Fa setanta anys de l'execució del president Lluís Companys i és necessari mantenir-ho present en el record, no hem d'oblidar. Companys, president democràtic i per tant legítim de Catalunya, va ser assassinat pel general Franco, l'únic president legítim executat, en el context de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial. La mort de Companys és l'exemple més clar de la voluntat d'extermini dels demòcrates defensors de la Republica, que el general Franco va executar amb una constància i una eficàcia esfereïdores, tant durant la guerra com després. Mantenir el record de Companys, i de la injustícia de la seva mort, forma part de la necessitat de mantenir i de recuperar la memòria històrica recent, com homenatge als demòcrates que varen perdre la vida en defensa dels seus ideals i, sobretot, com a garantia que la memòria en les noves generacions impedirà que ens ho tornen a fer.
Lluís Companys era un home i no un déu i, per tant, amb tot els seus defectes i les seves virtuts, que com a governant, es mereixen l'anàlisi de la historiografia. Lluís Companys també, i sobretot, era el president escollit democràticament pels catalans i això li dóna tot el valor a la seva personalitat, i una indiscutible legitimitat. Per tot això, són abominables i totalment rebutjables els intents del revisionisme històric de sectors de la dreta espanyola, amb històriadors com Ricardo de la Cierva i Pio Moa, que pretenen acusar als dirigents de la Segona República, entre ells a Lluís Companys, de ser els causants de la guerra i de tots els mals que se'n derivaren. La guerra, la va iniciar qui tots sabem, un grup de militars, majoritàriament africanistes, clarament conservadors i alguns vinculats a Falange Espanyola de clara orientació feixista, seguint el model de Mussolini i altres vinculats al carlisme, els dos sectors polítics que, juntament amb sectors amplis de la jerarquia catòlica, de la banca i dels grans terratinents, varen donar suport a la rebel·lió militar i a la dictadura que se'n derivà.
Lluís Companys i Jover va ser un polític honest, amb una trajectòria que té molt a veure amb la convulsió política dels primers quaranta anys del segle XX. Va ser un home d'esquerres, advocat, defensor de sindicalistes, company de Marcel·lí Domingo, republicà i federalista, en la millor tradició del republicacisme federal català, que ve del segle XIX i no va tenir res a veure amb la imatge de nacionalista radical, que alguns d'un sector i altre li volen adjudicar.
Reconeixem al president Companys i honorem la seva memòria, i amb ell honorem a tots els demòcrates, que varen patir la repressió franquista. És de justicia i els ho devem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada