers en haver-se afegit a la defensa d'aquesta opció i alguns l'han tractat sempre com si el tema no fos per ells, i que ara s'estripen les vestimentes com a cor de planyideres contractades en un funeral, el compromís reiterat pel govern de la Generalitat ens fa mantenir la convicció que a no tardar la sortida d'Alcanyís al port dels Alfacs serà una realitat.

Cal continuar treballant, i ara més que mai, i aquest és el compromís dels socialistes, com l'ha expressat el conseller Nadal en nom del govern i recollint l'afirmació del ministre Blanco en la mateixa roda de premsa, on afirmava que el govern d'Espanya garantirà la connexió pel Delta de l'Ebre. Cal fixar el desdoblament de la N-420 com una de les prioritats en la revisió del Plan Estatal de Infrastructuras de Transporte, que s'ha de fer aquest segon semestre de 2009 i incloure el seu finançament a càrrec de les partides que preveu l'adicional tercera de l'Estatut i que pot gestionar el govern de la Generalitat, en el pressupost del 2010.

Més enllà de llàgrimes de cocodril, el treball i la voluntat de servei a la societat ebrenca, faran que aquesta autovia amb el desdoblament de l'Eix de l'Ebre (C-12) i la construcció de l'A-7, donen al nostre territori de nou el paper estratègic de cruïlla, que és la nostra raó històrica de ser i una de les claus del nostre futur.

Un bon finançament per a Catalunya

És la gran noticia d'aquesta setmana i m'atreveixo a dir que de la legislatura. És cert que ha costat, però ha merescut la pena. La descentralització que significa l'estat de les autonomies, sense els recursos necessaris per finançar les moltes competències que aquestes administren, podia portar a un evident fracàs del model. En el cas de Catalunya la cosa era més sagnant encara, si tenim en compte que el model vigent pactat entre el PP i CiU el 2006 no reconeixia l'esforç productiu de la que tradicionalment ha estat l'economia més potent d'Espanya i motor del conjunt, ni tampoc el major esforç fiscal dels catalans. A la vegada, la rigidesa de l'anterior model i el fet que no fos revisable, impedia el reconeixement del fet migratori i l'extraordinari creixement demogràfic dels darrers anys, paral·lel al creixement de l'economia en una època de bonança perllongada.

Avui l'acord entre el govern socialista d'Espanya, presidit per Rodríguez Zapatero, i el govern d'Entesa a Catalunya presidit per Montilla, derivat de l'Estatut elaborat sota la presidència de Maragall, ens ha portat a un model just que reconeix a Catalunya un finançament per sobre de la mitjana, que reconeix més autonomia i per tant més capacitat normativa en materia tributàtia al govern de la Generalitat i, sobretot, que permet atendre les necessitats en serveis públics de la societat catalana o, dit d'una altra manera, que garanteix l'estat del benestar, un model que a més a més es podrà anar actualitzant periòdicament i per tant garanteix el present i el futur.

Aquest model ha estat rebut amb satisfacció per la majoria de forces polítiques catalanes i per la totalitat dels agents econòmics i socials. Només el sectarisme partidista de la dreta(CiU i PP), avui a l'oposició, ha fet que aquests s'hi mostren contraris. Amb aquestes actituds, tot fa preveure que els hi queden molts anys d'oposició.

Indiferència davant l'assassinat

Divendres passat 19 de juny, ens sorprenia, perquè afortunadament la desgràcia mai no és esperada, la notícia de l'assassinat a Arrigorriaga (Biscaia) d'Eduardo Puelles, inspector del Cos Nacional de Policia. Amb aquestes línies voldria expressar públicament el condol al seus companys del CNP i molt especialment als de la comissaria de Tortosa.

Un altre assassinat de la banda terrorista ETA, un altre assassinat fet en nom de l'ultranacionalisme messiànic, fanàtic per ignorant i intolerant per totalitari. Un assassinat vil, fet amb traïdoria, d'un funcionari públic que treballava en condicions molt difícils, per garantir-nos la seguretat als seus conciutadans. Un assassinat que per la forma amb què ha estat fet hagués pogut costar la vida a la seva dona o als seus fills, en pujar al cotxe, tot sortint de casa al matí. Els assassins d'això en solen dir, danys col.laterals.

Em sorprèn que el Sr. Bel i Accensi, alcalde de Tortosa, no hagi convocat la ciutadania, per fer cinc minuts de silenci, en clara manifestació del rebuig que els demòcrates, per ser persones de bé, mostrem davant les minories de tipus feixista, en la seva accepció literal (per radicalitat nacionalista, amb pretensions teòricament socials, i amb pràctica d'imposició violenta del seu ideari) i els seus actes més execrables, tal i com han fet la gairebé totalitat de corporacions democràtiques del país. Dissabte davant l'absència de convocatòria vaig estar temptat de convocar per SMS als socialistes tortosins, com a primer secretàri del PSC, però mai no he volgut que cap gest de repulsa per l'assassinat terrorista, i de defensa de la democràcia, es pugui interpretar en clau partidista i que trenqui la necessària unitat. Avui però, vull expressar la meva preocupació davant una actitud, que junt amb altres que van degotejant, dibuixen una actitud del sr. Bel i el seu govern, que Tortosa no es mereix i que estic segur que majoritàriament no vol.

Condol per la mort de Vicente Ferrer

Des del PSC lamentem la mort del cooperant català Vicente Ferrer i volem expressar el nostre condol als familiars i als col•laboradors i col•laboradores que durant tots aquests anys l’han acompanyat en la seva tasca. Les i els socialistes catalans destaquem la seva gran humanitat i l’abnegat treball i dedicació a favor de les persones més necessitades de la Índia.

També volem destacar el seu treball desinteressat al capdavant de la Fundació Vicente Ferrer que és un exemple de solidaritat i dedicació en la lluita contra la pobresa i la injustícia, que converteix Vicente Ferrer en un referent universal dels millors valors de catalans i catalanes.

Condemna a l'atemptat d'aquest matí a Arrigorriaga (Biscaia)

Els socialistes catalans fem una crida a la unitat de les forces democràtiques i recordem a la banda terrorista ETA que el seu únic final és la seva desaparició

La Comissió Executiva del Partit dels Socialistes de Catalunya expressa la seva contundent condemna per l’atemptat que s’ha produït avui a Arrigorriaga (Biscaia), i que ha costat la vida a Eduardo Puelles García, inspector en cap de la Policia Nacional de Bilbao. Des del PSC fem una crida a la unitat de les forces democràtiques i demanem recolzament al Govern espanyol per poder acabar amb la banda terrorista ETA i recordem a la banda que el seu únic final és la seva desaparició.

Així mateix, els socialistes catalans volem expressar la nostra solidaritat amb els familiars de la víctima i el suport a la tasca que desenvolupen les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat en favor de la pau i en defensa de les llibertats.

L'Estació de l'Aldea-Tortosa-Amposta, una aposta estratègica

Els darrers anys, en concret del 2004 ençà, hem pogut anar redissenyant les infraestructures de comunicacions de les Terres de l’Ebre, més concretament les infraestructures viàries. No és casualitat que amb l’accés d’un govern de progrés a la Generalitat de Catalunya, amb presidència socialista, hem aconseguit que el desdoblament de la C-12(Eix de l’Ebre) figuri al Pla d’Autovies de la Generalitat i ja s’estigui treballant en la variant de Tortosa i la seva connexió amb el Port dels Alfacs. Així mateix amb l’arribada al govern d’Espanya, d’un govern socialista, presidit per José L. Rodríguez Zapatero, hem aconseguit que es planifique una autovia nova l’A-7 o Autovia de l’Interior, que millora clarament la connectivitat del conjunt de les nostres comarques pel corredor del mediterrani.

Mentre treballem per anar accelerant aquestes actuacions viàries però, cal resoldre l’assignatura pendent, el tema ferroviari i més concretament el de l’estació de l’Aldea-Tortosa-Amposta. És per això que els socialistes ens ho vàrem plantejar com el tema principal del nostre programa de les darreres eleccions generals, per impulsar-ho en aquesta legislatura. El transport ferroviari segueix sent un factor de desenvolupament clau per qualsevol societat avançada i el transport de mercaderies, segueix essent el més eficient per transporta-les en quantitat i a llarga distància, fora del transport marítim, i per això és clau a l’hora de treballar pel nostre desenvolupament industrial. Aquesta estació no pot ser un simple baixador i ha de ser la gran estació del territori, a l'hora que presta servei al polígon Catalunya Sud i en garanteix la seva connexió portuària.
El grup parlamentari socialista al Congrés dels Diputats, a petició dels socialistes de l’Ebre, va incloure una esmena al projecte de llei de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2009 de 500.000€ per elaborar l’estudi informatiu de la transformació de l’estació, dintre de l’addicional III, que inclou les inversions que d’acord amb l’Estatut, el govern central es compromet a fer a Catalunya.

Mentre altres es limiten a dir que no s’està fent res, quan en el cas de CiU varen governar durant vint-i-tres anys, i així estem, d’altres anem treballant amb constància i per això vaig voler formular una pregunta oral en el ple del Senat, al ministre de Foment, José Blanco, perquè expliqués alt i clar, en seu parlamentària els plans del govern. La resposta és clara, dintre d’aquest any i en compliment dels Pressupostos Generals de l’Estat, es signarà un conveni amb el govern de la Generalitat de Catalunya, d’acord al conveni marc signat el 2006, per concretar les actuacions a fer, i va deixar clara la voluntat del govern d’Espanya de convertir aquesta estació en una gran estació de referència del corredor del Mediterrani (que el govern ha demanat que s’inclogui entre els corredors estratègics europeus), amb una gran terminal de mercaderies, que ens ha de permetre connectar el nostre gran polígon, amb el port de Tarragona i més endavant, amb el port dels Alfacs.

Tot aquest treball ens ha de situar en les millors condicions possibles de cara a un futur immediat en què en sortir de la crisi caldrà estar ben posicionats per encarar el nou període de creixement econòmic que s'enceti i del qual aquesta vegada no en podem quedar al marge.

Condol per la mort de l'amic Carlos Curto

Avui hem conegut la trista notícia de la mort de l'excompany de consistori i amic Carlos Curto, que va ser regidor del PP a l'Ajuntament de Tortosa i president provincial d'aquesta formació. Serveixin aquestes línies per expressar el meu condol a la seva família i amics per la desaparició d'un bon home, obert i vitalista amb qui, malgrat les nostres diferències ideològiques, vaig trobar sempre un home disposat a dialogar i a debatre els nostres respectius posicionaments des del respecte i la tolerància, i que sempre estava disposat a oferir el seu suport per Tortosa en cas de necessitat. Descansi en pau.

Eleccions europees 2009

Hem passat aquestes eleccions europees i es compleix el tòpic i com sempre sembla que tothom ha guanyat. Cal fixar per tant , primer que res, els resultat. A Espanya ha guanyat el PP, amb 3,7%de diferència sobre el PSOE, a Catalunya ha guanyat el PSC, amb 13,5% sobre CiU i 18% sobre el PP, a les Terres de l'Ebre ha guanyat el PSC amb 9% sobre CiU i a Tortosa ha guanyat el PSC amb el 12,45% sobre CiU.

A l'hora de valorar els resultats vull destacar l'elevadíssima abstenció en tots els àmbits, dada que és altament preocupant per a l'estabilitat democràtica d'Europa i més en un context de crisi, que pot afavorir opcions autoritàries com en el passat, preocupació que ve reforçada per l'augment de la ultradreta en tota la Unió. A Espanya la victòria del PP no m'agrada, però una victòria per la mínima no els hauria de portar a gaire eufòria. Amb el que està caient per la crisi econòmica és normal que la ciutadania castigue al govern, i és fals que no ha estat així amb els governs conservadors de la resta d'Europa, tan Sarkozy, com Merkel i Berlusconi, han retrocedit, tot i haver resultat guanyadors (perquè tenien més marge amb els seus contrincants més directes i tenen un escenari més plural, amb més forces polítiques d'àmbit estatal). Res permet garantir una victòria del PP de Mariano Rajoy a les properes generals, si en aquest escenari ha estat incapaç d'una victòria més clara.

En clau catalana, hi ha una victòria clara del PSC, tot i una lleugera remuntada de CiU. Tenint en compte, la situació de crisi i el problema no resolt del finançament, a més que CiU fa quatre anys va treure un resultat especialment dolent, valoració que és aplicable als resultats a l'Ebre i a Tortosa, no s'entén l'aparent satisfacció de CiU, que respon més a la necessitat de mantenir mobilitzada a la pròpia militància de cara al futur immediat, que no a un estat d'ànim realment existent.

A l'Ebre, després de la contundent victòria de les passades generals, tornem a guanyar amb un bon marge, que evidencia el bon treball de la nostra gent i dels nostres responsables municipals arreu de les quatre comarques. De la mateixa manera, a Tortosa hem tornat a guanyar com en totes les eleccions d'ençà l'any 2000, amb la important excepció de les darreres municipals, on vàrem patir una forta abstenció diferencial del nostre electorat. Tanmateix així com els socialistes una vegada guanyada l'alcaldia vàrem acabar amb el vot diferenciat, segons les eleccions que s'havien produit fins al moment a Tortosa, aconseguint la victòria en totes les convocatòries després del 2000, el senyor Bel i Accensi i el seu partit han perdut per golejada les dues convocatòries posteriors. Es confirma l'evolució progressista de l'electorat tortosí i sabem que treballant fort i mobilitzant la ciutadania podem recuperar l'hegemonia a les properes municipals de 2011.

Fredes-Paüls 09

Una vegada més la UEC Tortosa, amb l'encert i el bon fer habitual, ha organitzat la XIII Travessia Nocturna Fredes- Paüls GR7. Un èxit de participació amb 551 participants, dels quals 174 vàrem fer tota la marxa, amb ritmes diferents segons la forma física i les possibilitats de cadascú, però amb el bon humor, la solidaritat i companyonia que caracteritza a la gent que practiquem les activitats de muntanya. Ni tan sols una forta tronada i una bona pluja, varen espatllar aquest ambient. A destacar com sempre, el plaer de caminar sota la llum de la lluna plena i amb l'airet de la matinada rebaixant la calor, de fet més aviat un bon ventet de dalt a les Rases del Maraco.

Vull agrair al president de la UEC, Manel Navarro, a la seva junta i especialment a la bona colla de voluntaris que es varen sacrificar tot el seu esforç, perquè tots els participants puguessim gaudir una vegada més d'una nit per recordar.

Per una Europa de Progrés

Les eleccions europees que celebrem aquest 7 de juny són una cita clau també per als ebrencs i les ebrenques. La futura composició del Parlament Europeu, amb indicis que es pot produir un retrocés de la dreta, ens fan albirar que el canvi a Europa és possible. Per a això cal que fem un esforç, que ens impliquem i, sobretot, que participem en aquesta cita electoral per evitar que continuïn governant precisament aquells que amb les seves polítiques ens han dut a la crisi econòmica actual. Ens han preguntat aquests dies perquè en les nostres tanques de campanya hi surten els rostres de dirigents conservadors com Berlusconi, Bush o Aznar. Doncs perquè creiem que exemplifica clarament quines són les dues visions d'Europa que ens juguem en les properes eleccions. Front a les polítiques de la dreta, ens cal una Europa que es preocupi realment per les persones i que prioritzi les qüestions socials davant el mercat i els interessos partidistes.Però és que a escala territorial, en l'àmbit de les Terres de l'Ebre, Europa és clau. Com ho va ser en la nostra lluita contra el Pla Hidrològic Nacional del PP. Gràcies a la directiva marc de l'aigua europea vàrem tenir una garantia que ni aleshores ni ara és possible un projecte transvasista com el que pretenien el PP i CiU. Ens va donar suport, als milers i milers d'ebrencs i ebrenques que vam viatjar en més d'una ocasió a Brusel·les. El suport europeu aleshores va ser vital per aturar l'espoli. Un transvasament que després seria derogat pel govern socialista, amb José Luis Rodríguez Zapatero. Per tant, Europa és el marc del nostre futur i nosaltres hem de decidir el futur d'Europa.

Les institucions europees, a més, cada cop tenen més pes en la nostra vida quotidiana. En aquest sentit, aquí a l'Ebre l'activitat agrària és encara molt important. I la major part del pressupost comunitari es destina a la PAC (Política Agrària Comuna) que es tradueix en subvencions per als conreus de l'arròs, l'olivera i els cítrics, a més de sufragar bona part de les infraestructures bàsiques del món rural: camins i regadius, però també ajuts per al nostre important teixit agroindustrial i cooperatiu. Europa cofinança els programes Leader per al desenvolupament rural i, a més, hi ha moltes línies d'ajut als pagesos i pageses. Els socialistes europeus i els catalans som conscients que l'agricultura és una activitat estratègica i cal millorar encara més les condicions dels que viuen i treballen al món rural. Per tot això, també és important no perdre de vista la incidència que Europa té en la nostra forma de vida.

Les properes eleccions al Parlament Europeu necessiten de tots i cadascun de nosaltres. No podem restar-ne aliens. El resultat pot marcar un punt d'inflexió i garantir una majoria progressista. Un punt d'inflexió que els EUA ja han aconseguit amb Barak Obama. Ara aquest partit es juga a Europa. El canvi és possible i l'aconseguirem.

ELECCIONS EUROPEES. ACTE CENTRAL TERRES DE L'EBRE

XLI COFERÈNCIA DE LA COSAC A PRAGA

Aquests darrers 10, 11 i 12 de maig he assistit a la capital comunitària de torn, Praga, a la conferència semestral de la COSAC, on es reuneixen les representacions dels diferents parlaments nacionals dels estats membres de la Unió Europea. La delegació de les Corts Generals espanyoles la formàvem Miguel Arias com a president (PP), Juan Moscoso (PSOE), Soledad Becerril (PP), Iñaki Anasagasti (PNV) i jo mateix (ECP). La veritat és que aquestes conferències parlamentàries de la Unió Europea sempre són interesants pel debat obert entre les diferents perspectives dels representants dels vint-i-set menbres de la Unió i aquesta vegada no n'ha estat una excepció.

Els temes de l'ordre del dia han estat els que ocupen l'atenció europea en aquest moment, la crisi econòmica, la defensa dels drets humans, el control parlamentari d'Europol i Eurojust i el partenariat oriental o política de veïnatge cap a l'est.

Quant a la crisi econòmica, cal destacar l'èmfasi en reforçar la protecció dels treballadors i els lllocs de treball, defensada de manera especial per tots aquells que formem part del PSE (Partit Socialista Europeu).

En el debat de la política de defensa dels drets humans i de la democràcia, em va correspondre intervenir en nom de la delegació espanyola i vaig poder agrair la defensa de l'Aliança de Civilitzacions que havia fet el ponent, el ministre txec dels drets de l'home i de les minories, Michael Kocáb ( l'anècdota és que ens va explicar que es músic rockero, de professió), impulsada per Tayyic Erdogan i Rodríguez Zapatero, primer ministre de Turquia i president del govern espanyol, respectivament. Així mateix vaig remarcar la necessitat de defensar la validesa global de la Decleració Universal dels Drets Humans, per sobre de tradicions culturals i religioses. Com vaig poder expresar el suport espanyol a la proposta de resolució que es presentava, defensant la recuperació de la memòria històrica entorn als diferents règims totalitaris que hi ha hagut a la Europa del segle XX, remarcant que a Espanya recentment hem aprovat una llei de recuperació de la memòria històrica, de la guerra civil i del franquisme.

En el tema del control d'Europol i Eurojust, els organismes de cooperació europea en matèria policial i judicial, es va insistir en la necessitat de garantir el control en l'aplicació del principi de subsidiarietat per part dels parlaments dels estats membres.

Finalment, en el tema del partenariat oriental es va posar de manifest l'interès del membres més recents de la Unió i que formen la frontera de l'est, en garantir unes relacions sòlides i estables amb els nostres veïns orientals, entre altres coses per garantir la seguretat en el subministrament energètic, una de les principals preocupacions de la Unió en aquest moment.

Cal remarcar, però, la molt diferent idea d'Europa que hi ha entre els socis més antics, inclosa Espanya, partidaris d'avançar cap a una unió política més forta i els recels, per la possible pèrdua de sobirania, que tenen els socis més recents, antics membres del bloc de l'est. Europa avança però no sense dificultats, com ho evidencia la difícil ratificació del Tractat de Lisboa. Per això, entre altres coses, és tan important, des de la nostra perspectiva, reforçar les institucions de la Unió, enfront dels antics nacionalismes de via estreta, que tant mal han fet al nostre continent en el passat, i per això és tan important la participació en les properes eleccions europees del 7 de juny, mirant a Europa i no al nostre melic, i fent una aposta per una opció de progrés com la que representem els membres del Partit Socialista Europeu.

La revisió de l'Estratègia de Lisboa

Aquest dimarts 14 d'abril, en la sessió de control del govern al Senat, li he formulat la primera pregunta de la sessió, a la nova vicepresidenta i ministra d'Economia i Hisenda, Elena Salgado. El motiu de la meva pregunta lliga amb l'anterior post que he entra en aquest bloc i més concretament sobre la necessària revisió de l'anomenada Estratègia de Lisboa en el 2010, coincidint amb la presidència espanyola de torn de la Unió Europea.

En concret a la pregunta li demanava que expliqués quines podrien ser les línies mestres de la nova orientació del creixement a la Unió Europea. La resposta ha estat força satisfactòria, recordant les mesures a curt i mitjà termini que ja ha acordat la Unió, com ara reforçar la confiança, fomentar l'estabilitat financera i reconduir l'economia real amb mesures d'estímul a la demanda, en el curt termini. Amb tot, va posar l'èmfasi més especial en la creació d'ocupació, en les persones i en el mercat de treball, en les polítiques pròpies de la socialdemocràcia que seran vitals per a sortir de la crisi amb garanties per a la majoria de la societat i, especialment, per als més febles.

Estem davant d'una ministra molt capaç tècnicament, i amb bones arrels en els valors del socialisme democràtic, tot plegat una bona garantia per un futur que d'antuvi es presentava incert.

El futur d'Europa en un context de crisi

Davant la preocupació legítima que sovint ens assalta pels problemes immediats que ens afecten, ens veiem ara invadits per informacions constants que ens recorden que estem en un context de crisi econòmica, que per primera vegada, té un àmbit veritablement global i una magnitud que no ens podíem imaginar, o no ens volíem imaginar i a la que cal prestar molta atenció.

Aquests darrers mesos, a les Corts Generals, en el si de la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la Unió Europea, estem debatint per elaborar un informe sobre l'aplicació a Espanya de l'anomenada “Estratègia de Lisboa” que va aprovar el Consell Europeu de primavera, a la capital portuguesa l'any 2000. L'objectiu que es van fixar i que després s'ha anat revisant era el creixement sostenible i la plena ocupació i de qualitat per al 2010. Les polítiques a impulsar, entre altres, eren la incentivació de la formació, l'impuls a la R+D+i, i les polítiques de protecció mediambiental.

El grau de compliment de l'agenda de Lisboa ha estat clarament insuficient i ara la crisi financera i econòmica ha alterat substancialment l'escenari. Cal revisar l'estratègia i adaptar-la. Segurament els grans objectius continuen sent vàlids, ara bé cal modificar els instruments i molt especialment la pròpia Unió i les seves institucions fonamentals. La pròpia “Estratègia de Lisboa” estava dissenyada per a ser aplicada pels estats de la Unió i no per aquesta, que com s'ha dit moltes vegades, té una política monetària comuna en l'àmbit de la zona euro però no té política econòmica. Cal més Europa, cal avançar en la ratificació i posada en funcionament del Tractat de Lisboa, que reformarà la Unió, permetent unes polítiques unitàries de molta més eficàcia i millorarà el paper d'Europa en el context internacional.

En el tractament immediat de la crisi, és clau la cimera del G-20 que es celebra demà a Londres. Ja coneixem les línies mestres de la proposta de l'administració nordamericana, exposades pel president Obama en un article publicat fa pocs dies a diferents mitjans, on proposa estimular el creixement, restablir el crèdit, reforçar la solidaritat amb els països i les persones més febles, acabar amb l'especulació i el consum per sobre de la renda i vigilar fermament el sistema financer. Propostes que coincideixen, al meu entendre, en allò fonamental amb les que va aprovar el darrer Consell Europeu de Brussel·les els passats 19 i 20 de març, de cara a la cimera de Londres, on es proposa liderar l'actuació internacional per possibilitar un creixement sostenible, reformar les institucions financeres internacionals, millorar la regulació dels mercats financers i reforçar el suport als països en vies de desenvolupament davant els reptes de la crisi.

Tot i que hem vist després posicions força diferents entre els governs conservadors de molts països de la Unió, expressades fa pocs dies a Brussel·les pel Primer Ministre txec, país que ostenta la presidència de torn, i el socialistes europeus, aquests darrers amb moltes més coincidències de fons amb l'actual presidència nordamericana. La col·laboració entre Europa i l'adminstració dels EUA és fonamental per donar garanties d'una sortida ràpida de l'actual crisi. Una sortida que ha de sentar unes bases sòlides de futur. Segurament res no serà igual, però hi ha futur i aquest pot ser millor. Europa i, per tant, nosaltres, hi tenim molt a dir.

"Rigorós, generós, humà"

Us vull fer partíceps de la intervenció de Gloria Montero, vicepresidenta de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET) en l'acte de comiat a Ricard Salvat celebrat ahir a Barcelona. Es tracta d'un resum d'aquesta intervenció que recull avui el diari El Punt.

Rigorós, generós, humà

S'ha parlat molt de l'exigència professionals de Ricard, que no tolerava la mediocritat, però hem de recordar la seva tremenda generositat. Estava convençut de la necessitat de posar remei a la memòria històrica i a les injustícies que encobreix. Va dedicar molta energia a difondre el treball dels que van haver de sortir del país patint a conseqüència de vides professionals truncades i d'un oblit difícil de conciliar amb la idea que tenim d'un país que es voldria considerar modern i sensible.

Tot el món sap la seva enorme aportació al teatre català, però el seu interès mai va ser provincià. Per Ricard, el teatre era una manera de conèixer i reconèixer-nos. I això ho feia especialment sensible al món social. El seu interès pel teatre de més enllà està ben documentat a la revista Assaig de teatre, on hi ha monogràfics del món sencer.

Va ser durant els tres anys del Festival Internacional de Teatre Entrecultures de Tortosa quan, sota la seva direcció, es reunia el teatre de les tres cultures tradicionals (islàmica, jueva i cristiana), convidant cada any un país africà i un o dos d'asiàtics, on ens ha fet conèixer les preocupacions d'un món global, proporcionant-nos a la vegada un millor coneixement de l'època que ens ha tocat viure. Entrecultures va ser un intent, a través de la cultura, de mitigar l'horror i la sang que infligeixen els uns als altres. I també una mostra més de la gran humanitat de Ricard Salvat.