dimecres, 17 de març de 2010

HOMENATGE DEL SENAT A JORDI SOLÉ TURA


Ahir dimarts es va fer l'entrega de la Medalla d'Or del Senat, a títol postum, a Jordi Solé Tura, distinció que va recollir la seva vídua Teresa Eulàlia Calzada, en un acte solemne i alhora senzill, emotiu com va dir Javier Rojo, president del Senat.

Glosar la figura de Jordi Solé pot ser ociós, després de tantes coses que s'han dit arran de la seva mort, però la veritat és que resulta difícil no fer al·lusió a la seva extraordinària biografia, forner de petit al forn familiar a Mollet i després catedràtic de dret constitucional, ponent de la constitució de 1978, i alhora regidor, diputat, senador, ministre de cultura i un ampli etcètera, que no repetiré.

El Jordi per mi ha estat una figura de rellevància especial. Vàrem compartir militància al PSUC, en el qual jo era un simple militant de base en la meva època d'estudiant i ell ja era un dirigent important, el recordo especialment defensant l'opció eurocomunista, en la que jo tanbé m'alineava, en assemblees de l'agrupació universitària, quan el partit es decantà cap al comunisme més ortodoxe. Anys més tard va liderar la Conferència d'Homes i Dones d'Esquerres, en què un nombre important de companys el va seguir cap al PSC, moviment a redòs del que un temps més tard jo mateix amb molts companys de l'Ebre vàrem seguir la mateixa trajectòria. Vaig tenir l'extraordinària oportunitat que en la campanya de les eleccions municipals del 1999, que em portarien a l'alcaldia de Tortosa, m'acompanyés en el míting central a l'auditori Felip Pedrell i, poc després, compartint escó al Senat em vaig sentir honorat amb la seva amistat personal.

Una persona extraordinària en el seu aspecte més humà i un polític dels de més relleu del nostre país. Un home savi, prudent i alhora apassionat, un bon reflexe de la combinació adequada del seny i la rauxa. Saviesa, prudència i apassionament que va posar sempre al servei de la causa de la llibertat i el socialisme, que per a ell no eren sinó dues cares d'un mateix ideal, tal i com ell mateix escriu en el manuscrit que està dipositat a l'arxiu de la fundació Rafael Campalans: "Sempre he entès el socialisme com una passió per la dignitat de la persona, és a dir per la igualtat i la solidaritat en una societat lliure".

En la fotografia, es poden veure a diferents persones en els moments previs a l'inici de l'acte al Senat. Destaquen drets per la seva rellevància Santiago Carrillo (exsecretari general del PCE), Roberto Lertxundi (antic secretari general del Partit Comunista d'Euskadi i avui senador socialista) i Juan José Laborda (socialista i expresident del Senat), entre moltes persones que vàrem assistir a l'homenatge.