La crisi institucional obliga a donar una resposta clara i eficaç a la demanda ciutadana

“Cal una major vinculació del parlamentari amb  la seva circumscripció, que els electors identifiquin molt millor els seus representants i els puguin demanar comptes amb més facilitat”

Divendres 27 de setembre vaig participar al Senat en la taular rodona Parlamento y la crisis de representación en el marc de les Terceras Jornadas de la Asociación Española de Letrados de Parlamentos. Hi vam ser presents representants dels sis grups parlamentaris del senat i a mi em va correspondre representar l’Entesa pel Progrés de Catalunya.

Durant la meva intervenció vaig desenvolupar la tesi que la crisi de representativitat és tan antiga com el propi sistema democràtic. Ja en l’antiga Grècia, la democràcia original sorgida en el marc de les Polis, la més important de les quals fou Atenes, excloïa de la participació la majoria de les persones que hi vivien. Els no ciutadans, anomenats metecs, els esclaus, les dones i els menors d’edat no votaven. Això feia que poguessin participar no més del 10% de la població i que, sobretot, els metecs reclamessin l’accés a la ciutadania, cosa que paradoxalment els fou més fàcil a les darreries del segle IV aC, quan va entrar en crisi el sistema de les polis i es va produir l’adveniment de les monarquies hel·lenístiques.

Sense anar tan enrere, amb l’adveniment de les democràcies liberals amb la guerra de la independència dels EUA i la revolució Francesa al segle XVIII i l’expansió posterior per Europa al segle XIX, veiem com es desenvolupa el nou moviment obrer i ideologies noves com el marxisme i l’anarquisme que qüestionen el sistema de “democràcia burgesa” en el qual no s’hi senten representats.

A Espanya, bona part del segle XIX, si exceptuem el trienni liberal, amb la Constitució de Cadis, i el període que s’inicia amb la “Gloriosa” i la constitució de 1869, fins al 1875 tenim un sistema de vot censatari, que limita aquest dret als mitjans i grans contribuents deixant fora la majoria de la població. Aquest sistema va deixar de ser vigent per llei l’any 1890, però el sistema bipartidista de la Restauració, instaurat per la constitució de 1876, feta per Antonio Cánovas del Castillo, deixava fora del joc institucional molts sectors. Hi havia el gobierno de su majestad i la oposición de su majestat, sempre conservadors i liberals per rigorós ordre. Ironitzant, podríem dir que hi havia també la oposición a su majestat, heterogènia però real i on podíem situar els republicans unionistes o federalistes, el moviment obrer, els incipients regionalismes i, fins i tot, els carlistes. Tot aquest sistema entra en crisi després de la desfeta de 1898 i, passant per la dictadura de Primo de Rivera, va concloure amb la Segona República. No serà fins la constitució de 1931 que s’implantà el veritable sufragi universal, incloent el vot femení. Amb l’adveniment de la dictadura franquista, el vot per sufragi universal no es recupera de manera provisional fins al 1977 i es consolida amb la constitució de 1978.

Avui, amb una democràcia consolidada per primera vegada en tota la nostra història, assistim a un qüestionament de la representativitat de les institucions. Això, sense dubte, és degut a l’adveniment de la societat de la informació que permet seguir la informació política i l’activitat de les institucions de manera immediata i això comporta més ànsia per participar. I més recentment, d’ençà el 2008, l’arribada de la més gran crisi econòmica d’ençà el 1929, que ha generalitzat el descontent amb els respectius governs arreu d’Europa, amb poques excepcions. A Espanya, a diferència de democràcies antigues com ara la francesa, no és aliena a la desafecció un cert substrat sociològic d’origen franquista que qüestiona la democràcia liberal i el sistema de partits.

Aquesta situació, per més que no sigui nova, certament obliga a donar una resposta clara i eficaç a la demanda ciutadana per part de les institucions i entre elles als partits polítics. Precisament per no posar en perill el propi sistema  i consolidar-lo per al futur, evitant el seu col·lapse, que podria donar pas de nou a solucions populistes, que derivessin en règims autoritaris.

Cal aprofundir en la transparència de les institucions i de l’activitat dels representants polítics, tot i que el projecte de llei presentat pel govern del PP,  i en aquests moments a debat en el Senat, és marcadament insuficient. Així mateix, cal una molt més gran vinculació del parlamentari amb la seva circumscripció, cal que els electors identifiquin molt millor els seus representants i els puguin demanar comptes amb molta més facilitat. Per  a això, una bona solució és el sistema de circumscripció uninominal, circumscripcions petites amb un sol representant. Aquest sistema, però, te el handicap de ser profundament injust i no reflectir la pluralitat de les opcions polítiques concurrents, per això se li han d’aplicar mesures correctores que garanteixin la necessària i imprescindible pluralitat. Sense ser perfecte, un bon referent és el sistema electoral alemany. Cal treballar i aprofundir en aquestes reflexions i moltes altres, pel bé del propi sistema democràtic.

Pregó de les Festes Majors de la Canonja. 14 d'agost de 2013

Vull començar agraint al Sr. Roc Muñoz, alcalde de La Canonja, el fet d’haver-me convidat a pronunciar el pregó de la festa major, això és sempre un honor, una distinció que fa l’alcalde en nom del municipi i ho agraeixo sincerament.

 

La Mare de Déu d’Agost és un bon moment per fer festes majors, hi ha centenars de pobles de Catalunya que coincideixen per aquesta data, segurament la bondat del temps estiuenc i el fet de coincidir en les societats agràries amb la finalització de la collita del blat i abans de començar la verema o altres tasques agrícoles pròpies de la tardor, hi té molt a veure.

 

Avui a les nostres societats diguem-ne modernes tenim calendaris que res tenen a veure amb els cicles anuals del calendari solar o lunar, que també influeix en l’agricultura, però mantenir les tradicions, recordar d’on venim, ens ajuda a saber millor qui som. Difícilment podem entendre la complexitat de la nostra societat actual si oblidem els nostres orígens.

 

L’Ajuntament, en organitzar la festa demostra la diversitat de les seves tasques, no tot és l’urbanisme, la promoció econòmica o la prestació de serveis, des dels més bàsics com ara l’abastament d’aigua potable o el manteniment de la xarxa de clavegueram, als serveis en matèria educativa o cultural entre altres, que en molts casos no són matèries competència directa del municipi.

 

Serveis que responen a la demanda dels veïns, competències que ara anomenem impròpies, però que són molt importants per la qualitat de vida de les persones i que malgrat les dificultats econòmiques de la conjuntura actual s’intenten mantenir.

 

El municipi és l’àmbit institucional més proper per a la ciutadania i és on les virtuts de la democràcia es fan més evidents, de fet podríem, salvant totes les distàncies, que son moltes, assimilar els municipis, a les antigues polis gregues on s’origina la democràcia, no és un sistema perfecte, però té la virtut de posar el poder, la sobirania en mans de la ciutadania i la proximitat permet la transparència. En els estats moderns la magnitud de les societats que administren, obliga a la delegació de la sobirania temporalment, en el Parlament i no pot ser d’altra manera, per la evident impossibilitat de convocar l’assemblea de tota la ciutadania. Fins i tot en l’àmbit municipal, també es delega en la corporació municipal, però la proximitat i l’accessibilitat dels responsables municipals, que han d’anar acompanyades de polítiques concretes de transparència i foment de la participació, permet una acció i un control democràtic molt més directe i per tant potser més efectiu. Mesures com “L’Altaveu Ciutadà” que en el marc de l’aposta per “Un Govern Obert” està impulsant el govern municipal de la Canonja, són una excel·lent aposta en aquesta direcció.

 

El fet que la Canonja recuperés la seva condició de municipi ara fa tres anys, no només va significar  donar resposta per part de les institucions del nostre país a una legítima aspiració dels canongins, també forma part d’aquest apropament de les institucions i, per tant, de la democràcia a la ciutadania.

 

Avui preocupa molt seriosament la voluntat de l’actual govern d’Espanya i algunes mesures també  del govern català que podrien reduir les competències municipals i posar-les en mans d’altres institucions com ara les diputacions o els consells comarcals, més opaques per definició i més allunyades de la ciutadania. Estem d’acord que cal reduir despesa pública innecessària, i que cal afavorir l’austeritat en les institucions, però mai en detriment de la transparència i el control democràtic d’aquestes.

 

Sovint quan em conviden a fer de pregoner de la festa major d’alguna població, comento que malgrat un cert hàbit de fer discursos en públic i el costum d’impartir classes com a professor d’història, els pregons sempre em resulten difícils. Com un foraster pot parlar de la festa als mateixos vilatans, que són qui millor la coneixen i la viuen i són els que saben com gaudir-ne plenament. Però si això és així, com no és de difícil animar a viure plenament la festa, en una situació carregada de dificultats, quan estem vivint una situació que fa sis anys ens hagués semblat impossible.

 

Amb tot, precisament per això té més sentit que mai donar continuïtat a la tradició de la festa, més enllà del dur treball quotidià, trencar la rutina i conviure en l’ambient festiu, ajuda a cohesionar les nostres societats, reforça l’ànim de tots plegats i confirma la certesa que amb l’esforç de tots superarem aquesta conjuntura negativa.

 

La nostra realitat avui és la realitat d’Europa, som plenament europeus per bé i per mal. La crisi que és una crisi mundial que d’una manera o una altra ha afectat a totes les economies especialment les desenvolupades, s’ha acarnissat especialment amb la Unió Europea, on s’està perllongant molt més que en altres regions d’aquest món globalitzat en el que vivim.

 

Possiblement això es deu al procés d’implantació de l’euro i a les mancances que ara s’evidencien, com ara el fet d’haver iniciat el procés cap a una unió monetària, sense fer el mateix de cara a una veritable unió econòmica, una governança econòmica real de tota la Unió, amb una fiscalitat unificada, que eviti situacions que resten competitivitat a les nostres exportacions, peça clau de la nostra economia, i que com a conseqüència ens genera unes taxes d’atur impossibles de suportar, no per les xifres en si, que son esfereïdores, sobretot per que darrera el números hi ha persones, hi ha famílies senceres i això ens ha d’obligar a tots, especialment als que tenim responsabilitats públiques, de la mena que siguin, a concentrar tots els esforços per superar aquesta situació.

 

La situació actual en el si de la Unió Europea, està generant un creixent euroescepticisme, un augment de la desconfiança cap a les institucions europees i cap a la pròpia idea d’Europa, fins i tot en una societat tan europeista tradicionalment com la espanyola i molt especialment la catalana. Cal recordar en aquest moment, els beneficis que va reportar per al nostre país, l’entrada l’any 1986, a l'aleshores anomenada Comunitat Econòmica Europea.

 

No es tracta, per tant, de fer marxa enrere en la construcció europea, es tracta de canviar les polítiques, d’avançar cap a la veritable unió política i econòmica,  en un procés de construcció federal, des del respecte a la diversitat de les nacions que configuren el conjunt, però amb una veritable governança europea, superar l’Europa dels estats i crear els veritables “Estats Units d’Europa”.

 

En aquest moment, sobretot, cal abandonar la exclusivitat de les polítiques d’austeritat i apostar pel creixement, com han fet entre altres els Estats Units d’Amèrica. Només així aconseguirem crear llocs de treball i recuperar el consum. Cal injectar recursos a la economia, per que les empreses gaudeixin de crèdit i puguin invertir.

 

Per a això cal canviar el paper del Banc Central Europeu (BCE) i reforçar el paper del Banc Europeu d’Inversions(BEI). No pot ser que la por alemanya a la inflació ens estigui castigant a tots. Alemanya va gaudir del suport de la Unió en el procés d’unificació i va aconseguir que fluís el crèdit, per aconseguir el creixement de l’antiga Alemanya Oriental, però això va provoca un preu del diner excessivament baix, que va provocar entre altres conseqüències, la bombolla immobiliària espanyola.

 

Ara som nosaltres, amb altres països de la Unió, especialment els mediterranis, els que necessitem la seva solidaritat. Tant de bo, les properes eleccions alemanyes ajuden en el canvi de rumb.

 

La  Unió Europea ens hem dotat d’un projecte de futur, l’Estratègia Europea 2020, que ha substituït la fracassada Estratègia de Lisboa de l’any 2000. Aquesta estratègia pel creixement, té cinc objectius clars:

 

1. Objectiu en l’àmbit de l’ocupació. Ocupar el 75% de la població entre 20 i 64 anys.

2. Objectiu en l’àmbit de la recerca i el desenvolupament. Assolir una inversió  del 3% del PIB (Producte Interior Brut) en R+D+i (Recerca, Desenvolupament i innovació)

3. Objectiu 20/20/20 en matèria de canvi climàtic i energia. Reduir l'emissió de gasos d’efecte hivernacle un 20%, respecte als nivells de 1990, produir el 20% de la energia de fonts renovables i augmentar l’eficiència energètica un 20%.

4. Objectiu en l’àmbit educatiu. Reduir l’índex d’abandonament escolar a menys del 10% i aspirar a que almenys el 40% de la població més jove tingui un títol d’educació superior.

5. Objectiu en matèria de lluita  contra la pobresa i l'exclusió social. Reduir almenys en 20 milions el nombre de persones amb risc de pobresa i exclusió social.

És aquí on hem de concentrar els nostres esforços, les nostres aspiracions i la confiança en el futur.

Alhora que treballem pel futur col·lectiu d’Europa, hem d’aprofitar les capacitats i la tradició industrial da Catalunya, així com el nostre potencial en recerca i innovació per estar ben posicionats de cara al futur immediat. El Camp de Tarragona i al bell mig La Canonja heu d’aprofitar el potencial de la segona àrea metropolitana de Catalunya, un territori amb una realitat industrial consolidada, en sectors estratègics com el químic i l’energètic i amb una immillorable posició per les comunicacions entre el Corredor Mediterrani i el corredor  de la Vall de l’Ebre cap a l’interior de la Península i amb el que representa el potencial de la Universitat Rovira i Virgili de cara a la recerca i la innovació. Sé que esteu treballant bé i que no desaprofitareu les oportunitats de futur.

L’Euroregió de l’Arc Mediterrani és una de les regions europees amb majors potencialitats, cal treballar per desenvolupar les comunicacions. Hem treballat fort entre altres pel corredor ferroviari, que forma part d’una aposta estratègica europea i que haurà de permetre comunicar un territori extens des d'Algesires a Estocolm i connectant amb el corredor que puja des del nord d’Itàlia.

Avui superades algunes resistències inicials sembla que comencem a posar fil a l’agulla, amb mancances, però anem avançant i insisteixo ara és el moment per posar les bases del futur, de la competitivitat de la nostra economia, i ho hem de fer amb el màxim consens social i polític possible.

Us dic tot això, no per que hi hagueu de pensar durant la festa, si no per que voldria ajudar a que tingueu esperança raonable en el futur, l’optimisme de la voluntat que deia Antonio Gramsci, la voluntat d’un poble, d’una societat que no ens resignem. Però ara toca relaxar-se, xalar, com diem a les Terres de l’Ebre. Gaudiu de la música i del ball, de les menjades populars, dels correfocs i dels castells, jo vinc d’una terra on no fem castells, ara s'ha posat en marxa les primeres colles, Xicuelos del Delta i Los Xics Caleros. Els castells representen molt bé aquests valors i aquesta voluntat de suma d’esforços als que feia referencia.

Feliciteu al Bia i l’Esperança els vostres gegants, mentre ballen al so de les gralles, en el seu vint-i-cinquè aniversari, feu rotllanes per ballar la sardana i gaudiu de les havaneres i del bon cremat de rom. En tant que pugueu no deixeu perdre cap oportunitat.

Com sabeu soc tortosí, ciutat en la que varen néixer els meus pares i també els meus fills i que m’ha fet l’honor de ser el seu alcalde durant vuit intensos anys. La Canonja i Tortosa, segurament tenim moltes coses en comú, entre altres la bonhomia de la nostra gent i sobretot compartim la memòria d’un fill il·lustre, Ricard Salvat i Ferré, que nascut el 1934, ens va deixar el 2009. Ricard va néixer a Tortosa on la seva família tenia un forn a una de les places més cèntriques la d’Alfons XII, i alhora la seva mare era de la Canonja, fet que en Ricard Salvat em consta que sempre va tenir molt present.

Ricard Salvat, ha estat un home  excepcional, en un article que vaig fer quan va morir, el vaig qualificar com un gran home, com aquells herois de les tragèdies clàssiques. Un home de teatre, un dels millors directors teatrals del darrer segle, dramaturg, catedràtic a la Universitat de Barcelona, un home de vasta cultura, amb una projecció internacional extraordinària, respectat arreu. Compromès en la lluita per la llibertat contra el franquisme, va ser un esperit lliure i no sempre grat al poder.

Paradoxalment una vegada recuperada la democràcia i restablerta la Generalitat de Catalunya, d’ençà l’any 1980, patí l’ostracisme a casa nostra, mentre era reconegut arreu. Mai se li va oferir de dirigir el Teatre Nacional de Catalunya(TNC), malgrat tenir mèrits sobrats. Ell mai tampoc no es va doblegar, mai va renunciar al seu esperit crític, condició “sine qua non” dels autèntics intel·lectuals.

Vaig tenir l’honor que Ricard Salvat em distingís amb la seva amistat i essent alcalde de Tortosa vàrem poder desenvolupar una idea seva, el “Festival Internacional de Teatre Entre Cultures” que ell mateix va dirigir i que va ser una exitosa aposta que va concentrar gent de teatre des de Síria a França i al Senegal, i fins i tot va fer conviure directors i actors israelians i palestins. Una veritable aposta per l’intercanvi cultural i pel diàleg del que tan mancada n’està la nostra societat i molt especialment la Regió Mediterrània.

A la Canonja Ricard Salvat ha deixat un llegat igual o més valuós, el seu patrimoni documental i bibliogràfic, que constitueix un fons extraordinari, que ara s’està catalogant, que es guardarà en aquest mateix” Castell de Mas Ricart” on som ara, i que convertirà la vostra vila en referència obligada per a la gent del teatre d’arreu del mon.

Després de reivindicar la figura de Ricard Salvat, em permetreu que finalitzi el meu pregó  amb uns versos de Salvador Espriu, ara que en aquest any 2013 celebrem el centenari del seu naixement.  Són els darrers versos de l'última estrofa del poema 46 de la “Pell de Brau”:

…

recorda sempre això, Sepharad.

Fes que siguin segurs els ponts del diàleg

I mira de comprendre i estimar

les raons i les parles diverses dels teus fills.

Que la pluja caigui poc a poc en els sembrats

I l’aire passi com una estesa mà

suau i molt benigna damunt els amples camps.

Que Sepharad visqui eternament

en l’ordre I en la pau, en el treball,

en la difícil i merescuda

llibertat.

 

Que tingueu una bona Festa Major!!!

 

Moltes gràcies.

 

 

XVII TRAVESSIA FREDES-PAÜLS

Un any més hem fet la ja clàssica travessia nocturna del Port entre Fredes i Paüls, en la XVIIena. edició, organitzada per la UEC de Tortosa. Cinquanta quilometres durs però apassionants, aquest any amb bon clima, sense gaire vent de dalt, malgrat les previssions, una calor suportable i una lluna plena espectacular. Amb el meu  fill Pau i amb Jordi, Anna i Jesús arrivavem a Paüls a les 4h. 45m., tot plegat 10h. 45m. de travessia.

Un any més vull felicitar als organitzadors i agraïr el treball dels voluntaris, que ens ho fan tot més fàcil amb el seu esforç i a Oscar Cugat Arasa per fer la foto.

Reformar la Constitució per construir una Espanya federal

El malestar, les pors i la desesperança que comporta la crisi econòmica, agreujades per les polítiques d’austeritat marcades per la dreta majoritària a Europa i seguides amb fe de conversos pels governs del PP i CiU, han avivat amb força el debat territorial sobre l’encaix de Catalunya a Espanya, del que no en són alienes, temptacions insolidàries, habituals en els plantejaments polítics de la dreta, que abonen la tesi de que sols ens en sortiríem millor.

Els socialistes, en la millor tradició de l’esquerra federalista amb més de cent cinquanta anys d’antiguitat,  treballem per aprofitar el moment  i culminar el procés iniciat en la transició, que té la fita més important amb l’aprovació de la Constitució de 1978. Una constitució que obria el marc de l’estat de les autonomies, però sense prefigurar la foto final i que avui trenta-cinc anys després necessita ser  reformada, per passar d’un estat federalitzant a un veritable estat federal, que millori l’encaix dels diferents territoris, també de Catalunya, amb una clara millora del finançament, respectant el principi d’ordinalitat, o sigui  que si Catalunya és la tercera comunitat quant a aportacions a la hisenda estatal, sigui la tercera a l’hora de rebre recursos, mantenint el principi de solidaritat entre territoris. Tot plegat significa apostar per formar part d’Espanya dins d’una Europa federal, amb el millor respecte als drets de Catalunya i sense trencaments ni aventures que ens aïllen, en la millor tradició de l’esquerra catalana.

La reforma de la Constitució per convertir Espanya en un veritable estat federal, passa necessàriament per tot allò que fa referència a la reforma del Senat. El Senat, en el disseny constitucional, es va preveure com una cambra de segona lectura, de composició més conservadora que el Congrés, seguint el model britànic. Cal que sigui una cambra territorial, com tenen tots els estat federals(EUA, Alemanya,  Àustria…), que sigui representativa de les comunitats autònomes i que tingui plenes competències legislatives en matèries que les afecten directament.

*Article publicat avui al setmanari Més Ebre

Excursió UEC Tortosa al barranc de Covalta

Aquest diumenge 12 de gener vàrem fer una sortida de la UEC Tortosa al barranc de Covalta al vessant est del Mont Caro. Una ruta que passava per diferents fonts de la zona i havia de durar fins al migdia, tot plegat al voltant de cinc hores.

La meteorologia ens va alterar les previsions quan portàvem entorn d'una hora i mitja d'ascensió. Els núvols varen anar baixant de la cresta del Mont Caro i en poc temps ens vàrem trobar sotmesos a una persistent pluja d'aiguaneu, que més amunt era de neu i que es combinava amb un vent intens i fred. Vistes les circumstàncies vàrem optar per tornar on havíem deixat els cotxes, força xops, inclòs Leo, el nostre gos, que també ens acompanyava.

Com sempre, però, ens ho vàrem passar bé i estic segur que ho tornarem a intentar, amb el mateix itinerari.

DEMOCRÀCIA I RESPECTAR LES LLEIS

Avui he sentit una declaració de Joan Herrera, president d'ICV, polític al que conec de fa molts anys, amb qui comparteixo algunes coses i altres no, però que per suposat respecto. Declaracions que he sentit en altres polítics, sobretot de l'àmbit nacionalista, i que m'inviten a la reflexió.

Herrera deia, en referència a la possible convocatòria d'un referèndum, consultant al poble de Catalunya sobre el projecte independentista, que les lleis no es poden imposar a a democràcia, referint-se que si cal s'ha de convocar un referèndum encara que sigui fora de la llei.

És evident que les lleis sempre han de respondre a la voluntat de la ciutadania expresada democràticament, que en les democràcies modernes es concreta en l'actuació dels parlaments elegits per sufragi universal. Amb tot, hi ha un aspecte de l'estat de dret que és fonamental i és que la llei protegeix el dret de les minories, la llei ha de protegir sobretot als més febles. Per això, tot allò que recull el dret constitucional no és fàcil de canviar i sovint té un blindatge important, perquè un canvi conjuntural de majories no perjudique els drets bàsics i fonamentals de les minories i, per tant, de tots. En aquest cas, la llei ha d'estar per sobre de la voluntat cocreta de les majories. Hi has casos coneguts en la història que quan la voluntat de la majoria ha arrabassat els drets de les minories i s'han vulnerat les regles de l'estat de dret "democràticament", s'han comès les barbaritats més grans.

"PETITS ARTISTES" ENTRE LA LLIBERTAT D'EXPRESSIÓ I LA INTOLERÀNCIA

"Petits Artistes" és el nom d'un programa de televisió del Canal 21 Ebre, un canal de televisió de les Terres de l'Ebre, que amb modèstia i bona feina fa una producció molt digna. Aquests darrers dies la seva activitat s'ha vist sacsejada per una popularitat no buscada i segurament no desitjada. En aquest programa, on els protagonistes són els més petits, es va entrevistar fa pocs dies, a un grup d'alumnes del col·legi Sant Miquel de Deltebre, preguntant què en pensaven de la possible independència de Catalunya i això ha aixecat una tremenda reacció en la premsa de "la caverna" espanyola i una infinitat de comentaris a les xarxes socials, la majoria amb desqualificions mancades de fonament i sovint ignorant els fets o fent cas a un versió  totalment manipulada.

Jo no sóc independentista, aquesta és una ideologia que porta el deliri nacionalista a l'extrem, una ideologia conservadora i que tendeix a abocar les societats a l'enfrontament, basats sempre en els greuges de l'altre, siguin reals o figurats i de fet en aquest cas ens trobem davant una reacció nacionalista que com sovint sol passar reflexa odi i intolerància. Per tot això, ara més que mai cal aixecar la veu reclamant llibertat d'expressió, sempre fonamental en democràcia i per tant el dret del Canal 21 Ebre a fer un programa sobre un tema que està molt present en el debat social a casa nostra, aquesta vegada en clau d'humor i preguntant als xiquets. Cal denunciar la manipulació, que presenta el programa com una mostra de l'adoctrinament a les escoles catalanes, cal denunciar la intolerància i el totalitarisme. Cal donar suport al Canal 21 Ebre.

Protegim el territori i impulsem el creixement

 Foto: El Periodico

En un moment com l'actual de greu crisi econòmica, en l'actuació política cal tenir molt clares les prioritats. Les frivolitats mai no són acceptables en la gestió pública, però ara més que mai cal actuar fixant molt curosament les prioritats en allò que és fonamental pel present i pel futur.

A les Terres de l'Ebre, avui cal combinar com sempre les accions de protecció del nostre medi, vital per a la nostra societat, i alhora impulsar actuacions que ens portin a créixer ara mateix i quan iniciem la sortida de la crisi, generant llocs de treball. És per això que els socialistes hem desenvolupat iniciatives parlamentàries en aquesta direcció.

Per una banda, interpel·lant al ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient sobre la previsió de cabals ecològics per al tram inferior de l'Ebre, en el projecte de Pla Hidrològic de la Demarcació. La resposta, clarament insuficient, ens ha portat a fer una proposta en forma de moció al Senat, demanant que es respecti el criteri de la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, que és l'organisme mandatat des de la seva creació, pels governs de Rodríguez Zapatero i Maragall, per protegir el tram inferior de l'Ebre i molt especialment el Delta. Que la proposta hagi estat rebutjada pel vot en contra del PP no ens aturarà, com no ens vam aturar el 2001 amb la majoria absoluta del PP, i ens en tornarem a sortir. La protecció de l'Ebre i el seu Delta és un mandat de la Unió Europea i el farem valdre.

D'altra banda, estem en la tramitació dels Pressupostos Generals de l'Estat per aquest any 2012. Uns pressupostos que han de ser de contenció i austers, per la disminució de recursos derivats d'una greu davallada dels ingressos públics, fruit de l'aturada de l'economia. Tanmateix però, han d'incorporar les inversions necessàries que impulsin el creixement per generar llocs de treball. Fins i tot, en el nostre cas, convençuts que cal aprofitar el moment, per treure la regió de l'Ebre de la marginació en inversions que hem patit en les dareres dècades, si exceptuem l'esforç dels darrers anys fet pels governs d'esquerres de Madrid i Barcelona. Esforç al que cal donar continuïtat encara que sigui des de l'oposició per posicionar-nos bé cara a la recuperació econòmica quan aquesta s'iniciï. En aquesta línia hem entrat esmenes demanant 10 milions per un segon pla d'industrialització, que doni continuïtat al del 2010 amb govern socialista, esmenes impulsant l'A-7 al seu pas per l'Ebre i el corredor ferroviari del Mediterrani. Així mateix, esmenes per millorar l'aqüicultura al Delta i les actuacions d'impuls rural de la Taula del Sénia. Alhora demanem que s'executin les obres pendents de les variants viàries de l'Aldea, Gandesa i Corbera.

La dificultat del moment exigeix més que mai determinació i molt treball. Cal també que mirem de coordinar els esforços i amb el necessari consens, deixant de banda pessimismes esterilitzants, garantim el futur dels nostres conciutadans, especialment de les noves generacions. És la nostra obligació, de tots, però especialment dels que tenim responsabilitats públiques.

SOLIDARITAT AMB ESTUDIANTS I PROFESSORS



Aquests dies s'estan produïnt diferents mostres de protesta en resposta a les retallades en les dotacions pressupostaries en l'educació. Concretament ho estem veien amb els alumnes i professors de la URV a Tortosa i amb els professors dels l'Instituts de l'Ebre i del Cristofol Despuig. No n'hi ha per a  menys, estem davant d'una greu agressió al sector, que sobretot debilita l'educaciò pública, en un greu atemptat a la cohesió social i allunyant el nostre país de les recomanacions de la Unió Europea, que mitjançant l'Estrategia 20/20, fixa clarament com uns dels grans objectius de futur, la formació i també la recerca. No només  estem perjudicant els sectors més dèbils del nostre país allunyantlos de l'accés a una educació de qualitat, estem perjudicant tot el país, per que debilitatnt la formació i la recerca estem renunciant a l futur, com un dels països més avançats d'Europa.

Els socialistes tortosins estem com sempre al costat dels sectors de la comunitat educativa, que aixequen la seva veu en un gest de dignitat, però sobretot d'esperança. No podem caure en el pessimisme i l'acceptació resignada de l'involució en drets socials. L'optimisme és progressista, és d'esquerres,  és revolucionari i els estudiants una vegada més s'estan mobilitzant, endavant.

Françoise Hollande, diumenge s'inicia el canvi a Europa

Ahir dijous, François Hollande, candidat socialista a les eleccions a la presidència de la República Francesa, va celebrar el míting de tancament de campanya a Toulouse. A l'acte hi va assistir una nombrosa delegació del PSC i entre ells un grup de companys de l'agrupació de Tortosa.

La previsible victòria d'Hollande diumenge va envoltada d'una gran esperança per l'esquerra europea i molt especialment per als socialistes. Amb la greu crisi que afecta bona part d'aquest món d'economia globalitzada i especialment la vella Europa, és imprescindible un cop de timó en les polítiques que s'estan aplicant. Cal substituir les polítiques centrades en l'austeritat, com única recepta, que són aprofitades pels governs conservadors per retallar els drets socials de la majoria, per polítiques que combinin la necessària austeritat amb polítiques de creixement, que incentivin la inversió, començant per la implicació del Banc Central Europeu i que generen confiança, creixement i llocs de treball. Tot acompanyat per una necessària reforma fiscal que comprometi més als que més tenen, en el finançament dels serveis públics. El pes específic de França dintre de la Unió Europea la fa determinant per aquest canvi de polítiques.

L'esperança ens torna a venir del nord, del Pirineu enllà, com tantes vegades d'ençà la Revolució Francesa. L'esperit republicà, la consciència cívica, en definitiva la profunda convicció que en política tot està en mans de la sobirania exercida pels ciutadans amb el seu vot, torna a ser el millor referent. Davant del pessimisme, en què ens vol instal·lar la dreta, per convèncer-nos de que no hi ha cap alternativa, cal l'optimisme, la convicció que una vegada més és possible el canvi. L'optimisme és progressista, és d'esquerres. 

Als meus alumnes, en les classes d'història, sempre els he repetit que no és certa aquella expressió tòpica que tot sempre ha estat igual i res no es pot canviar. Conèixer la història ens demostra que és possible canviar per milllorar, estem davant d'un nou canvi històric i hem d'aconseguir que sigui a favor de la majoria, dels treballadors. Aquest canvi s'ha de donar en el context europeu, som Europa i les polítiques que ens afecten es decideixen en el marc europeu. Diumenge s'inicia el canvi a França i després ha de continuar per tota Europa.

Resolució de l'assemblea del PSC de Tortosa

Resolució Assemblea de l'Agrupació de Tortosa, 30 de març de 2012

Tortosa viu una situació plena d'incerteses com el nostre país i el conjunt de la Unió Europea. La situació derivada de la crisi econòmica més greu dels darrers vuitanta anys obliga a tenir fermesa i criteris clars en la recerca de solucions, determinació per treballar fort i confiança en el futur col·lectiu.

Les incerteses derivades de la conjuntura econòmica, estan provocant desconfiança en les institucions i desafecció de la política, que no és sinó desafecció de la democràcia. Hem de ser capaços de transmetre a la ciutadania que una crisi provocada sobretot per les polítiques econòmiques neoliberals i la desregulació conseqüent dels mercats, necessita solucions des de l'àmbit de la política, o sigui control democràtic de la política econòmica perquè redundin en benefici de la societat. Amb tot, aquesta desafecció requereix un esforç de la pràctica política dels partits per ser més propers, més oberts i més transparents amb la ciutadania. En línia amb aquest compromís, els socialistes celebrarem eleccions primàries obertes per designar els nostres candidats, entre altres eleccions, a les municipals.

La lluita per superar la crisi també requereix noves polítiques que impulsin el creixement en tot l'àmbit de la Unió Europea, tal i com estem defensant els socialistes europeus. Tot i amb això, cal treballar en tots els àmbits i també en el local sense dilació. Cal donar solució immediata a la necessitat de crear nous llocs de treball, alhora que preparem Tortosa i les Terres de l'Ebre per estar ben posicionades quan es consolidi el creixement general. El futur passa per estar ben comunicats i per una economia que es fonamentarà en el coneixement, la innovació, la disponibilitat d'energia i una indústria basada més que mai en criteris de sostenibilitat. En tots aquests camps tenim possibilitats si les sabem aprofitar.

Ara més que mai ens hem de fer forts en la defensa dels nostres recursos naturals i especialment la defensa de l'Ebre. Estem davant d'una nova amenaça, un nou pla hidrològic del govern del PP que podria comptar amb la inhibició o l'abstenció còmplice de CiU. L'aigua de l'Ebre no només és clau per mantenir el nostre entorn natural, és també el nostre principal recurs i, per tant, la millor garantia de futur. Lluitarem, des de les institucions i des de la societat civil, per aturar qualsevol amenaça d'espoli en forma de noves propostes de transvasaments.

Convençuts com estem de la importància d'estar ben comunicats, refermem la nostra aposta per posar en valor la posició de cruïlla de les Terres de l'Ebre i molt especialment del nostre municipi, Tortosa. Cal treballar fermament perquè no s'aturi el desdoblament de l'Eix de l'Ebre i, especialment, per reforçar els nostres enllaços amb les comunicacions de l'arc mediterrani. Avui és prioritària la defensa del corredor ferroviari de mercaderies i la connectivitat de l'estació ferroviària de l'Aldea-Amposta-Tortosa, en un moment en que l'actual govern presidit per Mariano Rajoy n'ha rebaixat la seva priorització, amb una oposició més que tèbia per part del govern d'Artur Mas. Així mateix, hem de garantir que s'executi la dotació de serveis bàsics al polígon Catalunya Sud, posicionat al bell mig d'aquesta cruïlla de comunicacions i alhora la millor i la peça més gran de sòl industrial de la nostra regió de l'Ebre. Mantenim la nostra aposta per un bon subministrament energètic a aquest polígon i per aconseguir implantar un centre de R+D+i especialitzat en energia i, principalment, en energies renovables, un dels sectors amb més opcions de futur.

Per fer possibles les nostres opcions de futur, cal que l'administració, també la municipal, sigui eficient i eficaç i que sigui el més austera possible d'acord amb allò que reclama l'actual situació. Treballarem per substituir els consells comarcals per mancomunitats de municipis i ratifiquem la nostra aposta i el compromís perquè la vegueria de l'Ebre, amb capital a Tortosa, sigui una realitat el més aviat possible, substituint la Diputació de Tarragona.

Finalment, agafem avui el compromís decidit de construir un projecte que des dels valors del socialisme sigui una veritable alternativa per al futur immediat de Tortosa. Una alternativa que es fonamenti en un veritable projecte municipal, donant continuïtat a la important acció de govern que vàrem fer els socialistes a Tortosa (1999-2007), que es basarà en la capacitat i la determinació d'una gestió austera i eficaç i, sobretot, amb la voluntat que Tortosa exerceixi un veritable lideratge de les Terres de l'Ebre, com a capital històrica i cultural, que sigui motor de creixement i garantia de progrés per a tot el territori, és a dir una capitalitat solidària.

"DÍA OFICIAL DE LA MEMORIA DEL HOLOCAUSTO Y LA PREVENCIÓN DE LOS CRÍMENES CONTRA LA HUMANIDAD"

Foto: Moment en què el net del diplomàtic Angel Sanz-Briz i Jaume Vandor, supervivent del gueto de Budapest, salvat per Sanz-Briz, encenen una espelma en memòria de les víctimes

Ahir es va celebrar al Senat el Día Oficial de la Memoria del Holocausto y la prevención de los crímenes contra la humanidad. Un acte que es celebra anualment i té com a objectiu commemorar, en el sentit de mantenir viu el record dels crims contra la humanitat protagonitzats pel règim nazi.

Un dels encerts de l'acte fou reconèixer la diversitat dels col·lectius víctimes de la barbàrie nazi. Hi eren presents representants dels jueus i també del poble gitano (Romà) i dels represaliats progressistes i d'esquerres. Uns i altres foren massacrats, encara que afortunadament no exterminats, pels seguidors d'un nacionalisme de base ètnica, que portà a bona part del poble alemany, amb aliats a molts pobles d'Europa com ara el franquisme espanyol, a una situació de demència col·lectiva de caràcter criminal.

Commemorar té l'objectiu d'honorar les víctimes i la seva memòria, en contra de la voluntat d'alguns d'enterrar el passat, a l'hora que es reforça i es manté viu el compromís de lluita per evitar que es torne a repetir i es fa la pedagogia necessària, amb les noves generacions.

Un acte d'una extraordinària emotivitat. El fet de celebrar-se al Senat reforça el compromís de les institucions democràtiques espanyoles. A la vegada, ens esperona a continuar el procés de construcció de la unitat europea, que en basar-se en els valors de la llibertat i de la igualtat de les persones, independentment del seu lloc d'origen, o de la seva condició social, ideologia o creença, es converteix en el millor baluard defensiu de cara al futur, per evitar la repetició de barbaritats com les protagonitzades pels nazis i pels feixistes.

PSC: un congrés per a la renovació, amb el lideratge de Pere Navarro

Els socialistes catalans abordem aquest cap de setmana el nostre congrés, amb la clara necessitat de renovar el nostre partit i renovar el missatge per a la societat catalana, en un moment de tantes dificultats per a la major part de la població. Un moment en que la ciutadania demana un missatge clar, fermesa en les conviccions i, per damunt de tot, solucions.

Tinc la convicció que l'ideari socialdemòcrata està plenament viu i amb capacitat per donar resposta a les extraordinàries dificultats de la nostra societat. La defensa de la democràcia en el sentit més etimològic del terme, de la justícia social i de la igualtat d'oportunitats, des de la convicció que totes les persones som iguals quant a drets i deures, són principis que no tenen data de caducitat. Malgrat els intents reiterats de molts de presentar-los com a caducs i contradictoris amb la "desigualtat natural" entre les persones, avui, i més en un context d'extraordinàries dificultats, en què cal reforçar les mesures de protecció social per als sectors més febles de la societat, cal mantenir-los com a base inspiradora del nostre projecte i del nostre programa polític.

És necessari avui, i més després d'un cicle electoral molt negatiu, renovar el discurs del PSC per donar solucions a la ciutadania que ens les reclama, renovar el funcionament del partit, fent-lo més participatiu, com exigeix la nostra societat i consolidar una direcció forta amb un lideratge potent, per presentar una clara alternativa als governs de la dreta a Catalunya i Espanya, perquè la sortida de la crisi es faci avançant en drets socials i millorant les condicions de vida de la majoria, de les classes populars.

Valoro molt positivament el procés precongressual de debat obert que hem estat fent, valoració positiva que faig extensiva als candidats a la primera secretaria, Joan Ignasi Elena i Àngel Ros, amb els quals comparteixo molts dels plantejaments i de les solucions que proposen. Amb tot, penso que avui qui reuneix les millors condicions per liderar el nostre partit és Pere Navarro. És qui millor pot dirigir un partit que ha de reforçar la seva presència en el mapa polític català, apostant clarament per ocupar l'espai del centre esquerra socialdemòcrata. Som i hem de ser encara més, el partit socialista de Catalunya. Tots el països desenvolupats, tenen un gran partit laborista socialista o socialdemòcrata, i Catalunya és un país normal i ho ha de seguir essent, també en aquest sentit. Això no obstant, el nostre partit, per ser català, per convicció i per tradició és, a més, catalanista, i incorporem en el nostre ideari la voluntat de formar part d'Espanya, una Espanya que la volem diferent, federal i per tant respectuosa, amb la pluralitat. Per això Navarro ha de ser el líder del partit que representa l'alternativa a la dreta nacionalista, per dreta i per nacionalista. És qui pot aglutinar la majoria del partit al seu voltant i alhora estic segur que garantirà la democràcia interna i el respecte als sectors minoritaris .

Ètica i política

Des del PSC, en tots els àmbits, tan nacional com territorial, i en el nostre cas, des de la federació de les Terres de l’Ebre, hem reconegut i felicitat a CiU com els guanyadors de les darreres eleccions generals a Catalunya. Tot i això, és molt greu l’anunci que ha fet el president de la Generalitat, senyor Artur Mas, només quaranta-vuit hores després de les eleccions, que el govern aplicarà tota una sèrie de mesures que inclouen retallades greus en matèria de drets bàsics, com ara la salut, introduint el copagament; increment d’impostos indirectes (sobre el consum, no sobre la renda o el patrimoni), que són els que graven tothom i no són progressius; increment del cànon de l’aigua, i com a cirera d’un pastís letal, l'increment extraordinari de les taxes universitàries, minant una de les millors garanties de la igualtat d’oportunitats i, per tant, de la cohesió social que tenim en el nostre país.

No vull obviar la gravetat de la situació econòmica que estem vivint, amb la disminució dels ingressos tributaris de les administracions i el conseqüent increment del dèficit públic. Amb tot, no és de rebut la constant apel·lació al “forat” deixat per l’anterior govern”. El deute públic de les administracions espanyoles, inclosa la Generalitat, està dintre dels paràmetres mitjans de la Unió Europea, altra cosa és el deute privat. I la metàfora de la caixa buida, correspon més al govern del Mul·là Omar, a l’Afganistan, que tenia els diners en un cofre i ell mateix els entregava en mà als dirigents territorials. A les administracions modernes, la salut dels pressupostos es fonamenta en la relació entre la capacitat d’ingressar i el seu equilibri amb la despesa. Per tant, la solució per als pressupostos de la Generalitat passa per una política fiscal adequada, gravant més les rendes més altes, no suprimint l'impost de successions als que més hereten, i una contenció de la despesa, que no afecti als drets bàsics de l’estat del benestar, reduint per exemple l’obra pública, per molt que incomodi a les grans empreses del sector.

Les mesures anunciades per Mas són polítiques pròpies d’un govern de dretes, conservador en allò social i en matèria de drets civils, que envia els homosexuals al psiquiatre, i liberal en extrem en matèria econòmica. Ara bé, tot i no compartir aquestes polítiques, tenen la millor legitimació en democràcia, el vot. Tanmateix, però, apel·len a la legitimació de la victòria en les eleccions generals, tot i estar segur que en cas de perdre haurien dit que no es podien extrapolar els resultats i interpretar-ho com un càstig al govern autònom. I en aquest cas, reconeixent com ho ha fet el portaveu del govern, el senyor Homs, que no s’han comunicat les mesures abans de les eleccions per evitar la polèmica, se m'acudeix que podíem estar davant d’un frau polític, no condemnat per la llei, però si mancat de l’ètica necessària en l’exercici del poder en una societat democràtica.

Un corredor estratègic per al nostre futur

La decisió de la Comissió Europea, feta pública la setmana passada, sobre el nou mapa de prioritats de la xarxa transeuropea de transport de mercaderies, amb un pronunciament favorable al corredor mediterrani des d'Algesires a França per connectar amb altres corredors europeus fins a Hamburg i Estocolm, ha estat una gran notícia per al país i també per a les Terres de l'Ebre.

Sóc dels que fa temps vinc insistint, en diferents escrits i pronunciaments públics, en un aspecte que pel fet de ser obvi no deixa de ser important que el repetim, la importància de les infraestructures de comunicacions per al futur de la nostra economia.

El del Mediterrani és un corredor europeu, per tant, important per al marc territorial en que es mou la nostra economia, el marc europeu, i alhora millora substancialment el transport de mercaderies, ja que el transport ferroviari és el més econòmic i, per tant, el més eficient, exceptuant el transport marítim. Algú es pot imaginar una indústria potent del nostre territori que no tingui una bona opció de transport ferroviari i les corresponents connexions portuàries? Anem fent els deures i bé. Ara tots es volen apuntar l'autoria, però només cal recordar que aquesta no va ser una opció defensada pels governs recents del Partit Popular amb suport parlamentari de Convergència i Unió.

La determinació dels governs socialista a Espanya i d'esquerres a Catalunya ha estat determinant. Com també és molt important el Pla Territorial de les Terres de l'Ebre, aprovat per l'anterior govern, on es feia una aposta clara pel desdoblament de l'Eix de l'Ebre per connectar per autovia Lleida, i això vol dir tota la Vall del l'Ebre, i el nord peninsular amb el corredor del Mediterrani (Ap-7 i A-7) perllongant-lo després de comunicar amb el polígon Catalunya Sud, fins al port dels Alfacs a Alcanar. El pla preveu, així mateix, una importantíssima reserva de sòl, per a àrees logístiques vinculades al ferrocarril, 700 hectàrees entre l'Aldea i Camarles; 150 hectàrees en el reraport d'Alcalnar, i 90 entre Móra la Nova i Garcia, en la línia ferroviària que uneix Saragossa amb Tarragona i Barcelona i que, per tant, connecta amb el corredor ferroviari mediterrani i la connexió ferroviària de l'estació de l'Aldea amb el port dels Alfacs.

Ara caldrà elaborar el projecte, definir els apartadors i aquí és inexcusable i fonamental el de l'Aldea i, òbviament, garantir les inversions necessàries.

Per això és molt important el resultat de les properes eleccions del 20 de novembre, si tenim en compte els precedents als que al·ludia abans. Alhora cal que des de les Terres de l'Ebre siguem capaços d'actuar amb el major consens possible i que no alimentem cap dubte sobre el futur de la nostra economia i, per tant, del nostre territori. Un futur que passa perquè la indústria sigui el sector punter, sense menystenir l'agricultura i el turisme que han de tenir un paper creixent, especialment en el segon cas.

Tot això s'ha de fer tenint present sempre el context europeu de referència i les orientacions de l'estratègia 2020 de la Unió Europea, amb l'aposta per l'R+D+i, per la formació i el coneixement, per la seguretat energètica i també per l'economia verda. Ara més que mai no som una illa, som una de les cruïlles de l'Euroreregió de l'Arc Mediterrani i amb la priorització del nou corredor aquesta posició es posa més que mai en valor.