Després de les eleccions del passat dia 28 de novembre, en el PSC s'ha obert un necessari procés de reflexió que ha de desembocar en un congrés nacional a la propera tardor, després de les eleccions municipals del maig.
És evident que un mal resultat com el que vàrem obtenir primer s'ha de reconèixer sense embuts, com va fer el president Montilla la mateixa nit de les eleccions. Després és necessari obrir un procés per introduir els canvis necessaris, de cara a resituar al partit en la nova etapa, i preparar-lo per ser alternativa al govern del nacionalisme conservador de CiU, alhora que s'ha de mantenir una forta presència municipal en les properes eleccions de la primavera, condició necessària per continuar essent un partit central en el mapa polític català.
La reflexió ha de ser a fons, però evitant que siguin altres els que marquen les pautes del debat. Hem d'adaptar el partit a les necessitats de la societat i donar resposta a les demandes de la ciutadania, especialment a les dels treballadors que són el sector social bàsic de la força del socialisme, tot mirant, però, d'entendre els canvis en la societat i d'adaptar el discurs a la nova realitat.
No es pot afirmar avui que el discurs del socialisme democràtic a Catalunya s'ha de canviar completament, ignorant que només fa dos anys amb aquest mateix programa i discurs vàrem obtenir el millor resultat de la nostra història. Cal adaptar el nostre discurs, canviar allò que sigui necessari i sobretot donar resposta al neguit i a la por de sectors amplis de la societat davant les incerteses de futur que ha provocat la crisi econòmica. Hem de donar respostes clares, esperança de futur i confiança. Hem de fer que la societat recupere la confiança en el projecte socialista base de l'estat del benestar, generant la convicció que podem fer que l'economia creixi i que els beneficis del creixement repercuteixin en una millor qualitat de vida per a tothom, sabedors que el projecte de la dreta liberal, només significa més desigualtat i més injustícia.
En el PSC ens hem de deixar de falsos debats i centrar-nos en afirmar allò que som, el partit socialista a Catalunya i, com a tal, som catalans i catalanistes i, per tot això, federalistes i europeïstes. Altra cosa ens fa abandonar l'espai polític que ens és propi i desorienta al nostre electorat.
És evident que un mal resultat com el que vàrem obtenir primer s'ha de reconèixer sense embuts, com va fer el president Montilla la mateixa nit de les eleccions. Després és necessari obrir un procés per introduir els canvis necessaris, de cara a resituar al partit en la nova etapa, i preparar-lo per ser alternativa al govern del nacionalisme conservador de CiU, alhora que s'ha de mantenir una forta presència municipal en les properes eleccions de la primavera, condició necessària per continuar essent un partit central en el mapa polític català.
La reflexió ha de ser a fons, però evitant que siguin altres els que marquen les pautes del debat. Hem d'adaptar el partit a les necessitats de la societat i donar resposta a les demandes de la ciutadania, especialment a les dels treballadors que són el sector social bàsic de la força del socialisme, tot mirant, però, d'entendre els canvis en la societat i d'adaptar el discurs a la nova realitat.
No es pot afirmar avui que el discurs del socialisme democràtic a Catalunya s'ha de canviar completament, ignorant que només fa dos anys amb aquest mateix programa i discurs vàrem obtenir el millor resultat de la nostra història. Cal adaptar el nostre discurs, canviar allò que sigui necessari i sobretot donar resposta al neguit i a la por de sectors amplis de la societat davant les incerteses de futur que ha provocat la crisi econòmica. Hem de donar respostes clares, esperança de futur i confiança. Hem de fer que la societat recupere la confiança en el projecte socialista base de l'estat del benestar, generant la convicció que podem fer que l'economia creixi i que els beneficis del creixement repercuteixin en una millor qualitat de vida per a tothom, sabedors que el projecte de la dreta liberal, només significa més desigualtat i més injustícia.
En el PSC ens hem de deixar de falsos debats i centrar-nos en afirmar allò que som, el partit socialista a Catalunya i, com a tal, som catalans i catalanistes i, per tot això, federalistes i europeïstes. Altra cosa ens fa abandonar l'espai polític que ens és propi i desorienta al nostre electorat.
3 comentaris:
Sincerament Joan, a part de la crisi, crec que el fort intervencionisme de PSOE us ha fet molt de mal. Una abraçada
Tu saps perfectament que el clientelisme mai estara ben vist...
No estarà ben vist, però està acceptat, i de manera prou generalitzada. Malauradament.
Publica un comentari a l'entrada