divendres, 3 de desembre de 2010

Després de les eleccions


Han passat les eleccions autonòmiques amb una victòria destacada de CiU, una clara majoria de dretes al Parlament, sumant als primers, els divuit diputats del PP, i els quatre de SI. Cal felicitar als guanyadors i reconèixer la derrota del PSC, i dels nostres socis de govern dels darrers set anys.
A partir de la constatació dels resultats, cal esperar una política conseqüent amb el projecte de Mas i el discurs liberal de CiU. Aprimament de l'administració, debilitament de l'estat del benestar, amb una progressiva tendència privatitzadora de la sanitat i l'educació públiques, més enllà de l'abandó del projecte d'organització veguerial de Catalunya i el canvi de model urbanístic, anul·lant entre altres el Pla Territorial de les Terres de l'Ebre i apostant per un creixement sense gaires limitacions, com demanen molts alcaldes de la federació nacionalista a l'Ebre.

Segurament la victòria de CiU i la derrota, per tant, del PSC i les altres formacions d'esquerres, que formaven el govern de l'Entesa Nacional de Progrés, es deu a una munió de causes acumulades que han format el que el president Montilla ha anomenat la tempesta perfecta. Amb tot, estic segur que, com tot bon decàleg, es resumeix en dos. Dues causes, com ara el context de la crisi econòmica més greu dels darrers vuitanta anys i l'exigència legítima de la ciutadania de solucions amb un govern fort, que contrastava amb la idea estesa mediàticament del govern de Catalunya com un guirigall mancat de cohesió i de lideratge. Que aquesta imatge no respongués en absolut a la realitat i ignorés la més que evident important acció de govern dels darrers set anys, ha importat poc. A Mas, només li ha calgut fer el mateix que els assessors li recomanen a Rajoy, parlar poc de programa, no sigui que l'electoral s'espanti, i esperar que la fruita caigui madura de l'arbre pel seu natural. En època de crisi, els ciutadans tendeixen majoritàriament a creure que la dreta sabrà respondre millor a les necessitats de l'economia. Ara, en l'acció de govern, si els resultats no responen a les espectatives creades, el manual els diu que només cal al·ludir a l'herència rebuda i als mals que com sempre venen de Madrid.

Tenim una bona feina al davant, rearticular l'alternativa de progrés a Catalunya. L'alternativa que representa el socialisme democràtic i que és l'única que a mig termini ens permetrà recuperar el creixement i que els beneficis d'aquest repercuteixin en el benestar de la majoria, i cal fer-ho formant part del projecte d'Espanya i d'Europa, que hem anat creant els últims anys, amb un model federal que respecti la diversitat, però es reforci per la suma, abandonant el nacionalisme caduc i fragmentador de la societat catalana.

Que ningú s'enganyi, els socialistes catalans sabrem renovar el nostre projecte, renovant lideratges i actualitzant el nostre programa, un programa que fa només dos anys ens va donar la victòria electoral més gran de la nostra història. El PSC és un partit de llarg recorregut, ben arrelat en la història i en la societat catalana i ens tornarem a situar aviat en l'espai central i majoritari de la nostra societat. Allò altre és l'alternança legítima i necessària en democràcia i base del sistema parlamentari modern.