Aquests dies s'estan produïnt diferents mostres de protesta en resposta a les retallades en les dotacions pressupostaries en l'educació. Concretament ho estem veien amb els alumnes i professors de la URV a Tortosa i amb els professors dels l'Instituts de l'Ebre i del Cristofol Despuig. No n'hi ha per a menys, estem davant d'una greu agressió al sector, que sobretot debilita l'educaciò pública, en un greu atemptat a la cohesió social i allunyant el nostre país de les recomanacions de la Unió Europea, que mitjançant l'Estrategia 20/20, fixa clarament com uns dels grans objectius de futur, la formació i també la recerca. No només estem perjudicant els sectors més dèbils del nostre país allunyantlos de l'accés a una educació de qualitat, estem perjudicant tot el país, per que debilitatnt la formació i la recerca estem renunciant a l futur, com un dels països més avançats d'Europa.
2 comentaris:
Benvolgut Alcalde,
Gràcies pel vostre blog i per l'oportunitat que ens doneu per afegir comentaris. Només afegir, si cal dissentint, que malgrat és obvi que els drets socials són irrenunciables, cal veure amb què comptem per desenvolupar-los, i veure si les expectatives s'adiuen amb les possibilitats, sinó, cal adaptar-se, sense alternativa.
Que hi ha prioritats, és clar, i aquest és el debat, però el discurs 'volem, exigim, sense pensar per què sabem que l'educació és intrínsecament bona' és intolerable (pensem en la sanitat, en la dependència, en la recerca, en la innovació, en l'ecologia, en la integració dels estrangers, etc.).
Acabo, no tenim la màquina de fer diners, i el pensar que voler és poder, és irreal i infantil.
Gràcies de nou pel vostre espai de diàleg.
Endavant!
Dani
Benvolgut Alcalde,
Gràcies pel vostre blog i per l'oportunitat que ens doneu per afegir comentaris. Només afegir, si cal dissentint, que malgrat és obvi que els drets socials són irrenunciables, cal veure amb què comptem per desenvolupar-los, i veure si les expectatives s'adiuen amb les possibilitats, sinó, cal adaptar-se, sense alternativa.
Que hi ha prioritats, és clar, i aquest és el debat, però el discurs 'volem, exigim, sense pensar per què sabem que l'educació és intrínsecament bona' és intolerable (pensem en la sanitat, en la dependència, en la recerca, en la innovació, en l'ecologia, en la integració dels estrangers, etc.).
Acabo, no tenim la màquina de fer diners, i el pensar que voler és poder, és irreal i infantil.
Gràcies de nou pel vostre espai de diàleg.
Endavant!
Dani
Publica un comentari a l'entrada