Foto: El nou campus universitariA penes estem tancant les darreres eleccions autonòmiques, quan coincidint amb l'inici del 2011, enfilem la recta de les eleccions municipals. En els darrers comicis, els socialistes hem suportat la factura de la greu crisi econòmica que estem patint i segurament d’algunes de les errades que hem comès en el govern. Ha servit de poc, malauradament, l'evidència d’una important acció de govern, que a les Terres de l’Ebre ha significat, entre moltes altres inversions, el pont del Passador al Delta o l’arribada de la Universitat Rovira i Virgili, amb el nou edifici del campus a Tortosa o la important actuació mitjançant la Llei de Barris al nucli històric de Tortosa. Amb tot, les eleccions municipals es presenten amb una expectativa nova i molt depenent de les circumstàncies locals.
El repte socialista avui, en l’àmbit local, és presentar un projecte que ofereixi solucions a les conseqüències de la crisi. Donar solucions als problemes de les famílies i de les persones, fent un esforç en la millora dels serveis socials i, sobretot, impulsant la promoció econòmica per crear llocs de treball. La crisi és global però moltes de les solucions s’han de donar en clau local, parafrasejant aquella frase dels mediambientalistes, “cal pensar global i actuar local”.
En l'etapa d’alcaldia socialista a Tortosa (1999-2007), en un context de creixement econòmic, conscients que després s’esdevindria una etapa de recessió, tot i que era imprevisible la seva magnitud, vàrem treballar fort per asseure les bases d’un creixement estructuralment sòlid. Vàrem negociar amb el govern de la Generalitat la creació del gran polígon Catalunya Sud, una gran reserva de sòl industrial ben comunicat, que havia de disposar d’aigua abundant i ampliable amb vista al futur. Vàrem aconseguir la ubicació de la Universitat Pública de referència, la Rovira i Virgili, a Tortosa, entenent que la qualificació dels nostres joves, el coneixement i la recerca són claus en la nostra competitivitat com a territori, i vàrem aconseguir incloure en la planificació de les infraestructures amb vista al futur immediat: el desdoblament de l’Eix de l’Ebre i el pas de la nova autovia del Mediterrani per l’interior del Baix Ebre i el Montsià, més concretament pel terme municipal de Tortosa, aconseguint aquí el creuament dels dos eixos, el de la vall de l’Ebre i el de la Mediterrània, recuperant el valor estratègic del nostre territori.
Han passat quatre anys d’ensopiment i de paràlisi esterilitzant, en la millor tradició de la dreta tortosina, que res no es mogui, una ciutat petiteta, ben controlada pels de sempre i sense que vingui competència de fora per a alguns empresaris i comerciants, de mirada curta i llarga ambició. Es podria citar a Lampedusa, “es tracta d’aparentar que tot canvia perquè res no canvie”.
Ara és l’hora de treballar fort, de treballar pels nostres veïns de Tortosa, de generar empenta i il·lusió. No es tracta de fer focs d’artifici, ni de vendre fum amb pràctiques de màrqueting comercial com fins ara. Es tracta de planificar i treballar i tenir molt clar on hem d’anar. Els socialistes sí que tenim model de ciutat i el desenvoluparem.
El repte socialista avui, en l’àmbit local, és presentar un projecte que ofereixi solucions a les conseqüències de la crisi. Donar solucions als problemes de les famílies i de les persones, fent un esforç en la millora dels serveis socials i, sobretot, impulsant la promoció econòmica per crear llocs de treball. La crisi és global però moltes de les solucions s’han de donar en clau local, parafrasejant aquella frase dels mediambientalistes, “cal pensar global i actuar local”.
En l'etapa d’alcaldia socialista a Tortosa (1999-2007), en un context de creixement econòmic, conscients que després s’esdevindria una etapa de recessió, tot i que era imprevisible la seva magnitud, vàrem treballar fort per asseure les bases d’un creixement estructuralment sòlid. Vàrem negociar amb el govern de la Generalitat la creació del gran polígon Catalunya Sud, una gran reserva de sòl industrial ben comunicat, que havia de disposar d’aigua abundant i ampliable amb vista al futur. Vàrem aconseguir la ubicació de la Universitat Pública de referència, la Rovira i Virgili, a Tortosa, entenent que la qualificació dels nostres joves, el coneixement i la recerca són claus en la nostra competitivitat com a territori, i vàrem aconseguir incloure en la planificació de les infraestructures amb vista al futur immediat: el desdoblament de l’Eix de l’Ebre i el pas de la nova autovia del Mediterrani per l’interior del Baix Ebre i el Montsià, més concretament pel terme municipal de Tortosa, aconseguint aquí el creuament dels dos eixos, el de la vall de l’Ebre i el de la Mediterrània, recuperant el valor estratègic del nostre territori.
Han passat quatre anys d’ensopiment i de paràlisi esterilitzant, en la millor tradició de la dreta tortosina, que res no es mogui, una ciutat petiteta, ben controlada pels de sempre i sense que vingui competència de fora per a alguns empresaris i comerciants, de mirada curta i llarga ambició. Es podria citar a Lampedusa, “es tracta d’aparentar que tot canvia perquè res no canvie”.
Ara és l’hora de treballar fort, de treballar pels nostres veïns de Tortosa, de generar empenta i il·lusió. No es tracta de fer focs d’artifici, ni de vendre fum amb pràctiques de màrqueting comercial com fins ara. Es tracta de planificar i treballar i tenir molt clar on hem d’anar. Els socialistes sí que tenim model de ciutat i el desenvoluparem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada