La ciutat ha estat avui més bonica que mai. La celebració de Sant Jordi ha lluït de valent, ha donat color i vida als nostres carrers i els tortosins i tortosines ens hem abocat a aquesta litúrgia tant nostra com és comprar una rosa i un llibre amb motiu de la Diada. Evidentment, sóc també dels que penso que no calen dates per regalar una rosa i que la lectura, un plaer apassionat, s’ha de potenciar. Què en penseu vatros? En aquest sentit, aprofito aquestes ratlles per felicitar sincerament la iniciativa de crear el Club de Lectura de Tortosa a través de la nostra biblioteca Marcel·lí Domingo que ens permet fer un pas més en el coneixement del món literari i, a la vegada, intervenir-hi amb xerrades amb els propis autors dels llibres recomanats pel Club. 
Perquè quan parlem de Sant Jordi sempre ho fem amb una clara ganyota de felicitat? És un dels dies més encisadors de l’any i d’aquells que et donen energia, vigor, coratge. Sant Jordi et permet recrear per un instant i, per tant, paralitzar momentàniament l’estrès, en l’actualitat literària de l’any, tot i que molts cops optem per antigues obres d’art, com el Cien Años de Soledad, de Gabriel García Márquez, ara que ha fet 50 anys de la seva publicació. És també l’oportunitat de conèixer com parla, com escriu el nostre territori. Recomanacions de la literatura feta des de casa nostra però per a lectors no només d’aquí sinó de més enllà de les nostres fronteres geogràfiques en teníem unes quantes, com La Clau Gaudí, a quatre mans entre Andreu Carranza i Esteban Martín, o Les Oblates, de l’amic Subirats Piñana i Pili Poy. Enguany, any en què celebrem dos centenaris tant importants com el de l’Artur Bladé i Desumvila i Joan Cid i Mulet, la tria ha estat difícil, com sempre. Ho intentarem anar llegint a poc a poc tot, però per començar em quedo amb l’Emeteri Fabregat i el seu Viatge per l’Ebre. Setembre de 1849.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada