dilluns, 17 d’agost de 2009

Agost al Port




Per a mi és un privilegi poder passar les vacances durant el mes d'agost al Port. He escrit al Port i no als Ports, o cap de les altres denominacions que darreramet proliferen més per una certa ignorància, amb tot el respecte, que per mala fe. La denominació Port és la que ha emprat sempre la nostra gent i la que recull la documentació històrica, malgrat que administrativament en crearse el parc natural es va emprar el plural. Això és degut segurament com diu el meu bon amic i professor expert Jordi Beltran, a una denominació que va iniciar algun autor castellà parlant i pensant en el nom comú en castellà de "los puertos de montaña" .




La nostra muntanya és per a tots el que l'estimem molt especial, segurament com altres muntanyes per als que se les estimen. Però aquesta és la nostra. S'aixeca imponent a pocs quilòmetres del mar, amb un relleu càrstic trencat i majestuos, que conserva el seu aspecte més natural en molts de casos, malgrat que les masies i els pastors i pagesos que les habitaven fa molt temps que no hi són i això aumenta la brossa del sotabosc i incrementa molt perillosament el risc d'incendi. Hem d'extremar la cura i la precaució i vetllar per que els altres també ho fassen, és massa greu el risc que correm.




Caminar molt i llegir molt, en companyia de la familia, amb visites sovintejades dels amics i rodejats de la petita comunitat de veïns, molts dels quals fa anys que estiuejen al Port i amb els que et saludes i parles diariament, com deia al principi és un privilegi. Un privilegi que ajuda a trencar la rutina de la feina i que sobretot permet assolir una bona forma física i mental, imprescindible per afrontar una tardor política que vé carregada i que alhora significarà l'inici d'una seqüència electoral, qué s'iniciarà amb les autonomiques i que donarà pas a les municipals i a les generals amb una cadència anual, i que ens exigira la millor feina per mantenir el lideratge socialista als governs de Catalunya i Espanya, i recuperar-lo a Tortosa.


La foto, feta per la meva neboda Laura, està situada dalt la mola de Catí, a prop de les moletes de Venanci, anant cap a la font de Bunyol. Molt aprop hi ha un paissatge d'una extraordinaria bellesa amb Terranyes en primer terme, al costat el barranc de la Paridora, capçalera del riu Algars, al darrera es veu Penyagalera i de teló de fons bona part de la comarca del Matarranya. Al darrera meu a la foto el que podria ser el nostre particular pi de les tres branques, les de la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, l'eslògan de la Revolució Francesa i que s'ha convertit des del seu origen en un eslògan revolucionari de validesa universal.




Bones vacances als que en podeu fer i bon estiu a totes i tots.