Reformar la Constitució per construir una Espanya federal

El malestar, les pors i la desesperança que comporta la crisi econòmica, agreujades per les polítiques d’austeritat marcades per la dreta majoritària a Europa i seguides amb fe de conversos pels governs del PP i CiU, han avivat amb força el debat territorial sobre l’encaix de Catalunya a Espanya, del que no en són alienes, temptacions insolidàries, habituals en els plantejaments polítics de la dreta, que abonen la tesi de que sols ens en sortiríem millor.

Els socialistes, en la millor tradició de l’esquerra federalista amb més de cent cinquanta anys d’antiguitat,  treballem per aprofitar el moment  i culminar el procés iniciat en la transició, que té la fita més important amb l’aprovació de la Constitució de 1978. Una constitució que obria el marc de l’estat de les autonomies, però sense prefigurar la foto final i que avui trenta-cinc anys després necessita ser  reformada, per passar d’un estat federalitzant a un veritable estat federal, que millori l’encaix dels diferents territoris, també de Catalunya, amb una clara millora del finançament, respectant el principi d’ordinalitat, o sigui  que si Catalunya és la tercera comunitat quant a aportacions a la hisenda estatal, sigui la tercera a l’hora de rebre recursos, mantenint el principi de solidaritat entre territoris. Tot plegat significa apostar per formar part d’Espanya dins d’una Europa federal, amb el millor respecte als drets de Catalunya i sense trencaments ni aventures que ens aïllen, en la millor tradició de l’esquerra catalana.

La reforma de la Constitució per convertir Espanya en un veritable estat federal, passa necessàriament per tot allò que fa referència a la reforma del Senat. El Senat, en el disseny constitucional, es va preveure com una cambra de segona lectura, de composició més conservadora que el Congrés, seguint el model britànic. Cal que sigui una cambra territorial, com tenen tots els estat federals(EUA, Alemanya,  Àustria…), que sigui representativa de les comunitats autònomes i que tingui plenes competències legislatives en matèries que les afecten directament.

*Article publicat avui al setmanari Més Ebre