Us vull fer partíceps de la intervenció de Gloria Montero, vicepresidenta de l'Associació d'Investigació i Experimentació Teatral (AIET) en l'acte de comiat a Ricard Salvat celebrat ahir a Barcelona. Es tracta d'un resum d'aquesta intervenció que recull avui el diari El Punt.
Rigorós, generós, humà
S'ha parlat molt de l'exigència professionals de Ricard, que no tolerava la mediocritat, però hem de recordar la seva tremenda generositat. Estava convençut de la necessitat de posar remei a la memòria històrica i a les injustícies que encobreix. Va dedicar molta energia a difondre el treball dels que van haver de sortir del país patint a conseqüència de vides professionals truncades i d'un oblit difícil de conciliar amb la idea que tenim d'un país que es voldria considerar modern i sensible.
Tot el món sap la seva enorme aportació al teatre català, però el seu interès mai va ser provincià. Per Ricard, el teatre era una manera de conèixer i reconèixer-nos. I això ho feia especialment sensible al món social. El seu interès pel teatre de més enllà està ben documentat a la revista Assaig de teatre, on hi ha monogràfics del món sencer.
Va ser durant els tres anys del Festival Internacional de Teatre Entrecultures de Tortosa quan, sota la seva direcció, es reunia el teatre de les tres cultures tradicionals (islàmica, jueva i cristiana), convidant cada any un país africà i un o dos d'asiàtics, on ens ha fet conèixer les preocupacions d'un món global, proporcionant-nos a la vegada un millor coneixement de l'època que ens ha tocat viure. Entrecultures va ser un intent, a través de la cultura, de mitigar l'horror i la sang que infligeixen els uns als altres. I també una mostra més de la gran humanitat de Ricard Salvat.
1 comentari:
Em permeto, també, deixar part de l'article que l'antropòleg Manuel Delgado escrivia al seu bloc; comença parlant dels mestres que va tindre a la universitat:
"Se m’acaba de morir el que em quedava d’aquests tres mestres, en Ricard Salvat. Me l’estimava tant! Era tan, tan mestre. I ho era com ho són els mestres, com sense voler, com aquell que no vol la cosa. Aprenies d’ell a classe, però també prenent un cafè o parlant del que a qualsevol se li hagués antullat una bajanada. Aprenies d’ell, però sobre tot amb ell. Dir qualsevol cosa de les seves virtuts com a creador teatral és del tot inútil. Altres ho estan fent millor que jo.
Si em permeteu, deixeu-me que em limiti a dir d’ell que me l’estimava molt i que em sap molt greu que s’hagi mort. Però, total, no sé què ens estranya. Com deia el poeta, “también se muere el mar”.
http://manueldelgadoruiz.blogspot.com/
Publica un comentari a l'entrada