Les ciutats, els pobles, els països els conformen la gent i les accions que bé individualment, bé col·lectivament, realitzem des dels diferents àmbits de la nostra vida, sigui personalment o professionalment. Per a Tortosa i per a les Terres de l’Ebre hi ha hagut, i afortunadament hi haurà, persones que han influït decididament en el nostre futur, ajudant a promoure els nostres actius. Aquests dies, a la nostra ciutat, hem tingut l’oportunitat de “fer justícia” amb algunes d’aquestes persones i col·lectius que han fet de la nostra ciutat i del nostre territori un lloc millor.
Un d’aquests és la Plataforma en Defensa de l’Ebre, a qui agraeixo un cop més com alcalde, però també com a tortosí i ebrenc, el paper desenvolupat per aturar el transvasament previst pel PHN pactat entre el PP i CiU. Vaig recordar el paper indiscutible que van jugar en aquesta lluita en el meu discurs durant el lliurament de la medalla d’Or de la ciutat de Tortosa a la Plataforma. A banda d’aconseguir l’objectiu de la mobilització, aturar el transvasament, també va obtenir un altre èxit tant meritori com va ser agrupar la ciutadania de tot el territori, fos d’on fos, pensés el que pensés, i despertar un sentiment de pertanyença endormiscat. La Plataforma hem estat i som tots els ebrencs i les ebrenques. Per això el nostre Ajuntament va voler homenatjar-la amb la major distinció que atorga Tortosa, la Medalla d’Or de la ciutat.
En la mateixa línia, Tortosa hem homenatjat també fa poc, coincidint amb la inauguració d’una de les sales del nostre recuperat i esplendorós Escorxador, el tortosí Antoni Garcia. Fou un home compromès, un fotògraf decissiu per poder jutjar els criminals nazis a Nuremberg, perquè va aconseguir treure fotos valuosíssimes dels camps de concentració de Manthaussen. Era, per tant, de justicia històrica designar la nova sala d’exposicions de l’Escorxador amb el seu nom.
Finalment, aquest cap de setmana passat, vam homenatjar el músic Rossend Aymí amb el lliurament de la medalla de Plata de la ciutat. Ho vam fer en el marc d’un escenari de luxe, el nou espai cultural que hem condicionat a l’antiga església de Sant Domènec, la qual us convido que visiteu després de la intervenció que hi hem fet. El vam inaugurar amb una cita solemne. Rossend és un home d’alçada i d’extraordinària riquesa cultural i humana. Home de música, el seu mestratge fa que Tortosa i Catalunya es sentin orgullosos d’un home que ha sabut aproximar la música a la gent, fer-la més popular, més accessible. Amic Rossend, Tortosa et devia aquest homenatge, te’l mereixies.
Calen homenatges com aquests perquè és de rebut no perdre de vista ni deixar amagats al calaix aquells I aquelles que ens ajuden a fer un món molt millor indistintament del camp en el qual treballin o col·laborin. Per aquest motiu, a Tortosa, calia també començar a fer justícia històrica, amb homenatges que no volen ser festes fàtues sense contingut, sinó que aspiren a reflexionar sobre la importància que té implicar-se en el dia a dia i en la lluita pels ideals.
Les ciutats, els pobles, els països els conformen la gent i les accions que bé individualment, bé col·lectivament, realitzem des dels diferents àmbits de la nostra vida, sigui personalment o professionalment. Per a Tortosa i per a les Terres de l’Ebre hi ha hagut, i afortunadament hi haurà, persones que han influït decididament en el nostre futur, ajudant a promoure els nostres actius. Aquests dies, a la nostra ciutat, hem tingut l’oportunitat de “fer justícia” amb algunes d’aquestes persones i col·lectius que han fet de la nostra ciutat i del nostre territori un lloc millor.
Un d’aquests és la Plataforma en Defensa de l’Ebre, a qui agraeixo un cop més com alcalde, però també com a tortosí i ebrenc, el paper desenvolupat per aturar el transvasament previst pel PHN pactat entre el PP i CiU. Vaig recordar el paper indiscutible que van jugar en aquesta lluita en el meu discurs durant el lliurament de la medalla d’Or de la ciutat de Tortosa a la Plataforma. A banda d’aconseguir l’objectiu de la mobilització, aturar el transvasament, també va obtenir un altre èxit tant meritori com va ser agrupar la ciutadania de tot el territori, fos d’on fos, pensés el que pensés, i despertar un sentiment de pertanyença endormiscat. La Plataforma hem estat i som tots els ebrencs i les ebrenques. Per això el nostre Ajuntament va voler homenatjar-la amb la major distinció que atorga Tortosa, la Medalla d’Or de la ciutat.
En la mateixa línia, Tortosa hem homenatjat també fa poc, coincidint amb la inauguració d’una de les sales del nostre recuperat i esplendorós Escorxador, el tortosí Antoni Garcia. Fou un home compromès, un fotògraf decissiu per poder jutjar els criminals nazis a Nuremberg, perquè va aconseguir treure fotos valuosíssimes dels camps de concentració de Manthaussen. Era, per tant, de justicia històrica designar la nova sala d’exposicions de l’Escorxador amb el seu nom.
Finalment, aquest cap de setmana passat, vam homenatjar el músic Rossend Aymí amb el lliurament de la medalla de Plata de la ciutat. Ho vam fer en el marc d’un escenari de luxe, el nou espai cultural que hem condicionat a l’antiga església de Sant Domènec, la qual us convido que visiteu després de la intervenció que hi hem fet. El vam inaugurar amb una cita solemne. Rossend és un home d’alçada i d’extraordinària riquesa cultural i humana. Home de música, el seu mestratge fa que Tortosa i Catalunya es sentin orgullosos d’un home que ha sabut aproximar la música a la gent, fer-la més popular, més accessible. Amic Rossend, Tortosa et devia aquest homenatge, te’l mereixies.
Calen homenatges com aquests perquè és de rebut no perdre de vista ni deixar amagats al calaix aquells I aquelles que ens ajuden a fer un món molt millor indistintament del camp en el qual treballin o col·laborin. Per aquest motiu, a Tortosa, calia també començar a fer justícia històrica, amb homenatges que no volen ser festes fàtues sense contingut, sinó que aspiren a reflexionar sobre la importància que té implicar-se en el dia a dia i en la lluita pels ideals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada