Davant la preocupació legítima que sovint ens assalta pels problemes immediats que ens afecten, ens veiem ara invadits per informacions constants que ens recorden que estem en un context de crisi econòmica, que per primera vegada, té un àmbit veritablement global i una magnitud que no ens podíem imaginar, o no ens volíem imaginar i a la que cal prestar molta atenció.
Aquests darrers mesos, a les Corts Generals, en el si de la Comissió Mixta Congrés-Senat per a la Unió Europea, estem debatint per elaborar un informe sobre l'aplicació a Espanya de l'anomenada “Estratègia de Lisboa” que va aprovar el Consell Europeu de primavera, a la capital portuguesa l'any 2000. L'objectiu que es van fixar i que després s'ha anat revisant era el creixement sostenible i la plena ocupació i de qualitat per al 2010. Les polítiques a impulsar, entre altres, eren la incentivació de la formació, l'impuls a la R+D+i, i les polítiques de protecció mediambiental.
El grau de compliment de l'agenda de Lisboa ha estat clarament insuficient i ara la crisi financera i econòmica ha alterat substancialment l'escenari. Cal revisar l'estratègia i adaptar-la. Segurament els grans objectius continuen sent vàlids, ara bé cal modificar els instruments i molt especialment la pròpia Unió i les seves institucions fonamentals. La pròpia “Estratègia de Lisboa” estava dissenyada per a ser aplicada pels estats de la Unió i no per aquesta, que com s'ha dit moltes vegades, té una política monetària comuna en l'àmbit de la zona euro però no té política econòmica. Cal més Europa, cal avançar en la ratificació i posada en funcionament del Tractat de Lisboa, que reformarà la Unió, permetent unes polítiques unitàries de molta més eficàcia i millorarà el paper d'Europa en el context internacional.
En el tractament immediat de la crisi, és clau la cimera del G-20 que es celebra demà a Londres. Ja coneixem les línies mestres de la proposta de l'administració nordamericana, exposades pel president Obama en un article publicat fa pocs dies a diferents mitjans, on proposa estimular el creixement, restablir el crèdit, reforçar la solidaritat amb els països i les persones més febles, acabar amb l'especulació i el consum per sobre de la renda i vigilar fermament el sistema financer. Propostes que coincideixen, al meu entendre, en allò fonamental amb les que va aprovar el darrer Consell Europeu de Brussel·les els passats 19 i 20 de març, de cara a la cimera de Londres, on es proposa liderar l'actuació internacional per possibilitar un creixement sostenible, reformar les institucions financeres internacionals, millorar la regulació dels mercats financers i reforçar el suport als països en vies de desenvolupament davant els reptes de la crisi.
Tot i que hem vist després posicions força diferents entre els governs conservadors de molts països de la Unió, expressades fa pocs dies a Brussel·les pel Primer Ministre txec, país que ostenta la presidència de torn, i el socialistes europeus, aquests darrers amb moltes més coincidències de fons amb l'actual presidència nordamericana. La col·laboració entre Europa i l'adminstració dels EUA és fonamental per donar garanties d'una sortida ràpida de l'actual crisi. Una sortida que ha de sentar unes bases sòlides de futur. Segurament res no serà igual, però hi ha futur i aquest pot ser millor. Europa i, per tant, nosaltres, hi tenim molt a dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada