dijous, 28 d’octubre de 2010

XLIV COSAC A BRUSSEL·LES



La mesa i els portaveus de la comissió mixta per a la Unió Europea de les Corts Generals vam participar diumenge, dilluns i dimarts passats a Brussel·les en la XLIV reunió de la COSAC, la coordinació dels organismes especialitzats en afers comunitaris dels parlaments dels estats membres de la Unió Europea. Els temes a debat han estat força interessants, l'Estratègia 2020 i la possibilitat d'un creixement sostenible, el propi futur de la COSAC i el control parlamentari de la PSDC, la política de seguretat i defensa comunes, així com debatre l'estratègia de control financer i d'establiment d'una governació econòmica europea, que planteja l'informe de la Task Force presentat pel propi Herman Van Rompuy, president permanent del Consell Europeu, que ha liderat el grup de treball, i que s'ha de debatre i aprovar en el Consell Europeu d'avui dijous i demà divendres.

El comú denominador de tots els debats en el si de la COSAC és el paper dels parlaments nacionals dins de la Unió Europea i una certa rivalitat amb el Parlament Europeu, que també participa amb una delegació en les reunions de la COSAC, apel·lant a la representació de la sobirania popular dels primers. En el fons, una pressió constant dels països més euroescèptics, per limitar les competències de les institucions de la Unió, enfront dels que apostem per construir una Europa més forta, que garanteixi la llibertat, la seguretat i el benestar dels seus ciutadans i sigui un factor d'estabilitat i de defensa dels drets humans en el context internacional.

Vaig intervenir en nom de la delegació espanyola, en el debat sobre el control parlamentari de la PSDC, on vaig defensar la necessitat d'una política de seguretat i defensa comunes forta, vinculada a la nova PESC, la política exterior i de seguretat comuna, que es deriva de l'aplicació del Tractat de Lisboa, com la millor garantia de l'espai de llibertat, seguretat i justícia que impulsa la UE (Programa d'Estocolm), així com la millor garantia d'una intervenció eficaç en defensa de la democràcia i dels drets humans, en el context internacional. Aquesta política de seguretat i defensa, serà més eficaç com millor sigui el control democràtic de la mateixa. Els parlaments nacionals és bo que hi participin i ho han de fer mitjançant la COSAC, essent innecessària la creació d'un nou organisme ad hoc. Ara bé, es necessari que aquesta sigui una veritable política europea, no la suma de les polítiques de seguretat i defensa de cadascun dels vint-i-set, com fins ara. I si és així, és el Parlament Europeu qui ha de tenir un paper rellevant en el seu control. De no ser-ho, el paper d'Europa en el concert internacional, es pot veure molt disminuït en un futur immediat.